La República Catalana


Return La Franja to Catalonia/RETORN DE LA FRANJA A CATALUNYA

Return La Franja to Catalonia

by Josep C. Verges

franja“I’m from La Franja and I speak Catalan!” The PP has changed the official name of Catalan to Lapao in Aragon. Below: Provinces no longer exist officially within the State of the Autonomies, but Blanes, in the old province of Girona, could not merge with Malgrat, in the old province of Barcelona, at the back after the green delta of La Tordera.

Why is it so difficult to solve the problems of coexistence in Spain? Should La Franja belong to Aragon at all, for example? Aragon does not even want it to be known that Catalan is spoken and the PP has invented Lapao to define the language. If mergers are necessary, I suggest this one to show how democratic and thrifty Spain is. Democratic because the people could decide like the Swiss do and thrifty because Aragon would no longer have to print official papers in Lapao.

Jordi Xargayo, editor of the Diari de Girona, said that: “In Switzerland, a country that does not have economic problems, towns merge.” Indeed two neighboring towns in the Zuri Oberland where I live have merged. First I would like to recall that in Switzerland the federal state controls 20% of expenditure, the cantons 40% and municipalities 40%. In Spain, Madrid controls 50% of expenditure, the Catalan government 30% and municipalities 20%. In addition mergers are not allowed between autonomies or provinces, although these no longer exist. Blanes could not merge with Malgrat, for example, nor the Franja de Ponent with Catalonia. In contrast the city of Basel wanted to merge with its hinterland of Basel Land, but voters said no, and the canton of Jura was born in a break away from Bern. Voters in the Grisons have just agreed to a reduction in municipalities. And in the Zuri Oberland the mythical village of Sternenberg has merged with Bauma. First the voters of Sternenberg had to agree, then those of Bauma and finally both accepted in a common vote the proposal, especially how debts were distributed.

(“Més fusions, by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 17 December 2014)

Retorn de La Franja a Catalunya

per Josep C. Vergés

Blanes MalgratLas províncies no existeixen oficialment amb l’Estat de les Autonomies, però Blanes, de l’antiga província de Girona, no podria fusionar-se amb Malgrat, de l’antiga província de Barcelona, al fons darrera el verd del delta de La Tordera. Primera foto: “Sóc de La Franja i parlo català!” El PP ha canviat el nom oficial de català per lapao a l’Aragó.

Per què és tan difícil resoldre la convivència a Espanya? Què se’ls hi ha perdut a la Franja amb Aragó, per exemple? Aragó no vol ni que se sàpiga que parlen català i el PP s’hn inventat el Lapao per definir-los. Posats a fer fusions, jo suggeriria aquesta per demostrar lo democràtica i estalviadora que és Espanya. Democràtica perquè els ciutadans decidirien com els suissos i estalviadora perquè no li caldria a l’Aragó imprimir papers oficials en lapao.

Jordi Xargayó director del Diari de Girona explica que: “A Suissa, un país que funciona i que no té problemes econòmics, s’han fusionat municipis.” Precisament s’estan fusionant dos municipis veins del Zuri Oberland on visc. Primer voldria recordar que a Suissa l’estat federal controla el 20% de la despesa, els cantons el 40% i els municipis el 40%. A Espanya, Madrid controla el 50%, la Generalitat el 30% i els municipis el 20%. A més no es permet fusions entre autonomies ni entre províncies, tot i que no existeixen. Blanes no es podria fusionar amb Malgrat, per exemple i la Franja de Ponent tampoc amb Catalunya. En canvi la ciutat de Basilea volia fusionar-se amb el seu rerapaís de Basel Land, però els votants han dit que no, i el cantó de Jura ha nascut d’una escissió amb Berna. Els votants dels Grisons acaben de votar una reducció de municipis. I al Zuri Oberland el mític municipi de Sternenberg s’ha fusionat amb Bauma. Primer han vota a Sternenberg que sí, després Bauma ha votat que els acceptava i finalment tost dos han votat la proposta, sobretot com quedaven repartits els deutes.

(“Més fusions, per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 17 desembre 2014)

19 December 2014 Posted by | Culture/Cultura, Politics/Política | , | 1 Comment

Season’s Greetings/BON NADAL

Bon Nadal

Us desitja la família Vergés

Nadal 1Dawn over the Ebro delta at our olive farm

Clareja sobre el delta de l’Ebre a la nostra finca d’oliveres

Nadal 2Regula and Josep, 9/11 2014

Règula i Josep, 11 setembre 2014

Nadal 3Sant Cugat at home: Regula, Jaikel, Eduard, Caterina, Frederic

Nadal 4Zuri Oberland at home: Jaikel, Regula

Nadal 9Tofta, Växjö: Josep

Nadal 8Marbella, Alpujarra: Gabriela, Jaikel

Nadal 6Kinderzoo, Rapperswil

Nadal 7Bon any 2015!

16 December 2014 Posted by | Culture/Cultura | | 11 Comments

Not a Drop of Petrol/NI UNA GOTA DE GASOLINA

Not a Drop of Petrol

by Josep C. Verges

incendiari rajoy Rajoy organized the attack on the Statute of Catalonia successfully achieving the constitutional coup d’etat of 2010. Now he is going after the president of Catalonia Artur Mas because two and a half million Catalans voted. The Constitutional Court was wrong and so will the High Court if it heeds the arsonist. Below: The President of the High Court of Catalonia, M.A. Gimeno, from Aragon’s Catalan-speaking Franja, at the Justice Commission of the Parliament of Catalonia.

Arsonist Rajoy has opened a second front with his disgraceful manipulation of prosecutors, The centralist State prosecutor Torres Dulce has imposed an indictment that his own prosecutors in Catalonia had unanimously rejected as inadmissible in a state under the Rule of Law. Temperatures will start to cool down if the High Court of Catalonia rejects the indictment.

The arsonist Rajoy has been outfoxed by the Astute Mas. His undemocratic tantrum because more than two million Catalans voted has led him to further discredit the Rule of Law. After three centuries of absolutism under the Law of the Ruler, Rajoy has not understood that democracy has changed the order and today we live under the Rule of Law. The Constitutional Court did not allow Rajoy went charging along militarizing the autonomy of Catalonia which he believes like the despot Franco “granted in a dark hour.” We have to wait and see whether the Constitutional Court follows Rajoy‘s lie confusing referendum, which requires the permission of Congress in Madrid, and consultation, which the Parliament of Catalonia can call on its own. If the Constitutional Court follows the Rule of Law, not the Law of the Ruler, it will give a second slap down to Rajoy declaring the consultation perfectly legal. This will lower the tension in Catalonia by convening a second consultation with all the legal guarantees that Rajoy torpedoed with the first one which he could not prevent anyway. The 81% who voted for independence may drop in the second round to 70% when Spanish nationalists vote, but this 70% Rajoy will not be able to manipulate with his ignorant maths. The Constitutional Court could thus rebuild its damaged reputation after the undemocratic destruction in 2010 of the Statute voted by the sovereign people. The judges of the PP and the PSOE were responsible for the millions who took to the streets in Catalonia and are equally responsible for the drive to independence because they followed political instructions. They learned their lesson. A judge has now said that arsonist Rajoy has been denied the use of force against the freedom to vote so as not add “a single drop of petrol.” But if Spanish nationalist injustice continues, Catalans will not leave Artur Mas alone. As the former president of the Institute of Catalan Studies Salvador Giner writes me: “I propose that we self-incriminate ourselves on the recent consultation to compel Rajoy to take us to court through his prosecutor Torres Dulce.” The National Assembly of Catalonia should put back the stalls in all the squares of Catalonia to let millions of Catalans to self-incriminate on the 9 November consultation, 300 years after 1714. Barcelona’s stadium the Camp Nou seats 100,000. 2 million self-incriminated with their lawyers would require the Rule of Law to judge 50,000 at a time during weeks of trial. It would require 40 Barça stadiums to criminalize all Catalans who defend their freedom. And it would take two years for the mass sentencing. What democracy and what justice can survive sentencing two million Catalans for voting? The courts can not follow the corrupt anti-Catalan politicians in Madrid. Today the PP and PSOE do not represent even half of Spaniards and less than 15% of Catalans. The way out for the Constitutional Court in Madrid is to declare legal the consultation, not the one held but a new one, while the High Court in Barcelona rejects the Madrid prosecutor’s indictment farce. Let Rajoy burn himself alone with his petrol.

(“Ni una gota de gasolina,” by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 14 December 2014)

Ni una gota de gasolina

per Josep C. Vergés

GimenoEl president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, M.A. Gimeno, català de la Franja, a la comissió de justícia del Parlament de Catalunya. Primera foto: Rajoy va organitzar l’atac contra l’Estatut de Catalunya fins aconseguir el cop d’Estat constitucional de 2010. Ara persegueix el president de la Generalitat Artur Mas perquè dos milions i mig de catalans han votat. El Tribunal Constitucional es va equivocar i el Tribunal Superior de Justícia també, seguint un incendiari.

L’incendiari Rajoy ha obert un segon front judicial amb el penós espectacle de la seva manipulació dels fiscals. El fiscal centralista Torres Dulce ha imposat una querella que els seus propis fiscals a Catalunya havien denegat per unanimitat com inadmissible en un Estat de Dret. Si el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya rebutja la querella serà un pas en refredar els ànims.

L’incendiari Rajoy no ha pogut contra l’Astut Mas. La seva antidemocràtica rabieta perquè més de dos milions de catalans han votat l’ha fet desprestigiar encara més l’Estat de Dret. Després de tres segles de l’absolutisme del Dret d’Estat, Rajoy no sap que la democràcia ha capgirat la truita i avui vivim en un Estat de Dret. El Tribunal Constitucional no ha deixat que Rajoy tirés pel dret militaritzant l’autonomia de Catalunya, que creu com el dèspota Franco “en mala hora concedida.” Veurem si el Tribunal Constitucional segueix la mentida de Rajoy de confondre referèndum, que depèn del permís del Congrés de Madrid, amb consulta, que el Parlament de Catalunya pot convocar per sí sol. Si el Tribunal Constitucional segueix l’Estat de Dret, i no el Dret d’Estat, donarà una segona clatellada a Rajoy declarant la consulta perfectament legal. Faria baixar la tensió a Catalunya convocar la segona consulta amb totes les garanties legals que ha torpedejat Rajoy en la primera, que ni així ha pogut parar. El 81% que ha votat independència potser baixarà a la segona volta al 70% quan els espanyolistes votin, però serà un 70% que Rajoy no podrà manipular com ara amb matemàtiques d’ignorant. El Tribunal Constitucional recuperaria així el seu malmès prestigi després de la seva estripada antidemocràtica de 2010 contra l’Estatut votat pel poble sobirà. Els jutges del PP i del PSOE tragueren milions al carrer a Catalunya i són els responsables de l’independentisme per haver seguit ordres polítiques. Han aprés la lliçó. Un jutge ara ha dit que han denegat a l’incendiari Rajoy l’ús de la força contra la llibertat de vot per no afegir “ni una gota de gasolina.” Però si la injustícia espanyolista segueix endavant, els catalans no deixarem sol Artur Mas. Com m’escriu l’expresident de l’Institut d’Estudis Catalans Salvador Giner: “Proposo que ens autoinculpem per la consulta recent i que obliguem Rajoy a dur-nos davant la justícia mitjançant el seu fiscal Torres Dulce.” L’Assemblea Nacional de Catalunya hauria de tornar a posar les paradetes a totes les places de Catalunya perquè milions de catalans s’autoinculpin de la consulta del 9 de novembre, 300 anys després de 1714. Al Camp Nou hi caben 100.000. 2 milions d’autoinculpats amb els seus advocats permetria el Dret d’Estat jutjar 50.000 de cop en setmanes de procés. Caldrien 40 estadis del Barça per criminalitzar tots els catalans que defensen la llibertat. Tardarien dos anys en sentenciar en massa. Quina democràcia i quina justícia aguanta condemnar dos milions de catalans per votar? La justícia no pot seguir l’anticatalanisme dels corruptes polítics de Madrid. El PP i el PSOE avui no representen ni la meitat dels espanyols i ni el 15% dels catalans. La sortida de la justícia a Madrid és declarar la consulta legal, no la que s’ha fet sinó la que cal fer, i a Barcelona rebutjar la farsa-querella del fiscal de Madrid. Que Rajoy es cremi tot sol amb la seva gasolina.

(“Ni una gota de gasolina,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 14 desembre 2014)

14 December 2014 Posted by | News comment/Comentari al dia, Politics/Política | , | 2 Comments

Zero Rajoy v. the Astute Mas/ZERO RAJOY CONTRA L’ASTUT MAS

Zero Rajoy v. the Astute Mas

by Josep C. Verges

Rajoy CamachoRajoy and local leader Sanchez Camacho wave goodbye to Catalonia. Only 300 PP apparatchiks attended his Barcelona diatribe. Below: Standing ovation by 3,000 to the roadmap for independence in 18 months as President Mas shakes hands with Esquerra leader Junqueras.

Zero Rajoy came for the day to Barcelona, exclusively to talk to PP members. He was too scared to meet the Astute Mas -who had invited him to the presidential palace- and he was even more terrified of facing the Catalan people. He did not even dare defend his denialist policies in front of business leaders. In short a political coward. While the Astute Mas gathered a huge and varied audience for his roadmap to a quite possible future, Zero Rajoy bunkered down in the unmovable past in front of his party of inoperative bureaucrats. Today the PP has been reduced to only a miserable 1% in direct voter support in Catalonia!!! Maybe he took the Shanghai Express to revolutionary Barcelona to promote his Spanish nationalism with no future seats in the Catalan Parliament.

Zero Rajoy continues to fail with his zero in maths. Since he only has 1% support left in Catalonia, now he only wants to count those that do not vote, but in a democracy elections and policies are won through a vote, never by not voting. The despot Franco did not permit a vote and he also presumed to speak for all those who did not vote. Nowadays Zero Rajoy, and likewise the Astute Mas, have to win elections. All he had to say was that he had nothing to say. It seems Catalans must be ever so grateful because the central State invests in Catalonia less than half what we pay in taxes. The three main English parties have agreed to transfer to Scotland the income tax and fiscal freedom. Zero Rajoy on the contrary says that Catalans are not allowed to complain that his centralist State returns just a small part of what we pay. Under no circumstances can we manage our own taxes like the Basques do and the Scots will! Zero Rajoy thinks everyone is wrong except himself. The Astute Mas is going nowhere and millions of Catalans will continue unable to vote, if the courts follow his orders. It was the speechifying of a property manager, written in his own hand, with all the frigid pride of the ignorant parrot who belittles what he does not know, especially democracy. Are Cameron, Clegg and Miliband wrong for holding a referendum in Scotland and offering a fiscal pact? Is Canada wrong to hold not one but two referendums on the independence of Quebec? Are all the new countries in Europe wrong? Only Putin understands Zero Rajoy, both equally afraid of the people and equally surrounded by corruption. Zero Rajoy denies everything, including reality, because Spain is the central State and the people have to be silenced. An entire speech behind closed doors in front of the defunct PP of Catalonia, in defunct Castilian, which he calls Spanish, a language which does not exist in the Spanish Constitution but makes him sound more Spanish nationalist. In Switzerland, where I live half the time, the federal government speaks in the local language. No Swiss German minister would ever dream of speaking German in Geneva or one from Lausanne, French in Zurich. They would look ridiculous as well as uncouth. But Zero Rajoy never looks ridiculous, not even with the last three treasurers of the PP indicted for corruption, not even with the resignation of his minister Ana Mato for corruption on the same day he presented an anti-corruption plan, and not even when he belittles the millions of Catalans who voted in freedom. George Orwell did not discuss Catalonia here but a Scottish nationalist who wrote to him in 1947: “Please don’t refer to us as Britons. There is no such race. We are Scots and that’s good enough for us. The English changed their name to British but even if a criminal changes his name he can be known by his fingerprints. Scotland experienced her Yalta in 1707, but we will never accept defeat. After more than 200 years we are still fighting for our country and will never acknowledge defeat whatever the odds.” Orwell warned: “It is a small movement but it could grow because there is a basis for it. Scotland has a case against England. In some areas at any rate Scotland is almost an occupied country. I am speaking from limited experience but I should say that this is beginning to cause resentment. If people feel that they have a special culture which ought to be preserved, and that the language is part of it, difficulties should not be put in their way. It is probable that the effort of being bilingual is a valuable education in itself. They benefit intellectually by having to be aware. as their English opposite numbers would not be.” The great author of Homage to Catalonia defined himself: “I was not a rebel except by force of circumstances.” The same as the Astute Mas and all Catalans who want to vote despite the innumerate Zero Rajoy.

(“Zero Rajoy contra l’Astut Mas,” by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 30 November 2014)

Zero Rajoy contra l’Astut Mas

per Josep C. Vergés

Conferencia Mas3.000 ovacionen a peu dret el camí projectat fins a la independència en 18 mesos mentre el president Mas saluda el cap d’Esquerra Junqueras. Primera foto: Rajoy i la pepecera Sànchez Camacho diuen adéu a Catalunya. Només 300 aparatxics del PP vingueren a la seva diatriba de Barcelona.

Zero Rajoy ha vingut a passar el dia a Barcelona, però només per parlar amb militants del PP. Té massa por per trobar-se amb l’Astut Mas -que l’ha invitat a Palau- i encara l’aterra més parlar amb el poble català. Ni tan sols s’atreveix defensar el seu negacionisme davant d’empresaris. Tot un covard polític. Mentre l’Astut Mas reunia un immens auditori divers per la seva proposta futurible, Zero Rajoy s’encalla en el passat inamovible davant el seu partit funcionarial que no funciona i que avui li queda una miserable intenció directa de vot a Catalunya de l’1%!!! Ha vingut, potser en el Xangai Exprés, a fer espanyolisme extraparlamentari a la revolucionària Barcelona.

Zero Rajoy segueix catejat amb el seu zero en mates. Com que només té un 1% de suport a Catalunya suma exclusivament als que no voten, quan en democràcia les eleccions i les polítiques es guanyen amb vots, no sense. El dèspota Franco no deixava votar i també presumia de parlar pels que no votaven. Però Zero Rajoy, igual que l’Astut Mas, ha de guanyar eleccions. Es reafirma en que no té res a dir. Ara resulta que els catalans li hem d’estar agraits perquè l’Estat central inverteix a Catalunya menys de la meitat del que paguem en impostos. Els tres partits principals anglesos han acordat donar a Escòcia l’impost de la renda i llibertat fiscal. Zero Rajoy en canvi diu als catalans que no ens podem queixar perquè el seu Estat centralista retorna una petita part del que paguem. De cap manera podem administrar els nostres impostos com fan bascos i faran escocesos! Zero Rajoy opina que tots som uns fracassats menys ell. L’Astut Mas no va enlloc i milions de catalans seguirem sense poder votar, si la justícia segueix les seves ordres. Un discurset d’administrador de finques escrit per ell mateix, amb tota la frígida supèrbia del lloro ignorant que menysprea el que desconeix, sobretot la democràcia. S’equivoquen Cameron, Clegg i Miliband al celebrar un referèndum a Escòcia i oferir un pacte fiscal? S’equivoca Canadà al celebrar no un, sinó dos, referèndums d’independència de Quebec? S’equivoquen tots els nous paisos d’Europa? Només Putin entén Zero Rajoy, tots dos igual de temerosos del poble i igual de rodejats de corrupció. Zero Rajoy ho nega tot, fins la realitat, perquè Espanya és l’Estat central i el poble a callar. Tot dit a porta tancada davant el PP en cos present de Catalunya, en difunt castellà, que ell anomena espanyol, idioma que no surt a la Constitució Espanyola, però farda d’espanyolista. A Suissa, on visc la meitat del temps, el govern federal parla l’idioma local. A cap ministre suís alemany se li passa pel cap parlar alemany a Ginebra o un de Lausana parlar francès a Zurich. Apart de semblar incultes, farien el ridícul. Però Zero Rajoy mai fa el ridícul, ni quan els tres darrers tresorers del PP estan imputats per corrupció, ni quan la seva ministra Ana Mato dimiteix per corrupta el mateix dia que presenta un pla anticorrupció, ni quan menysté els catalans que han votat en milions la llibertat. George Orwell no cita aquí Catalunya sinó un nacionalista escocès que li escriu el 1947: Si us plau no ens anomeni britànics, no existeix tal raça. Som escocesos i amb això ja en tenim prou. Els anglesos han canviat el seu nom a britànics, però encara que un criminal canvii el seu nom, se’l pot conèixer per les seves empremtes. Escòcia va patir la seva Ialta el 1707, però mai ens donarem per vençuts. Després de més de 200 anys seguim lluitant per al nostre país i mai acceptarem la derrota per molt que ens obstaculitzin. Orwell avisava: “És un moviment petit, però pot créixer perquè té la base per a fer-ho. Escòcia està carregada de raons contra Anglaterra. Almenys en certes àrees Escòcia és pràcticament un país ocupat. Parlo amb la meva experiència limitada, però diria que això comença a provocar ressentiment. Si el poble creu que té una cultura especial que cal conservar, on l’idioma en forma part, no se l’ha d’obstaculitzar. Ben segur l’esforç de ser bilingue de per si ja és una valuosa ensenyança. Es beneficien intel.lectualment amb la seva conscienciació, cosa que els seus oposats anglesos mai ho seran.” El gran autor d’Homenatge a Catalunya es definia: “No vaig fer-me rebel excepte per la força de les circumstàncies.” Com l’Astut Mas i tots els catalans que volem votar, sense l’innumerat Zero Rajoy.

(“Zero Rajoy contra l’Astut Mas,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 30 novembre 2014)

30 November 2014 Posted by | News comment/Comentari al dia, Politics/Política | , | 2 Comments


The Spy Jose Pla

by Josep C. Verges

placelaThe liberal Josep Pla Casadevall, acused of spying by Marxists, was the most censored author by the despot Franco. Here with Franco’s censor and Nobel Literature Laureate Camilo Jose Cela. Below: Spanish Fascist Jose Pla Carceles wrote “The International Mission of the Hispanic Race” and “The Lost Souls of Gibraltar.” Another Spanish Fascist Pla was the Catalan Jose Pla Comes, with blue blood and blue Spanish Fascist shirt.

The former president of the Institut d’Estudis Catalans, Salvador Giner, invited me to lunch and he asked about the attacks by the Jacobin (his words) El Pais against Pla. Several writers have asked me the same question. Josep Maria Ureta of El Periodico: «I know you have a good knowledge, like many who write on this subject. Can you confirm or deny this new theory?» Enric Vila, author of an encomium on Pla, also asked me about the new book by Josep Guixa: «Totally chaotic but he claims that Pla met Jose Antonio Primo de Rivera. It seems he also wrote from 1933 in a Spanish Fascist magazine.»

Xavier Pla reveals in the new El Pais in Catalan -in the alcove like Aznar (in internet only, the opposite of La Vanguardia, in Catalan only out loud)- that there were three Plas, two of whom were Spanish Fascists: «There was another journalist who signed off as Jose Pla, the Murcian Jose Pla Carceles, a supporter of Spanish Fascism and author of «The International Mission of the Hispanic Race», as well as Jose Pla Comes, an aristocrat from Torroella de Montgri, who wrote fiery articles of Spanish FascismLike «The Flags Returned» in 1940 in Los Sitios. Until 1975 today renamed Diari de Girona did not admit that it was written by the Spanish Fascist with blue shirt and blood and not by Josep Pla. The over-excited Josep Guixa accuses Pla of writing anonymously for the Spanish Fascist magazines FE and Arriba and of visiting Primo de Rivera in jail. Who was it? Obviously one of the Spanish Fascists Plas and, if I am also allowed to speculate, the Murcian who lived in Madrid. Jordi Gracia praises, in the plural we, Guixa in El Pais: «We knew for a long time that Pla had been a collaborator of the official Spanish Fascist paper Arriba i 1940.» Arcadi Espada, not at all a suspect of Catalan sympathies, called out many years ago Gracia’s obscene imposture of pain.It is heartbreaking news” he lets on. The publisher’s son Josep C. Verges writes a letter to El Pais. He gives more sensational news: There are two Plas. The critic Gracia answers. He continues hurt and hurting, nothing new, although you spot his shiver: He had never heard of the article by Jose Pla Comes and what ifHe is left with the choice between the ignorant’s boorishness or the evildoer’s manipulation My father Josep Verges Matas explained in volume 45 of Pla’s Complete Works how the articles in Arriba came about forced by the Gestapo: “He was arrested and forced to write articles in praise of Mussolini.” What is noteworthy is what Pla managed to say with a pistol to his head in 1940, when Hitler was winning the war: “Spain has always produced a curious conservative type furnished with a sort of congenital incapacity to conserve and an unmatched tendency to be easy prey. Mussolini has finished off the era of the conservative who does not know how to conserve. Spain is experiencing a similar situation as Italy.” Josep Pla explained how the magazine Destino could survive Fascism: “We have to collaborate ironically.” Irony which looks just as necessary today in a State with conservatives who do not know how to conserve and failed Marxists who give out certificates of good conduct, just like the Fascists who also persecuted with visceral hatred, as Josep Pla wrote to my father in 1940, all democratic liberals. Censorship was the ever-present subject in the one thousand letters between Pla and my father. This highly censored Pla was the one who wrote and spied for Franco? These losers who write for Spanish nationalist papers should get a life. Aren’t they the ones who are the collaborators?

(“L’espia José Pla,” by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 23 November 2014)

L’espia José Pla

per Josep C. Vergés

Pla carcelesEl falangista José Pla Cárceles fou autor de “La misión internacional de la raza hispánica” i “El alma en pena de Gibraltar.” Un altre Pla falangista fou el català José Pla Comes, de sang i camisa blaves. Primera foto: El liberal Josep Pla Casadevall, acusat d’espia pels marxistes fou l’autor més censurat pel dèspota Franco. Aquí amb el barbut censor de Franco i Premi Nobel de Literatura Camilo José Cela.

L’expresident de l’Institut d’Estudis Catalans, Salvador Giner, m’invita a dinar. Em pregunta sobre els atacs de El País, jacobí com diu ell, contra Pla. Varis escriptors m’han fet la mateixa pregunta. Josep Maria Ureta del Periodico: «Sé que tens memòria com molts dels que escriuen sobre aquest tema. Em confirmes o desmenteixes aquesta nova tesi?» Enric Vila, autor d’un elogi a Pla, també pregunta sobre el nou llibre de Josep Guixà: «Un galimatias impressionant, però explica que Pla es va trobar amb José Antonio Primo de Rivera. Sembla que va escriure a partir de 1933 en una revista de Falange.»

Xavier Pla revela al nou El País en català -en la intimitat com Aznar (per internet, al revés de La Vanguardia, en català només en veu alta)- que hi ha tres Plas, dos d’ells falangistes: «Hi havia un altre periodista que signava José Pla, el murcià José Pla Cárceles, pròxim al falangisme i autor de «La misión internacional de la raza hispánica», i també José Pla Comes, aristòcrata de Torroella de Montgrí, que firmava articles d’un falangisme abrandat.» Com «Banderas que volvían» de 1940 a Los Sitios. Fins 1975 no reconeixia l’avui Diari de Girona, que era del falangista de sang i camisa blaves, no Josep Pla. El sobreexcitat Josep Guixà acusa Pla d’haver escrit anònimament a les revistes falangistes FE i Arriba i de visitar Primo de Rivera a la presó. Qui va ser? Evidentment un Pla falangista, posats a especular el murcià que vivia a Madrid. Jordi Gràcia elogia, en plural majestàtic, Guixà a El País: «Fa temps que sabíem que Pla havia estat col.laborador del diari oficial de falange Arriba el 1940.» Arcadi Espada, gens sospitós de catalanisme, ja desmentia fa temps “la obscena impostación de dolor de Gràcia. “Es una noticia descorazonadora…” se permite. Josep C. Vergés, hijo del editor, escribe una carta a El País. Da otra noticia sensacional: hay dos Pla. El crítico Gràcia responde. Continua dolorido y doloroso, sin mayor noticia, aunque se percibe un escalofrío: tampoco conoce el artículo de José Pla Comes y vete a ver si… Sólo le queda elegir entre el atrevimiento del ignorante o la manipulación del malvado.» El meu pare, Josep Vergés Matas, explica al volum 45 de l’Obra Completa els articles d’Arriba, obligat per la Gestapo: “Fou detingut i obligat a escriure articles encomiàstics sobre Mussolini.” L’interessant és el que arriba a dir Pla a punta de pistola el 1940, quan Hitler guanyava la guerra: “Ha existido siempre en España un tipo pintoresco de conservador dotado de una especie de congènita incapacidad para conservar y de una brillante tendencia a ser fácilmente devorado. Mussolini ha cerrado la etapa del conservador que no sabía conservar. España se encuentra en circumstancias parecidas de Italia.” Josep Pla explicava com podria sobreviure Destino al feixisme: “Hem de fer una col.laboració irònica.” Ironia que segueix ben actual en un Estat de conservadors que no saben conservar i de marxistes manqués que donen carnets de bona conducta, com els feixistes que també perseguien amb odi visceral, com recordava Josep Pla el 1940, tots els demòcrates liberals. A les mil cartes entre Pla i el meu pare sempre surt la censura. El Pla tan censurat era el que escrivia i espiava per Franco? Que s’ho facin mirar aquests frustrats que escriuen per diaris espanyolistes. A veure qui és el col.laboracionista?

(“L’espia José Pla,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 23 novembre 2014)

24 November 2014 Posted by | Culture/Cultura, News comment/Comentari al dia | , | 2 Comments

Rajoy, Zero in Maths/RAJOY, ZERO EN MATES

Rajoy, Zero in Maths

by Josep C. Verges

Rajoy contra EstatutIn 2006 denialist Rajoy only managed to get 4 million signatures against Catalonia. 66% of his PP voters and 92% of the Spanish population (there was no age limit nor any control) did not follow his lead. Below: The PP’s public prosecutor in Madrid Torres Dulce (at right naturally) with Catalan president Mas whom he is now persecuting on orders from denialist Rajoy, despite the refusal to indict of all the prosecutors in Catalonia.

Rajoy got a ten in Spanish Fascism but a zero in maths. A referendum is a referendum by any other name as Shakespeare would say (note for Rajoy: English writer from the time the Spanish Armada sank). To look ridiculous is to look ridiculous in any other language, including the only one Rajoy knows: un ridículo. Nonstop threats that Catalans would never be able to vote and more than two million did just that. Catalans have carried out a civic revolution. Rajoy refuses to see what the whole world has seen. Catalonia is back on the map from which it was erased in 1714 by the French and Spanish absolutists after the military occupation of Philip V the Perjurer.

Democracy is a problem for the heirs of absolutism. It is not the State that rules but the sovereign people. Rajoy is undone. His power was based on control of the central State and the Supreme Court and he couldn’t stop democracy . Will he put 2.3 million Catalans in jail for voting? The demodé and anachronic centralism of Paris and Madrid has no future. Federalist Merkel runs circles around the immobilized Hollande, juts like independent Mas with the denialist Rajoy. Repeat maths exam for Rajoy. First he delayed a perfectly legal consultation and then he dismissed as a joke a vote organised by volunteers, but when these reached 40,000, Rajoy ran to the Constitutional Court, which had no other option but to accept the case. However to rescue some of the lost prestige after the undemocratic ripping apart in 2010 of the Catalan Statute voted by the sovereign people, the Court denied Rajoy’s petition to intervene. He could do nothing, because he had no constitutional cover for military force. The slap in the face of millions of voters has forced him into new maths. There was no electoral roll but an estimated 43% voted out of 5.4 million enabled. Rajoy claims this is too little and by adding foreigners he says it was only 33%. Let’s mark Rajoy’s maths. The PP won an absolute majority in Congress in 2011 with only 45% of the votes and 30% of the electoral roll! The Catalan consultation beat in 13 points the PP vote in Spain! Even with Rajoy’s own maths , it was three points higher than the PP support in 2011.The polling institute CIS, controlled by the PP, estimates the PP’s current vote in October 2014 at only 28%, that is 19% of the electoral roll. Today the PP represents 19% of Spain -in Catalonia 2%!-, while the sovereign people represent 43% of Catalonia. Rajoy’s maths are as disastrous as his denialist politics. Alexander the Great solved the problem of how to untie the Gordian knot by cutting it with a sword. The failure Rajoy could to likewise. Forget his failed maths. Not everyone must know maths and only democrats will question his top marks in Spanish Fascism which the PP heirs of Franco will never do. Forget the sums, subtractions, multiplications, divisions, square roots, derivatives and integrals about Catalans. Call a referendum on the independence of Catalonia, with a simple yes and no like democracies do. Prime Minister Cameron can tell him how he did it for Scotland, which he won at the last minute by promising a fiscal pact. Then we shall know who knows more maths, Rajoy or the sovereign Catalan people.

(“Rajoy, zero en mates,” by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 16 November 2014)

Rajoy, zero en mates

per Josep C. Vergés

Torres_DulceEl fiscal central del PP Torres Dulce (a la dreta naturalment) amb el president de la Generalitat Mas a qui persegueix per ordres del negacionista Rajoy, tot i el refús de tota la fiscalia de Catalunya. Primera foto: El 2006 el negacionista Rajoy només va aconseguir 4 milions de signatures contra Catalunya. El 66% dels seus votants del PP i el 92% de la població espanyola (no hi havia límit d’edat al signar ni cap control) no el va seguir.

Rajoy va treure un deu en Formación del Espíritu Nacional, però un zero en mates. Un referèndum és un referèndum en qualsevol altre nom, com diria Shakespeare (nota per a Rajoy: escriptor anglès de quan la Gran Armada s’enfonsà). Un ridícul també és un ridícul en qualsevol altre idioma, fins i tot amb l’únic que sap Rajoy: un ridículo. Anys i panys perjurant que els catalans no podríem mai votar i més de dos milions han votat. Els catalans han fet una revolució cívica. Rajoy no ho vol veure, però el món sencer ho ha vist. Catalunya ha tornat al mapa després de ser esborrada el 1714 pels absolutistes francocastellans amb l’ocupació militar de Felip V el Perjur.

La democràcia és un problema per als hereus de l’absolutisme. No manen els Estats, mana el poble sobirà. Rajoy està desfet. La seva força era el control de l’Estat central i del Tribunal Suprem i no ha pogut contra la democràcia. Posarà 2,3 milions de catalans a la presó per votar? El centralisme demodé i anacrònic de París i Madrid no té futur. La federal Merkel dóna voltes a l’immobilista Hollande, com l’independentista Mas al negacionista Rajoy. Revàlida de mates per a Rajoy. Després de retardar una consulta ben legal, deia que una votació organitzada per voluntaris era broma, però quan sumaven 40.000, Rajoy ha corregut al Tribunal Constitucional, que no li quedava més remei que tramitar la seva demanda. Però per salvar el nul prestigi que li queda després de l’estripada antidemocràtica el 2010 de l’Estatut votat pel poble sobirà, ha denegat a Rajoy l’excusa per intervenir. No li ha quedat més remei que no fer res, perquè no podia ordenar una intervenció manu militari «constitucional.» El pal de milions de votants l’ha obligat a noves mates. No hi cens però s’estima un 43% ha votat d’uns 5,4 milions possibles. Rajoy diu que és poc, que sumant estrangers és el 33%. Repassem les mates de Rajoy. El PP va treure majoria absoluta al Congrés el 2011 amb només el 45% dels vots i el 30% del cens! La consulta catalana supera en 13 punts el vot del PP a Espanya! Fins i tot amb les mates de Rajoy, supera en tres punts la representativitat del PP el 2011. L’institut d’opinió CIS, controlat pel PP, estima el vot actual del PP l’octubre de 2014 de només 28%, és a dir 19% del cens. El PP avui representa el 19% d’Espanya -a Catalunya el 2%!-, mentre el poble sobirà català representa el 43% de Catalunya. Les mates de Rajoy són tan desastroses com la seva política negacionista. Alexandre el Gran va resoldre el problema de com deslligar el nus Gordià tallant-lo d’un cop d’espasa. El mateix pot fer el catejat Rajoy. Que s’oblidi de les mates suspeses. No tothom ha de saber mates i només els demòcrates li discutim la seva matrícula d’honor en Formación del Espíritu Nacional que segur el PP, hereu del dèspota feixista Franco, mai li retraurà. Deixi les sumes, restes, multiplicacions, divisions, arrels quadrades, derivades i integrals sobre els catalans. Convoqui un referèndum sobre la independència de Catalunya, amb un simple sí o no com fan els paisos democràtics. El primer ministre Cameron li pot explicar el d’Escòcia que ha guanyat a última hora prometent el pacte fiscal. Llavors sabrem qui sap més mates, si Rajoy o el poble sobirà català.

(“Rajoy, zero en mates,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 16 novembre 2014)

21 November 2014 Posted by | News comment/Comentari al dia, Politics/Política | , | 2 Comments

Oil Harvest 2014/COLLITA D’OLI 2014

Oil Harvest 2014/Collita d’oli 2014

Regula Pfeiffer, Josep C. Vergés

primera llumFirst light/Primera llum


Monday 17 November we gathered 447 kilos of olives in little more than 4 hours and the same afternoon we had the oil from the mill. From tree to container in 3 to 7 hours. The harvest of the estate will now continue, but we already have our oil for all of 2015.
Dilluns 17 novembre hem aplegat 447 quilos d’oliva en poc més de 4 hores i la mateixa tarda estava molta. De l’arbre a la garrafa en 3 a 7 hores. La collita de la finca comença a partir d’ara, però nosaltres ja tenim l’oli de tot l’any 2015.

borrasesNets laid out at 8 a.m./Borrasses esteses a les 8 del matí

Yield/Rendiment 20%
Oil/Oli 90 litres
Acidity/Graus 0,8º
Varieties/Varietats: 70% sevillenca, 30% morruda
The oil will rest a minimum 45 days, so we shall taste it for new year’s day!/L’oli reposarà un mínim de 45 dies, així que per cap d’any el tastarem!

braçThe mechanical arm releases a storm wind of olives/El braç mecànic fa caure una tramuntanada d’olives.

angel regulaRegula with our farmer Angel/Règula amb el nostre pagès l’Àngel

JosepJosep holding up the net/Josep alçant la borrassa

Finca Règula i Josep, Coma d’en Riba, El Perelló, Terres de l’Ebre, Catalunya

19 November 2014 Posted by | Uncategorized | 10 Comments

Forbidden to Vote/PROHIBIT VOTAR

Forbidden to Vote

by Josep C. Verges

Catalans queue at a polling station for the independence vote in BarcelonaAn endless snake of voters in Catalonia ignore the threats of the Spanish government and of extremists like Vargas Llosa calling for the army to intervene. There was no army, but an army of voters. Below: More than 80% for independence. The first time Catalans could vote on their future since the military occupation by French and Spanish absolutists in 1714. Not good enough? Two million signatories for a real referendum under EU and UN supervision.


With democracy prohibitions seemed as dead as Franco, but it was only a matter of time. The Constitution of the State of the Autonomies recognised Catalonia surrounded by Fascist mindfields. The Transition to Democracy was not exemplary because Spain never denazified like Germany. The people are not sovereign in Spain. The State is, narrowly understood as the central State.


Since I was born, what I learnt most of Spain was that everything was forbidden: my name forbidden, Catalan forbidden, liberty forbidden, passport forbidden, military service that was not a punishment forbidden, writing without censorship forbidden. My personal prohibitions made me Jose for officials use only; I studied in Spanish with Catalan-speaking teachers and students; I was expelled from the university for founding the free Democratic Student Union; I obtained a passport in London from an anti-Franco consul; and I began to publish under the censorship of Franco’s Goebbels, the PP founder Fraga Iribarne. Spain forbade individually but also collectively: Catalonia was forbidden in the only Constitution sworn by the elephant King Juan Carlos, the Principles of the National Movement. Spanish Justice is not independent, rather controlled by the two corrupt parties that have shared power just like the conservatives and liberals of the 19th century, now renamed PP and PSOE. Who cares if the sovereign people, on paper, the Parliament and the Congress voted a Statute? The judges of the PP and the PSOE cut it into a mockery. Since that embarrassing 2010, which marks the end of the Transition, Catalans have rallied in their millions demanding a vote. Making the mockery worse Mocking derision, the central government of the PP with the unconditional support of the PSOE launched to forbid what is normal in any democracy: forbidden to vote. The Swiss vote federal, cantonal and municipal referendums every three months. Quebec voted when the Supreme Court of Canada ruled that democracy is based on the consent of the people and only then on the law. Scotland also voted thanks to the democratic tradition of the English who understand that a country is held together by consent and not by force. Spain, statist like Russia, fears free citizens. 80% of Catalans wanted to vote according to polls. When denialist Rajoy forbade a very democratic consultation, the Catalan people organized an equally democratic one on their own. It is not the central State that votes, it is not even the Catalan government that votes, but the sovereign people. If Spain wants a new vote with observers from the EU and the UN, delighted to hold it. Catalans want to be heard and respected, because in a democracy the people, not the State, is sovereign. The Transition to Democracy went into a coma in 2010 with the antidemocratic ruling of the Constitutional Court and died of inanition in 2014 with the abdication of the elephant King Juan Carlos and the forbidden vote in Catalonia. Today the two Madrid parties do not represent even half the population of Spain and in Catalonia less than 15%. 85% of Catalans reject the PP and the PSOE who control the entire Constitutional Court. What prestige is left in the hands of a corrupt justice? Franco forbade. Rajoy forbade. The sovereign people voted.

(«Prohibit votar,» by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 9 November 2014)


Prohibit votar

per Josep C. Vergés

1714Més del 80% per la independència. El primer cop que els catalans han pogut votar sobre el seu futur des de l’ocupació militar pels absolutistes francesos i castellans el 1714. No n’hi ha prou? Dos milions de signatures per un referèndum de veritat sota la supervisió de la UE i l’ONU. Primera foto: Una cua sense fi de votants a Catalunya que fan cas omís a les amenaces del govern espanyol i d’extremistes com Vargas Llosa cridant a la intervenció de l’exèrcit. No hi hagué cap exèrcit, però sí un exèrcit de votants.

Les prohibicions semblaven tan mortes com Franco amb la democràcia, però era questió de fer temps. La Constitució de l’Estat de les Autonomies reconeixia Catalunya, rodejada per camps de mines feixistes. La Transició no fou modèl.lica perquè no es va desnazificar Espanya com Alemanya. El poble no és sobirà a Espanya sinó l’Estat, entès exclusivament com l’Estat central.


Des que vaig néixer, el que més sé d’Espanya és que tot era prohibit: prohibit el meu nom, prohibit el català, prohibida la llibertat, prohibit el passaport, prohibit un servei militar que no fos de càstig, prohibit escriure sense censura. Les meves prohibicions personals em convertiren en un José que només els funcionaris utilitzaven, estudiava en castellà amb mestres que parlaven català com els alumnes, era expulsat de la universitat per fundar el lliure Sindicat Democràtic d’Estudiants, obtenia passaport a Londres d’un consol antifranquista i començava a publicar amb la censura del Goebbels de Franco i fundador del PP Fraga Iribarne. Espanya prohibia en particular i també en general: prohibia Catalunya a l’única Constitució jurada pel rei elefant Joan Carles, els Principios del Movimiento Nacional. La justícia no és independent sinó controlada pels dos partits corruptes que s’han repartit el poder com si fossin de nou els conservadors i liberals del segle 19, ara rebatejats PP i PSOE. Què importa si el poble sobirà , sobre el paper, el Parlament i el Congrés, voten un Estatut? Els jutges del PP i del PSOE el retallen fins fer-lo una burla. Des d’aquell vergonyós 2010, que marca la fi de la Transició, els catalans s’han manifestat en milions demanant votar. Burla burleta, l’Estat central del PP amb el suport incondicional del PSOE, s’han llençat a prohibir el que és normal en qualsevol democràcia: prohibit votar. Els suissos voten cada tres mesos referèndums federals, cantonals i municipals. Quebec votava quan el Tribunal Suprem del Canadà va insistir que una democràcia es basa en el consentiment del poble i només després en la llei. El mateix ha passat a Escòcia perquè els anglesos tenen tradició democràtica i saben que un país es manté unit pel consentiment i no per la força. Espanya, estatalista com Rússia, té por dels ciutadans lliures. Un 80% dels catalans vol votar segons les enquestes. Quan el negacionista Rajoy ha prohibit una consulta ben democràtica, els catalans n’organitzen una igual de democràtica pel seu compte. No és l’Estat qui vota, no és la Generalitat qui vota, sinó el poble sobirà. Si Espanya vol una nova votació amb observadors de la UE i de l’ONU, encantats de tornar a votar. Els catalans volen ser escoltats i respectats, perquè en democràcia el poble,no l’Estat, és sobirà. La Transició va entrar en coma el 2010 amb la decisió antidemocràtica del Tribunal Constitucional i ha mort d’inanició el 2014 amb l’abdicació del rei elefant Joan Carles i la prohibició del vot als catalans. Avui els dos partits de Madrid no representen ni la meitat de la població espanyola i a Catalunya no arriben al 15%. El 85% dels catalans rebutja el PP i el PSOE que controlen tot el Tribunal Constitucional. Quin prestigi queda a una justícia en mans de corruptes? Franco prohibia. Rajoy prohibeix. El poble sobirà vota.

(«Prohibit votar,» per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 9 novembre 2014)

10 November 2014 Posted by | News comment/Comentari al dia, Politics/Política | , | 2 Comments

The PP, the Consultation and Democracy/EL PP, LA CONSULTA I LA DEMOCRÀCIA

The PP, the Consultation and Democracy

by Josep C. Verges

frga rajoy aznarFraga Iribarne takes Franco heirs Rajoy and Aznar to the film A Night at the Opera. Below: The bourgeois Goerings take sewer rats Hitler and Goebbels to a night at the opera.

The PP says that voting is antidemocratic. Perhaps Catalans should heed the advice of the despot Franco to PP founder Fraga Iribarne: «Do like me and stay away from politics.» Madrid absolutely hates Catalans poltics. Maybe because Madrid never denazified like Germany and Fascist thinking is just as present as Fascist street names in Madrid.

This is how the centralist president Rajoy views the 9 November consultation: «There is no democratic guarantee. This is something that has no precedent in our country. There is no prior census and the supporters of a clear option hold the ballot papers, count them and hold them. In addition they make the people responsible while refusing to give out written instructions. Honestly, Catalans, the people, do not deserve this. It is dramatic that some want us to go back to the Middle Ages. We have to protect the rights of the people of Catalonia.» His vice-president Dona Soraya Saenz de Santamaria adds that if the sovereign people manage to vote «this is even more antidemocratic.» What kind of democracy was it when the Constitutional Court in 2010 ripped apart the Statute voted by the Catalan Parliament, by the Spanish Congress and by the sovereign people in a referendum? When Rajoy now bans a vote, is that democracy? But when millions of Catalans demonstrate for four years demanding a vote, this is antidemocratic. And when these millions of Catalans organize a consultation, this is also antidemocratic. Fraga was Franco’s Goebbels, but Rajoy is Aznar’s Goering. Hitler broke up Germany, today half the size, just like Aznar is breaking up Spain. Rajoy prevents an official consultation, refuses to give away the electoral rolls and then cynically accuses Catalans of not having democratic guarantees. He is already looking for excuses about the recount, done at the polling station by the people as usual, perhaps too open and clear. He also fails to understand that an electoral roll can be established just before the vote like in any democratic meeting. How laughable the accusation that Catalans want to go back to the Middle Ages. This November I am issuing a detailed study of mine on the Catalan fight since the Middle Ages for the Rule of Law in opposition to French and Castilian absolutists. In fact what Catalans must do is re-establish the Rule of Law we enjoyed in the Middle Ages without the French and Castilian absolutists. There is no democratic way to stop the consultation. Rajoy will send Franco’s fascist police to confiscate the ballot boxes? The sovereign people will go to vote and find the guardia civil aiming with their machine guns? Tanks among thousands of tourists in Barcelona’s Passeig de Gracia? Catalonia already has a precedent in the exemplary consultation for independence where one million voted in 2009. How ridiculous will the Constitutional Court look if, months after the consultation and the vote counted, it is banned! The people are sovereign and the people want to vote.

(«El PP, la consulta i la democràcia,» by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 2 November 2014)

El PP, la consulta i la democràcia

per Josep C. Vergés

goerings, hitter, goebbelsEls burgesos Goering inviten les rates de claveguera Hitler i Goebbels a una nit a l’òpera. Primera foto: Fraga Iribarne invita els hereus de Franco Rajoy i Aznar a la pel.lícula «Una nit a l’òpera».

El PP diu que votar és antidemocràtic. Potser els catalans hem de seguir el consell del dèspota Franco al fundador del PP Fraga Iribarne: «Haga com yo, no se meta en política.» Els catalans fem política que no agrada gens ni mica a Madrid. Potser perquè Madrid mai s’ha desnazificat com Alemanya ho va fer i les idees feixistes segueixen tan vives com els noms de carrers feixistes.

Mireu com veu la consulta del 9 de novembre el president centralista Rajoy: «No tiene ninguna garantía democrática. Es algo que no tiene precedente en nuestro país. No tiene un censo previo y los partidarios de una posición clara disponen de las papeletas, las cuentan y las custodian. Y además, descargan la responsabilidad en los ciudadanos a los que se niegan a dar instrucciones por escrito. Sinceramente, los catalanes, la ciudadanía, no se merecen esto. Es un drama que algunos quieran hacer un viaje hacia la Edad Media. Nosotros tenemos que velar por los derechos de los ciudadanos de Cataluña.» La seva vicepresidenta Doña Soraya Saénz de Santamaría afegeix que si el poble sobirà vota és «todavía más antidemocrático.» Quan el Tribunal Constitucional el 2010 destrossava l’Estatut votat pel Parlament, pel Congrés i en referèndum pel poble sobirà, quina democràcia era? Quan Rajoy ara prohibeix el vot, és democràcia? Però quan milions de catalans es manifesten quatre anys seguits exigint el vot, això és antidemocràtic. I quan aquests milions de catalans ara organitzen una consulta, també és antidemocràtic. Fraga era el Goebbels de Franco, però Rajoy és el Goering d’Aznar. Hitler va trencar Alemanya, avui la meitat del que era, i Aznar trencarà Espanya. Rajoy frena la consulta oficial, es nega a donar les llistes electorals i, cínic, acusa els catalans de no tenir garanties democràtiques. Ja busca excuses sobre el recompte, que fan les meses com sempre, massa clar i català potser. Tampoc entén que un cens electoral es pot fer abans de votar com passa a qualsevol reunió democràtica. Fa riure que acusi els catalans de voler tornar a l’Edat Mitjana. Aquest novembre surt un llarg estudi meu sobre la lluita catalana des de l’Edat Mitjana per l’Estat de dret en contra dels absolutistes francesos i castellans. Precisament el que hem de fer els catalans es recuperar l’Estat de dret que gaudíem a l’Edat Mitjana, sense els absolutistes castellans i francesos. No hi ha una via constitucional per frenar la consulta. Rajoy enviarà els grisos de Franco a segrestar les urnes? El poble sobirà anirà a votar i es trobarà amb guàrdies civils metralleta en mà? Tancs entre milers de turistes al Passeig de Gràcia? A Catalunya ja tenim el precedent exemplar de la consulta per la independència que votaren un milió l’any 2009. Quin ridícul el Tribunal Constitucional si mesos després de celebrar-se la consulta prohibeix el vot que ja s’ha fet! El poble sobirà mana i per això vol votar.

(«El PP, la consulta i la democràcia,» per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 2 novembre 2014)

3 November 2014 Posted by | News comment/Comentari al dia, Politics/Política | , | Leave a comment


Let Catalans Vote

by Desmond Tutu, Adolfo Perez Esquivel, Ken Loach, Harold Bloom et al.

Archbishop Desmond Tutu, Nobel Peace Prize 1984: “If a majority of Catalonia want more home rule or independence, Spain must listen.” Below: Adolfo Perez Esquivel (right), Nobel Peace Prize 1980, with the vice-president of Catalonia Josep Lluis Carod Rovira in 2010 in Argentina.

An open letter by twelve personalities calling on the denialist Rajoy to stop abusing the law and let Catalan vote as is their democratic right:

“A majority of Catalans have repeatedly expressed in different ways the wish to exercise their democratic right to vote on their political future. This strong demand to vote is the result of longstanding dissension between the governments of Catalonia and Spain over the degree of cultural, political, and financial autonomy that Catalans should enjoy, despite several attempts to reach an acceptable solution. As the precedents in Quebec and Scotland show, the best way to solve legitimate internal disputes is to employ the tools of democracy. To prevent the Catalans from voting seems to contradict the principles that inspire democratic societies. Accordingly, we call on the Spanish government and institutions and their Catalan counterparts to work together to allow the citizens of Catalonia to vote on their political future and then negotiate in good faith based on the result.” Signed by Desmond Tutu, Nobel Peace Laureate; Adolfo Perez Esquivel, Nobel Peace Laureate; Ken Loach, cinema director; Saskia Sassen, Columbia University; Richard Sennett, New York University; Harold Bloom, literary critic; Antonio Lobo Antunes, writer; Bill Shipsey, Founder of Art for Amnesty International, Paul Preston, historian and Hispanist; Ambler Moss, former USA Ambassador.


Deixeu votar els catalans

per Desmond Tutu, Adolfo Pérez Esquivel, Ken Loach, Harold Bloom et al.

esquiuvelAdolfo Pérez Esquivel, premi Nobel de la pau 1980, amb el vicepresident de Catalunya Josep Lluís Carod Rovira el 2010 a l’Argentina. Primera foto: L’arquebisbe Desmond Tutu, premi Nobel de la pau 1984: “Si una majoria de Catalunya vol més autonomia o independència, Esnaya ha d’escoltar.”


Carta oberta de dotze personalitats demanant al negacionista Rajoy que pari d’abusar les lleis i deixi votar als catalans votar, que és el seu dret democràtic:


“Una majoria de catalans ha repetidament expressat de formes diverses el desig d’exercir el seu dret democràtic de votar sobre el seu futur polític. Aquesta sòlida demanda de votar és el resultat d’una llarg desacord entre els governs de Catalunya i Espanya sobre el nivell d’autonomia cultural, política, i financera que els catalans poden obtenir, tot i els diversos intents d’arribar a un acord acceptable. Tal com mostren els precedents de Quebec i Escòcia, la millor manera per solucionar les disputes internes legítimes és de fer ús de les eines de la democràcia. Impedir que els catalans votin sembla contradir els principis que segueixen les societats democràtiques. Per tant nosaltres demanem al govern i les institucions espanyoles i a les corresponents catalanes que treballin conjuntament per a facilitar que els ciutadans de Catalunya votin sobre el seu futur polític i després negociin de bona fe sobre el resultat.” Signat per Desmond Tutu, premi Nobel de la pau; Adolfo Pérez Esquivel, premi Nobel de la pau; Ken Loach, director de cinema; Saskia Sassen, Columbia University; Richard Sennett, New York University; Harold Bloom, crític literari; António Lobo Antunes, escriptor; Bill Shipsey, fundaior d’art per Amnistia Internacional, Paul Preston, historiador i hispanista; Ambler Moss, exambaixador de l’USA.

2 November 2014 Posted by | Politics/Política | | Leave a comment


Get every new post delivered to your Inbox.

Join 712 other followers

%d bloggers like this: