No German Holiday on Wall/CAP FESTA ALEMANYA AL MUR

No German Holiday on Wall

Checkpoint Charlie the day after: Welcome by Mickey Mouse, Charlie’s retired. Below: Superstar Obama applauds himself in Berlin in 2008.

Germany observes no official holiday on November 9th, the day when, twenty years ago, crowds of stunned, delirious East Germans breached the Berlin Wall. This is because November 9th, in 1918 Kaiser Wilhelm abdicated; in 1923 Hitler attempted to overthrow the Weimar Republic in the Munich Beer Hall Putsch; in 1938 the Night of Broken Glass, Nazi gangs attacked Jews. The German calendar is appropriately inconvenient. Inconveniently also, President Obama did not bother to turn up to commemorate the triumph of liberty. If Berlin is so unimportant why did candidate Obama campaign there?

Timothy Garton Ash has called 1989 the best year in European history. It delivered the Continent from its worst century—the new democratic Europe was built on fifty million graves. The chain reaction of nonviolent civic movements in Poland, Hungary, East Germany, and Czechoslovakia seemed like a miracle. No Hegelian teleology predetermined that Communism would be left on the ash heap of history. In 1989 Francis Fukuyama published “The End of History?” in which he predicted the universalization of Western liberal democracy as the final form of human government. For Europe’s Communist regimes to disappear so suddenly, everything had to fall into place. Such circumstances are improbably rare, and they can’t be mechanically replicated by the laws of history or by divine design or by universal human aspiration. A false lesson drawn from 1989 involves a kind of shallow eschatology of totalitarianism: this is how it always happens—the people rise up, the regime withers and dies, peace and democracy reign. At Checkpoint Charlie an East German guard opened the gate at 11:17 p.m. that November 9th. Berlin will never again be the hair-trigger focus of global ideological conflict, and Europe’s place at the center of modern history is over. This proves not the failure of 1989 but, rather, its astounding success. No one is prepared to die for European unity, and no one will have to.

(“November 9th,” by George Packer, The New Yorker, 9 November 2009)

Cap festa alemanya al mur

La superestrella Obama s’aplaudeix a si mateixa a Berlin el 2008. Primera foto: Checkpoint Charlie l’endemà: Benvinguda per Mickey Mouse, Charlie s’ha retirat.

Alemanya no celebra cap festa oficial el 9 de novembre, el dia fa vint anys quan masses d’alemanys de l’est incrèduls i bojos d’alegria rebentaren el Mur de Berlin. Aixó és degut a que el 9 de novembre era quan el 1918 el Kaiser Wilhelm abdicava; el 1923 Hitler feia un cop d’Estat contra la República de Weimar en el putsch de la cerveseria de Munich; i el 1938 la Nit dels Vidres Trencats, bandes nazis atacaven els jueus. El calendari alemany és merescudament inconvenient. Inconvenient també que el president Obama no s’hagi molestat venir a commemorar la victòria de la llibertat. Si Berlin té tan poca importància, per què el candidat Obama hi feia campanya?

Timothy Garton Ash ha qualificat el 1989 com el millor any de la història europea. Ha alliberat el continent del seu pitjor segle, amb la nova Europa democràtica erigida sobre cinquanta milions de tombes. La reacció en cadena dels moviments cívics pacífics a Polònia, Hongria, Alemanya de l’Est i Txecoslovàquia semblen un miracle. Cap teleleogia hegeliana predeterminava que el comunisme acabaria a les escombraries de la història. El 1989 Francis Fukuyama publica “La fi de la història?,” on prediu la universalització de la democràcia liberal occidental com a forma final del govern humà. Calia que tot caigués al seu lloc perquè els règims comunistes europeus poguèssin desaparèixer tan sobtadament. Aquestes circumstàncias tenen una probabilitat tan rara que no poden ser explicades mecànicament per les lleis de la història o pel designi diví o per la voluntat universal humana. Una lliçó errònia que no s’en ha de treure del 1989 consisteix en una mena de escatologia superficial del totalitarisme, que sempre acaba igual: el poble es rebel.la, el règim decau i mor, i regna la pau i la democràcia. A Checkpoint Charlie un guarda d’Alemanya de l’Est alçava la barrera a les 23,17 del 9 de novembre i Berlin ja no serà mai més el cor a punt de petar del conflicte ideològic global. El seu rol com a centre de la història moderna s’ha acabat. Aixó demostra no el fracàs de 1989, sinó més aviat el seu èxit espectacular. Ja no cal que cap altra persona mori mai més per la unitat europea.

(“November 9th,” by George Packer, The New Yorker, 9 November 2009)

Chavez to Declare War on U.S.A. /CHÁVEZ DECLARARÀ LA GUERRA A AMÈRICA

Chavez to Declare War on U.S.A.

Simon Bolivar looks rather worried at saber rattler Chávez pondering his Blitzkrieg on the U.S. Below: The Mouse That Roared!, the Chávez military manual.

Venezuelan President Hugo Chavez ordered the military and the militia to prepare for war against the U.S. after America gained access to military bases in Colombia, handing over its sovereignty to the U.S.: “Generals of the armed forces, the best way to avoid a war is to prepare for one. Colombia handed over their country and is now another State of the Union. Don’t make the mistake of attacking. Venezuela is willing to do anything.”

Colombia has said the agreement would help combat drug trafficking. Chavez, a self-proclaimed socialist revolutionary, said he would stop importing goods from Colombia due to the U.S. military pact. President Uribe said Colombia hasn’t taken any steps toward a war and that it will take Chavez’s threats to the O.A.S. and the U.N. Security Council: “Colombia hasn’t and won’t make a single gesture of war to a brother country. The only interest that moves us is overcoming the narco-terrorism that has mistreated Colombians for so many years.” Chavez ordered an increase of troops along the 2,000 km. border and may declare a state of emergency. In 2008 Chavez sent 10 tank battalions to the border after the Colombian military killed Raul Reyes, leader of the FARC. Venezuela has purchased billions of dollars of weapons from Russia. Chavez says the purchases are necessary to protect the country from an invasion from the U.S. Fidel Castro also echoed Chavez saying the U.S. might send Colombian troops to crush Venezuela’s government: “The Empire hopes to send them to fight against their Venezuelan and Ecuadorean brothers and other Bolivarian and Alba peoples to crush the Venezuelan revolution, just as they tried to do with the Cuban revolution in 1961. U.S. troops in Colombia is a shameless foreign intervention in their internal affairs and amounts to the U.S. annexation of the country.” The Alba bloc is a nine-member group of Latin American countries led by Chavez. Chavez said that the U.S. may try to help Colombia invade Venezuela, as the U.S. supported Iraq’s invasion of Iran in the 1980s. A military attack on Venezuela would spread to other countries because Venezuela has “friends” from Mexico to Argentina: “If the Yankee empire tries to use Colombia to attack Venezuela, the war of 100 years would begin. The war would extend to other countries in the continent, from Mexico to Argentina.”

(“Chavez Says Venezuela to Prepare for War as Deterrent,” by Daniel Cancel, Bloomberg, 8 November 2009)

Chávez declararà la guerra a Amèrica

El manual militar de Chávez: El ratolí que va rugir! Primera foto: Simón Bolivar sembla ben preocupat al buscaraons Chávez meditant la seva Blitzkrieg contra Amèrica.

El president de Veneçuela Hugo Chávez ha ordenat l’exèrcit i la milícia que es preparin per la guerra contra els Estats Units, després que Amèrica ha obtingut accés a bases militars de Colòmbia, que ha cedit la seva sobirania als Estats Units, diu: “Generales de las fuerzas armadas, la mejor manera de evitar la guerra es prepararse para hacerla. Colombia ha entregado su país y ahora es otro Estado de la Unión. Que no se equivoque nadie atacándonos. Venezuela está preparada para todo.”

Colòmbia explica que l’acord és per ajudar combatre el narcotràfic. Chàvez, l’autoproclamat revolucionari socialista, diu que prohibirà la importació de béns de Colòmbia degut al pacte militar americà. El president Uribe respon que Colòmbia no ha fet cap pas cap a la guerra i durà les amenaces de Chávez a l’OEA i al Consell de Seguretat de l’ONU: “Colòmbia no ha hecho ni hará ni un sólo gesto de guerra a un país hermano. El único interés que nos mueve es vencer al narcoterrorismo que ha maltratado a los colombianos durante tantos años.” Chávez ha ordenat l’augment de tropes al llarg de la frontera de 2.000 kms i podria declarar l’estat d’emergència. El 2008 Chávez va enviar deu batallons acoraçats a la frontera després que l’exèrcit colombià matés Raul Reyes, cap de les FARC. Veneçuela ha comprat bilions de dólars en armament a Rússia. Chávez diu que les adquisicions són necessàries per a protegir el país d’una invasió americana. Fidel Castro també s’ha fet ressó de Chávez dient que Amèrica podria enviar tropes colombianes per aplastar el règim veneçolà: “El Imperio desea enviarlas a luchar contra sus hermanos venezolanos y ecuatorianos y otros pueblos bolivarianos y Alba para aplastar la revolución venezolana, igual como lo intentaron hacer con la revolución cubana en 1961. Las tropas americanas en Colombia son una descarada intervención extranjera en los asuntos internos y representa la anexión americana del país.” El bloc Alba bloc és el grup de nou membres de paisos llatiamericans liderats per Chávez. Chávez diu que Amèrica pretèn ajudar a Colòmbia a envair Veneçuela, de la mateixa manera que donava suport a l’invasió iraquiana d’Iran els anys vuintanta, però un atac militar a Veneçuela s’extendria a altres paisos perquè Veneçuela té “amics,” des de Mèxic a Argentina: “Si el imperio yanqui pretende utilizar Colombia para atacar Venezuela, iniciará la Guerra de los 100 Años. La guerra se extenderá a otros paises del continente, de Méjico a Argentina.”

(“Chavez Says Venezuela to Prepare for War as Deterrent,” per Daniel Cancel, Bloomberg, 8 novembre 2009)

The Catalan Bilingual Melting Pot/INTEGRACIÓ BILINGUE CATALANA

The Catalan Bilingual Melting Pot

80% foreigners in Joan Coromines Institute in Barcelona. Below: American passport of philologist Joan Coromines, exiled by Spanish totalitarians to the University of Chicago. He would be happy at the Catalan bilingual melting pot in the secondary school that carries his name.

Monolingual Spaniards have a totalitarian obsession rejecting bilingual Catalans. They simply cannot understand that life in Catalonia is much better speaking two or more languages. The proof of the pudding is the successful integration of the heavy immigration Catalonia has welcomed in the last decade, as Madrid based El Pais reveals (Search Spaniards Know Far Less Maths Than Catalans):

“We have 80% immigrants, a percentage which has not moved in many years” explains Anna Rodriguez, head of studies at Joan Coromines Institute very near Espanya Square in Barcelona. One third of new arrivals need special attention to language. Can they manage to work well in the classroom with such high percentages of students who know neither Catalan or Spanish: “We can. We have two advantages that help us out. First we managed to divide many classes into two groups by increasing by one hour the teaching load of all teachers. And secondly by having more staff available to su thanks to the numbers provided by the Department of Education.” Latin American studnets do not go to special classes, only those who know no Spanish such as from North Africa or Asia: “Instead of three hours a week of Catalan, Latin Americans get six more for a total of nine, and in less than a year they learn it.” Students who do not even know Spanish require special attention but they also learn fast: “We have had students who learnt both Catalan and Spanish in a semester.”

(“Salimos adelante con el 80% de immigración,” by Sebastián Tobarra, El Pais, 8 November, 2009)

Integració bilingue catalana

Passaport americà del filòleg Joan Coromines, exiliat pels totalitaris espanyols a la Universitat de Chicago: Seria feliç amb la integració bilingue catalana a l’institut que duu el seu nom. Primera foto: 80% d’estrangers a l’Institut Joan Coromines de Barcelona.

Els espanyols monolingues tenen una obsessió totalitària de rebuig dels catalans bilingues. No poden entendre de cap manera que vivim molt millor a Catalunya parlant dos i més idiomes. La prova del nou és l’exitosa integració de la forta immigració que ha acollit Catalunya la darrera dècada, com revela El Pais madrileny (Veure search Els castellans saben molta menys mates que els catalans):

“Tenim el 80% d’immigració, proporció que no varia des de fa anys, però ens en sortim” explica Anna Rodríguez, cap d’estudis de l’Institut Joan Coromines a pocs metres de plaça Espanya de Barcelona. Un terç dels nousvinguts necessita atenció especial amb l’idioma. Poden treballar adequadament a l’aula amb percentatges tan alts d’alumnes que no coneixen ni el català ni el castellà?: “Es pot. Tenim dos avantatges per tirar endavant. La primera és que dividim moltes classes en dos grups a base d’augmentar una hora de docència per cada professor. I segon pels recursos humans que tenim, perquè la plantilla que ens proporciona el Departament d’Educació ens ho permet.” Els alumnes llatíamericans no van a l’aula d’acollida, només els que no coneixen el castellà, per exemple del nord d’Àfrica i asiàtics: “Els llatíamericans, en comptes de rebre 3 hores setmanals de català, reben 6 més, en total 9 hores. I en menys d’un curs l’aprenen.” Amb els alumnes que tampoc conèixen el castellà cal treballar de manera específica però també l’aprenen ràpid: “Hem tingut algun estudiant que en sis mesos aprèn el català i el castellà.”

(“Salimos adelante con el 80% de immigración,” per Sebastián Tobarra, El Pais, 8 novembre, 2009)

Anti Fraud Investigating Omnium/ANTIFRAU JA INVESTIGA ÒMNIUM

Anti Fraud Investigating Omnium

by Josep C. Verges

Speaker Ernest Benach congratulates David Martinez Madero as director of the new Anti Fraud Office of 2009, six years in the making. Unlike other supervisory bodies, the Anti Fraud Office has real teeth, and can initiate criminal proceedings. Below: Like the Untouchables, former anticorruption prosecutor Martinez is known as uncorruptible, independent, strict and rigourous.

The Anti Fraud Office has started to investigate the Private Foundation Omnium after the detailed complaint of your editor, who has now asked President Jordi Porta to liquidate the foundation (Search Omnium Pays 16 Times More For New Flatlet):

 

“Mr. Porta, on the 30th September I wrote asking that you sack immediately the Palau de la Musica Foundation lawyer who has also set up your Private Foundation, and that you made yourself available for an inspection by the Anti Fraud Office. Since no answer was forthcoming I handed over my detailed studies of the accounts from information published in the press and obtained from the Catalan government to the Anti Fraud Office, as I asked you to do. Only after my complaint you have issued a public statement arguing that your Private Foundation is based on “rigour and transparency.” What rigour when you call it the Omnium Cultural Foundation which does not exist? What transparency when Omnium Cultural members have gone from paying a €2,000 monthly rent for the historical Dalmases Palace to 16 times more over the last five years for the Private Foundation flatlet? You say officers are not paid anything, forgetting to mention their expense accounts. I remind you that you already held a Visa card in your name. Article 12 is ignored that 70% of expenditure must be on culture, and not outlays for your overpriced flatlet. But the worst of all is article 32 which fails to recognise that the millions paid by Omnium Cultural members will be recovered if the Private Foundation closes down or, worse, is sold off. Please liquidate your Private Foundation by 31st December 2009 -aside from legal responsibilities- and revert all property, funds and, unfortunately, debts to the members of Omnium Cultural. It is more than enough that you remain simply president of Omnium Cultural, which is the rigour and transparency really needed in Catalonia.

(“Vergés envia una altra carta a Òmnium Cultural,” Diari de Girona, 7 November 2009)

Antifrau ja investiga Òmnium

per Josep C. Vergés

Com els Intocables, l’ex fiscal anticorrupció Martínez se’l coneix com incorruptible, independent, estricte i rigorós. Primera foto: El president del Parlament Ernest Benach felicita David Martínez Madero, director de la nova Oficina Antifrau el 2009, que ha tardat sis anys en crear-se. A diferència d’altres organismes de control l’Oficina Antifrau té dents i pot iniciar processos criminals.

L’Oficina Antifrau ha començat a investigar la Fundació Privada Òmnium després de les denúncies detallades del vostre director. Ara demana al seu president Jordi Porta que liquidi la Fundació Privada (Veure search Òmnium paga 16 vegades més pel nou piset):

 

“Sr. Porta el 30 de setembre li vaig escriure demanant que apartés immediatament l’advocat de la Fundació Palau de la Música que també ha muntat la seva Fundació Privada i que demanés a l’Oficina Antifrau que l’inspeccioni. En no rebre resposta seva he entregat estudis detallats sobre els comptes que he pogut obtenir de la premsa i de la Generalitat a l’Oficina Antifrau tal com li demanava. L’única manifestació pública surt ara després de la meva denúncia. Argumenta que la seva Fundació Privada té “rigor i transparència.” Quin rigor quan figura com Fundació Òmnium Cultural que no existeix? Quina transparència quan els membres d’Òmnium Cultural han passat de pagar un lloguer de €2.000 per l’històric Palau Dalmases a 16 vegades més els darrers cinc anys pel piset de la Fundació Perivada? Afirma que els patrons no reben cap retribució quan cobren despeses. Li recordo que tenia una Visa al seu nom. No compleix l’article 12 que el 70% de la despesa s’ha de dedicar a la cultura, més aviat a pagar el piset sobrevalorat. El més greu és que l’article 32 no diu que els milions pagats pels membres d’Òmnium Cultural es recuperaran si la Fundació Privada tanca o, pitjor, es traspassa. Liquidi la seva Fundació Privada el 31 de desembre 2009

-responsabilitats al marge- revertint propietats, diners i, malauradament deutes, als membres d’Òmnium Cultural. Segueixi simplement com a president d’Òmnium Cultural, amb tot el rigor i transparència que aixó representa per a Catalunya.

(“Vergés envia una altra carta a Òmnium Cultural,” Diari de Girona, 7 novembre 2009)

WHO Swine Flu Scare/OMS PÀNIC PER LA GRIP DEL PORC

WHO Swine Flu Scare

Swinish WHO now blame poor little piggy. Below: Holocaust! The last WHO scare saw the death of millions of birds.

Fear of swine flu, the H1N1 virus, keeps escalating, but independent experts question the World Health Organisation’s scare tactics. The impact so far of swine flu on deaths and avoidance of other illnesses in the Southern Hemisphere, which has already been through a winter of flu, show in fact that the virus can even be beneficial.

Even the WHO does not dispute that swine flu is no more dangerous than ordinary flu. The Southern Hemisphere, where the wave of H1N1 virus has already broken, proves even more, that swine flu is far less dangerous. Australia only had 118 swine flu deaths, while average mortality for seasonal flu is at least ten times more. Similar results have been found in Chile and New Zealand. The swine flu virus could in fact be beneficial. In China, source of the last unfounded WHO scare of the avian flu, the findings are that seasonal flu H3N2 has rapidly diminished with the onset of swine flu H1N1. This could signify that the new swine flu virus protects humans from seasonal flu by occupying the same space in the body. The usual viruses responsible for serious illness and death are kept out. In the long run swine flu may save more lives than represent a threat. Swine flu seems to be the new scare tactics to make WHO more important.

(“Rettet die Schweinegrippe gar Leben?,” by Bru, Tagesanzeiger, 5 November 2009)

OMS pànic per la grip del porc

Holocaust! El darre pànic de l’OMS va portar la mort a milions d’ocells. Primera foto: Els porcs de l’OMS ara culpen el pobre garrí.

La por a la grip del porc, el virus H1N1, segueix creixent, però experts independents questionen la campanya de pànic de l’Organització Mundial de la Salut. Fins ara l’impacte de la grip del porc en morts i en evitar altres malalties a l’hemisferi sur, que ja ha viscut un hivern de grip, mostra més aviat que el virus fins i tot pot ser beneficiós.

La mateixa OMS admet que la grip del porc no representa més perill que una grip normal. Encara més, a l’hemisferi sur, on ja ha trencat la primera onada del virus H1N1, la grip del porc s’ha mostrat molt menys perillosa. Austràlia només ha patit 118 morts per la grip del porc, quan la mortalitat mitjana per la grip estacional és almenys deu vegades més. Resultats similars s’han observat a Xile i Nova Zelanda. El virus de la grip del porc podria fins i tot ser beneficiós. A la Xina, font del darrer pànic infundat de l’OMS de la grip aviar, s’ha observat que la grip estacional H3N2 ha disminuit ràpidament amb l’arribada de la grip del porc H1N1. Podria significar que el nou virus de la grip del porc protegeix l’home de la grip estacional a l’ocupar el mateix espai en el cos. Els virus habituals responsables d’enfermats greus i morts hi són foragitats. A la llarga la grip del porc podriar salvar més vides de les que amenaça. La grip del porc sembla un nou muntatge de pànic de l’OMS per donar-se més importància.

(“Rettet die Schweinegrippe gar Leben?,” per Bru, Tagesanzeiger, 5 novembre 2009)

Two Strikes for Obama/PENAL CONTRA OBAMA

Two Strikes for Obama

Democratic blues: McDonnell’s blue bus paints Virginia red, with a swing against Obama of 25%. Below: Democratic cartwheels: Christie’s daughter shows Emanuel what happened in true blue New Jersey.

The painful Democratic loss of two key State governors is being downplayed by the same White House enforcer, Rahm Emanuel, who said exactly the opposite in 2005 when Democrats won the same two State governorships, heralding the takeover of the House of Representatives a year later. Same story now for 2010 with the Republicans in control?

No doubt Republican response was to insist that they were merely local races signifying nothing about the national mood, but Rahm was right that time wasn’t he? Looking back at the 2005 New Jersey and Virginia contests, Rahm Emanuel —then chair of the Democratic Congressional Campaign Committee and now White House chief of staff- argued the very point Republicans are now making: that the two gubernatorial contests say something about the upcoming midterms. Calling immediately after Kaine’s and Corzine’s victories he argued: “It’s clear Democratic voters were already energized earlier in the year when Democrat Paul Hackett nearly won a traditionally GOP-leaning Ohio House district. I think that’s even more true today. A lot of incumbents are losing to change.” Emanuel, of course, was the architect of the Dems’ 2006 congressional takeover.

(“Rahm Emanuel 2005: Our gubernatorial wins in NJ and Virginia are huge,” by Allahpundit, Hot Air, 4 November 2009)

Penal contra Obama

Voltereta demòcrata: La filla de Christie mostra a Emanuel què ha passat a la tan blava Nova Jersey. Primera foto: Blues demòcrates: L’autobús blau de McDonnell pinta Virgínia vermell republicà, amb una pèrdua per Obama del 25%.

La dolorosa pèrdua demòcrata de dos governadors estatals clau s’està minusvalorant pel mateix conseguidor de la Casa Blanca, Rahm Emanuel, que deia exactament el contrari el 2005 quan els demòcrates guanyaven els mateixos governadors estatals, preanunciant la captura de la Càmara dels Representants un any després. La mateixa història ara pel 2010 amb el control passant als republicans?

Evidentment la resposta republicana fou insistir que eren simples eleccions locals que no deien res sobre la tendència nacional, però Rahm tenia raó llavors o no? Mirant enrere als comicis de 2005 a Nova Jersey i Virginia, Rahm Emanuel —que era cap del comitè electoral demòcrata al Congrès i avui cap de gabinet a la Casa Blanca- argumentava exactament el mateix que fan ara els republicans: que les dues eleccions a governador duen un missatge per les properes eleccions a mig termini. Ell declarava tot just desprès de les victòries de Kaine i Corzine: “Queda clar que els votants democràtes ja es trobaven molt animats a començaments d’any quan el demòcrata Paul Hackett va estar a punt de guanyar un districte d’Ohio tradicionalment republicà. Penso que encara ho estaran més avui. Molts diputats perdran l’escó front el canvi.” Emanuel, no cal dir-ho, fou l’arquitecte de la captura demòcrata del Congrès el 2006.

(“Rahm Emanuel 2005: Our gubernatorial wins in NJ and Virginia are huge,” per Allahpundit, Hot Air, 4 novembre 2009)

Narcis Serra’s 5% to the Big Two/EL 5% DE NARCÍS SERRA A LA SOCIOVERGÈNCIA

Narcis Serra’s 5% to the Big Two

House building in Catalonia with the Big Two coalition on corruption. Below: Another Aznar ready to raze Catalonia.

The Big Two parties in Catalonia have long governed in coalition on corruption. Socialist Caixa Catalunya is involved in the corruption scandal unearthed by judge Garzon. He failed to prosecute Narcis Serra for Gal State terrorism, but might now for corruption. A subsidiary of Caixa Catalunya which he so incompetently presides has had close ties for many years with jailed socialist Luigi and Jordi Pujol’s right hand men Prenafeta and Alavedra (Search Open Letter to Jordi Pujol and Casino Banker Narcis Serra).

Caixa Catalunya, through their real estate subsidiary Procam, paid a comission of €1.46 million to Lluis Prenafeta who split it (€486.667 each) with Macia Alavedra and Luigi, Luis Garcia Saez, three politicians jailed in the corruption cases of Santa Coloma de Gramenet, Badalona and Sant Andreu de Llavaneres. The comission was 5% of the €28 million paid by Procam to buy a company. The normal trade comission, for professionals not politicians, is 3%. Eduardo Aznar Berruezo, director general of Caixa Catalunya’s Procam, one of the companies implicated by judge Garzon, has been indicted for many years in the corruption of Terres Cavades in Tarragona, the planned development of one of the last green spaces left in the city, through the same system of municipal land use changes.

(“Caixa Catalunya pagó €1,5 millones a Luigi, Prenafeta y Alavedra,” per Salud Muñoz i Dani Cordero, El Mundo, 4 novembre 2009)

El 5% de Narcís Serra a la sociovergència

Un altre Aznar disposat a arrasar Catalunya. Primera foto: El negoci del totxo a Catalunya amb la coalició sociovergent de la corrupció.

En corrupció la sociovergència fa anys que governa. La socialista Caixa Catalunya està embolicada en la corrupció destapada pel jutge Garzón. No va poder processar Narcís Serra pel terrorisme d’Estat dels Gal, però podria ara per corrupció. Una filial de Caixa Catalunya que presideix amb tanta incompetència està estretament vinculada des de fa anys als empresonats, el socialista Luigi i les mans dretes de Pujol, Prenafeta i Alavedra (Veure search Carta oberta a Jordi Pujol i El caixer de casino Narcís Serra).

Caixa Catalunya, a través de la seva filial immobiliària Procam, va pagar una comissió de €1,46 milions a Lluís Prenafeta que es va repartir els diners a parts iguals (€486,667 cadascú) amb Macià Alavedra i Luigi, Luis Garcia Sáez, tres polítics empresonats pels casos de corrupció de Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres. La comissió cobrada era el 5% dels €28 milions que Procam va pagar per la compra d’una empresa. La comissió habitual del sector a professionals, no polítics, és del 3%. El director general de Procam de Caixa Catalunya, Eduardo Aznar Berruezo, una de les empreses implicades pel jutge Garzón, porta anys imputat per la corrupció de Terres Cavades a Tarragona que pretenia urbanitzar una de les poques zones verdes de la ciutat amb el mateix procediment de requalificació municipal.

(“Caixa Catalunya pagó €1,5 millones a Luigi, Prenafeta y Alavedra,” per Salud Muñoz i Dani Cordero, El Mundo, 4 novembre 2009)

Dad Obama Wife Beater/VIOLÈNCIA DOMÈSTICA DE PAPÀ OBAMA

Dad Obama Wife Beater

Mark survived his violent dad Obama. Below: President Obama only saw his father once, when he was ten years old. Lucky for him he wasn’t around to beat him up too.

President Obama’s half brother tells of their abusive dad. Mark Ndesandjo wrote Nairobi to Shenzhen to raise awareness of domestic violence: ”My father beat my mother and me, and you don’t do that. It’s something which affected me for a long time.” His novel’s main character David also had an American mother who is Jewish. Ndesandjo said, tears welling in his eyes: ”I remember situations when I was growing up, and I could hear thuds and screams, and my father’s voice and my mother shouting. One night she ran out into the street and she didn’t know where to go.”

 

President Obama’s parents separated two years after he was born. Dad Obama, a Kenyan exchange student, had at least six other children in Kenya, four with his first wife while still married to Mark’s mother. She divorced Obama for domestic abuse and returned to the United States and married a man whose surname Ndesandjo took. Dad Obama died in an automobile accident at age 46. President Obama saw his father only once after his parents’ divorce, when he was 10 years old. In his memoir Dreams from My Father Obama writes about his fatherless upbringing. Painting his father as abusive, he calls his dad a gifted but erratic alcoholic who never lived up to his intellectual promise or his family responsibilities. Obama quotes Ndesandjo: ”I knew that he was a drunk and showed no concern for his wife and children.” Ndesandjo has a strong resemblance to his taller brother in Washington. He moved to China after the Sept. 11, 2001, terrorist attacks. In the book, the protagonist David writes letters to his American mother asking for details about her failed marriage to his abusive Kenyan father: ”David easily remembered the hulking man whose breath reeked of cheap Pilsner beer who had often beaten his mother. He had long searched for good memories of his father but had found none.”

(“Obama’s Half Brother Recalls Their Abusive Father,” by Beth Fouhy and Tom Maliti, The New York Times, 3 November 2009)

Violència domèstica de papà Obama

El president Obama només va veure el seu pare un cop, quan tenia deu anys. Sort en va tenir no veure’l més i patir les seves castanyades. Primera foto: Mark ha sobreviscut el seu papà violent Obama.

El germanastre del president Obama ha parlat del seu pare violent. Mark Ndesandjo ha escrit Nairobi to Shenzhen per alertar sobre la violència domèstica: ”El meu pare ens pegava a mi i a la mare, i aixó no s’ha de fer. És una cosa que m’ha afectat durant molt de temps.” El protagonista de la seva novel.la, David, també té una mare americana jueva. Ndesandjo diu amb ulls humits: ”Recordo les situacions quan era petit que sentia cops esmorteits i crits amb la veu del meu pare i la meva mare plorant. Una nit va fugir al carrer i no sabia on anar.”

Els pares del president Obama es separaren dos anys després d’ell nèixer. Papà Obama, estudiant becari kenyà, va tenir almenys sis fills més a Kenya, quatre amb la primera dona quan encara estava casat amb la mare de Mark. Va divorciar Obama per violència domèstica i tornant als Estats Units es va casar amb un home que donava el seu cognom al fill, Ndesandjo. Papà Obama va morir en un accident de trànsit als 46 anys. El president Obama només va veure el seu pare un cop després del divorci dels seus pares quan tenia 10 anys. En la seva biografia Els somnis del meu pare Obama descriu el crèixer sense pare. Pinta el seu pare com a violent, però el qualifica com alcohòlic brillant i erràtic que mai va complir amb la seva capacitat intel.lectual o responsabilitats familiars. Obama cita Ndesandjo: ”Sabia que era un borratxo que no tenia la més mínima preocupació per dona i fills.” Ndesandjo s’assembla molt al seu germà més alt de Washington. Va marxar a Xina després dels atacs terroristes de l’11 de setembre de 2001. En el seu llibre, el protagonista David escriu cartes a la seva mare americana demanant-li detalls sobre el seu matrimoni fracassat amb el seu violent pare kenyà: ”A David no li costava gens recordar aquell homenot amb un alé contaminat de cervesa pilsner barata i que dia sí i l’altre també pegava la mare. Feia temps que buscava algun record amable del seu pare i no n’havia trobat cap.”

(“Obama’s Half Brother Recalls Their Abusive Father,” per Beth Fouhy and Tom Maliti, The New York Times, 3 novembre 2009)

Omnium Pays 16 Times More For New Flatlet/ÒMNIUM PAGA 16 VEGADES MÉS PEL NOU PISET

Omnium Pays 16 Times More For New Flatlet

This incredible Palace, the seat of Catalan Enlightenment whose members fought for Catalan liberty against French and Spanish proto-Fascism, was also headquarters for forty years of anti-Fascist Omnium Cultural. Below: Just space for a Catalan flag in the three room flatlet the Private Foundation has foisted onto Omnium Cultural members at 16 times the cost.

Omnium Cultural rented in Montcada Street next to the Picasso Museum the grand Dalmases Palace, where the Academy of the Distrustful was founded which defended so determinedly Catalan liberty until the 11th September 1714. The rent was €2,000 a month, but the Private Foundation which has taken over members’ property and money, exactly the same as in Palau de la Musica, has multiplied by 16 the cost they have paid in five years for the new flatlet: €33,000 a month. Diari de Girona lays out the complaint made by your editor to Anti Fraud (Search Anti Fraud a Fraud?):

“Josep C. Verges has asked once again the Anti Fraud Office to investigate the Private Foundation Omnium. The Foundation has taken over 4 properties, 2 sold in five months at a tax-free profit for the Private Foundation of more than 100%. Omnium Cultural members have lost the value of these properties and handed over to the Private Foundation €1 million in cash. The Private Foundation signed a mortgage for €3.5 million which will cost at least €6 million, more than double what the property is worth today. Omnium Cultural members have paid the Private Foundation in the last five years €33,000 a month for headquarters previously rented for €2,000. In the last five years Omnium Cultural members have paid nearly €2 million for a property today worth at best that and still 90% mortgaged. Verges calls for an investigation of the initial subsidy of €600,000 handed over to the Private Foundation, and all other subsidies. He questions: “Why the Private Foundation gets from Omnium Cultural more than double the cost of the mortgage when it has no other known activities? There has been an abuse of Omnium Cultural members ceding their property to pay for a building that is not even theirs.”

(“L’excandidat d’Òmnium demana investigar el traspàs de les propietats a la Fundació. Critica que ara es paguen €33.000 mensuals per uns locals que abans llogaven per €2.000,” Diari de Girona, 3 November 2009)

Òmnium paga 16 vegades més pel nou piset

Només hi cap la senyera al piset de tres habitacions que la Fundació Privada ha encolomat als membres d’Òmnium Cultural per 16 vegades el que abans pagaven. Primera foto: Aquest palau increible, seu de la Il.lustració catalana els membres de la qual lluitaren per la llibertat catalana contra el protofeixisme francès i espanyol, també fou la seu durant 40 anys de l’antifeixista Òmnium Cultural.

Òmnium Cultural llogava al carrer Montcada del Museu Picasso el grandiós Palau Dalmases, seu de l’Acadèmia dels Descomfiats, que tant va defensar la llibertat catalana fins a l’11 de setembre de 1714. Pagava €2.000 al mes, però la Fundació Privada que s’ha quedat les propietats i diners dels membres, igual com ha passat al Palau de la Música, multiplica per 16 el cost que han pagat en cinc anys pel nou piset: €33.000 mensuals. Diari de Girona explica la denuncia del vostre director a Antifrau (Veure search Antifrau un frau?):

“Josep C. Vergés ha tornat a demanar a l’Oficina Antifrau que investigui la Fundació Privada Òmnium. Han passat a mans de la Fundació 4 locals, 2 venuts al cap de 5 mesos, aconseguint per a la Fundació Privada unes plusvàlues lliures d’impostos de més del 100%. Els membres d’Òmnium Cultural han perdut el valor de les propietats i han traspassat a la Fundació Privada €1 milió en efectiu. La Fundació Privada ha signat una hipoteca de €3,5 milions que costarà com a mínim €6 milions, més del doble del que val actualment la propietat. Els membres d’Òmnium Cultural han pagat a la Fundació Privada els darrers cinc anys €33.000 mensuals per uns locals que abans llogaven per €2.000. En cinc anys els membres d’Òmnium Cultural han pagat vora €2 milions per una propietat que avui no val més i de la qual queda hipotecada el 90%. Vergés vol que s’investigui la subvenció inicial de €600.000 apropiada per la Fundació Privada i totes les altres subvencions. Pregunta: “Com és que la Fundació Privada treu d’Òmnium Cultural més del doble del que costa l’edifici, quan no té activitats conegudes? S’ha abusat dels membres d’Òmnium Cultural que li han cedit propietats i li paguen per comprar un edifici que no és seu.”

(“L’excandidat d’Òmnium demana investigar el traspàs de les propietats a la Fundació. Critica que ara es paguen €33.000 mensuals per uns locals que abans llogaven per €2.000,” Diari de Girona, 3 novembre 2009)

Open Letter to Jordi Pujol/CARTA OBERTA A JORDI PUJOL

Open Letter to Jordi Pujol

by Josep C. Verges

Pujol & Sons: Pere, Jordi and Oriol climb the Aneto, the tallest peak in the Pyrenees, to announce daddy’s final term in 1999 as president of Catalonia, post he held for 23 years. Below: The buck stops here? Corrupt Duran Lleida and pretty boy Mas hold a clean bill of health for Pujol.

Mr. Jordi Pujol, former President of Catalonia: You said about corruption in the programme Agora in TV3: «If we go down this road everyone will be badly hurt because I have an easy answer. I could also reveal: ‘Those gave so much to somebody.’ Each case is different, but we would all end up smelling awful. Let’s not go down this road, but beware! if we do, because I shall also have things to say. I think we shouldn’t, but if I am forced to do so personally, I will” (Search Garzon Jails Two Pujol Capos).

For many years I have been denouncing the corruption that surrounds you, as you well know. I am astonished that a President of Catalonia dares to speak out publicly that he knows of cases of corruption but prefers to keep quiet about them. Judge Garzon has juts jailed your right hand men Macia Alavedra and Lluis Prenafeta, and my question to you is whether you will now speak out on the corruption you know about. Specifically about:

1. Your partner Josep Antoni Duran Lleida. The Supreme Court has not touched a single comma of my book All Duran’s Men, the Political Corruption of Catalonia which you must have found time to read by now.

2. Your children who became millionaires while you were in power.

3. Your collaborator Miquel Roca Junyent, instant multimillionaire after leaving your government.

4. And naturally all you know about the «businesses» of Lluis Prenafeta, your general secretary, and Macia Alavedra, the Go-Between of corrupt judge Pascual Estivill.

I would be very grateful if you could reveal all that you know about these and all other cases of corruption which you said you have first hand knowledge of. The citizens of Catalonia deserve some respect. You have lived very well for many years thanks to their votes.

(“Carta oberta a Jordi Pujol,” by Josep C. Verges, Diari de Girona, 1 November 2009)

Carta oberta a Jordi Pujol

per Josep C. Vergés

La pela per qui mama? El corrupte Duran Lleida i cara bonica Mas mostren un full immaculat a Pujol. Primera foto: Pujol & Fills: Pere, Jordi i Oriol pujant l’Aneto, el pic més alt del Pirineu, per anunciar el 1999 l’última candidatura de papà com president de la Generalitat, càrrec que mantingué durant 23 anys.

Sr. Jordi Pujol, expresident de la Generalitat: Al programa Àgora de TV3 heu dit sobre la corrupció: «Si entrem aquí prendrem molt de mal, perquè jo tindré una resposta fàcil. Jo també li podria dir: ‘Aquests van donar tant a tal.’ Tots els casos són diferents, però tots faríem una mica de ferum. No hi entrem, però, ei! si hi cal entrar, hi entrarem. Jo em sembla que no hi he d’entrar, però si hi he d’entrar personalment, hi entraré” (Veure serach Garzón empresona dos capos de Pujol).

 

Fa molts anys que jo denuncio la corrupció que l’envolta, com ja sap. Estic sorprès que un president de la Generalitat pugui dir públicament que sap de casos de corrupció, però que els calla. El jutge Garzón acaba d’empresonar les seves mans dretes Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, així que li pregunto si pensa declarar el que sap sobre la corrupció. Concretament sobre:

1. El seu soci Josep Antoni Duran Lleida. El Tribunal Suprem no ha tocat ni una sola coma del meu llibre Tots els homes de Duran, la corrupció política de Catalunya que segur que ha tingut temps de llegir.

2. Els seus fills que s’han fet milionaris mentre governava.

3. El seu col·laborador Miquel Roca Junyent, multimilionari instantani des que va deixar el seu govern.

4. I naturalment tot el que sap dels «afers» de Lluís Prenafeta, el seu secretari general, i Macià Alavedra, la Celestina del jutge Pascual Estivill.

Molt li agrairé si ens diu el que sap sobre aquests i tots els altres casos de corrupció que diu conèixer de primera mà. Els ciutadans de Catalunya ens mereixem una mica de respecte. Vostè ha viscut molt bé molts anys gràcies al seu vot.

(“Carta oberta a Jordi Pujol,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 1 novembre 2009)