La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

Rajoy, Zero in Maths/RAJOY, ZERO EN MATES

Rajoy, Zero in Maths

by Josep C. Verges

Rajoy contra EstatutIn 2006 denialist Rajoy only managed to get 4 million signatures against Catalonia. 66% of his PP voters and 92% of the Spanish population (there was no age limit nor any control) did not follow his lead. Below: The PP’s public prosecutor in Madrid Torres Dulce (at right naturally) with Catalan president Mas whom he is now persecuting on orders from denialist Rajoy, despite the refusal to indict of all the prosecutors in Catalonia.

Rajoy got a ten in Spanish Fascism but a zero in maths. A referendum is a referendum by any other name as Shakespeare would say (note for Rajoy: English writer from the time the Spanish Armada sank). To look ridiculous is to look ridiculous in any other language, including the only one Rajoy knows: un ridículo. Nonstop threats that Catalans would never be able to vote and more than two million did just that. Catalans have carried out a civic revolution. Rajoy refuses to see what the whole world has seen. Catalonia is back on the map from which it was erased in 1714 by the French and Spanish absolutists after the military occupation of Philip V the Perjurer.

Democracy is a problem for the heirs of absolutism. It is not the State that rules but the sovereign people. Rajoy is undone. His power was based on control of the central State and the Supreme Court and he couldn’t stop democracy . Will he put 2.3 million Catalans in jail for voting? The demodé and anachronic centralism of Paris and Madrid has no future. Federalist Merkel runs circles around the immobilized Hollande, juts like independent Mas with the denialist Rajoy. Repeat maths exam for Rajoy. First he delayed a perfectly legal consultation and then he dismissed as a joke a vote organised by volunteers, but when these reached 40,000, Rajoy ran to the Constitutional Court, which had no other option but to accept the case. However to rescue some of the lost prestige after the undemocratic ripping apart in 2010 of the Catalan Statute voted by the sovereign people, the Court denied Rajoy’s petition to intervene. He could do nothing, because he had no constitutional cover for military force. The slap in the face of millions of voters has forced him into new maths. There was no electoral roll but an estimated 43% voted out of 5.4 million enabled. Rajoy claims this is too little and by adding foreigners he says it was only 33%. Let’s mark Rajoy’s maths. The PP won an absolute majority in Congress in 2011 with only 45% of the votes and 30% of the electoral roll! The Catalan consultation beat in 13 points the PP vote in Spain! Even with Rajoy’s own maths , it was three points higher than the PP support in 2011.The polling institute CIS, controlled by the PP, estimates the PP’s current vote in October 2014 at only 28%, that is 19% of the electoral roll. Today the PP represents 19% of Spain -in Catalonia 2%!-, while the sovereign people represent 43% of Catalonia. Rajoy’s maths are as disastrous as his denialist politics. Alexander the Great solved the problem of how to untie the Gordian knot by cutting it with a sword. The failure Rajoy could to likewise. Forget his failed maths. Not everyone must know maths and only democrats will question his top marks in Spanish Fascism which the PP heirs of Franco will never do. Forget the sums, subtractions, multiplications, divisions, square roots, derivatives and integrals about Catalans. Call a referendum on the independence of Catalonia, with a simple yes and no like democracies do. Prime Minister Cameron can tell him how he did it for Scotland, which he won at the last minute by promising a fiscal pact. Then we shall know who knows more maths, Rajoy or the sovereign Catalan people.

(“Rajoy, zero en mates,” by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 16 November 2014)

Rajoy, zero en mates

per Josep C. Vergés

Torres_DulceEl fiscal central del PP Torres Dulce (a la dreta naturalment) amb el president de la Generalitat Mas a qui persegueix per ordres del negacionista Rajoy, tot i el refús de tota la fiscalia de Catalunya. Primera foto: El 2006 el negacionista Rajoy només va aconseguir 4 milions de signatures contra Catalunya. El 66% dels seus votants del PP i el 92% de la població espanyola (no hi havia límit d’edat al signar ni cap control) no el va seguir.

Rajoy va treure un deu en Formación del Espíritu Nacional, però un zero en mates. Un referèndum és un referèndum en qualsevol altre nom, com diria Shakespeare (nota per a Rajoy: escriptor anglès de quan la Gran Armada s’enfonsà). Un ridícul també és un ridícul en qualsevol altre idioma, fins i tot amb l’únic que sap Rajoy: un ridículo. Anys i panys perjurant que els catalans no podríem mai votar i més de dos milions han votat. Els catalans han fet una revolució cívica. Rajoy no ho vol veure, però el món sencer ho ha vist. Catalunya ha tornat al mapa després de ser esborrada el 1714 pels absolutistes francocastellans amb l’ocupació militar de Felip V el Perjur.

La democràcia és un problema per als hereus de l’absolutisme. No manen els Estats, mana el poble sobirà. Rajoy està desfet. La seva força era el control de l’Estat central i del Tribunal Suprem i no ha pogut contra la democràcia. Posarà 2,3 milions de catalans a la presó per votar? El centralisme demodé i anacrònic de París i Madrid no té futur. La federal Merkel dóna voltes a l’immobilista Hollande, com l’independentista Mas al negacionista Rajoy. Revàlida de mates per a Rajoy. Després de retardar una consulta ben legal, deia que una votació organitzada per voluntaris era broma, però quan sumaven 40.000, Rajoy ha corregut al Tribunal Constitucional, que no li quedava més remei que tramitar la seva demanda. Però per salvar el nul prestigi que li queda després de l’estripada antidemocràtica el 2010 de l’Estatut votat pel poble sobirà, ha denegat a Rajoy l’excusa per intervenir. No li ha quedat més remei que no fer res, perquè no podia ordenar una intervenció manu militari «constitucional.» El pal de milions de votants l’ha obligat a noves mates. No hi cens però s’estima un 43% ha votat d’uns 5,4 milions possibles. Rajoy diu que és poc, que sumant estrangers és el 33%. Repassem les mates de Rajoy. El PP va treure majoria absoluta al Congrés el 2011 amb només el 45% dels vots i el 30% del cens! La consulta catalana supera en 13 punts el vot del PP a Espanya! Fins i tot amb les mates de Rajoy, supera en tres punts la representativitat del PP el 2011. L’institut d’opinió CIS, controlat pel PP, estima el vot actual del PP l’octubre de 2014 de només 28%, és a dir 19% del cens. El PP avui representa el 19% d’Espanya -a Catalunya el 2%!-, mentre el poble sobirà català representa el 43% de Catalunya. Les mates de Rajoy són tan desastroses com la seva política negacionista. Alexandre el Gran va resoldre el problema de com deslligar el nus Gordià tallant-lo d’un cop d’espasa. El mateix pot fer el catejat Rajoy. Que s’oblidi de les mates suspeses. No tothom ha de saber mates i només els demòcrates li discutim la seva matrícula d’honor en Formación del Espíritu Nacional que segur el PP, hereu del dèspota feixista Franco, mai li retraurà. Deixi les sumes, restes, multiplicacions, divisions, arrels quadrades, derivades i integrals sobre els catalans. Convoqui un referèndum sobre la independència de Catalunya, amb un simple sí o no com fan els paisos democràtics. El primer ministre Cameron li pot explicar el d’Escòcia que ha guanyat a última hora prometent el pacte fiscal. Llavors sabrem qui sap més mates, si Rajoy o el poble sobirà català.

(“Rajoy, zero en mates,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 16 novembre 2014)

21 November 2014 Posted by | News comment/Comentari al dia, Politics/Política | , | 2 Comments

Oil Harvest 2014/COLLITA D’OLI 2014

Oil Harvest 2014/Collita d’oli 2014

Regula Pfeiffer, Josep C. Vergés

primera llumFirst light/Primera llum

 

Monday 17 November we gathered 447 kilos of olives in little more than 4 hours and the same afternoon we had the oil from the mill. From tree to container in 3 to 7 hours. The harvest of the estate will now continue, but we already have our oil for all of 2015.
Dilluns 17 novembre hem aplegat 447 quilos d’oliva en poc més de 4 hores i la mateixa tarda estava molta. De l’arbre a la garrafa en 3 a 7 hores. La collita de la finca comença a partir d’ara, però nosaltres ja tenim l’oli de tot l’any 2015.

borrasesNets laid out at 8 a.m./Borrasses esteses a les 8 del matí

Data/Dades:
Yield/Rendiment 20%
Oil/Oli 90 litres
Acidity/Graus 0,8º
Varieties/Varietats: 70% sevillenca, 30% morruda
The oil will rest a minimum 45 days, so we shall taste it for new year’s day!/L’oli reposarà un mínim de 45 dies, així que per cap d’any el tastarem!

braçThe mechanical arm releases a storm wind of olives/El braç mecànic fa caure una tramuntanada d’olives.

angel regulaRegula with our farmer Angel/Règula amb el nostre pagès l’Àngel

JosepJosep holding up the net/Josep alçant la borrassa

Finca Règula i Josep, Coma d’en Riba, El Perelló, Terres de l’Ebre, Catalunya

19 November 2014 Posted by | Uncategorized | 9 Comments

Forbidden to Vote/PROHIBIT VOTAR

Forbidden to Vote

by Josep C. Verges

Catalans queue at a polling station for the independence vote in BarcelonaAn endless snake of voters in Catalonia ignore the threats of the Spanish government and of extremists like Vargas Llosa calling for the army to intervene. There was no army, but an army of voters. Below: More than 80% for independence. The first time Catalans could vote on their future since the military occupation by French and Spanish absolutists in 1714. Not good enough? Two million signatories for a real referendum under EU and UN supervision.

 

With democracy prohibitions seemed as dead as Franco, but it was only a matter of time. The Constitution of the State of the Autonomies recognised Catalonia surrounded by Fascist mindfields. The Transition to Democracy was not exemplary because Spain never denazified like Germany. The people are not sovereign in Spain. The State is, narrowly understood as the central State.

 

Since I was born, what I learnt most of Spain was that everything was forbidden: my name forbidden, Catalan forbidden, liberty forbidden, passport forbidden, military service that was not a punishment forbidden, writing without censorship forbidden. My personal prohibitions made me Jose for officials use only; I studied in Spanish with Catalan-speaking teachers and students; I was expelled from the university for founding the free Democratic Student Union; I obtained a passport in London from an anti-Franco consul; and I began to publish under the censorship of Franco’s Goebbels, the PP founder Fraga Iribarne. Spain forbade individually but also collectively: Catalonia was forbidden in the only Constitution sworn by the elephant King Juan Carlos, the Principles of the National Movement. Spanish Justice is not independent, rather controlled by the two corrupt parties that have shared power just like the conservatives and liberals of the 19th century, now renamed PP and PSOE. Who cares if the sovereign people, on paper, the Parliament and the Congress voted a Statute? The judges of the PP and the PSOE cut it into a mockery. Since that embarrassing 2010, which marks the end of the Transition, Catalans have rallied in their millions demanding a vote. Making the mockery worse Mocking derision, the central government of the PP with the unconditional support of the PSOE launched to forbid what is normal in any democracy: forbidden to vote. The Swiss vote federal, cantonal and municipal referendums every three months. Quebec voted when the Supreme Court of Canada ruled that democracy is based on the consent of the people and only then on the law. Scotland also voted thanks to the democratic tradition of the English who understand that a country is held together by consent and not by force. Spain, statist like Russia, fears free citizens. 80% of Catalans wanted to vote according to polls. When denialist Rajoy forbade a very democratic consultation, the Catalan people organized an equally democratic one on their own. It is not the central State that votes, it is not even the Catalan government that votes, but the sovereign people. If Spain wants a new vote with observers from the EU and the UN, delighted to hold it. Catalans want to be heard and respected, because in a democracy the people, not the State, is sovereign. The Transition to Democracy went into a coma in 2010 with the antidemocratic ruling of the Constitutional Court and died of inanition in 2014 with the abdication of the elephant King Juan Carlos and the forbidden vote in Catalonia. Today the two Madrid parties do not represent even half the population of Spain and in Catalonia less than 15%. 85% of Catalans reject the PP and the PSOE who control the entire Constitutional Court. What prestige is left in the hands of a corrupt justice? Franco forbade. Rajoy forbade. The sovereign people voted.

(«Prohibit votar,» by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 9 November 2014)

 

Prohibit votar

per Josep C. Vergés

1714Més del 80% per la independència. El primer cop que els catalans han pogut votar sobre el seu futur des de l’ocupació militar pels absolutistes francesos i castellans el 1714. No n’hi ha prou? Dos milions de signatures per un referèndum de veritat sota la supervisió de la UE i l’ONU. Primera foto: Una cua sense fi de votants a Catalunya que fan cas omís a les amenaces del govern espanyol i d’extremistes com Vargas Llosa cridant a la intervenció de l’exèrcit. No hi hagué cap exèrcit, però sí un exèrcit de votants.

Les prohibicions semblaven tan mortes com Franco amb la democràcia, però era questió de fer temps. La Constitució de l’Estat de les Autonomies reconeixia Catalunya, rodejada per camps de mines feixistes. La Transició no fou modèl.lica perquè no es va desnazificar Espanya com Alemanya. El poble no és sobirà a Espanya sinó l’Estat, entès exclusivament com l’Estat central.

 

Des que vaig néixer, el que més sé d’Espanya és que tot era prohibit: prohibit el meu nom, prohibit el català, prohibida la llibertat, prohibit el passaport, prohibit un servei militar que no fos de càstig, prohibit escriure sense censura. Les meves prohibicions personals em convertiren en un José que només els funcionaris utilitzaven, estudiava en castellà amb mestres que parlaven català com els alumnes, era expulsat de la universitat per fundar el lliure Sindicat Democràtic d’Estudiants, obtenia passaport a Londres d’un consol antifranquista i començava a publicar amb la censura del Goebbels de Franco i fundador del PP Fraga Iribarne. Espanya prohibia en particular i també en general: prohibia Catalunya a l’única Constitució jurada pel rei elefant Joan Carles, els Principios del Movimiento Nacional. La justícia no és independent sinó controlada pels dos partits corruptes que s’han repartit el poder com si fossin de nou els conservadors i liberals del segle 19, ara rebatejats PP i PSOE. Què importa si el poble sobirà , sobre el paper, el Parlament i el Congrés, voten un Estatut? Els jutges del PP i del PSOE el retallen fins fer-lo una burla. Des d’aquell vergonyós 2010, que marca la fi de la Transició, els catalans s’han manifestat en milions demanant votar. Burla burleta, l’Estat central del PP amb el suport incondicional del PSOE, s’han llençat a prohibir el que és normal en qualsevol democràcia: prohibit votar. Els suissos voten cada tres mesos referèndums federals, cantonals i municipals. Quebec votava quan el Tribunal Suprem del Canadà va insistir que una democràcia es basa en el consentiment del poble i només després en la llei. El mateix ha passat a Escòcia perquè els anglesos tenen tradició democràtica i saben que un país es manté unit pel consentiment i no per la força. Espanya, estatalista com Rússia, té por dels ciutadans lliures. Un 80% dels catalans vol votar segons les enquestes. Quan el negacionista Rajoy ha prohibit una consulta ben democràtica, els catalans n’organitzen una igual de democràtica pel seu compte. No és l’Estat qui vota, no és la Generalitat qui vota, sinó el poble sobirà. Si Espanya vol una nova votació amb observadors de la UE i de l’ONU, encantats de tornar a votar. Els catalans volen ser escoltats i respectats, perquè en democràcia el poble,no l’Estat, és sobirà. La Transició va entrar en coma el 2010 amb la decisió antidemocràtica del Tribunal Constitucional i ha mort d’inanició el 2014 amb l’abdicació del rei elefant Joan Carles i la prohibició del vot als catalans. Avui els dos partits de Madrid no representen ni la meitat de la població espanyola i a Catalunya no arriben al 15%. El 85% dels catalans rebutja el PP i el PSOE que controlen tot el Tribunal Constitucional. Quin prestigi queda a una justícia en mans de corruptes? Franco prohibia. Rajoy prohibeix. El poble sobirà vota.

(«Prohibit votar,» per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 9 novembre 2014)

10 November 2014 Posted by | News comment/Comentari al dia, Politics/Política | , | 2 Comments

The PP, the Consultation and Democracy/EL PP, LA CONSULTA I LA DEMOCRÀCIA

The PP, the Consultation and Democracy

by Josep C. Verges

frga rajoy aznarFraga Iribarne takes Franco heirs Rajoy and Aznar to the film A Night at the Opera. Below: The bourgeois Goerings take sewer rats Hitler and Goebbels to a night at the opera.

The PP says that voting is antidemocratic. Perhaps Catalans should heed the advice of the despot Franco to PP founder Fraga Iribarne: «Do like me and stay away from politics.» Madrid absolutely hates Catalans poltics. Maybe because Madrid never denazified like Germany and Fascist thinking is just as present as Fascist street names in Madrid.

This is how the centralist president Rajoy views the 9 November consultation: «There is no democratic guarantee. This is something that has no precedent in our country. There is no prior census and the supporters of a clear option hold the ballot papers, count them and hold them. In addition they make the people responsible while refusing to give out written instructions. Honestly, Catalans, the people, do not deserve this. It is dramatic that some want us to go back to the Middle Ages. We have to protect the rights of the people of Catalonia.» His vice-president Dona Soraya Saenz de Santamaria adds that if the sovereign people manage to vote «this is even more antidemocratic.» What kind of democracy was it when the Constitutional Court in 2010 ripped apart the Statute voted by the Catalan Parliament, by the Spanish Congress and by the sovereign people in a referendum? When Rajoy now bans a vote, is that democracy? But when millions of Catalans demonstrate for four years demanding a vote, this is antidemocratic. And when these millions of Catalans organize a consultation, this is also antidemocratic. Fraga was Franco’s Goebbels, but Rajoy is Aznar’s Goering. Hitler broke up Germany, today half the size, just like Aznar is breaking up Spain. Rajoy prevents an official consultation, refuses to give away the electoral rolls and then cynically accuses Catalans of not having democratic guarantees. He is already looking for excuses about the recount, done at the polling station by the people as usual, perhaps too open and clear. He also fails to understand that an electoral roll can be established just before the vote like in any democratic meeting. How laughable the accusation that Catalans want to go back to the Middle Ages. This November I am issuing a detailed study of mine on the Catalan fight since the Middle Ages for the Rule of Law in opposition to French and Castilian absolutists. In fact what Catalans must do is re-establish the Rule of Law we enjoyed in the Middle Ages without the French and Castilian absolutists. There is no democratic way to stop the consultation. Rajoy will send Franco’s fascist police to confiscate the ballot boxes? The sovereign people will go to vote and find the guardia civil aiming with their machine guns? Tanks among thousands of tourists in Barcelona’s Passeig de Gracia? Catalonia already has a precedent in the exemplary consultation for independence where one million voted in 2009. How ridiculous will the Constitutional Court look if, months after the consultation and the vote counted, it is banned! The people are sovereign and the people want to vote.

(«El PP, la consulta i la democràcia,» by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 2 November 2014)

El PP, la consulta i la democràcia

per Josep C. Vergés

goerings, hitter, goebbelsEls burgesos Goering inviten les rates de claveguera Hitler i Goebbels a una nit a l’òpera. Primera foto: Fraga Iribarne invita els hereus de Franco Rajoy i Aznar a la pel.lícula «Una nit a l’òpera».

El PP diu que votar és antidemocràtic. Potser els catalans hem de seguir el consell del dèspota Franco al fundador del PP Fraga Iribarne: «Haga com yo, no se meta en política.» Els catalans fem política que no agrada gens ni mica a Madrid. Potser perquè Madrid mai s’ha desnazificat com Alemanya ho va fer i les idees feixistes segueixen tan vives com els noms de carrers feixistes.

Mireu com veu la consulta del 9 de novembre el president centralista Rajoy: «No tiene ninguna garantía democrática. Es algo que no tiene precedente en nuestro país. No tiene un censo previo y los partidarios de una posición clara disponen de las papeletas, las cuentan y las custodian. Y además, descargan la responsabilidad en los ciudadanos a los que se niegan a dar instrucciones por escrito. Sinceramente, los catalanes, la ciudadanía, no se merecen esto. Es un drama que algunos quieran hacer un viaje hacia la Edad Media. Nosotros tenemos que velar por los derechos de los ciudadanos de Cataluña.» La seva vicepresidenta Doña Soraya Saénz de Santamaría afegeix que si el poble sobirà vota és «todavía más antidemocrático.» Quan el Tribunal Constitucional el 2010 destrossava l’Estatut votat pel Parlament, pel Congrés i en referèndum pel poble sobirà, quina democràcia era? Quan Rajoy ara prohibeix el vot, és democràcia? Però quan milions de catalans es manifesten quatre anys seguits exigint el vot, això és antidemocràtic. I quan aquests milions de catalans ara organitzen una consulta, també és antidemocràtic. Fraga era el Goebbels de Franco, però Rajoy és el Goering d’Aznar. Hitler va trencar Alemanya, avui la meitat del que era, i Aznar trencarà Espanya. Rajoy frena la consulta oficial, es nega a donar les llistes electorals i, cínic, acusa els catalans de no tenir garanties democràtiques. Ja busca excuses sobre el recompte, que fan les meses com sempre, massa clar i català potser. Tampoc entén que un cens electoral es pot fer abans de votar com passa a qualsevol reunió democràtica. Fa riure que acusi els catalans de voler tornar a l’Edat Mitjana. Aquest novembre surt un llarg estudi meu sobre la lluita catalana des de l’Edat Mitjana per l’Estat de dret en contra dels absolutistes francesos i castellans. Precisament el que hem de fer els catalans es recuperar l’Estat de dret que gaudíem a l’Edat Mitjana, sense els absolutistes castellans i francesos. No hi ha una via constitucional per frenar la consulta. Rajoy enviarà els grisos de Franco a segrestar les urnes? El poble sobirà anirà a votar i es trobarà amb guàrdies civils metralleta en mà? Tancs entre milers de turistes al Passeig de Gràcia? A Catalunya ja tenim el precedent exemplar de la consulta per la independència que votaren un milió l’any 2009. Quin ridícul el Tribunal Constitucional si mesos després de celebrar-se la consulta prohibeix el vot que ja s’ha fet! El poble sobirà mana i per això vol votar.

(«El PP, la consulta i la democràcia,» per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 2 novembre 2014)

3 November 2014 Posted by | News comment/Comentari al dia, Politics/Política | , | Leave a comment

Let Catalans Vote/DEIXEU VOTAR ELS CATALANS

Let Catalans Vote

by Desmond Tutu, Adolfo Perez Esquivel, Ken Loach, Harold Bloom et al.

Tutu
Archbishop Desmond Tutu, Nobel Peace Prize 1984: “If a majority of Catalonia want more home rule or independence, Spain must listen.” Below: Adolfo Perez Esquivel (right), Nobel Peace Prize 1980, with the vice-president of Catalonia Josep Lluis Carod Rovira in 2010 in Argentina.

An open letter by twelve personalities calling on the denialist Rajoy to stop abusing the law and let Catalan vote as is their democratic right:

“A majority of Catalans have repeatedly expressed in different ways the wish to exercise their democratic right to vote on their political future. This strong demand to vote is the result of longstanding dissension between the governments of Catalonia and Spain over the degree of cultural, political, and financial autonomy that Catalans should enjoy, despite several attempts to reach an acceptable solution. As the precedents in Quebec and Scotland show, the best way to solve legitimate internal disputes is to employ the tools of democracy. To prevent the Catalans from voting seems to contradict the principles that inspire democratic societies. Accordingly, we call on the Spanish government and institutions and their Catalan counterparts to work together to allow the citizens of Catalonia to vote on their political future and then negotiate in good faith based on the result.” Signed by Desmond Tutu, Nobel Peace Laureate; Adolfo Perez Esquivel, Nobel Peace Laureate; Ken Loach, cinema director; Saskia Sassen, Columbia University; Richard Sennett, New York University; Harold Bloom, literary critic; Antonio Lobo Antunes, writer; Bill Shipsey, Founder of Art for Amnesty International, Paul Preston, historian and Hispanist; Ambler Moss, former USA Ambassador.

http://www.letcatalansvote.org/index.html

 

Deixeu votar els catalans

per Desmond Tutu, Adolfo Pérez Esquivel, Ken Loach, Harold Bloom et al.

esquiuvelAdolfo Pérez Esquivel, premi Nobel de la pau 1980, amb el vicepresident de Catalunya Josep Lluís Carod Rovira el 2010 a l’Argentina. Primera foto: L’arquebisbe Desmond Tutu, premi Nobel de la pau 1984: “Si una majoria de Catalunya vol més autonomia o independència, Esnaya ha d’escoltar.”

 

Carta oberta de dotze personalitats demanant al negacionista Rajoy que pari d’abusar les lleis i deixi votar als catalans votar, que és el seu dret democràtic:

 

“Una majoria de catalans ha repetidament expressat de formes diverses el desig d’exercir el seu dret democràtic de votar sobre el seu futur polític. Aquesta sòlida demanda de votar és el resultat d’una llarg desacord entre els governs de Catalunya i Espanya sobre el nivell d’autonomia cultural, política, i financera que els catalans poden obtenir, tot i els diversos intents d’arribar a un acord acceptable. Tal com mostren els precedents de Quebec i Escòcia, la millor manera per solucionar les disputes internes legítimes és de fer ús de les eines de la democràcia. Impedir que els catalans votin sembla contradir els principis que segueixen les societats democràtiques. Per tant nosaltres demanem al govern i les institucions espanyoles i a les corresponents catalanes que treballin conjuntament per a facilitar que els ciutadans de Catalunya votin sobre el seu futur polític i després negociin de bona fe sobre el resultat.” Signat per Desmond Tutu, premi Nobel de la pau; Adolfo Pérez Esquivel, premi Nobel de la pau; Ken Loach, director de cinema; Saskia Sassen, Columbia University; Richard Sennett, New York University; Harold Bloom, crític literari; António Lobo Antunes, escriptor; Bill Shipsey, fundaior d’art per Amnistia Internacional, Paul Preston, historiador i hispanista; Ambler Moss, exambaixador de l’USA.

http://www.letcatalansvote.org/index.html

2 November 2014 Posted by | Politics/Política | | Leave a comment

Trias Fargas: Independence Was Possible/LA INDEPENDÈNCIA POSSIBLE DE TRIAS FARGAS

Trias Fargas: Independence Was Possible

by Josep C. Verges

elecciions 1977Poster of the first polls in 1977: When the non-Marxist socialist Verde Aldea (right) and the liberal Trias Fargas (left) died Jordi Pujol was left with the absolute power, like the deaths of coup leaders Sanjurjo and Mola left Franco as national saviour. Below: The liberal magazine The Progress edited by Josep C. Verges. The editor was beaten up and the magazines ripped apart when the editor distributed them during Pujol’s party congress to integrate Trias Fargas’s party.

History is cutting down to size the totally corrupt snake oil salesman Jordi Pujol while raising the profile of the defender of our liberty Ramon Trias Fargas on the 25th anniversary of his death. The liberal Trias Fargas was swallowed whole by the then Swedish socialist Jordi Pujol. He was belittled by Pujol’s party until he died on stage in the Maresme as the warm up act in an open air rally.

 

Ramon Trias Fargas joked when Franco died that Catalan independence would come via fax from Madrid: “You are ordered to become independent.” Nowadays more likely with WhatsUp, because they don’t let us vote. Certainly no thanks to Jordi Pujol and his “fish in the basquet” which smells really rotten. Trias Fargas used to say that Pujol was married to Catalonia. I understood married under Catalan civil law with separate properties, but he was married under Spanish civil law where everything belongs to the crook. In “A tale of a Premeditated Suffocation” Trias Fargas criticised Pujol and the Catalan socialists for rejecting to demand in the first Statute of Autonomy the same fiscal pact as the Basques. They keep all their taxes and pay a lump sum to Madrid. The Basques don’t let themselves be stolen blind, with half the public investment that corresponds to our economic weight. In 1973 I came back to Barcelona after my studies in exile in Cambridge. The Fascist rector Garcia Valdecasas had had me expelled from university for founding the free student union Sindicat Democratic d’Estudiants. Trias Fargas received me coldly at the Banc Urquijo Rsearch Centre, warning me that “radicals” were not well liked in Catalan society that lived from business with God and the Devil. Then it was the turn of the Devil, however he would give me an opportunity and I stayed ten years with him. My first book analysed the economic liberalization of 1959. My conclusions were that we weren’t going anywhere without political liberalization. Trias called to his Modernist office: “The entire research staff came to see me to demand you be expelled. They are quite certain that after Franco they will impose a Marxist dictatorship and they are adamant they will not accept a book defending liberty.” Trias Fargas found the gentlemanly solution: “Throw out your political conclusions in this book about economics.” He was a liberal, but played along with the Marxists. Two years later Franco died. No rats left after a shipwreck. In this anti-liberal environment we founded Esquerra Democràtica de Catalunya. During the Franco dictatorship he was an individual member of the Liberal International. Esquerra Democratica was born three months before the death of the despot. By the way the party leadership appeared in the first number of the first Catalan newspaper allowed, Avui, on 23rd April 1976. After Adolfo Suarez legalized Esquerra Republicana, nobody wanted de amalgamation I proposed. The German Liberals helped us and their representative Burkhardt Blanke said on leaving: “What I most admire, after living in Catalonia, is that I press a switch and the light turns on!” Despite the discrimination, the disorder, the business corrupters and the politically corrupt, Catalonia progresses. Josep Pla portrayed the Catalan way: “This country works badly but it works.” Catalonia acts, while Madrid reacts. Trias Fargas said that we would never reach an understanding with Madrid and we would be better off independent, providing the public services corresponding to the taxes we paid without so many barefaced lies, insults and discrimination. Catalonia and Spain drive on divergent paths. The Catalan toll way is increasingly less dependent on the Spanish nationalist freeway, which we also pay. Catalonia is the motor of Spain and increasingly of Europe. But we carry an absolutist copilot who pulls at the handbrake and punctures the tyres. Trias Fargas already foresaw that Catalans would not want to be independent until forced to. The antipolicies of Madrid against Catalonia are now forcing us. Independence is nothing new, but it is only in the last few years that the direct yes/no question has been asked by opinion polls. A 2001 poll by Madrid based CIS already had found that 52% of Catalans believed Catalonia would be better off or equally well off independent. With the onset of democracy Trias Fargas saw that independence was possible.

(«La independència possible de Trias Fargas,» by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 19 October 2014)

 

La independència possible de Trias Fargas

per Josep C. Vergés

El progrésRevista liberal El Progrés editada per Josep C. Vergés. Al repartir-la al congrés del partit de Pujol amb qui es fusionava Trias Fargas, l’editor fou apallissat i les revistes liberals estripades. Primera foto: Cartell de les primeres eleccions de 1977: Quan el socialista no marxista Verde Aldea (dreta) i el liberal Trias Fargas (esquerra) moriren Jordi Pujol es quedà amb el poder absolut, com la mort dels colpistes Sanjurjo i Mola deixaven Franco de salvapàtries.

 

La història empetiteix el milhomes de les mil corrupcions Jordi Pujol i engrandeix el defensor de la nostra llibertat Ramon Trias Fargas als 25 anys de la seva mort. El liberal Trias Fargas va caure a la boca del llop del llavors socialista suec Jordi Pujol. Va ser menystingut per Convergència fins morir dalt l’escenari al Maresme fent-li de teloner en un míting a l’aire lliure.

 

Ramon Trias Fargas bromejava quan morí Franco que la independència arribaria a Catalunya per fax de Madrid: “Quedan independizados por orden.” Tot i que finalment arribarà per WhatsUp, ja que no ens deixen votar. Certament no gràcies a Jordi Pujol i el seu “peix al cove” que fa tanta olor a podrit. Trias Fargas deia que Pujol estava casat amb Catalunya. Jo entenia, casat pel dret civil català amb separació de béns, quan era pel dret civil espanyol on tot pertany al lladre. A “Narració d’una asfíxia premeditada” Trias Fargas criticava Pujol i el PSC per haver-se negat a demanar al primer Estatut el mateix pacte fiscal que els bascos. Ells cobren tots els seus impostos i paguen un tant alçat a Madrid. No es deixen robar la camisa, amb la meitat de les inversions públiques del que correspon al nostre pes. El 1973 jo tornava a Barcelona després d’estudiar exiliat a Cambridge. El rector falangista García Valdecasas m’havia expulsat de la universitat per haver fundat el Sindicat Democràtic d’Estudiants. Trias Fargas em rebia fredament al Servei d’Estudis del Banc Urquijo, avisant-me que els “radicals” érem mal vistos a la societat catalana que vivia dels negocis amb Déu o el diable. Llavors tocava el diable, però em donava una oportunitat i vaig estar deu anys amb ell. El meu primer llibre analitzava la liberalització econòmica des de 1959. Les meves conclusions eren que no aniríem enlloc sense llibertat política. Trias em cridava al seu despatx modernista: “Tot el servei d’estudis m’ha vingut a veure per exigir que t’acomiadi. Tenen molt clar que després de Franco ells implantaran una dictadura marxista i de cap manera estan disposats a transigir un llibre que defensi la llibertat.” Trias Fargas trobava la solució de gentleman: “Treu les conclusions que són polítiques en aquest llibre d’economia.” Era liberal, però feia l’ullet als marxistes. Dos anys després moria Franco. Mort el gos, morta la ràbia. En aquesta cultura antiliberal fundàvem Esquerra Democràtica de Catalunya. Durant la dictadura de Franco ell fou membre de la Internacional Liberal a títol personal. Tres mesos abans de la mort del dèspota, naixé Esquerra Democràtica. Per cert els membres de la junta de govern sortim a la primera pàgina del primer número del diari Avui, 23 d’abril de 1976. Després que Adolfo Suárez legalitzés Esquerra Republicana, ningú volia la fusió que jo propugnava. Els liberals alemanys ens ajudaven i el seu representant Burkhardt Blanke deia a l’acomiadar-se: “El que admiro, després de viure a Catalunya, és que premo un interruptor i s’encén el llum!” Malgrat discriminacions, desordre, empresaris corruptors i polítics corruptes, Catalunya va endavant. Josep Pla retratava la idiosincràsia catalana: “El país funciona malament, però funciona.” Catalunya actua, mentre Madrid reacciona. Trias Fargas deia que no ens entendríem mai amb Madrid i sortiria més a compte ser independents, rebent els serveis públics que corresponen als impostos que paguem sense tantes mentides, insults i discriminació descarada. Catalunya i Espanya condueixen per vies divergents. L’autopista de peatge català cada dia depèn menys de l’autovia gratis espanyolista, que també paguem. Catalunya és el motor d’Espanya, i cada vegada més d’Europa. Però portem un copilot absolutista que prem el fre de mà i posa pals a les rodes. Com preveia Trias Fargas, els catalans no serem independents si no ens hi obliguen. Les antipolítiques de Madrid contra Catalunya ens hi estan obligant. La independència no és nova d’ara, però fa pocs anys que es fa la pregunta sí/no directa. Una enquesta del CIS madrileny ja senyalava el 2001 que un 52% dels catalans creia que Catalunya viuria igual o millor independent. Amb la democràcia Trias Fargas veia la independència possible.

(«La independència possible de Trias Fargas,» per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 19 octubre 2014)

1 November 2014 Posted by | Politics/Política | | 2 Comments

Orwell, India and Catalonia/ORWELL, L’ÍNDIA I CATALUNYA

Orwell, India and Catalonia

by Josep C. Verges

gandhicatAfter the 2010 Spanish nationalist coup d’Etat against Catalonia eviscerating the Statute voted by two Parliaments and in a referendum of the people, Catalans have chosen the Gandhian way to independence with millions peacefully demonstrating for the right to vote. Below: George Orwell worked for the India Service of the BBC at the beginning of the war, after publishing his experiences of the establishment of totalitarianism in Homage to Catalonia. He resigned from the BBC to write Animal Farm, again warning about the establishment of totalitarianism.

George Orwell warned in the midst of the World War that intransigence led to independence. London mistreated India like Madrid mistreats the Catalans. The author of Homage to Catalonia was not wrong in his Homage to India. The Catalans have also chosen the Gandhian way of a peaceful vote to independence.

George Orwell defended the Republic as shown in his best book “Homage to Catalonia” of 1938. It was not published in Catalan until 1969 (in Spanish until 1983!), after the disappearance of prior censorship due to Franco’s failed attempt to look civilized to get into Europe. Franco also censored “Animal Farm” of 1945 which was not published until 1964. Just like he banned mentioning Catalonia, likewise criticising despotism, even if left wing, was forbidden. So nothing new when his heirs ban Catalans from voting. By the way an English Fascist party was also called PP, the People’s Party. Orwell wrote two diaries in London during the World War. Orwell was a great observer of reality, but he didn’t have a clue making reliable predictions, as he himself admitted: “The diary I kept in 1940 and 1941 I find that I was usually wrong when it was possible to be wrong.” London, like Madrid today, faced a serious independence problem. The Indians wanted freedom. Orwell did not think they would ever be independent with arguments that the Spanish Constitutional Court repeated this Spring: “Two facts are in seeming conflict. The first is that India is very unlikely to be independent in the sense in which Britain or Germany is now independent. The second is that India’s desire for independence is a reality and cannot be talked out of existence. Indian nationalism cannot be exorcised by the humbug of a few phrases.” The PP and PSOE judges also found that Catalans had the right to seek independence, but would never be allowed to have it. Orwell warned about international isolation: “India has little chance in a world of power politics. Indian independence has no asset except public opinion in Britain and America, which is only a potential asset.” He criticised the Americans for supporting independence: “One trouble at the moment is the tactless utterances of Americans who for years have been blathering about “Indian freedom.” Indian intelligentsia don’t want independence, i.e. responsibility. What a mess it all is. The British ruling class don’t intend to abdicate and India doesn’t want independence and therefore won’t get it.” The denialist Rajoy creates more and more supporters of independence as Orwell already understood: “The police raid on Congress headquarters and the resulting squabble will simply turn wavering elements more anti-British, not in the long run any good for us. The way the British government is now behaving in India upsets me more than a military defeat.” These are textbook lessons for Spanish nationalist intransigence. Orwell lamented: “Ghastly feeling of impotence over the India business, Churchill’s speeches, the evident intention of the Blimps to have one more try at being what they consider tough and the impudent way in which newspapers can misrepresent the whole issue. Affairs are much worse in India than anyone here is allowed to realise, the situation is in fact retrievable but won’t be retrieved because the government is determined to make no real concessions.” For once Orwell was not wrong: London’s intransigence led India to independence.

(«Orwell, l’Índia i Catalunya,» by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 26 October 2014)

 

Orwell, l’Índia i Catalunya

per Josep C. Vergés

OrwellGeorge Orwell va treballar al Servei Indi de la BBC a principis de la guerra, després d’haver publicat les seves experiències sobre l’establiment del totalitarisme a Homenatge a Catalunya. Va dimitir de la BBC per escriure Granja dels Animals de nou avisant sobre l’establiment del totalitarisme. Primera foto: Després del cop d’Estat espanyolista de 2010 contra Catalunya, esbudellant l’Estatut votat per dos parlaments i en referèndum pel poble, els catalans han escollit la via gandhiana a la independència amb milions manifestant-se pacíficament ple dret a votar.

 

George Orwell avisava en plena Guerra Mundial que la intransigència du a la independència. Londres maltractava l’Índia com Madrid maltracta els catalans. No s’equivocà l’autor d’Homenatge a Catalunya amb el seu Homenatge a l’Índia. Els catalans també hem elegit el camí de Gandhi del vot pacífic cap a la independència.

George Orwell va defensar la República com ho explica en el seu millor llibre “Homenatge a Catalunya” de 1938. No sortí en català fins 1969 (en castellà el 1983!), després de desaparèixer la censura prèvia amb el fallit intent de Franco de semblar civilitzat per entrar a Europa. Franco també censurava “Granja dels animals” de 1945 que no sortia fins 1964. Igual que citar Catalunya, criticar el despotisme, ni que fos d’esquerres, estava prohibit. Res de nou que els seus hereus prohibeixin votar als catalans. Ves per on, el partit feixista anglès es deia també PP, People’s Party. Orwell va escriure dos dietaris a Londres durant la Guerra Mundial. Orwell era un gran observador de la realitat, però no tenia ni idea de fer prediccions fiables, com ell mateix reconeix: “El dietari que vaig dur el 1940 i 1941 trobo que habitualment m’equivocava cada vegada que podia equivocar-me.” Londres, com avui Madrid, tenia un greu problema independentista. Els indis volien llibertat. Orwell no creia que mai serien independents amb arguments que repetia el Tribunal Constitucional aquesta primavera: “Dos fets semblen estar en conflicte. El primer és que la Índia no podrà ser ben segur independent en el sentit que ara són independents el Regne Unit o Alemanya. El segon és que el desig indi d’independència és una realitat i no pot ser menystinguda com si no existís. No es pot exorcitzar el nacionalisme indi amb l’enganyifa d’unes quantes frases.” Els jutges del PP i PSOE també dictaven que els catalans poden buscar la independència, però no permetran obtenir-la. Orwell avisa de l’aillament internacional: “Índia té poc a fer en un món de potències polítiques. La independència índia no té res a favor excepte la opinió pública al Regne Unit i Amèrica, que només és una avantatge teòrica.” Critica els americans per defensar la independència: “Un problema actual són les declaracions fora de lloc americanes que fa anys inflen la troca sobre la “llibertat índia.” La intel.ligentzia no vol independència, és a dir responsabilitat. Quin embolic més monumental. La classe dirigent anglesa no pensa abdicar i la Índia no vol independència i per tant no la tindrà.” El negacionista Rajoy cada vegada fa més independentistes, igual com veia Orwell: “La batuda policial a la central del partit del Congrés i la picabaralla resultant simplement convertirà més elements en fermament antibritànics, cosa que no ens afavoreix en res a la llarga. La manera com es comporta el Govern anglès a la Índia em preocupa més que una derrota militar.” La intransigència espanyolista té precedents alliçonadors. Es lamenta Orwell: “Sensació d’impotència sobre l’afer indi, els discursos de Churchill, la intenció evident dels cavernícoles de fer un nou intent de comportar-se amb el que ells consideren duresa i la manera descarada com els mitjans manipulen tot el tema. La crisi és molt pitjor a la Índia del que ningú li és donat saber aquí, la situació de fet és recuperable, però no podrà recuperar-se perquè el Govern està obcecat en no fer cap concessió real.” Orwell per un cop no s’equivocà: la intransigència de Londres dugué Índia a la independència.

(«Orwell, l’Índia i Catalunya,» per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 26 octubre 2014)

26 October 2014 Posted by | Culture/Cultura, Politics/Política | , | 2 Comments

Human Climate Warming a Lie/MENTIDA L’ESCALFAMENT HUMÀ DEL CLIMA

Human Climate Warming a Lie

by George Orwell, John Coleman and William Happer

CO2-pineGrowth100120half

Plants thrive with more CO2.  Below: Orwell: “Who controls the past, controls the future. Who controls the present controls the past.

Can science be put back into climate science? The systematic misuse of statistics raises the question whether there is something else behind this constant manipulation. The theory of man-made climate change is no longer scientifically credible. Instead, what little evidence there is for rising global temperatures points to a natural phenomenon within a developing eco-system.

 

John Coleman, co-founded the Weather Channel: “The ocean is not rising significantly. The polar ice is increasing, not melting away. Polar Bears are increasing in number. Heat waves have actually diminished, not increased. There is not an uptick in the number or strength of storms (in fact storms are diminishing). I have studied this topic seriously for years. It has become a political and environment agenda item, but the science is not valid. There is no significant man-made global warming at this time, there has been none in the past and there is no reason to fear any in the future. Efforts to prove the theory that CO2 is a significant greenhouse gas and pollutant causing significant warming or weather effects have failed. There has been no warming over 18 years.”

William Happer, professor of physics at Princeton University: “No chemical compound in the atmosphere has a worse reputation than CO2, thanks to the single-minded demonisation of this natural and essential atmospheric gas by advocates of government control and energy production. The incredible list of supposed horrors that increasing CO2 will bring the world is pure belief disguised as science.”

George Orwell provided the antidote in 1944 when he commented on the fabricated lying during the Second World War: “The liberal habit of mind which thinks of truth as something outside yourself, something to be discovered, and not as something you can make up as you go along, will survive.”

(“Climate change proved to be nothing but a lie, claims top meteorologist,” by Jason Taylor, Express, 22 October 2014 and George Orwell, Collected Essays, Vol 3, 1944, p. 88)

 

Mentida l’escalfament humà del clima

per George Orwell, John Coleman i William Happer

george-orwellOrwell: “Qui controla el passat, controla el futur. Qui controla el present controla el passat. Primera foto: Les plantes floreixen amb més CO2.

 

Com pot tornar la ciència a la ciència del clima? El malús sistemàtic de les estadístiques planteja la questió de què hi ha al darrere d’aquesta constant manipulació. La teoria del canvi climàtic humà ja no té credibilitat científica. Més aviat les minses proves d’augment global de la temperatura senyalen un fenòmen natural disn d’un ecosistema en evolució.

 

John Coleman, cofundador del Weather Channel: “Els oceans no augmenten significativament. El glaç polar augmenta en comptes de fondre’s. Els óssos polars augmenten en nombre. Les onades de calor de fet han disminuit, no augmentat. No hi ha cap augment de tormentes (més aviat les tempestes disminueixen). Fa anys que estudio aquest tema en profunditat. S’ha transformat en una agenda política i ambiental, però la ciència no és vàlida. No hi ha cap escalfament global humà observable, no n’hi ha hagut en el passat i no hi ha cap raó per pensar que n’hi haurà en el futur. Els intents per demostrar la teoria que el CO2 és un gas hivernacle i pol.lucionador que provoca un escalfament o efectes climàtics significatius han fracassat. No hem tingut cap escalfament els darrers 18 anys.”

William Happer, professor de física de Princeton University: “Cap compost químic de l’atmosfera té més mal nom que el CO2, per culpa de la implacable demonització d’aquest gas atmosfèric natural i essencial pels partidaris del control estatal i de la producció energètic. La llista increible de suposats horrors que l’augment de CO2 durà al món és pura creença disfressada de ciència.”

George Orwell va donar l’antídot el 1944 quan comentava sobre les mentides fabricades durant la segona Guerra Mundial: “El pensament liberal, que veu la veritat com una cosa fora d’un mateix que pot ser descoberta i no com una cosa que pots inventar-te sobre la marxa, sobreviurà.”

(“Climate change proved to be nothing but a lie, claims top meteorologist,” per Jason Taylor, Express, 22 octubre 2014 i George Orwell, Collected Essays, Vol 3, 1944, p. 88)

23 October 2014 Posted by | Environment/Medi ambient | | 2 Comments

98% of Catalans Want to Vote, 2% Not/98% DELS CATALANS VOL VOTAR, 2% NO

98% of Catalans Want to Vote, 2% Not

98% dels catalans vol votar, 2% no

The heir of Philip V the Perjurer commemorated Race Day, re-baptised Hispanity Day with the death of fascism, just like the despot Franco with a military parade in Madrid, the capital of the empire where the sun never set. In Barcelona Spanish nationalists demonstrated once again in Plaça Catalunya, but each year they are fewer in number. A repeat of the Spanish nationalist concentration in Tarragona on 9/11, they were less than 2% of the Catalan nationalist demonstrators calling for their right to vote.

El Dia de la Raza, rebatejat Dia de la Hispanidad amb la mort del feixisme, l’ha celebrat l’hereu de Felip V el Perjur igual que el dèspota Franco amb marxes militars a Madrid, la capital de l’imperi on no es posava el sol. A Barcelona els espanyolistes s’han manifestat de nou a la Plaça de Catalunya, però cada vegada són menys. Igual que la concentració espanyolista de Tarragona de l’11 de setembre no arriben al 2% dels manifestants catalanistes que exigeixen votar.

Espanyolistes 2014 212 October 2014: The anti-Catalan nationalist La Vanguardia published this photo of Plaça Catalunya, the most favourable they found. The police estimated 38,000 demonstrators. The Barcelona V on 9/11 ran to 1.8 million.

12 octubre 2014: La Vanguardia, contrària als catalanistes, publica aquesta foto de la Plaça Catalunya, la més favorable que ha trobat. La policia calcula 38.000 manifestants. La V de Barcelona de l’11 de setembre va reunir 1,8 milions.

espanyolsites 201312 October 2013: The police counted 8,000 less Spanish nationalist demonstrators despite a much more populated Plaça Catalunya. Occupied by trees, fountains, sculptures, benches and urban obstacles, the square can barely host more than 10,000 demonstrators.

12 octubre 2013: La policia donava 8.000 menys manifestants espanyolistes tot i estar molt més plena la Plaça Catalunya. Ocupada per arbres, fonts, escultures, bancs i obstacles urbans, la plaça difícilment pot reunir més de 10.000 manifestants.

13 October 2014 Posted by | News comment/Comentari al dia, Politics/Política | , | Leave a comment

Duran Lleida, Bigger Whore-master than Berlusconi/DURAN LLEIDA MÉS PUTA QUE BERLUSCONI

Duran Lleida, Bigger Whore-master than Berlusconi

by Lucas Leon Simon

duran putaWhores…whores galore: Duran Lleida, Spanish politico. Below: Sheep…sheep galore: local councillor from Cordova and journalist Lucas Leon Simon.

The journalist and politician from Cordova Lucas Leon Simon does a striptease on Duran Lleida, a Catalan from Aragon, an autonomist in Madrid, a black marquis of the public purse, a commissioner for bespoke laws, decrees and pardons, and a greater whore-master than Berlusconi:

He has the glazed look of a Romanesque crucifix, the pink glasses of a Soho gay and the air of a right wing Galapagos tortoise always ready to stumble onto something profitable. Although he acts Catalan, he was born in the province of Huesca and lives in Madrid’s Ritz where he was photographed having breakfast like a grandiose marquis. The Barcelona notary ​​Alfons López Tena has described him with this priceless gem: “Corrupt and expert in charging commissions, he sells amendments to laws to interested parties and rewards with public office his lovers and ex-lovers while spending public money in financing his varied and extensive sexual life.” That’s the man. While crooks, bankers, financial speculators and corrupt politicians line their pockets in full, Josep Antoni Duran Lleida, a Christian Democrat and spokesman in the Spanish Congress for CiU, is fixated on subsidized Andalusian day labourers. Hizzoner is scandalized at the €400 a month they get and then spend in the bar getting drunk. What a waste! Arrest them all and force them into communion with the Archbishop! The former CiU general secretary believes that the main problem of Spain, and likewise Catalonia, is that the Andalusian unemployed stay at the bar talking about Messi instead of doing more productive things like, for example, serving him a sumptuous breakfast at his luxurious room in the Ritz. This horseless senorito, who has not done a stroke of real work since 1979, after his debut as councillor in Lleida, and who has enjoyed 36 uninterrupted years of expenses, pay and travel on the public budget, also has an old reputation as whore-master. And thus, like the fall of the plumb, this professional in shoring up majorities, this fossil of pickled democracy, will once again shake his member in luxury hotels. Charge the whores on his account!

(Duran Lleida o las putas las carga a mi cuenta,” by Lucas Leon Simon, WordPress.com)

Duran Lleida més puta que Berlusconi

per Lucas León Simon

SimonTites…tites arreu: el regidor cordovès i periodista Lucas León Simon. Primera foto: Putes…putes arreu: Duran Lleida, politicastre espanyol.

El periodista i polític cordovès Lucas León Simon fa el striptease de Duran Lleida, català d’Aragó, autonomista a Madrid, negre marquès del pressupost públic, comissionista per a lleis, decrets i indults a mida, i més puta que Berlusconi:

“Tiene la mirada vidriada, como de crucifijo románico, las gafas de color rosa, de gay del Paralelo, y un aire de galápago de derechas siempre en disposición de tropezar con algún rédito. Aunque ejerce de catalán, nació en la provincia de Huesca y vive en el Ritz madrileño donde le han fotografiado desayunando como un marqués de chaqueta cruzada. Un notario de Barcelona, Alfons López Tena, ha dicho de él esta impagable perla: “corrupto y experto en cobrar comisiones, vender enmiendas de leyes a grupos de interés, premiar con cargos públicos a sus amantes y sus ex amantes y dedicar dinero público a financiar su vida sexual, variada y extensa.” Y ahí lo tienen. Cuando los ladrones, los banqueros, los especuladores financieros y políticos vendidos se forran a manos llenas, Josep Antoni Duran Lleida, demócrata cristiano, portavoz de CiU en el español parlamento, tiene como fijación a los jornaleros andaluces que cobran el PER. Que según se señoría aforan los 400 euros al mes y se quedan en el bar emborrachándose. ¡Que dispendio! ¡Qué los detengan a todos y los hagan comulgar con el arzobispo! Exsecretario general de CiU cree que el principal problema de Spain, y por ende de Cataluña, es que los andaluces en paro se queden en el bar hablando de Messi y no hagan cosas de más provecho, como por ejemplo, servirle a él esos opíparos desayunos en su lujosa habitación del Ritz. Este señorito sin caballo, que lleva sin darle un palo al agua desde 1979, en que debutó con picadores como concejal en Lleida, y que conoce 36 años seguidos de dietas, nóminas y gastos por desplazamiento a cargo de los presupuestos públicos, tiene una fama de putero que le precede. Y así, como el peso de una plomada, este profesional de las mayorías incompletas, este fósil de la democracia en escabeche, volverá a agitar el rabo en los hoteles de lujo. ¡Que las pongan en su cuenta!”

(“Duran Lleida o las putas las carga a mi cuenta,” per Lucas León Simon, WordPress.com)

12 October 2014 Posted by | News comment/Comentari al dia, Politics/Política | , | Leave a comment

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 712 other followers

%d bloggers like this: