La República Catalana



Spain Loses Minus Catalonia

by Josep C. Verges


 14 Bayern footballers played in the World Cup, 7 of them with Germany. They scored 18 goals, second were Barça players with 10. Messi and Neymar’s Barça, not Spain. Below: PSOE absolutist Aragon, star speaker in Aznar’s PP think tank -more tank than think- FAES: “The people are not sovereign.”

Madrid despises Catalonia, but what is Spain without Catalonia? In football Spain has already seen that it can forget ever winning a World or European Championship again. And the economy? How will Madrid live, when it produces nothing without the taxes extracted from Catalans? What eternal subsidies will be paid to Andalusia, Estremadura and all Castile without breastfeeding from Catalans?


The serious and I would say football moderate Die Zeit said that World Champion Germany was a Guardiola team with seven players from his Bayern who played Barça style. They won against a solid Argentina of the Barcelona players Messi, best player of the tournament, and Mascherano who was really better in my opinion. They were not the laughing stock of Brazil who din’t have Alves and Neymar also from Barça. The only team where Catalonia did not shine was Spain. Spain was even more a disgrace than Brazil, the first world champion to fall in the first round. Spain loses without Catalonia, as football shows. When was Spain world champion and double European champion? When eight players were from Barça. When did Spain become a joke again? When it went back to absolutist quotas with a limit of four Catalan players. Madrid always hid that Spain were champions thanks to Catalonia. The captain was from Madrid and the manager a former Madrid coach. In Brazil, Madrid’s racial Spanish nationalism marginalized Catalans, as exemplified by Xavi on the bench. Result: total failure of absolutist Madrid. Just like in football Spanish nationalists continue to hiding the importance of Catalonia. They would like to destroy Catalonia as evidenced by the 2010 constitutional coup d’Etat of PP and PSOE destroying the Catalan Statute. Four years of multiple million strong demonstrations by Catalans has not changed the mind of the constitutional court judge for PSOE Manuel Aragon, guest star in Aznar’s FAES: “The big mistake was updating the Statute, not the sentence. Who cares if millions demonstrate in the streets. They do so because someone makes them. Nothing is spontaneous. The people are not sovereign, they cannot be free to decide. The sentence has never worried me. Time will show how good it was this sentence of the Catalan Statute.” He could not care less about the millions of Catalans protest that democracy does not rule. The votes of the Catalan Parliament and the Madrid Congress and the referendum of the Catalan people are not sovereign according to him. Why must we keep putting up with these absolutist thugs? What do they they think democracy is but sovereignty? The day Spain loses Catalonia, and this day comes closer every time a Spanish nationalist opens his mouth, Spain will suffer a shock that will make the loss of Cuba an anecdote. How will they live? How will they get to Europe? What will they produce? Without Catalonia Spain loses in football, loses in economics and loses in politics. Instead of voiding the constitutional coup d’Etat of 2010, Spanish nationalists carry on with their favourite sport which is not football but attacking Catalans. In reality they are attacking all Spain. The Spanish nationalists of PP and PSOE no longer have a majority in Spain. They are losing Catalonia and they are losing Spain.

(“Espanya perd sense Catalunya,” by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 20 July 2014)


Espanya perd sense Catalunya

per Josep C. Vergés

aragonL’absolutista del PSOE Aragón, conferenciant estrella de FAES el think tank PP -més tank que think- d’Aznar: “El pueblo no es soberano.” Primera foto: 14 jugadors del Bayern han jugat el mundial. Amb Alemanya eren 7. Han marcat 18 gols, seguits del Barça amb 10. El Barça de Messi i Neymar, no d’Espanya.


Madrid menysté Catalunya, però que és Espanya sense Catalunya? En futbol ja han comprovat que Espanya es pot oblidar de mai més guanyar un campionat del món o d’Europa. I en economia? De què viurà Madrid, que no produeix res, sense els impostos manllevats als catalans? Quines subvencions eternes cobraran Andalusia, Estremadura i tota Castella sense la mamella catalana?


El seriós i jo diria poc futbolero Die Zeit explica que la Campiona del Món Alemanya s’ha guardiolaritzat amb set jugadors del Bayern de Guardiola que juguen com el Barça. Enfront tenia la seriosa Argentina dels barcelonistes Messi, millor jugador del mundial, i Mascherano, per a mi realment millor. No han fet el ridícul de Brasil sense Neymar i Alves, també del Barça. L’únic equip on no ha brillat Catalunya és Espanya. Espanya ha fet encara més el ridícul que Brasil, la primera campiona del món que cau a les primeres de canvi. Espanya perd sense Catalunya, com demostra el futbol. Quan ha estat campiona del món i doble campiona d’Europa? Quan vuit jugadors eren del Barça. Quan ha fet el ridícul Espanya? Quan ha tornat a les quotes absolutistes amb un màxim de quatre jugadors catalans. El problema és que Madrid ha volgut amagar la realitat catalana quan Espanya ha estat campiona. El capità era del Madrid i el seleccionador exentrenador del Madrid. A Brasil, l’espanyolisme racial de Madrid ha marginat els catalans, amb el símbol de Xavi a la banqueta. Resultat: fracàs absolut dels absolutistes de Madrid. Igual que en el futbol els espanyolistes segueixen amagant la realitat catalana. Volen destruir Catalunya com mostra el cop d’Estat constitucional del PP i del PSOE destrossant l’Estatut el 2010. Quatre anys de múltiples manifestacions milionàries de catalans no han fet canviar d’opinió al jutge constitucional del PSOE Manuel Aragón, invitat estrella de la FAES d’Aznar: “El grave error fue la reforma estatutaria, no la sentencia. No pasa nada porque salgan a la calle millones de personas. La gente sale a la calle porque son llamados a salir por algunos. La espontaneidad no existe. El pueblo no es soberano, no es poder constituyente. La sentencia nunca me ha preocupado. Cuanto más tiempo pase más beneficios se encontraran en esta sentencia del Estatut.” L’importa un rave que milions de catalans es manifestin perquè la democràcia no mana. Els vots del Parlament de Catalunya, del Congrés de Madrid i el referèndum del poble català no són sobirans. Aquesta gentussa absolutista hem de seguir aguantant? Què es pensen que és democràcia sinó sobirania? El dia que Espanya perdi Catalunya, dia que s’acosta més i més cada cop que els espanyolistes obren la boca, Espanya tindrà un xoc que farà la pèrdua de Cuba una anècdota. De què viurà? Com arribarà a Europa? Què produirà? Sense Catalunya Espanya perd en futbol, perd en economia i perd en política. En lloc d’anul.lar el cop d’Estat constitucional de 2010, els espanyolistes segueixen amb el seu esport favorit, que no és el futbol sinó atacar els catalans. Ataquen en realitat tota Espanya. Els espanyolistes del PP i del PSOE ja no tenen majoria a Espanya. Perden a Catalunya i perden a Espanya.

(“Espanya perd sense Catalunya,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 20 juliol 2014)

22 July 2014 Posted by | Politics/Política, Sport/Esports | , | Leave a comment


Judge Vidal’s Constitution

by Josep C. Verges Vidal 2

 Superior Court Judge Santiago Vidal is quite clear that 2014 is written in red letters. His Constitution wants to put an end first and foremost with corruption. Below: The minister Joan Fivaller in 1416 forced the first Spanish-speaking king to pay taxes as the Catalan kings had always done: «This king presumed he was free and exempt from them.»

Catalonia has always had a Constitution, the one sworn by Philip V the Perjurer in 1702. When the French and Spanish military occupied Catalonia in 1714 they found a developed country not only constitutionally but also in its civil relations. So complex were these that the absolutist occupiers could not abolish civil law which has always remained in existence.


Catalan women already had full rights since the Middle Ages which they kept these past 300 years. Just like the first Spanish-speaking king 600 years ago was forced to pay taxes as the constitutional Catalan kings did before. The statue of the minister Fivaller is a reminder at the entrance of the medieval chamber of the Consell de Cent parliament. Judge Santiago Vidal is updating the Catalan Constitution: “I am part of a group of experts in constitutional law preparing a draft on a hypothetical future constitution of a hypothetical Republic of Catalonia, on the assumption of a previously held consultation on 9 November and, as a second requirement, that the outcome of this consultation or referendum -this will be decided by the appropiate authority, which is the political power- presupposes the beginning of a national transition to a State other than Spain.” Madrid has begun a persecution of Catalan judges. The General Council of the Judiciary sent them a questionnaire with five questions “to find out the facts” to the 33 judges of Catalonia that have signed a manifesto in favor of a sovereignty consultation. Judge Xavier Gonzalez de Rivera: “It contains questions that are malicious, not at all harmless and far from innocent. We are under a pseudo-disciplinary proceeding which is outrageous. Why we ask? For what reason, if there is no legal justification to ask us these questions? Are we supposed to confess? There is no disciplinary sanction that can be applied to what we did. We are exercising the right to free speech protected by the Constitution.” Santiago Vidal says clearly that his judicial support to the right to decide “is part of our right to freedom of speech.” Judge Vidal’s Catalan Constitution wants to break away from Spanish institutionalized corruption through three prohibitions and a fundamental promotion: a ban on privileged prosecution, a ban on pardons and a ban on 3% commissions, plus the promotion of women: “Spain has 10,000 with privileged prosecution that can only be judged by their friends in the Supreme Court. The vast majority of pardons are for politicians, financiers, government officials and the guardia civil. The minister of justice Ruiz Gallardon had the sauce to pardon the murderer client of his lawyer son. Where is the division of powers with so many privileges from prosecution and pardons? Gaudi put in all his projects 3% as a contingency but today’s 3% is very predictable. These are our taxes that politicians and public officials criminally disburse. There are more Valencian MPs under criminal indictment than free from prosecution. If they set up a parliamentary group they have the majority! Transparency International puts Spain as number 49, behind Botswana. We must promote women to stop this rot. Scandinavians are the least corrupt and there women rule on equal terms. Hopefully the first President of the Catalan Republic is a woman! Judge Vidal quotes Espriu: “We are in the right against bastards and crooks my people and I.”

(«La Constitució del jutge Vidal», by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 6 July 2014)

La Constitució del jutge Vidal

per Josep C. Vergés

fivallerEl conseller Joan Fivaller el 1416 va obligar el primer rei castellà a pagar impostos com feien els reis catalans abans: «Ésser Rey pretenia ésser-ne franch i exempt.» Primera foto: El jutge de l’Audiència de Barcelona Santiago Vidal té clar que el 2014 està escrit en vermell. La seva Constitució vol acabar primer de tot amb la corrupció.


Catalunya sempre ha tingut una Constitució, la que jurà Felip V el Perjur el 1702. Quan els militars francocastellans ocuparen Catalunya el 1714 es trobaren un país evolucionat no només constitucionalment sinó també en les seves relacions civils. Tan complexes eren que els ocupants absolutistes no pogueren abolir el dret civil que ha seguit sempre vigent.


Les dones catalanes tenen tots els seus drets des de l’edat mitjana i els han mantingut aquests 300 anys. Igual que fa 600 anys el primer rei castellà fou obligat a pagar impostos, com feien abans els reis catalans constitucionals. Ens ho recorda l’estàtua del conseller Fivaller al peu del saló del Consell de Cent medieval. El jutge Santiago Vidal està actualitzant la Constitució Catalana: “Formo part d’un grup d’experts en dret constitucional que estem elaborant un esborrany sobre una hipotètica futura Constitució d’una hipotètica República de Catalunya, en la hipòtesi que se celebri prèviament la consulta del dia 9 de novembre i, com a segon requisit, que el resultat d’aquesta consulta o referèndum –això ho decidirà qui correspon, que és el poder polític– suposi l’inici d’un procés de transició nacional cap a un Estat diferent de l’Estat espanyol.” Madrid ha iniciat la persecució dels jutges catalans. El Consell General del Poder Judicial ha enviat un qüestionari amb cinc preguntes “para averiguar los hechos” als altres 33 jutges de Catalunya que han signat un manifest a favor de la consulta sobiranista. El jutge Xavier González de Rivera: “Conté preguntes que tenen la seva mala idea, no són innòcues, no són innocents. S’ens obre un pseudoexpedient disciplinari. Estem indignats. Per què se’ns pregunta això? Per quina raó, si no hi ha una empara legal per poder-nos fer aquestes preguntes? És que ens hem de confessar? No hi ha cap tipus sancionador disciplinari que es pugui incloure dins del que vam fer. Nosaltres vam exercir un dret a la llibertat d’expressió, i això està cobert per la Constitució” Santiago Vidal diu ben clar que el seu suport judicial al dret a decidir “forma part del nostre dret a la llibertat d’opinió.” La Constitució Catalana del jutge Vidal vol evitar la corrupció institucional espanyola amb tres prohibicions i una promoció bàsica: prohibir els aforats, prohibir els indults, prohibir les comissions del 3% i promocionar les dones: ”Espanya té 10.000 aforats que només poden ser jutjats pels seus amics del Tribunal Suprem. La immensa majoria dels indults van a polítics, financers, funcionaris i guàrdies civils. El ministre de justícia Ruiz Gallardón ha tingut la santa barra d’indultar el client assassí del seu fill advocat. On és la divisió de poders amb tants aforats i més indults? Gaudí posava a tots els seus projectes un 3% per a imprevistos, un 3% avui ben previsible. Són els nostres impostos que polítics i funcionaris maladministren. València té més diputats imputats que lliures de processos penals. Si formen grup parlamentari tenen la majoria absoluta! Transparency International situa Espanya al lloc 49, darrera Botswana. Cal promocionar les dones per acabar amb aquesta xacra. Els nòrdics són els primers, amb dones que manen en igualtat de condicions. Tant de bo la primera presidenta de la República Catalana sigui dona! El jutge Vidal cita Salvador Espriu: “Tenim la raó contra bords i lladres el meu poble i jo.”

(«La Constitució del jutge Vidal», per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 6 juliol 2014)

16 July 2014 Posted by | News comment/Comentari al dia, Politics/Política | , | 3 Comments

Philip VI of Castile Laughs at Catalans/FELIP VI DE CASTELLA ES RIU DELS CATALANS

Philip VI of Castile Laughs at Catalans

by Josep C. Verges felip joan carles_html_fb390112

The elephant king Juan Carlos laughs about Philip’s joke in the Catalan Parliament in 1990: “Catalonia is what Catalans want it to be.” Below: A wiseguy with Catalan president Mas in Girona, his first visit to Catalonia as Philip VI of Castile.

The nominal and numeral heir to Philip V the Perjurer laughs at Catalans. Philip VI came to Girona solely as king of Castile with a half baked speech. Why didn’t he do like in Madrid and talk exclusively in Català, closing with a peanut in Spanish of “thank you”? Are Catalans less than Castilians? What happened to his statement as prince of Girona, that Catalans have the right to choose what they want to be? How dare he turn up hand in hand with the Spanish police minister Fernandez Diaz who has just described Catalans as future terrorists?


When Eveline Widmer-Schlumpf was elected unexpectedly as one of the seven minister in the Swiss governmenrt she began her speech in Parliament in Romance, a cousin of Catalan spoken by 30,000 in the Grisons where she comes from. Similar to the Catalan president beginning a speech in Aranese. But Catalan is spoken by 10 million. The new Belgian king spoke in equal measure in Parliament in the three official languages. Here the monk from Montserrat Josep Miquel Bausset explains in Diari de Girona: ”In a State where the Constitution recognises on paper the wealth of many languages, it is a mere anecdote that the new king said just two words in our language. And also two words more in Basque (Eskerrik asko) and Galician (Moitas grazas). The entire speech was solely in Castilian, which goes to show how “convinced” the king is about a multilingual State. King Philip VI should copy King Philip of the Belgians who signs laws in three names: Philippe (French), Filip (Dutch) and Philipp (German). It is not much but neverthelss much better than simply saying “Thank you” in Castilian, Basque, Galician and in the language in which we also say good morning and good night.” The Jacobin paper El Pais does the same as the moribund PSC, saying one thing in Catalonia and the opposite in Madrid, but it is worthwhile to read their colonial supplement in Catalonia, especially the historian Joan B. Culla: “I thought the brand new king would acknowledge that he is the head of a multicultural and multilingual State. That he would follow the example of the Belgian monarchy and use with normality the several co-official languages. He did so in such a minimalist fashion that it look more like a sick joke. How cowardly and what a missed opportunity! He could have introduced the term “nationalities”, that was embarrassingly absent despite its perfect constitutionality. He did not even resort to the old trick of quoting Joan Maragall or Jaume Vicens Vives in the original…? The only conclusion is that he has a frankly worrying insensibility, arrogance and contempt. He should work to earn some legitimacy, currently quite fragile and problematic among Catalans. The Catalan Parliament has approved a consultation in a referendum on the monarchy and a republic. The Catalan political parties are unwilling to commit themselves to defend the intangibility and the perpetuation of the monarchy. Philip VI’s throne will not survive for long in Catalonia with the sole active support of the PP.” The former prince of Girona does not use the title of Count of Barcelona, just like the elephant king Juan Carlos, imposed by the Fascist despot Franco, never did. His grandfather Don Juan always used it, but he was a democrat. The new Philip V of Catalonia will have a hard time finding acceptance in Catalonia reading half a speechlet in Catalan in Girona and saying “thank you” in Catalan in Madrid.

(“Felip VI de Castella es riu dels catalans,” by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 29 June 2014)


Felip VI de Castella es riu dels catalans

per Josep C. Vergés Wiseguy Philiip_html_2506db

 Un passota amb el president de la Generalitat Mas a Girona, la seva primera visita a Catalunya com a Felip VI de Castella. Primera foto: El rei elefant Joan Carles riu de la broma que feia Felip al Parlament de Catalunya el 1990: “Catalunya és el que els catalans volen que sigui.”


L’hereu nominal i numeral de Felip V el Perjur es riu dels catalans. Felip VI ha vingut només com rei de Castella a Girona on ha fet un discurs de mitges tintes. Per què no feia com a Madrid i parlava exclusivament en català, tancant amb un cigronet de “muchas gracias”? Que els catalans som menys que els castellans? On era el que deia com príncep de Girona, que els catalans tenim el dret d’escollir el que volem ser? Com s’atreveix a presentar-se de la maneta del ministre de la policia espanyola Fernández Díaz que acaba de qualificar els catalans de futurs terroristes?


Quan Eveline Widmer-Schlumpf va ser elegida per sorpresa una dels set ministres del govern suís va iniciar el seu discurs al parlament en romanç, cosina del català, que parlen 30.000 als grisons d’on és originària, com si el president de la Generalitat iniciés un discurs en aranès. Aquí el català el parlem 10 milions. El nou rei belga utilitzà al parlament les tres llengues oficials per un igual. Aquí el monjo de Montserrat Josep Miquel Bausset explica al Diari de Girona: ”En un Estat on la Constitució diu que reconeix la riquesa de les diverses llengües, és merament anecdòtic que el nou rei digués simplement dues paraules en la nostra llengua. I també, dues paraules més en basc (Eskerrik asko) i en gallec (Moitas grazas). La resta del discurs del rei va ser íntegrament en castellà, cosa que demostra el “convenciment” que el rei té d’un Estat plurilingüístic. El rei Felip VI podria imitar el rei Felip dels belgues, que signa les lleis amb tres noms: Philippe (en francès), Filip (neerlandès) i Philipp (alemany). No és que siga gran cosa, però sempre és més que dir només “Moltes gràcies” en castellà, eusquera, gallec i en la llengua que diem també, bon dia o bona nit.” El diari jacobí El Pais fa com el moribund PSC, diu una cosa a Catalunya i la contrària a Madrid. Però paga la pena llegir el seu suplement colonial de Catalunya, sobretot l’historiador Joan B. Culla: “Creia que el flamant rei mostraria que és el cap d’un Estat pluricultural i plurilingüe. Seguir l’exemple de la monarquia belga i utilitzar amb normalitat les diverses llengues cooficials. Ho feu en un grau tan ínfim, que semblava una presa de pèl. Quina falta de valor i quina oportunitat desaprofitada! Podia haver utilitzat el terme “nacionalitats”, que va brillar per la seva absència tot i ser perfectament constitucional. Ni tan sols el conegut recurs de la cita de Joan Maragall o de Jaume Vicens Vives en versió original…? No queda sinó atribuir-ho a una insensibilitat, una arrogància i un menyspreu francament preocupants. Es tracta de començar a guanyar-se una certa legitimitat que avui, entre els catalans, resulta fràgil i problemàtic. El Parlament ha aprovat un referèndum consultiu entre monarquia i república. Les forces polítiques catalanes no estan disposades a comprometre’s a defensar l’intangibilitat i perpetuació de la monarquia. El tron de Felip VI no podrà sostenir-se molt temps a Catalunya amb l’únic suport actiu del PP.” L’expríncep de Girona no utilitza el títol de Comte de Barcelona, com tampoc ho feu mai el rei elefant Joan Carles imposat pel dèspota feixista Franco. El seu avi Don Joan sempre l’utilitzà, però era un demòcrata. El nou Felip V de Catalunya ho tindrà negre de ser acceptat llegint a Girona mig discurset en català i dient moltes gràcies a Madrid.

(“Felip VI de Castella es riu dels catalans,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 29 juny 2014)

29 June 2014 Posted by | Politics/Política | | 1 Comment

Spanish Nationalist Cotarelo for Catalan Independence/L’ESPANYOLISTA COTARELO A FAVOR DE CATALUNYA INDENDENT

Spanish Nationalist Cotarelo for Catalan Independence

by Ramon Cotarelo


UNED political science professor Ramon Cotarelo has published studies of Ayn Rand and Jürgen Habermas. Apart from his 145 scientific articles, he has written more than one thousand articles in the Madrid press. Below: “You also count”: Sumate campaigns for the right to decide exclusively through Catalans born in the rest of Spain.

Spanish nationalist Ramon Cotarelo defends the right of Catalans to decide on their future in a referendum. The negative of PP and PSOE is another episode of the failed Transition to democracy like the end of the rotten two-party system and the abdication of elephant king Juan Carlos to impose the heir of Philip V the Perjurer. Not even Franco dared install Juan Carlos without a referendum (only a yes vote allowed). PP and PSOE represent less than half of the voters and refuse referendums on Catalonia or on the monarchy. The political science professor is ashamed of official Spain:


“A video of mine on Youtube made Sumate interested in inviting a Spanish nationalist like me. I feel a Spanish nationalist who integrates other nationalities and not the other type, who integrate others inside against their will. These are imperialists. If people don’t want to be together they should have the right to secede. I support the right to decide,and moreover the right of self-determination. If Catalonia becomes independent Spain would relate to Catalonia as an equal. In Catalonia there is the awareness of being a nation. About that you can not legislate, against a feeling. If Catalonia becomes independent I’m going with them! The Catalan independence movement is very strong. It is the centripetal force of a nation, not the Spanish stepmother who only generates rejection and hatred. The movement Sumate is what I would like for Spain, people who want to be part of my nation. They are proof that this is an issue of civil society, not of the elites or the bourgeoisie, rather of normal people as are the people of Sumate. Can anyone imagine Catalonia outside the EU? Spain’s most European region outside Europe? Some are clueless. Hell will freeze before that happens! The Transition to democracy was the last chance this land had to be a normal country, if those who carried it out had acted fairly. I’m a Spanish nationalist and I would like that Spain were different. But until that day arrives, if I were a Catalan I would support independence. If Spain has any hope of waking up, it is the Catalans who will shake her awake; otherwise, she’s dead.


L’espanyolista Cotarelo a favor de Catalunya indendent

per Ramón Cotarelo

Sumate_html_b166a05bTu també sumes: Súmate fa campanya a favor del dret a decidir format exclusivament per catalans que han nascut a la resta d’Espanya. Primera foto: El catedràtic de ciència política de la UNED Ramón Cotarelo ha publicat estudis sobre Ayn Rand i Jürgen Habermas. Apart dels 145 articles científics, ha escrit més d’un miler d’articles a la premsa madrilenya.


L’espanyolista Ramón Cotarelo defensa el dret dels catalans de decidir el seu futur en un referèndum. La negativa del PP i del PSOE és un nou episodi del fracàs de la Transició, com ho són la fi del bipartidisme podrit i l’abdicació del rei elefant Joan Carles per imposar l’hereu de Felip V el Perjur. Ni Franco es va atrevir a implantar Joan Carles sense referèndum (on només es podia vota sí). PP i PSOE no representen ni la meitat dels votants i es neguen a referèndums sobre Catalunya o la monarquia. Al catedràtic de política li fa vergonya l’Espanya oficial:


“Al ver un vídeo mío en Youtube les pareció bien a Súmate invitar a un nacionalista español como yo. Yo me siento un nacionalista español que integra a otras nacionalidades y no del otro tipo, que integre a otras en su seno contra su propia voluntad. Ese es un imperialista. Si no están de acuerdo deben tener el derecho a separarse si quieren. Yo soy partidario del derecho a decidir; más, del derecho de autodeterminación. Si Cataluña fuese independiente España se relacionaría con Cataluña de igual a igual. En Cataluña existe la conciencia de ser nación. Sobre eso no se puede legislar porque es un sentimiento. Si Cataluña se independiza ¡yo me voy con ellos! El proceso catalán tiene mucha fuerza, es la fuerza centrípeta de una nación, y no una madrastra que solamente genera rechazo y odio. Súmate es lo que yo quisiera para España, gente que quiere formar parte de mi nación. Son la prueba de que éste es un asunto de la sociedad civil, no de las elites o la burguesía: gente normal como la gente de Súmate. ¿Alguien puede imaginar Cataluña fuera de la UE? ¿La región más europea de España fuera de Europa? No se enteran de nada.¡Antes se helará el infierno! La transición fue la última oportunidad que tuvo este país para ser un país normal, si los que tuvieron que llevarla a cabo hubiesen jugado limpio. Soy nacionalista español, y me gustaría que España fuera distinta. Pero mientras tanto, si yo fuera catalán sería independentista. Si alguna esperanza tiene España de despertar, es con la sacudida catalana; si no, es que está muerta”.

23 June 2014 Posted by | Politics/Política | | 1 Comment

What Do the Socialists Want?/QUÈ VOLEN ELS SOCIALISTES?

What Do the Socialists Want?

by Josep C. Verges

conchita wurst_html_fb43f7c6

 The Conchita Wurst of politics Duran Lleida. Here the original. Below: What Do the Socialists Want? by Josep C. Verges, published in 1982.


Before Felipe Gonzalez came to absolute power in 1982 I published the book “Waht Do the Socialists Want?” strictly based on the written manifestos of PSOE and PSC. Pure lies as we have seen. They were not Marxist nor Catalan nationalist nor incorruptible nor ever kept their word. No wonder the collapse of PSOE and PSC.


The surprise is that they held power for so long, perhaps because the neo-Fascist alternative of the PP was, and is, more unbearable than put up with liars. Until the European election broke the rotten two party set up in Madrid with the sum of PP and PSOE representing less than half the vote. What happened to the socialists that they are no longer the alternative to govern in or in Catalonia? They are just as badly off in Jacobin France as in Jacobin Spain while in federal Germany and nobody knows what they are in Italy, socialists govern with pacts. Pacts they have systematically broken over here. So the Catalans have broken the PSC and Catalonia has broken PSOE. Without Catalans PSOE canjot be an alternative to govern, but PSOE has systematically attacked Catalonia. The Catalan vote of PSOE has disappeared and will hardly come back. The fault is PSOE’s Jacobinism. That is why they allied themselves with the PP in the Constitutional Court in 2010 to destroy the Catalan Statute that the PSC had voted for in the Catalan Parliament and PSOE in the Madrid Congress and Catalans had confirmed in a referendum. The million strong demonstrations have left crystal clear, as Catalans have confirmed in two elections, that democracy is not to be played with. Today PSOE has as little credibility in Catalonia as the PP, zero. The PP don’t care because they are below 10% of the vote -the ruling party in Spain!!-, but the loss of one million voters is a mortal blow for PSOE in Spain. PSOE can only govern with the acceptance of Catalans and not conspiring with the PP. Contrast the collapse of PSC with how the other established parties in Catalonia have fared. The communists have gained votes, despite the rise of the pure Marxist and pure pro-independence CUP, because the communists have never given up on the right to vote for independence. Ruling CiU despite Duran Lleida -the Conchita Wurst of politics- has also won votes even if unable to counter the unstoppable rise of Esquerra. But CiU has managed to stick unwavering for the right to vote for independence. Where would CiU if it had played around with the referendum? Just as diminished as PSC. It is not the transvestite politicians, rather the solid politicians who have won because they listen to the voters. Catalans are in open rebellion with the antidemocratic PP and PSOE in Madrid and their unacceptable Constitutional Court coup d’Etat of 2010. The latest victim has been the elephant king Juan Carlos, incapable of acting as referee with Catalonia. But how will the heir of Philip V the Perjurer, who tore up the Catalan Constitutions he swore to uphold as Philip IV, Count of Barcelona? Wil the new Philip V repeat what he said as Prince of Girona (Prince of Wales) that Catalonia has the right to decide her own future? The leaders of PSOE and PSC and the king have all resigned after the centralist catastrophe of the European elections, but the Catalans have not resigned on their referendum that will close, or burst open, the crisis.

(“Què volen els socialistes?” by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 22 June 2014)


Què volen els socialistes?

per Josep C. Vergés


 ¿Qué quieren los socialistas? per Josep C. Vergés publicat el 1982. Primera foto: El Conchita Wurst de la política Duran Lleida. Aquí l’original.


Abans que Felipe González es fes amb el poder absolut el 1982 vaig publicar un llibre “¿Qué quieren los socialistas?” basat estrictament en els programes escrits del PSOE i del PSC. Pura mentida com s’ha vist. Ni eren marxistes ni eren catalanistes ni eren incorruptes ni mantenien mai la paraula. Així els hi va al PSOE i al PSC.


L’estrany és que han mantingut el poder tant de temps, potser perquè l’alternativa neofeixista del PP era, i és, encara més insuportable que malviure amb uns mentiders. Però les europees del maig han trencat el bipartidisme podrit de Madrid perquè PP i PSOE junts no representen ni la meitat dels vots. Què ha passat amb els socialistes que ja no són alternativa de govern a Madrid i a Catalunya? A la jacobina França els hi va igual de malament que a la jacobina Espanya. En canvi a la federal Alemanya i al qui sap què és Itàlia governen amb pactes. Els pactes que incompleixen sistemàticament aquí. Els catalans han trencat el PSC i Catalunya ha trencat el PSOE. Sense catalans el PSOE no és alternativa de govern, però el PSOE ha sistemàticament atacat Catalunya. El vot català del PSOE ha desaparegut i difícilment tornarà. El culpable és el jacobinisme del PSOE. Per això s’alià amb el PP al Tribunal Constitucional el 2010 per carregar-se l’Estatut que el PSC havia votat al Parlament de Catalunya i el PSOE al Congrés de Madrid i els catalans havien aprovat en referèndum. Les manifestacions milionàries han deixat ben clar, i els catalans ho han confirmat en dues eleccions, que amb la democràcia no es juga. Avui el PSOE té tan poca credibilitat a Catalunya com el PP, zero. Al PP tant els hi fa perquè ja estan per sota del 10% -el partit de govern a Espanya!!-, però perdre un milió de vots és un cop mortal pel PSOE a Espanya. Només pot manar amb el vistiplau català, no amb conxorxes amb el PP. Contrasteu el PSC amb el que han viscut els altres partits establerts de Catalunya. Els comunistes han guanyat vots, tot i la pujada dels purs marxistes i purs independentistes del CUP, però els comunistes no han cedit mai en el dret a decidir. CiU malgrat Duran Lleida -el Conchita Wurst de la política- també ha guanyat vots front la pujada incontestable d’Esquerra. CiU ha sabut també mantenir-se ferma en el dret a decidir. On seria CiU fent mariconades amb el referèndum? Igual de disminuit que el PSC. No són els polítics transvestits sinó els polítics ferms els que triomfen perquè escolten als votants. Els catalans es troben en oberta rebel.lió amb els antidemòcrates del PP i PSOE a Madrid i el seu inacceptable cop d’Estat constitucional del 2010. L’última víctima ha estat el rei elefant Joan Carles, incapaç de fer d’àrbitre amb Catalunya. Però quin arbitratge farà l’hereu de Felip V el Perjur que estripà les Constitucions catalanes que havia jurat defendre com a Felip IV, Comte de Barcelona? Repetirà el nou Felip V el que deia com a Príncep de Girona que Catalunya té dret a decidir el seu futur? Els líders del PSOE i del PSC i el rei han dimitit després de la catàstrofe centralista de les eleccions europees, però no dimiteixen els catalans del seu referèndum que tancarà, o trencarà, la crisi.

(“Què volen els socialistes?” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 22 juny 2014)

22 June 2014 Posted by | News comment/Comentari al dia, Politics/Política | , | 4 Comments

Snobs Against Pla and Shakespeare/ELS ESNOBS CONTRA PLA I SHAKESPEARE

Snobs Against Pla and Shakespeare

by Josep C. Verges Pla 1919_html_293b9b67

The flâneur Josep Pla in 1919 in Barcelona when he wrote his second grey notebook. Below: The snob Alan Riding in Paris. He titles his critique of Pla in The New York Times “Language Without a Country”.


A snobishness often repeated is that Shakespeare was not Shakespeare and Pla was not Pla. Shakespeare wasn’t because only a lord could write so well and Pla wasn’t because only an old man could write so well The Gray Notebook, not a youth of 21 and 22. We’ll leave the much ado about nothing of Shakespeare and concentrate on our Pla, so provincial according to Spanish nationalists that he now triumphs in New York, just as provincial say the universal snobs. Can anyone reinvent, 45 years later, a diary with so much detail?


The snob of the New York Times Alan Riding reviews Pla: “He reworked The Gray Notebook before its publication in 1966, blending the reflections of a young writer learning his trade with those of a mature wordsmith elaborating on his memories. Occasionally it is possible to distinguish the old from the new, in a change of tense here, a contradiction there. At one point the young man admits to not having read Proust; at another the older author applauds Proust as a great realist writer. Pla reads like an extended literary autobiograhy.” I ask the translator of The Gray Notebook if he found that Pla rewrote extensively. I myself reread The Gray Notebook in Catalan and English without finding any obvious signs. On his way to Oxford Peter Bush replies: “My impression is that it reads seamlessly in Catalan. Is that the product of the older man re-writing and polishing or of a genius writing his portrait of the writer as a young man? The Pla critics tend to suggest that he re-wrote a lot though never give chapter and verse. You’ve always said he didn’t. In a way to the reader it doesn’t matter but clearly from a critical point of view it’s a fascinating conundrum that nobody seems to have addressed adequately.” Peter Bush adds: “I was surprised by what Riding said about Proust. As far as I am concerned Pla had read Proust. He couldn’t have written what he does in The Gray Notebook if he hadn’t.” Nor is there any truth that Pla mixes his tenses between past and present. In English the past may be very determinate when in Catalan there is more flexibility. When Pla leaves Las Noticias to leave a few days later as Paris correspondent of La Publicitat, he already uses the past tense: “When I joined the editorial board of Las Noticias.” He dose not mix up his tenses, it is Pla’s reality of what he lived in 1919. Pla gave tow grey notebooks for 1918 and 1919 to my father the summer of 1964, and The Gray Notebook was published on the 23rd April 1966. In the correspondence I am editing between Pla and his publisher Josep Verges Matas ther is no mention at all of rewriting. In the one thousand letters covering four decades they often discuss rewriting books and articles, the vast majority because of censorship, because Pla was the author most censored by the Fascist regime. My father delayed the publication of The Gray Notebook to April, when prior censorship ended, so that nothing would have to be rewritten because there was no obligation to present the book to Franco’s Goebbels, Fraga Iribarne, the founder of the PP. The two handwritten grey notebooks were typed, stylistically corrected, typeset by the printers and corrected in galleys and page layout. Variations are certain. But geniuses have it in them since their youth. The snob Riding can headline in the New York Times that Catalonia does not exist but in Much Ado About Nothing Shakespeare paid homage to Catalonia. Shakespeare was Shakespeare, and Pla, Pla.

(“Els esnobs contra Pla i Shakespeare,” by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 15 June 2014)


Els esnobs contra Pla i Shakespeare

per Josep C. Vergés

Riding_html_b17f3396L’esnob Alan Riding a París. Titula la seva critica al New York Times de Pla “Idioma sense país”. Primera foto: El flâneur Josep Pla el 1919 a Barcelona quan escriu el seu segon quadern gris.


Un dels esnobismes repetits és que Shakespeare no era Shakespeare i Pla no era Pla. Shakespeare no ho era perquè només un lord podia escriure tan bé, i Pla no ho era perquè només un vell podia escriure tan bé El Quadern Gris, no un jove de 21 i 22 anys. Deixem el molt soroll per a no res de Shakespeare i mirem el nostre Pla, tan provincià segons els espanyolistes, que ara triomfa a Nova York, igual de provinciana segons els esnobs universals. Qui pot reinventar-se, 45 anys després, un dietari amb tants de detalls?


L’esnob del New York Times Alan Riding critica Pla: “Va reescriure el Quadern Gris abans de publicar-lo el 1966 barrejant les reflexions d’un jove escriptor aprenent el seu ofici amb el creador madur de les seves memòries. En alguns punts veiem la barreja entre nou i vell, com un canvi de temps aquí o una contradicció allà. Per exemple de jove admet no haver llegit Proust i després l’autor madur aplaudeix Proust com un gran escriptor realista. Es tracta d’una biografia literària elaborada.” Pregunto al traductor del Gray Notebook si ha trobat que Pla va reescriure extensament. Jo mateix he rellegit en català i anglès el Quadern Gris sense trobar res evident. De viatge cap a Oxford Peter Bush contesta: “La meva impressió és que es llegeix fluidament en català. És això producte d’un home madur reescrivint i polint, o d’un geni redactant el seu retrat de l’escriptor com a home jove? Els crítics de Pla tendeixen a suggerir que va reescriure molt, però mai donen capítol i vers. Tu en canvi sempre has manifestat que no ho va fer. Realment tant és per al lector, però evidentment des del punt de vista de la crítica resulta un fascinant trencaclosques que ningú sembla haver resolt adequadament.” Peter Bush afegeix: “Em va sorprendre el que diu Riding sobre Proust. Pel que jo he vist, Pla va llegir Proust. No podia haver escrit el que diu al Quadern Gris si no ho hagués fet.” Tampoc és cert que Pla barregi passat i present. En anglès el passat queda massa determinat quan en català té més flexibilitat. Quan Pla deixa Las Noticias per marxar dies després de corresponsal a París de La Publicitat, ja parla en passat: “Mentre vaig formar part de la redacció de Las Noticias.” No confon passat i present, és la realitat planiana viscuda el 1919. Pla va donar els dos quaderns gris de 1918 i 1919 al meu pare l’estiu de 1964, i El Quadern Gris sortia publicat pel Dia del Llibre 1966. A la correspondència que estic editant entre Pla i el seu editor Josep Vergés Matas enlloc parlen de reescriure. Les mil cartes de quatre dècades parlen sovint de llibres i articles reescrits, la immensa majoria per culpa de la censura, perquè Pla fou l’autor més censurat pel règim feixista. El meu pare va retardar treure El Quadern Gris a l’abril, quan finalitzava la censura prèvia, i no caldria reescriure res, perquè no el va presentar al Goebbels de Franco, Fraga Iribarne, el pare del PP. Els dos quaderns gris foren passats a màquina, corregits d’estil, picats d’impremta, i corregits en galerades i en compaginades. Variacions són segures. Els genis ho duen a dins des de joves. L’esnob Riding pot titular al New York Times que Catalunya no existeix, quan a “Molt Soroll per a no res” Shakespeare homenatjava Catalunya. Shakespeare era Shakespeare, i Pla, Pla.

(“Els esnobs contra Pla i Shakespeare,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 15 juny 2014)

17 June 2014 Posted by | Culture/Cultura | | 2 Comments

Spanish Nationalism Breaks Up/ESPANYOLISME REBENTAT


Spanish Nationalism Breaks Up

by Josep C. Verges

Lopez 3Enrique Lopez resigned from the Constitutional Court after riding a motorbike without a helmet, jumping a red light and exceeding four times the alcohol limit. The Catalan Parliament recused him for participating in 53 meetings with the PP. Below: Rubalcaba (centre) resigned for the PSOE disaster but Navarro (left), who lost 22 percentage points, refuses to do so for the PSC.

The European elections have broken up Spanish nationalism in Catalonia and Spain. In Catalonia the Pp and PSOE subsidiaries lost 460.000 votes while the three parties supporting the independence referendum gained 660,000 votes. In Spain PP and PSOE lost more than five million votes so that government and opposition in Madrid, Tweedledum and Tweedledee, represent less than half the electorate. The double rout of PP and PSOE leaves a big question mark on their anti-Catalan policies.

El Pais has projected the European results onto the Madrid Congress and a hung Parliament emerges with 13 parties. No combination would have a majority except a coalition of PP and PSOE, which would accelerate the decline of the rotten two-party system. Spain has woken up Catalan, where government will require pacts because there will be no stable majorities. All this happens to the same lot who refused any sort of pact with Catalonia! Historian Borja de Riquer explains why PP and PSOE confuse Madrid with Spain: “The Pp and PSOE governments have made Madrid the great beneficiary. But Madrid exports little, well below what it should because it produces little. Its an exploitative model scarcely producing. Many in Madrid believe that Spain is simply Madrid. The emphatic defence of the Spanish nation is merely a clever way to protect the Madrid Model. Although this great concentration of power only benefits a tiny minority. The close relations between politics and business have consolidated an oligarchy that behaves like owners of the estate. This privileged minority, since it also controls a good slice of the media, has successfully popularised the falsehood that they are defending the nation of all Spaniards when in fact they are protecting their model of governing and decision-making. In addition this elite is the main cause and beneficiary of the low quality of Spanish democracy today. Favoured by the institutionalised two-party they are strongly opposed to any democratic reform and obviously to the right to vote on independence. Catalonia is too important to let it escape from their control: 25% of exports, 25% of tourism, 35% of EU patents. Their way of running Spanish political life would be untenable minus Catalonia. The Catalan Case is not the cause of the current political crisis in Spain. On the contrary it is one of the consequences of the persistence of the Madrid Model.” The day after the European elections, Madrid’s El Pais published a full page attack on the “right to decide”, in their inverted commas, by the Madrid sophist Laporta: “The right to decide is not as pretended the highest democratic form but simply an important moment in democracy wrapped in undemocratic decisions. It is simply a wilful fabulation of an entelechy to call the people of Catalonia a political and juridical entity. The Catalan people do not exist and no one can speak in their name. In consequence the Catalan people do not have and cannot ever have any rights, neither historical nor current, neither juridical nor moral. This fictional entity cannot express a desire to have its own State, as if buying a new suit. All this is mere invention and nonsense.” What pacts are possible with such people? Let them put their own house in order, how to bury their rotten two-party system as Catalans have already done. What happened to PSC who won the last European poll with 36% of the vote? Down and out.

(“Espanyolisme rebentat,” by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 1 June 2014)

Espanyolisme rebentat

per Josep C. Vergés


Rubalcaba ha dimitit pel desastre del PSOE, però Navarro, que ha perdut 22 punts, es nega a fer-ho del PSC. Primera foto: Enrique Lopez ha dimitit del Tribunal Constitucional per anar sense casc, saltar-se una llum vermella i superar quatre vegades la taxa d’alcohol. El Parlament de Catalunya l’havia recusat per participar en 53 actes del PP.

Les eleccions europees han rebentat l’espanyolisme a Catalunya i a Espanya. A Catalunya les sucursals del PP i del PSOE han perdut 460.000 vots mentre els tres partits del referèndum d’independència han guanyat 660.000 vots. A Espanya PP i PSOE han perdut més de cinc milions de vots i govern i oposició a Madrid, tanto monta monta tanto, no representen ni la meitat de l’electorat. La doble desfeta del PP i PSOE posa en questió la seva antipolítica catalana.

El Pais ha projectat els resultats europeus sobre el Congrés de Madrid i surt un parlament ingovernable amb 13 partits. Cap combinat tindria majoria, com no fos PP i PSOE junts, que acceleraria la davallada del bipartidisme podrit. Espanya s’ha despertat catalana, on governar serà pactar perquè no hi hauran majories estables. Els mateixos que no han volgut pactar ara amb Catalunya! L’historiador Borja de Riquer explica perquè PP i PSOE confonen Madrid amb Espanya: “Els governs del PSOE i PP han fet de Madrid el gran beneficiat. Però Madrid exporta poc, està molt per sota del que li pertocaria perquè produeix molt poc. El seu model és extractiu i escassament productiu. Molts madrilenys pensen que en el fons Espanya és Madrid. L’emfàtica defensa de la nació espanyola és de fet una forma hàbil de protegir el Model Madrid. Malgrat que aquesta gran concentració de poder només beneficia una petita minoria. Les estretes relacions entre la política i els negocis han consolidat una oligarquia que actua com l’amo de la finca. Aquesta minoria privilegiada, com que controla també bona part dels mitjans de comunicació, ha aconseguit difondre la fal.làcia que ella està defensant la nació de tots els espanyols quan de fet protegeix el seu model de governar i decidir. A més aquesta elit és la principal causant i beneficiària de la baixa qualitat de l’actual democràcia espanyola. Afavorida pel bipartidisme institucional es mostra fermament oposada a qualsevol reforma democratitzadora i evidentment al dret a decidir. Catalunya és massa important per deixar que s’escapi del seu control: 25% de les exportacions, 25% del turisme, 35% de les patents comunitàries. La seva manera de gestionar la vida política espanyola seria inviable sense Catalunya. El cas català no ha provocat l’actual crisi política espanyola. Al contrari és un dels resultats de la persistència del Model Madrid.” L’endemà de les eleccions europees El Pais de Madrid ataca a tota pàgina el “derecho a decidir”, entre les seves cometes, pel sofista madrileny Laporta: “Derecho a decidir no es como se pretende la quintaesencia de la democracia sino solo un momento importante de ella rodeado por decisiones no democráticas. Que el pueblo de Cataluña es un sujeto político y jurídico es simplemente la fabulación voluntarista de una entelequia. No existe ningún pueblo catalán en el nombre del que nadie pueda hablar y por tanto ni tiene ni puede tener derechos, ni históricos ni actuales, ni jurídicos ni morales. Ni cabe que como tal sujeto ficticio exprese un deseo de tener un Estado propio como si de adquirir un traje nuevo se tratara. Todo eso no son sino fabulaciones y patrañas.” Quins pactes podem fer amb aquesta gent? Que es preocupin de casa seva, de com enterrar el bipartidisme podrit, com els catalans ja hem fet. On és ara el PSC que va guanyar les europees amb el 36%? Dat i beneit.

(“Espanyolisme rebentat,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 1 juny 2014)


4 June 2014 Posted by | News comment/Comentari al dia, Politics/Política | , | Leave a comment

A Bad King and a Biased Referee/UN MAL REI I UN ÀRBITRE VENUT


A Bad King and a Biased Referee

by Josep C. Verges

Cat repDemonstrators in Barcelona fly independence flags to celebrate the abdication of Franco’s heir. Below: Three years after this photo, Juan Carlos, then 18, killed his democrat brother Alfonso with a pistol given by his mentor Franco. Coincidence?

Juan Carlos did not fall because of the scandals of bread, breasts and legs -quite the Bourbon menu! He fell because of politics or more exactly his incapacity to be a referee. Where was he when PP and PSOE, unable to block the Catalan Statute in the Catalan Parliament and in the Madrid Congress, despite all the cutbacks, could not accept the outcome of the referendum and destroyed the Statute in the Constitutional Court, the anti-democratic chamber of PP and PSOE? Where was he in the past four years of million strong Catalan demonstrations? The Constitution remains paralysed by PP and PSOE, but Juan Carlos could not act as referee because he has already taken sides with Spanish nationalists.

Philip V the Perjurer justified his imposition of absolutism in Catalonia that had survived more than six centuries with their own freedoms: “The last two sessions of their Parliament has left them more republican than the so-called Parliament of the English.” At the beginning of the 18th C. Catalonia had a freer Parliament than England! The Frenchman Philip IV swore as Count of Barcelona to uphold the Constitutions of Catalonia at the 170.2 Parliament. The 11 September 1714, with the aid of his grandfather the Sun King Louis XIV of France, he occupied by force Catalonia and as Philip V of Castile he perjured on the Constitutions of Catalonia, banning the Catalan Parliament, the government and all the centuries-old institutions and the Catalan language, imposing absolutist centralism and Spanish. How nasty of Juan Carlos to name his son Philip when his father called himself the Count of Barcelona! He will be Philip VI in Spanish but as Count of Barcelona he will be the hated Philip V. Juan, the father of Juan Carlos, was always a democrat. His son Alfonso also, but when Juan Carlos shot him, his father sent him back to Franco and hardly ever saw him again. Juan always made it quite clear that he would be a constitutional king by using the title of Count of Barcelona of the Catalan constitutional kings. Juan Carlos has never used it. He has been a bad king with the family indicted for corruption and he living it up. Once he was publicly called back from Switzerland. His last lover, “princess” Corinna, co-starred in their disastrous elephant hunt. She presided with the king gala dinners in Stuttgart and Barcelona. Can anyone imagine Queen Elizabeth seated next to a lover in an English reception? Juan Carlos swore to Franco’s Fascist Constitution but never to the democratic Constitution of the State of the Autonomies. No thanks to the king, rather to Adolfo Suarez, Catalonia recovered its government, the only break with the Fascist regime in the overhyped Transition. In the 1981 coup d’Etat the role of General Armada directing the coup from the king’s residence has been conveniently airbrushed off. Juan Carlos really knew nothing? Why did he take six hours to declare his support for democracy, until it was clear that the coup had failed with only tanks in the street of provincial Valencia? Will the nominal and numeral heir of Philip V the Perjurer be able to act as a referee? His hands are clean of Fascism. He would show the intelligence of his grandfather Juan if he proclaimed himself Count of Barcelona to become a referee like the Catalan constitutional kings.

(“Un mal rei i un àrbitre venut,” by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 3 June 2014)

Un mal rei i un àrbitre venut

per Josep C. Vergés

19843_rey-juan-carlos-infante-alfonso-1951_mTres anys després d’aquesta foto, Joan Carles, llavors 18, va matar el seu germà demòcrata Alfons amb una pistola que li havia donat el seu mentor Franco. Coincidència? Primera foto: Manifestants onegen l’estelada a Barcelona per celebrar l’abdicació de l’hereu de Franco.

No són els escàndols de pasta, pit i cuixa -sembla un menú borbònic!- els que han acabat amb Joan Carles, sinó la política o més exacte la seva incapacitat de fer d’àrbitre. On era quan PP i PSOE, incapaços de frenar l’Estatut amb el procés democràtic, tot i les retallades al Parlament de Catalunya i al Congrés de Madrid, no acceptaren el referèndum i destrossaren l’Estatut al Tribunal Constitucional, la cambra antidemocràtica del PP i del PSOE? On era en quatre anys de manifestacions milionàries catalanes? La Constitució està paralitzada pel PP i PSOE, però Joan Carles no ha fet d’àrbitre perquè ha pres part espanyolista.

El perjur Felip V justificava perquè imposava l’absolutisme a Catalunya que havia sobreviscut més de sis segles amb les seves pròpies llibertats: “Las dos últimas Cortes que han concluido los deja más repúblicos que el Parlamento alusivo de los ingleses.” A principis del segle 18 Catalunya tenia un Parlament més lliure que el d’Anglaterra! El francès Felip IV va jurar com a Comte de Barcelona les Constitucions de Catalunya a les Corts de 1702. L’11 de setembre de 1714, amb l’ajuda del seu avi el rei sol Lluís XIV de França, ocupava militarment Catalunya i com a Felip V de Castella perjurava de les Constitucions de Catalunya, prohibint el Parlament, la Generalitat, totes les institucions centenàries i el català, imposant l’absolutisme centralista i el castellà. Quina mala llet Joan Carles anomenant el seu fill Felip quan el seu pare es feia dir Comte de Barcelona! Es dirà Felip VI en castellà però com a Comte de Barcelona serà l’odiat Felip V. Joan, el pare de Joan Carles, sempre fou demòcrata. El seu fill Alfonso també ho era, però quan Joan Carles el va matar amb una bala, Joan l’envià amb Franco i poques vegades es veieren més. Joan deixava clar que ell seria un rei constitucional a l’utilitzar el títol de Comte de Barcelona dels reis constitucionals catalans. Joan Carles no l’ha fet servir mai. Ha estat un mal rei, amb la família investigada per corrupció i ell divertint-se. Un cop va ser obligat públicament a tornar de Suissa. La seva darrera amant, la “princesa” Corinna, fou coprotagonista del desastre de la seva cacera d’elefants. Ella presidia junt al rei sopars de gala a Stuttgart i Barcelona. Qui pot imaginar la reina Isabel asseguda junt a l’amant en una recepció anglesa? Joan Carles va jurar la constitució de Franco, els Principios del Movimiento, i mai la Constitució de l’Estat de les Autonomies. No va ser gràcies al rei sinó a Adolfo Suárez que Catalunya recuperava la Generalitat, l’únic trencament amb el règim feixista de la tan elogiada Transició. En el cop d’Estat de 1981 ha quedat difuminat que el general Armada dirigia el cop des de la Zarzuela. Realment no sabia res Joan Carles? Com és que va tardar sis hores en declarar-se per la democràcia, quan ja es veia que el cop fracassava amb només la provinciana València ocupada per tancs al carrer? Podrà fer d’àrbitre l’hereu nominal i numeral del perjur Felip V? Té les mans netes del feixisme. Mostraria la intel.ligència del seu avi Joan, si es proclama Comte de Barcelona i fa d’àrbitre com feien els reis constitucionals catalans.

(“Un mal rei i un àrbitre venut,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 3 juny 2014)


3 June 2014 Posted by | News comment/Comentari al dia, Politics/Política | , | 2 Comments

King Juan Carlos Abdicates/EL REI JOAN CARLES ABDICA


King Juan Carlos Abdicates

corinnaA Monica Lewinsky moment: King Juan Carlos kisses his official lover Corinna. Below: Hard to imagine Queen Elizabeth hosting official dinners, like King Juan Carlos with Corinna in Barcelona and Stuttgart.

Juan Carlos I, handpicked by the Fascist despot Franco over his democrat father Don Joan, who always called himself king of Catalonia or Count of Barcelona unlike his son, has abdicated after years of sex and corruption scandals. He never swore to the democratic Constitution of the State of the Autonomies, only to Franco’s Fascist constitution. In the 1981 coup d’etat he sided with democracy once the coup had failed. His official costs were triple Queen Elizabeth’s in the United Kingdom. Good riddance.

Queen Elizabeth costs British taxpayers €225 million a year while King Juan Carlos three times more to Spanish taxpayers, at least €586 million, big game safaris and his Austrian whore not included. The €8,434,280 in the Budget is only 1.5% of the real total:

Cost of his 135 civil servants: €6,203,070

Receptions, audiences, gala dinners, visits: €15,500.000

Maintenance of palaces and gardens: €34,217,000

Maintenance of yachts, cars and holiday estates: €41,000,000

Royal Guard Regiment: €80,000,000

Royal Military Command: €45,000,000

Air Force Group: €25,000,000

Flight material purchases: €110,800,000

Security costs in events: €56,000,000

Active and passive security: €42,500,000

Closing down areas in events: €46,000,000

300 cars in Royal Household: €28,000,000

Official travel: €10,000,000

372 personnel in Royal Household: €22,500,000

Charged to secret funds: €15,500,000


Total annual cost of Joan Carlos I: €586,654,350

El rei Joan Carles abdica

qeiiDifícil d’imaginar la reina Isabel presidint sopars oficials com el rei Joan Carles amb Corinna a Barcelona i Stuttgart. Primera foto: Moment Monica Lewinsky: el rei Joan Carles petoneja la seva amant oficial Corinna.

Joan Carles I, imposat pel dèspota feixista Franco per davant del seu pare demòcrata En Joan, que sempre es va dir rei de Catalunya o Comte de Barcelona a diferència del seu fill, ha abdicat després d’anys d’escàndols de sexe i corrupció. Mai ha jurat la Constitució de l’Estat de les Autonomies democràtica, només la constitució feixista de Franco. En el cop d’Estat de 1981 va fer costat a la democràcia un cop el cop fracassà. El seus costos oficials tripliquen els de la Reina Isabel al Regne Unit. Fins mai.

La reina Isabel costa al contribuent britànic €225 milions l’any mentre el rei Joan Carles tres vegades més al contribuent espanyol, almenys €586 milions, safaris de caça major i puta austríaca al marge. Els €8.434.280 per al manteniment en el Pressupost només representa l’1,5% del total real:

Gastos dels seus 135 funcionaris: €6.203.070

Recepcions, audiències, sopars de gala, visites: €15.500.000

Manteniment palaus i jardins: €34.217.000

Manteniment iots, cotxes, finques d’esbarjo: €41.000.000

Regiment de la Guàrdia Reial: €80.000.000

Quart Militar: €45.000.000

Grup de Forces Aèries: €25.000.000

Compres de material de vol: €110.800.000

Despesa en seguretat aconteixements: €56.000.000

Seguretat activa i passiva: €42.500.000

Tancament espais en aconteixements: €46.000.000

300 vehícles Casa Reial: €28.000.000

Viatges oficials: €10.000.000

372 personal Casa Reial: €22.500.000

Càrrecs a fons reservats: €15.500.000


Total despesa anual Joan Carles: €586.654.350


2 June 2014 Posted by | News comment/Comentari al dia, Politics/Política | , | 2 Comments

La pèrdua de l’ós polar un invent/LA PÈRDUA DE L’ÓS POLAR UN INVENT


Polar Bear Losses an Invention

bear hugThe lonely bear with her lonely cub in her lonely ice floe, the cuddly poster of global warmers, is not so lonely after all. Below: “Stop global warming.”

The Polar Bear Specialist Group of the International Union for the Conservation of Nature confesses that polar bear losses because of global warming they predicted “scientifically” in 2005 were a necessary lie “to satisfy public demand.” Their official statement:

“As part of past status reports, the Polar Bear Specialist Group has traditionally estimated a range for the total number of polar bears in the circumpolar Arctic. Since 2005, this range has been 20-25,000. It is important to realize that this range never has been an estimate of total abundance in a scientific sense, but simply a qualified guess given to satisfy public demand. It is also important to note that even though we have scientifically valid estimates for a majority of the subpopulations, some are dated. Furthermore, there are no abundance estimates for the Arctic Basin, East Greenland, and the Russian subpopulations. Consequently, there is either no, or only rudimentary, knowledge to support guesses about the possible abundance of polar bears in approximately half the areas they occupy. Thus, the range given for total global population should be viewed with great caution as it cannot be used to assess population trend over the long term.”

La pèrdua de l’ós polar un invent

stop-global-warming-polar-bearPara l’escalfament global.”Primera foto: L’ossa solitària amb el seu cadell solitari en la seva placa de gel solitària, el pòster mimós dels escalfadors globals, resulta no trobar-se tan solitària després de tot.

El Grup Especialista en l’Ós Polar de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura confessa que la pèrdua de l’ós polar que havia previst “científicament” el 2005 degut a l’escalfament global era una mentida necessària per a “satisfer la demanda pública.” La seva declaració oficial:

El Grup Especialista en l’Ós Polar ha tradicionalment estimat com a part dels seus passats informes de situació un marge sobre el nombre total d’óssos polars encerclant l’Àrtic. Des de 2005, aquest marge s’ha donat com a 20-25.000. Resulta important saber que aquest marge no ha representat mai una estimació de la seva abundància total en termes científics sinó simplement una creença amb reserves per a satisfer la demanda pública. També és important tenir en compte que, malgrat disposar d’estimacions científicament vàlides de la majoria de les subpoblacions, algunes es troben desfasades. A més no existeixen estimacions d’abundància de les subpoblacions de la conca àrtica, de Groenlàndia oriental i de Rússia. Consequentment no existeixen els coneixements, o al màxim de forma rudimentària, per a donar suport a les creences sobre la possible abundància de l’ós polar en aproximadament la meitat de l’àrea que ocupen. Així que el marge donat per a la població global total ha de ser pres amb molta precaució ja que no pot utilitzar-se per avaluar la tendència de la població a llarg termini.”


1 June 2014 Posted by | Environment/Medi ambient | | 2 Comments


Get every new post delivered to your Inbox.

Join 701 other followers

%d bloggers like this: