La República Catalana



Democratic Catalan Nationalism More Dangerous than Terrorism

by Mario Vargas Llosa

aznarA senile Vargas Llosa with the negationists Aznar and Rajoy. His anti-Catalan manifesto Free and Equal of 15 July 2014 commands: «We demand that the State apply the fullness of the law and we reject any type of negotiation.» Below: “Free” Barcelona in 1974 under the Fascist Franco, according to Vargas Llosa, centre with Garcia Marquez, Edwards, Donoso and Muñoz.


Former Peruvian and now rabid Spanish nationalist Mario Vargas Llosa attacks Catalan democracy for being so peaceful. Terrorism is much more preferable, he states. Catalans have no right to vote like the Scots and anyway he knows without a vote that the vast majority do not want independence so why bother to vote:


«You cannot put in the same bag all kinds of nationalisms. To beging with there are the radicals who believe they can kill and put bombs. Unfortunately in Spain we have experienced this type of nationalism. But even more dangerous I think is the nationalism that presents itself as something peaceful, legal and democratic. If this nationalism has its way in Catalonia, it will damage and harm an enormous number of Catalans and Spaniards in general. The idea of Catalan nationalism is quite eccentric and irresponsible. It would be catastrophic both for Spain and Catalonia. A clear and resolute battle must be waged without any inferiority complex and with the firm conviction that the main victim if this nationalism won the day would be Catalonia. They would be the first to pay dearly for the nonsense of wanting to become independent. The independence of Catalonia to me is so unrealistic that I do not even accept it as a working hypothesis. There is no significant majority of Catalans who want to break with Spain.»

(«El nacionalismo catalán es excéntrico e irresponsable y sería catástrofico para España,» per Mario Vargas Llosa, ABC, 11 agost 2014)


El nacionalismo catalán democrático más peligroso que el terrorismo

per Mario Vargas Llosa

MarquezLa Barcelona «lliure» de 1974 sota el feixista Franco, segons Vargas Llosa, al centre junt a García Márquez, Edwards, Donoso y Muñoz. Primera foto: Un senil Vargas Llosa amb els negacionistes Aznar i Rajoy. Exigeix el seu manifest anticatalà Libres e iguales del 15 juliol 2014: «Reclamamos al Estado que aplique toda la ley. Rechazamos cualquier negociación.»


L’experuvià i avui espanyolista rabiós Mario Vargas Llosa ataca la democràcia catalana per ser tan pacífica. Molt preferible seria el terrorisme, sentència. Els catalans no tenen dret a votar com els escocesos i tampoc té cap importància perquè ell ja sap sense necessitat de cap vot que la immensa majoria no vol la independència. Així que no cal molestar-se en votar:


«No se puede meter en el mismo saco a todos los nacionalistas. Por un lado, están los radicales que creen que se puede matar y poner bombas. Por desgracia, en España hemos conocido este tipo de nacionalismo. Yo diría que es más peligroso aquel que se presenta como algo pacífico, legal y democrático. Si el nacionalismo llegara a prevalecer en Cataluña, eso dañaría y perjudicaría a una enorme cantidad de catalanes y también al conjunto de los españoles. La idea nacionalista catalana es totalmente excéntrica e irresponsable. Sería catastrófico tanto para España como para Cataluña. Hay que plantear una batalla clara, resuelta y sin ningún complejo de inferioridad, con la convicción de que el primer perjudicado si ese nacionalismo prevaleciera sería Cataluña. Ellos serían los primeros que pagarían cara la insensatez de querer ser independientes. La independencia de Cataluña me parece tan irreal que ni siquiera la acepto como una hipótesis de trabajo. No hay una mayoría significativa de catalanes que quiera romper con España.»

(«El nacionalismo catalán es excéntrico e irresponsable y sería catástrofico para España,» per Mario Vargas Llosa, ABC, 11 agost 2014)

26 August 2014 Posted by | Culture/Cultura, Politics/Política | , | Leave a comment


Calatrava’s Referendum

by Josep C. Verges

calatrava st gallenModest Calatrava tram stop in St. Gallen which Swiss voters protected cutting the public budget by half. Below: Extravagant Calatrava patisserie in Valencia where more than half the politicians are indicted for corruption.


The referendum is a fabulous tool for democratisation to control politicians. In Switzerland they ride in second hand official cars, not in luxury limos like in Spain. Voters strike down any excess expenditure. In St Gallen they turned down a 40 million remodelling of market square, including demolishing the tram stop of the Valencian from Zurich Santiago Calatrava. This September politicians present a new project at half the price which does not touch Calatrava’s metallic art. The Swiss are rich because they do not misuse public money. Valencians are poor because they spend much more than they can afford, even if they use the same genius Calatrava. The difference is the referendum, like in Scotland and Catalonia.


The celebrated English translator of Pla, Peter Bush, is leaving to live in Oxford. I say goodbye dining at Barcelona’s Sarria Square, facing the bar where Marshall Tito had his headquarters during the Civil War, today a wall in ruins. With us the astonishing musicologist Roger Evans, author of the English biography of Xavier Montsalvatge. We talk of Pla, obviously, but also of the referendum, unavoidably. Will there be a “decision”, as they say? I joke with New Yorker Roger Evans that Americans took their yes decision three centuries ago. His riposte: “In a referendum yes and no would have drawn!” Now it is Scotland’s turn, just after 9/11, Catalan national day. The English are celebrating before time, based on opinion polls, that the no vote will win. Spanish nationalists do not celebrate at all because they fear the opposite, that the yes vote will win in Catalonia. Which explains why David Cameron can play the democrat by agreeing on a vote while Mariano Rajoy bunkers down against democracy. Is it certain that the no vote will win in Scotland? The conservative Telegraph, which never has anything good to say about the Scots almost like a Madrid paper against Catalans, is no longer sure about the anti-independence opinion polls. Charlotte Runcie spells it out reviewing the Edinburgh plays: “Everywhere there is confidence that independence was just around the corner. Plenty of passion but little in the way of real debate. The Danish actress Sofia Grabol, of the cult TV series The Killing, as Queen Margaret of Scotland asked why the Scots were afraid of standing up to the English. There was a sense of trepidation mixed with determination. Its faith was contagious. Positivity was in the air. What the independence-themed events lacked in detailed political argument, they made up for in heart. Heart and soul? What’s that compared to the awesome fear of economic collapse? But on this evidence if the referendum comes down to a battle between head and heart, it looks like a fair fight.” The opinion polls state that the no is 9 points ahead of the yes. Is this true? I explain to the two Catalanophiles my personal experience of the municipal, cantonal and federal referendums every three moths in Switzerland. Opinion polls are never to be trusted in emotional subjects. They only get it right in pocketbook matters, for example the no on five weeks paid holidays. On the other hand in emotional questions, like foreigner bashing, the interviewees hide their vote and invariable the opinion polls favour the no and underestimate the yes vote. Independence is an emotional subject, however many scares on economic issues are put forward. For months I have predicted a yes vote. We shall see soon enough.

(«El referèndum de Calatrava,» by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 24 August 2014)


El referèndum de Calatrava

per Josep C. Vergés

calatrava valenciaExtravagant pastisseria de Calatrava a València amb més de la meitat dels polítics imputats per corrupció. Primera foto: Modesta marquesina de Calatrava a St. Gallen que els votants suissos han protegit reduint la despesa pública a la meitat.


El referèndum és una eina democratitzadora fantàstica per controlar els polítics. A Suïssa van en cotxes oficials de segona mà, no amb limusines de luxe com aquí. Els votants tomben qualsevol despesa excessiva. A St. Gallen denegaren remodelar la plaça del mercat per 40 milions, inclòs l’enderroc de la marquesina del valencià de Zurich Santiago Calatrava. Aquest setembre els polítics presenten un nou projecte que costa la meitat i no toca l’art metàl·lic de Calatrava. Els suïssos són rics perquè no llencen el diner públic. Els valencians són pobres perquè tiren la casa per la finestra, tot i tenir el mateix geni, Calatrava. La diferència és el referèndum, com Escòcia i Catalunya.


El valorat traductor anglès de Pla, Peter Bush, marxa a viure a Oxford. Me n’acomiado dinant a la plaça de Sarrià barcelonina, just davant el bar on el Mariscal Tito tenia el seu quarter general a la guerra civil, avui una paret enrunada. El valuós musicòleg Roger Evans, autor de la biografia anglesa de Xavier Montsalvatge, ens acompanya. Parlem de Pla, evidentment, però també del referèndum, inevitablement. Hi haurà “decisió”, com ells diuen? Bromejo amb el novaiorquès Roger Evans que ja fa tres segles els americans prengueren la decisió del sí. Respon: “En un referèndum haurien empatat el sí i el no!” Ara toca Escòcia, just després de l’Onze de setembre. Els anglesos celebren abans d’hora, basats en les enquestes, que guanyarà el no. Els espanyolistes no celebren res perquè temen el contrari, que guanya el sí a Catalunya. Per això David Cameron es presenta de demòcrata acordant votar mentre el negacionista Mariano Rajoy s’enroca contra la democràcia. Realment guanya el no, a Escòcia? El conservador Telegraph, que mai té res bo a dir dels escocesos com si fos un diari madrileny contra els catalans, ja no està tan segur de les enquestes antiindependència. Charlotte Runcie ho explica repassant els espectacles d’Edimburg: “A tot arreu estan convençuts que la independència està al caure. Hi ha molta passió, però poc debat. L’actriu danesa Sofia Grabol, de la sèrie televisiva de culte The Killing, actua de Reina Margarida i pregunta per què els escocesos tenen por de donar la cara front als anglesos. Es viu un sentiment trepidant, mesclat de determinació i fe contagiosa. L’ambient és positivista. El que manca als espectacles independentistes en arguments polítics detallats queda més que compensat amb el cor i l’ànima. Cor i ànima? Què són front a les pors tremebundes de col·lapse econòmic? Vist el que hem vist, si el referèndum acaba sent una batalla entre el cap i el cor, la lluita està però que molt, molt igualada.” Les enquestes diuen que el no està 9 punts davant el sí. És veritat? Explico als dos catalanòfils la meva experiència de referèndums municipals, cantonals i federals cada tres mesos a Suïssa. Les enquestes no són gens de fiar en temes emocionals. Només encerten en temes de butxaca, com el no a les cinc setmanes de vacances. En canvi en preguntes emocionals, com anar contra els estrangers, els enquestats amaguen el vot i invariablement les enquestes s’equivoquen a favor del no i contra el sí. La independència és emocional, per molt que es faci por econòmica. Fa mesos ja deia que guanyaria el sí. Veurem.

(«El referèndum de Calatrava,» per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 24 agost 2014)

25 August 2014 Posted by | Culture/Cultura, Politics/Política | , | 1 Comment

A Plausible and Possible Catalonia/UNA CATALUNYA PLAUSIBLE I POSSIBLE

A Plausible and Possible Catalonia

by Josep C. Verges

EftaEFTA with Catalonia: Small, successful and wealthy like Iceland, Lichtenstein, Norway and Switzerland. Below:  Catalan Observatory at London’s LSE with Salvador Giner, former president of the Institut d’Estudis Catalans.


Catalonia’s credentials have been reinforced this summer by the Credit Suisse study of small countries, including Catalonia, titled “The Success of Small Countries.” The former president of the Institut d’Estudis Catalans Salvador Giner writes that it proves that Catalonia is “plausible i possible.” Credit Suisse analyses why small countries are more successful. Catalonia is placed 8th in the EU and 11th in Europe, above France, Italy and Spain (17th minus Catalonia):


“Since 1945, the number of UN country members has risen from nearly 50 to 193, a nearly four-fold rise in the number of countries in the world, two-thirds of which could be classified as ‘small’. There have been 87 transitions to democracy since 1952, 46% of which involved small countries. There is clearly an important underlying trend at work here, the rise of small states. With respect to UN’s Human Development Index (which combines GNI per capita, education and health metrics), small countries make up over half of the world’s top 30 countries. Of the top 10 countries in the world by wealth per adult, 6 of them are small countries. Catalonia would rank 20th globally. Small countries tend to dominate the globalization rankings. In fact of the top 20 countries 85% are small. Credit Suisse considers as intangible infrastructure: education, healthcare, finance, business services and technology. It seems that excellence in intangible infrastructure is a small country speciality. Small countries make up 7 of the top 10 countries by intangible infrastructure and 60% of the top 30. Small countries tend to be prominent in terms of having the best improvements in intangible infrastructure. Intangible infrastructure forms the backbone of a country, a key conduit for economic growth. Tax rates for individuals tend to be higher in larger countries, by a hefty 5%! Larger countries are more inefficient than smaller ones. The larger the country, the more the need for local and regional governments. Transfers—a political tool to keep a country together— add complexity and may lead to distortions and inefficiencies if not allocated properly as shown by Spain. Switzerland is not in the EU and the Swiss can view Europe objectively without Madrid’s immobility. When the million-strong Catalan demonstrations began after the PP and PSOE constitutional coup d’Etat against the Catalan Statute in 2010 Credit Suisse warned of the difficulties Catalonia would face outside the EU. Three years on with million strong demonstrations have led to a rethink. Maoist Barroso’s threats will be unable to help Madrid now that he is out of power. The new president, a serious minded German and not a Portuguese for sale, responds to the European Parliament, as required in a democracy which should become. Simply put, Europe cannot expel European citizens. We now longer live in the Europe of the States, rather in the Europe of the people. The proof of the pudding is that the new president was chosen by Parliament against the wishes of the States. Democracy is starting to rule in Europe and this favours Catalans. Switzerland is not a member, but is third in European integration while Spain is third from the bottom, 66% integrated the Swiss against 33% the Spaniards. The first large nation is 17th, Germany! Europe is built on the success of small countries. Catalans will leave an obsolete and discriminatory empire to advance with a Europe that integrates plausible and possible small nations.

(«Una Catalunya plausible i possible,» by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 17 August 2014)


Una Catalunya plausible i possible

per Josep C. Vergés

salvador-giner-iec-defensar-culturaCatalan Observatory a LSE de Londres amb Salvador Giner, expresident de l’Institut d’Estudis Catalans. Primera foto: EFTA amb Catalunya: petits amb èxit i rics com Islàndia, Lichtenstein, Noruega i Suissa.

Les credencials de Catalunya han quedat reforçades per l’estudi de petits paisos, inclosa Catalunya, que acaba de fer aquest estiu Credit Suisse, titulat “L’èxit dels paisos petits”. L’expresident de l’Institut d’Estudis Catalans Salvador Giner m’escriu que demostra que Catalunya és “plausible i possible.” Credit Suisse analitza per què els paisos petits tenen més èxit. Catalunya la situa al número 8 a la Unió Europea i número 11 a Europa, per sobre de França, Itàlia i Espanya (17a sense Catalunya).


Des de 1945, el nombre de membres de l’ONU ha passat de gairebé 50 a 193 paisos, un augment de gairebé quatre vegades en el nombre de països en el món, dos terços dels quals podrien ser classificats com a petits. Hi ha hagut 87 transicions a la democràcia des de 1952, el 46% dels que eren petits països. És evident que hi ha una important tendència subjacent aquí, que és el sorgiment dels Estats petits. Pel que fa a l’Índex de Desenvolupament Humà de l’ONU (que combina les dades del PNB per càpita, educació i salut), els països petits constitueixen més de la meitat dels 30 països més rics del món. Dels deu primers països del món en riquesa, sis d’ells són petits. Catalunya se situaria 20a a nivell mundial. Els països petits tendeixen a dominar els rànquings de la globalització. Dels 20 països més rics el 85% són petits. Credit Suisse analitza la infraestructura intangible: educació, salut, finances, facilitat de negocis i tecnologia. Sembla que l’excel.lència en la infraestructura intangible sigui específica dels paisos petits: 7 dels 10 primers països en infraestructura intangible i el 60% dels 30 primers. Els països petits ocupen un lloc destacat en millores d’infraestructura intangible. Constitueix la columna vertebral d’un país i és el conducte clau del creixement. Els impostos per als contribuents són majors en els països grans, un dur 5% més! Els països grans són més ineficients que els petits. Les transferències -una eina política per a mantenir un país unificat- afegeix complexitat, amb distorsions i ineficiències si no s’assignen correctament com passa a Espanya. Els suissos no estan a la UE i poden mirar Europa amb objectivitat sense l’immobilisme de Madrid. Quan s’iniciaren les manifestacions milionàries catalanes després del cop d’Estat constitucional del PP i PSOE contra l’Estatut l’any 2010 Credit Suisse avisava de les dificultats per Catalunya fora de la UE. Tres anys de manifestacions milionàries després s’ho ha repensat. L’amenaça del maoista Barroso de poc serveix a Madrid perquè ja ha quedat fora del poder. El nou president, un alemany seriós i no un portuguès venut, es deu al Parlament europeu, com correspon en una democràcia que també ha de ser Europa. Europa no pot expulsar ciutadans europeus, així de senzill. Ja no vivim a l’Europa dels Estats sinó a l’Europa dels ciutadans. La mostra és que el nou president l’ha elegit el Parlament europeu en contra dels desitjos dels Estats. La democràcia comença a manar a Europa i això beneficia els catalans. Suissa, sense ser membre, és la tercera en integració europea mentre Espanya és tercera per la cua, un 66% front el 33% espanyolista. El primer país gran és 17è, Alemanya! Europa és l’èxit dels petits. Marxarem d’un imperi obsolet i discriminador cap a l’Europa integradora dels petits, plausibles i possibles.

(«Una Catalunya plausible i possible,» per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 17 agost 2014)

19 August 2014 Posted by | Economy/Economia, Politics/Política | , | 2 Comments

Pujol, Pesetas and Payola/PUJOL, PESSETES I PUNYETES

Pujol, Pesetas and Payola

by Josep C. Verges

Pujol pelesPujol married to Catalonia under Spanish civil law: 8 million euros per year or nearly 7 million euros per month in black during 23 years. Below: Gone fishing: The Blancmain, in a watch collection worth six times his official salary.

Ramon Trias Fargas used to say Pujol was married to Catalonia. I always thought he was married under Cataln civil law with separation of property. It turns out he married under Spanish civil law where everything belongs to the husband and fuck her in both senses.

It all starts with P of politician and ends with P of pathetic: Pujol, pesetas, Putin. Today pesetas are euros but how best to put: Pujol, pesetas and the rest is payola? Pujol’s corruption has been known for 15 years as Diari de Girona editorializes: “The newspaper revelations that led Pujol to admit tax fraud (based on police and judicial investigations and not fabrications or maneuvers orchestrated against Catalonia, as was said) were also known for some time, and the suspicions have grown in intensity in recent days about the activities of some of the children of Jordi and Marta Ferrusola. Diari de Girona, for example, already published fifteen years ago documented reports on the business dealings of the Pujol family.” Pujol’s black money did not originate from distant legacies as Alfonso Quinta adds in also Diari de Girona: “The history of a paternal inheritance as the sole source of an account in Switzerland of Jordi Pujol was quickly challenged by his own sister. Nor do I believe a word either that it was money inherited from his father, Florenci Pujol. If it was so Pujol would have hidden this from his sister, something really disgraceful Pujol should never have blamed his father, especially considering that Florenci Pujol was so generous with him, donating the majority package of shares of Banca Catalana.” The son bankrupted Banca Catalana, like he destroyed all businesses he has ever undertaken. Luckily it is too late to destroy Catalonia because he left government years ago. Former El Mundo editor Pedro J. Ramirez does not believe Pujol either that everything comes from an inheritance of 34 years ago (!) from his father: “This is merely a smokescreen to cover up Switzerland with Andorra and the commissions he was paid at his public post with a supposed inheritance, unknown even by his own daughter.” The newspaper adds: “The family has laundered approximately 1.8 billion euros in tax havens. This cash flow originated in the 3% paid of each public contract for works or services during the 23 years when Jordi Pujol was president.In plain words 78 million euros a year, or about 7 million a month in black for the 23 years the Pujols plundered Catalonia. When I published “All Duran’s Men, the Political Corruption of Catalonia” in 2000, Pujol reacted by removing as minister the corrupt presumed innocent. It seemed he was listening about corruption in the cases first uncovered by Diari de Girona. But three years later, after my publishing “The Fall of Pujol’s Empire” I realized why Duran continued to be his preferred partner. The few remaining honest men remaining in the corrupt party Unio -as Duran admitted to the judge- wrote a letter to Jordi Pujol, President of CiU, asking him not to appoint as General Secretary the corrupt presumed innocent. No sooner had he received the letter that Pujol sent it on to Duran to have us all expelled. An honest person does not act in bad faith. Duran personally confirmed to me that he was corrupt, as I explained in the book about him. Pujol also confirmed it to me by his treachery. Putin also starts with P. The Swiss watch that he exhibits costs more than his official pay for one year. His holiday mansion on the Black Sea cost billions. He has three huge yachts of gross bad taste. The Moscow political scientist Stanislav Belkovski estimated his fortune from published materials at 40 billion, but to this add that he is “informal shareholder” of the public companies he has given to the so-called Kremlin Mafia. Belkovski concludes that Putin is not motivated by nationalism or Imperialism but primarily by his business interests which might seem secondary while in power. Jordi Pujol was not a nationalist with Banca Catalana nor a nationalist with the Catalan Government. Go fuck the former president. He was not a good business for Catalonia, rather very black.

(“Pujol, pessetes i punyetes,” by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 10 August 2014)

Pujol, pessetes i punyetes

per Josep C. Vergés

putinblancpainPeix gros: El Blancmain, en una col.lecció de rellotges que val sis vegades el sue sou oficial. Primera foto: Pujol casat amb Catalunya pel dret civil castellà: 8 milions d’euros a l’any o uns 7 milions d’euros al mes en negre durant 23 anys.

Ramon Trias Fargas deia que Pujol estava casat amb Catalunya. Jo pensava que Pujol s’havia casat pel dret civil català, amb separació de béns. I ara resulta que Pujol s’havia casat pel dret civil espanyol on tot pertany al marit i la dona que es foti, en el doble sentit de la paraula.

Tot comença amb P de polític i tot acaba amb P de pena: Pujol, pessetes, Putin. Les pessetes ara són euros però com dir millor: Pujol, pessetes i la resta són punyetes? La corrupció dels Pujol fa 15 anys que se sap, editorialitza Diari de Girona: “Les informacions periodístiques que han portat Pujol a confessar el frau fiscal (basades en investigacions policials i judicials, i no pas en invencions ni en maniobres orquestrades contra Catalunya, com s’havia afirmat) també estan revelant des de fa temps, i ho fan fet amb una especial intensitat els darrers dies, les sospites que existeixen sobre les activitats d’alguns fills de Jordi Pujol i Marta Ferrusola. Diari de Girona, per exemple, ja va publicar fa quinze anys reportatges documentats sobre els negocis de la família Pujol.” El diner negre dels Pujol no prové d’herències llunyanes segons Alfons Quintà, també a Diari de Girona: “La història d’una herència paterna, com a únic origen d’un compte de Jordi Pujol a Suïssa va ser ràpidament posada en dubte per la seva mateixa germana. Tampoc m’empasso que siguin diners procedents d’una herència del seu pare, Florenci Pujol. Si fos així i Pujol ho hagués amagat de la seva germana, seria per llogar-hi cadires. Pujol mai no havia d’haver esmentat al seu pare, sobretot tenint en compte que Florenci Pujol havia estat generós amb ell, en fer-li donació del paquet majoritari d’accions de Banca Catalana.” Banca Catalana que va enfonsar el fill, com ha enfonsat tots els negocis que ha fet. Massa tard per enfonsar Catalunya quan fa anys que ja no governa, per sort. Tampoc l’exdirector del Mundo Pedro J. Ramírez creu Pujol que tot prové d’una herència de fa 34 anys (!) del pare: “No es más que una cortina de humo para tapar Suiza con Andorra y las comisiones que cobraba en su despacho oficial con la supuesta herencia, desconocida incluso para su propia hija.” Afegeix el diari: “La familia ha movido unos 1.800 millones de euros en paraísos fiscales. Este caudal de dinero procede del cobro del 3% de cada obra o servicio adjudicados por la Generalitat durante los 23 años en los que Jordi Pujol fue presidente.” Traduit: 78 milions d’euros a l’any o uns 7 milions d’euros al mes en negre durant 23 anys d’espoli pujolista de Catalunya. Quan vaig publicar “Tots els homes de Duran, la corrupció política de Catalunya” l’any 2000, Pujol va reaccionar treient el corrupte presumpte innocent de conseller de la Generalitat. Semblava que feia cas sobre la corrupció primer destapada pel Diari de Girona. Però al publicar tres anys després “La caiguda de l’imperi Pujol” ja vaig veure perquè Duran seguia de soci preferent. Els pocs honestos que quedaven al partit corrupte Unió -segons ha admès Duran al jutge- varem escriure una carta a Jordi Pujol, president de CiU demanant-li que no nomenés secretari general al corrupte presumpte innocent. No li va faltar temps a Pujol d’entregar la carta a Duran perquè ens expulsés. Una persona honesta no actua de mala fe. Duran em va confirmar personalment que era un corrupte, com explico al seu llibre. Pujol també m’ho va confirmar amb la seva traidoria. Putin també comença amb P. El rellotge suís que exhibeix val més que el sou oficial d’un any. El seu palauet de vacances al Mar Negre ha costat mil milions. Té tres iots immensos d’un mal gust espatarrant. El politòleg de Moscou Stanislav Belkovski calcula la seva fortuna segons el que s’ha publicat en 40 mil milions, però cal afegir que és “accionista informal” de les empreses públiques que ha regalat a l’anomenada màfia del Kremlin. Belkovski conclou que a Putin no el mou el nacionalisme ni l’imperialisme sinó primordialment els negocis, negocis que mentre estigui en el poder semblen secundaris. Jordi Pujol tampoc era nacionalista a Banca Catalana ni era nacionalista a la Generalitat. L’expresident a fer punyetes. No ha estat un negoci blanc per a Catalunya sinó ben negre.

(“Pujol, pessetes i punyetes,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 10 agost 2014)

11 August 2014 Posted by | News comment/Comentari al dia, Politics/Política | , | 1 Comment

Glacier Retreat Nothing New/RES NOU EN EL RETROCÉS GLACIAL

Glacier Retreat Nothing New

by glaciologist Christian Schlüchter

MoretatschRegula Pfeiffer and Josep C. Verges at the Morteratsch glacier in the Grisons. Swiss glaciers have disappeared several times. Below: Christian Schlüchter is professor emeritus in quaternary geology and paleoclimatology at the University of Berne in Switzerland, specialized in glaciers.

Professor Christian Schlüchter has found, based on his analysis of fossil wood in the frontal face of glaciers, that Hannibal went mostly through forest, where now there are glaciers, at his crossing of the Alps. Glaciers have disappeared several times. It is not human activity but the sun the main driving force:

A friend told me that I should prepare the public about taking leave of the noble image of the Alps with glaciers. In Hannibal‘s world the tree line was much higher than today and there were few glaciers. In none of the detailed travel reports from the Roman period are glaciers ever mentioned. Until the 90s, glacier research was limited to dating glacial advances and moraine volumes. What went on between the advance was forgotten Only half the glacier history was known. And suddenly I came across this wood, a few meters in front of the Stein glacier at Susten, worn down, as if someone had worked with a blunt ax at it. I immediately realized that this was evidence such as had never before been found and analyzed. The tree had to be older than the Little Ice Age (1400-1850). I had it dated in the laboratory immediately. It was just over 4000 years old. Shortly thereafter, I was with students in Val Malenco in Valtellina, where we ran into a little lake in front of a small glacier. The lake was dammed by a moraine from the Little Ice Age. In the erosion groove we found compressed sediments of another lake with organic traces. These were practically the same age as the wood on the Stein glacier. This meant that before the Little Ice Age, there was already a little lake, which was then covered by the glacier. Two years later I found numerous woods on the Unteraar glacier. Since then I have quite regularly found further evidence. Where the Unteraar glacier is today, were once green fields in a landscape with a wide and wild river. We also found many over 2000 year-old pieces of peat. Until then, the consensus was that the decline of glaciers began with the end of the Ice Age, with somewhat oscillating glacier tongues. Nobody bothered about what happened between advances. The reactions to my discoveries were virulent. Climate researcher Heinz Wanner said analysing wood and peat alone could not lead to any conclusions about the movements of the glacier. My findings had caught many experts on the wrong foot. The research on the rocky edge of the Rhone glacier caused a great sensation. We wanted to examine whether the newly revealed Rhone glacier rock surface was ever exposed to cosmic radiation. Was the glacier ever as small as today? The results were clear and unambiguous. The rock edge had been free of ice in the last 10,000 years for 5,800 years. The glacier was normally smaller than today. A year later we found at the head of Mont Miné Glacier in Wallis huge trunks. At the age determination we found that these trees have all died within a year. The year of death could be accurately dated to 8,195 years before the present. The oxygen isotopes in the Greenland ice show that 8,200 years ago there was a pronounced cooling. As a result most glaciers in Greenland advanced quickly. The movements of glaciers depend especially on the activity of the sun. Geological warming phases have always been intense, rapid and accompanied by disasters. Today we still find ourselves in an exponential increase in warming after the Little Ice Age. It is important to remember that the system is extremely dynamic and non-linear. The glaciers do not advance slowly, stay put for a while and then recede. Only bits and pieces of the story were known and it was not understood that the system was so dynamic. Mid 19th century was the peak of the Little Ice Age, when the glaciers had advanced the furthest. Then they fell back. In the 1980s there was again advance. Why did the glaciers recede after the mid-19th century, although the large increase of CO2 in the atmosphere came later? What tipped the earth in such a short time into a warming phase? Why were there in the 1880s, 1920s and 1980s renewed advances? Glacier retreat has been rapid. As catastrophic as at the end of the last ice age. But the system is not linear. Eventually climate research must answer the question of why glaciers retreated so quickly at the end of the Little Ice Age around 1850. CO2 plays a role, but you can not give it as the sole reason, without explaining why glaciers advanced in the 1980s. In addition, one would have to explain the role CO2 played at the major geological turning points such as 115,000 years ago. There were no people to blame then. Why was it colder? Why was it warmer 18,000 years ago? In the northern hemisphere, we are now in a phase of cooling trends. Nevertheless, the glaciers go back. Many are convinced that man is responsible. Our society is fundamentally dishonest. by speaking solely of a hockey stick, as if there had been a long period of constant temperature with an exponential warming in the last 100 years. It is actually a double-stick, because one would have to show also the increase in population. The connection between global warming and population growth has not done. It shows how little we know that we can not explain why the Alpine glaciers decreased at the end of the Little Ice Age. And why did the Little Ice Age even get started? Many scientists are today political hacks, no longer a true scientist involved in new knowledge and data. And this worries me. There are many examples in history of the failure of science, because of lack of courage. Another climatologist Thomas Stocker says we only have the choice between a global warming of two or four degrees, a comparable situation to what triggered the migrations that brought the Roman Empire to collapse. If the glaciers are gone by 2100, they will come back again, because the northern hemisphere is still in the Ice Age mode. The equilibrium line, that is the line between feed and ablation zone of a glacier, was at the time of Hannibal at least 300 to 350 meters higher in altitude than today. The average temperature was half a degree above that of 2005. Geologically current developments are not new. The lever of change is solar activity. In addition, tectonic movements and the shifting of the seasons in the northern hemisphere play a role. A trigger can also be volcanoes.

(«Unsere Gesellschaft ist grundsätzlich unehrlich,» interview by Bernhard Ott, Der Bund, 7 June 2014)

Res nou en el retrocés glacial

pel glaciòleg Christian Schlüchter

schluchterChristian Schlüchter és professor emèrit de geologia quaternària i paleoclimatologia de la Universitat de Berna, Suissa, especialitzat en glaceres. Primera foto: Règula Pfeiffer i Josep C. Vergés a la glacera de Morteratsch als Grisons. Les glaceres suisses han desaparegut varis cops.

El professor Christian Schlüchter ha trobat, basat en el seu anàlisi de llenya fòssil a la cara frontal de les glaceres, que Aníbal va anar en gran part per boscos on avui hi ha glaceres en la seva travessa dels Alps. Les glaceres han desaparegut repetidament. No ha estat l’activitat humana sinó el sol el motor primari:

Un amic em va dir que havia de preparar el públic d’acomiadar-se de la imatge noble dels Alps amb glaceres. En el món d’Aníbal la línia d’arbres era molt més amunt que l’actual i hi havia poques glaceres. Cap dels reportatges detallats de viatgers l’època romana esmenten mai glaceres. Fins als anys 90, la investigació glacial es limitava a datar els avenços glacials i el volum de morrenes. El que passa entre avenços va ser oblidat. Només la meitat de lhistorial de les glaceres era conegut. I de sobte em vaig trobar amb aquest tros de llenya pocs metres davant la glacera Stein a Susten, desgastada com si algú l’hagués treballat amb una destral sense tall. Immediatament em vaig adonar que això era un testimoni com mai abans s’havia trobat i analitzat. L’arbre havia de ser més vell que la Petita Era Glacial (1400-1850). Ho vaig fer datar immediatament al laboratori. Tenia una mica més de 4000 anys d’antiguitat. Poc després estava amb els meus estudiants a Val Malenco a la Valtellina on veiérem un petit llac davant una petita glacera. El llac havia estat format per una morrena de la Petita Era Glacial. En el solc d’erosió trobàrem sediments comprimits d’un altre llac amb restes orgàniques. Aquestes eren pràcticament la mateixa edat que el tros de llenya de la glacera Stein. Això vol dir que abans de la Petita Era Glacial, ja existia un petit llac que després fou cobert per la glacera. Dos anys més tard vaig trobar nombrosos trossos de llenya a la glacera Unteraar. N’he seguit trobant amb força regularitat testimonis addicionals. On avui hi ha la glacera Unteraar, existien camps d’herba i un gran riu salvatge. També trobàrem molts trossos de troba de més de 2000 anys d’antiguitat. Fins llavors el consens era que el retrocés de les glaceres havia començat al final de l’Era Glacial, amb llengües de glaceres una mica oscil·lants. Ningú s’havia preocupat en saber què havia passat entre els avenços. Les reaccions als meus descobriments foren virulentes. L’investigador del clima Heinz Wanner va dir que analitzar llenya i torba per si soles no podi dur a cap conclusió sobre els moviments de la glacera. Les meves troballes havien agafat molts experts amb el peu esquerre. La meva investigació sobre la vora rocosa de la glacera Roine va causar una gran sensació. Volíem examinar si la superfície rocosa recentment exposada de la glacera Roine va ser alguna vegada exposada a la radiació còsmica. La glacera va ser mai tan petita com avui? Els resultats van ser clars i sense ambigüitats. La vora rocosa havia estat lliure de gel 5.800 dels darrers 10.000 anys. La glacera ha estat normalment més petita que avui. Un any més tard trobàrem davant la glacera Mont Miné a Wallis troncs enormes. Al determinar l’edat trobàrem que tots aquests arbres havien mort dins el mateix any. L’any de la mort podia ser datada amb precisió a 8.195 anys abans del present. Els isòtops d’oxigen en el gel de Groenlàndia mostren que fa 8.200 anys es produí un refredament pronunciat. Com a resultat d’això la majoria de les glaceres de Groenlàndia avançaren ràpidament. El moviment de les glaceres depèn sobretot de l’activitat solar. Les fases descalfament geològic han estat sempre intenses, ràpides i acompanyades de catàstrofes. Avui encara ens trobem en un augment exponencial en l’escalfament després de la Petita Era Glacial. És important recordar que el sistema és extremadament dinàmic i no lineal. Les glaceres no avancen lentament, es paren un temps i després retrocedeixen. Només es coneixia una petita part de lhistorial i no s’entenia que el sistema era tan dinàmic. A mitjans del segle XIX fou el màxim de la Petita Era Glacial, quan les glaceres havien avançat més lluny. Després han retrocedit. En la dècada de 1980 hi va haver de nou un avanç. Per què les glaceres retrocediren després de la meitat del segle XIX quan el gran augment de CO2 a l’atmosfera va arribar més tard? Què va inclinar la terra en tan poc temps cap una fase d’escalfament? Per què es produiren en les dècades de 1880, 1920 i 1980 renovats avenços? El retrocés de les glaceres ha estat ràpid. Tan catastròfica com al final de l’última era glacial. Però el sistema no és lineal. Un dia o altre la investigació del clima ha de respondre a la pregunta de per què les glaceres es van retirar tan ràpid al final de la Petita Era Glacial al voltant de 1850. El CO2 juga un paper, però no es pot donar com a única raó sense explicar per què les glaceres avançaren en la dècada de 1980. A més, caldria explicar el paper que el CO2 ha exercit en els principals punts d’inflexió geològica com, per exemple, fa 115.000 anys. En aquell temps no hi havia gent a qui culpar. Per què va fer més fred? Per què fou més càlid fa 18.000 anys? A l’hemisferi nord estem ara en una fase de tendència al refredament. No obstant això, les glaceres es retiren. Molts estan convençuts que l’home és el responsable. Però la nostra societat és fonamentalment deshonesta al parlar exclusivament d’un pal d’hoquei, com si hi hagués hagut un llarg període de temperatura constant i després un escalfament exponencial els darrers 100 anys. En realitat és un doble pal, perquè caldria mostrar també l’augment de la població. La connexió entre escalfament global i creixement de la població no s’ha fet. Això demostra el poc que sabem. No podem explicar per què les glaceres alpines es van reduir al final de la Petita Era Glacial ni tampoc per què la Petita Era Glacial va començar. Molts científics estan avui polititzats i ja no són autèntics científics involucrats en buscar nous coneixements i dades. I això em preocupa. Hi ha molts exemples en la història del fracàs de la ciència, a causa de la manca de coratge. Un altre climatòleg Thomas Stocker diu que només tenim la possibilitat de triar entre un escalfament global de dos o quatre graus, situació comparable a la que va provocar les migracions que dugueren a la caiguda de l’Imperi Romà. Si les glaceres han desaparegut d’aquí al 2100, tornaran de nou pel fet que l’hemisferi nord es troba encara en la fase del l’Era Glacial. El punt d’equilibri, que és el punt entre l’alimentació i la zona d’ablació d’una glacera, en l’època d’Aníbal es trobava almenys 300 a 350 m d’altitud per sobre de l’actualitat. La temperatura mitjana era mig grau superior a 2005. Geològicament parlant l’evolució actuals no té res de nou. El motor del canvi és l’activitat solar. També els moviments tectònics i el corriment en les estacions de l’any en l’hemisferi nord hi juguen un paper. Un disparador poden ser també els volcans.”

(«Unsere Gesellschaft ist grundsätzlich unehrlich,» entrevista per Bernhard Ott, Der Bund, 7 juny 2014)

10 August 2014 Posted by | Environment/Medi ambient | | 2 Comments

Credit Suisse: Catalonia 8th in EU/CREDIT SUISSE: CATALUNYA 8A A LA UE

Credit Suisse: Catalonia 8th in EU

eixampleCredit Suisse EU rank: 1 Holland, 2 Germany, 3 Ireland, 4 Sweden, 5 Denmark, 6 Belgium, 7 Austria, 8 Catalonia, 9 France, 10 Finland, 11 Eslovenia, 12 Italy, 13 rump Spain. Credit Suisse European rank: 1 Norway, 2 Holland, 3 Germany, 4 Ireland, 5 Sweden, 6 Switzerland, 7 Iceland, 8 Denmark, 9 Belgium, 10 Austria, 11 Catalonia, 12 France, 13 Finland, 14 Eslovenia, 15 Lichtenstein, 16 Italy, 17 rump Spain.

Credit Suisse, one of the two main Swiss banks, analyses why small countries are more successful. Catalonia is placed number 8 in the European Union and number 11 in Europe, above France, Italy and Spain (17th without Catalonia):

“Since 1945, the number of UN country members has risen from nearly 50 to 193, a nearly four-fold rise in the number of countries in the world, two-thirds of which could be classified as ‘small’. There have been 87 transitions to democracy since 1952, 46% of which involved small countries such as Georgia, Latvia, the Czech Republic and Slovakia. There is clearly an important underlying trend at work here, the rise of small states. With respect to UN’s Human Development Index (which combines GNI per capita, education and health metrics), small countries make up over half of the world’s top 30 countries. Of the top 10 countries in the world by wealth per adult, 6 of them are small countries. Catalonia would rank 20th globally, while Spain ranks currently 23rd and would slip to 26th ex-Catalonia. Small countries tend to dominate the globalization rankings. In fact of the top 20 countries 85% are small. We consider five specific components of intangible infrastructure – education, healthcare, finance, business services and technology. The link between the level of GDP a country enjoys and the quality of its intangible infrastructure is evident. For the small country universe only the relation holds in just as strong a form. If we examine state fragility index, there is a marked difference between small and medium countries, with small countries in general having much lower fragility scores. It seems that excellence in intangible infrastructure is a small country speciality. Small countries make up 7 of the top 10 countries by intangible infrastructure and 60% of the top 30. Small countries tend to be prominent in terms of having the best improvements in intangible infrastructure. Intangible infrastructure forms the backbone of a country, a key conduit for economic growth, and it is a crucial determinant in a state’s ability to withstand and engage with globalization. In detail the factors we consider are the UN Human Development Indicator, the Credit Suisse Intangible Infrastructure globalization index, macroeconomic volatility and governance. Thirteen of the top twenty countries are small states. Tax rates for individuals tend to be higher in larger countries, by a hefty 5%! Larger countries are more inefficient than smaller ones. The larger the country, the more the need for local and regional governments. Transfers—a political tool to keep a country together— add complexity and may lead to distortions and inefficiencies if not allocated properly.”

(The Success of Small Countries, by Credit Suisse, July 2014)

Credit Suisse: Catalunya 8a a la UE

CS smallCredit Suisse rang UE: 1 Holanda, 2 Alemanya, 3 Irlanda, 4 Suècia, 5 Dinamarca, 6 Bèlgica, 7 Àustria, 8 Catalunya, 9 França, 10 Finlàndia, 11 Eslovènia, 12 Itàlia, 13 restes Espanya. Credit Suisse rang Europa: 1 Noruega, 2 Holanda, 3 Alemanya, 4 Irlanda, 5 Suècia, 6 Suissa, 7 Islàndia, 8 Dinamarca, 9 Bèlgica, 10 Àustria, 11 Catalunya, 12 França, 13 Finlàndia, 14 Eslovènia, 15 Lichtenstein, 16 Itàlia, 17 restes Espanya.

Credit Suisse, un dels dos principals bancs suissos, analitza per què els paisos petits tenen més èxit. Catalunya la situa al número 8 a la Unió Europea i número 11 a Europa, per sobre de França, Itàlia i Espanya (17a sense Catalunya):

Des de 1945, el nombre de membres de lONU ha passat de gairebé 50 a 193 paisos, un augment de gairebé quatre vegades en el nombre de països en el món, dos terços dels quals podrien ser classificats com a “petits“. Hi ha hagut 87 transicions a la democràcia des de 1952, el 46% dels que eren petits països com Geòrgia, Letònia, la República Txeca i Eslovàquia. És evident que hi ha una important tendència subjacent aquí, eque és el sorgiment dels Estats petits. Pel que fa a l’Índex de Desenvolupament Humà de l’ONU (que combina les dades del PNB per càpita, educació i salut), els països petits constitueixen més de la meitat dels 30 països més rics del món. Dels 10 primers països del món en riquesa per adult, 6 d’ells són països petits. Catalunya se situaria 20a a nivell mundial, mentre que Espanya ocupa actualment 23a i cauria a 26a ex-Catalunya. Els països petits tendeixen a dominar els rànquings de la globalització. De fet dels 20 països més rics el 85% són petits. Considerem cinc components específics en la infraestructura intangible:- educació, salut, finances, facilitat de negocis i tecnologia. Hi ha un vincle evident entre el nivell del PIB que un país gaudeix i la qualitat de la seva infraestructura intangible. Només per al conjunt dels petits paisos la relació es manté igual de forta. Si examinem l’índex de fragilitat de l’Estat, hi ha una marcada diferència entre els països petits i mitjans, amb els paisos petits en general treient puntuacions de fragilitat molt més baixos. Sembla que l’excel.lència en la infraestructura intangible és una específica dels paisos petits. Els països petits constitueixen 7 dels 10 primers països en infraestructura intangible i el 60% dels 30 primers. Els països petits tendeixen a ocupar un lloc destacat en termes de tenir les millores més destacades en infraestructura intangible. La infraestructura immaterial constitueix la columna vertebral d’un país, el conducte clau per al creixement econòmic, i és un factor determinant en la capacitat d’un Estat per enfrontar i participar de la globalització. Els factors que considerem detalladament són l’Indicador de Desenvolupament Humà de l’ONU, l’índex de globalització Credit Suisse de la infraestructura immaterial, la volatilitat macroeconòmica i la governabilitat. Tretze dels vint primers països són Estats petits. Les quotes d’impostos per als contribuents tendeixen a ser majors en els països més grans, un dur 5% més! Els països més grans són més ineficients que els petits. Com més gran sigui el país, més necessita governs locals i regionals. Les transferències -una eina política per a mantenir un país unificat- afegeix complexitat i poden conduir a distorsions i ineficiències si no s’assignen correctament.”

(The Success of Small Countries, per Credit Suisse, juliol 2014)

6 August 2014 Posted by | Economy/Economia, Politics/Política | , | 3 Comments

Ten Ice Age and Global Warming Scares Since 1895/DEU PORS D’ERA GLACIAR I ESCALFAMENT GLOBAL DES DE 1895

Ten Ice Age and Global Warming Scares Since 1895

ice warmIce age or global warming? The science is unsettled every eleven years on average. Below: Satellite global mean lower troposphere temperatures from October 1996 to July 2014. Zero warming trend for 17 years and ten months.

Since 1895 there have been ten climate scares, equally divided between five ice age scares and five global warming scares. The same papers have promoted the contradictory scares. The science is not settled. After nearly 18 years without any global warming expect a new flip flop.

Ice age 1:

1895 – Geologists Think the World May Be Frozen Up Again – New York Times.

Global warming 1:

1902 – Disappearing glaciers deteriorating slowly, with a persistency that means their final annihilation, scientific fact, surely disappearing. – Los Angeles Times.

Ice age 2:

1912 – Prof. Schmidt Warns Us of an Encroaching Ice Age – New York Times.

1923 – Scientist says Arctic ice will wipe out Canada – Professor Gregory of Yale University, American representative to the Pan-Pacific Science Congress – Chicago Tribune.

1923 – The discoveries of changes in the sun’s heat and the southward advance of glaciers in recent years have given rise to conjectures of the possible advent of a new ice age –Washington Post.

1924 – MacMillan Reports Signs of New Ice Age – New York Times.

Global warming 2:

1929 – Most geologists think the world is growing warmer, and that it will continue to get warmer – Los Angeles Times.

Ice age 3:

1932 – If these things be true, it is evident, therefore that we must be just teetering on an ice age – The Atlantic magazine, This Cold, Cold World.

Global warming 3:

1933 – America in Longest Warm Spell Since 1776; Temperature Line Records a 25-Year Rise – New York Times.

1933 – Widespread and persistent tendency toward warmer weather. Is our climate changing?” – Federal Weather Bureau Monthly Weather Review.

1938 – Global warming, caused by man heating the planet with carbon dioxide, is likely to prove beneficial to mankind in several ways, besides the provision of heat and power.”– Quarterly Journal of the Royal Meteorological Society.

1938 – Experts puzzle over 20 year mercury rise. Chicago is in the front rank of thousands of cities throughout the world which have been affected by a mysterious trend toward warmer climate in the last two decades” – Chicago Tribune.

1939 – Gaffers who claim that winters were harder when they were boys are quite right. Weather men have no doubt that the world at least for the time being is growing warmer – Washington Post.

1952 – We have learned that the world has been getting warmer in the last half century – New York Times.

1954 – Winters are getting milder, summers drier. Glaciers are receding, deserts growing – U.S. News and World Report.

Ice age 4:

1954 – Climate – the Heat May Be Off – Fortune Magazine.

Global warming 4:

1959 – Arctic Findings in Particular Support Theory of Rising Global Temperatures – New York Times.

1969 – The Arctic pack ice is thinning and the ocean at the North Pole may become an open sea within a decade or two – New York Times.

Ice age 5:

1969 – If I were a gambler, I would take even money that England will not exist in the year 2000 — Paul Ehrlich.

1970 – Get a good grip on your long johns, cold weather haters – the worst may be yet to come. There’s no relief in sight. – Washington Post.

1974 – Global cooling for the past forty years – Time Magazine.

1974 – Climatological Cassandras are becoming increasingly apprehensive, for the weather aberrations they are studying may be the harbinger of another ice age – Washington Post.

1974 – As for the present cooling trend a number of leading climatologists have concluded that it is very bad news indeed – Fortune magazine, who won a Science Writing Award from the American Institute of Physics for its analysis.

1974 – The facts of the present climate change are such that the most optimistic experts would assign near certainty to major crop failure, mass deaths by starvation, and probably anarchy and violence – New York Times.

1975 – Scientists Ponder Why World’s Climate is Changing; A Major Cooling Widely Considered to Be Inevitable – New York Times.

1975 – The threat of a new ice age must now stand alongside nuclear war as a likely source of wholesale death and misery for mankind- Nigel Calder, editor, New Scientist magazine in International Wildlife Magazine.

1976 – Even U.S. farms may be hit by cooling trend – U.S. News and World Report.

Global warming 5:

1981 – Global warming of an almost unprecedented magnitude – New York Times.

1993 – Global climate change may alter temperature and rainfall patterns, many scientists fear, with uncertain consequences for agriculture – U.S. News and World Report.

2001 – Scientists no longer doubt that global warming is happening, and almost nobody questions the fact that humans are at least partly responsible – Time Magazine.

Scientic method v. “the science is settled”:

2006 – It is not a debate over whether the earth has been warming over the past century. The earth is always warming or cooling, at least a few tenths of a degree — Richard S. Lindzen, Alfred P. Sloan professor of meteorology at MIT.

2006 – What we have fundamentally forgotten is simple primary school science. Climate always changes. It is always warming or cooling, it’s never stable. And if it were stable, it would actually be interesting scientifically because it would be the first time for four and a half billion years —Philip Stott, emeritus professor of bio-geography at the University of London.

Deu pors d’era glaciar i escalfament global des de 1895

no warmingTemperatura mitjana per satèl.lit de la baixa tropoesfera d’octubre 1996 a juliol 2014. Zero escalfament de tendència durant 17 anys i deu mesos. Primera foto: Era glaciar o escalfament global? La ciència es desestableix cada onze anys de mitjana.

Des de 1895 hem viscut deu pors sobre el clima, per un igual dividides entre cinc pors d’era glaciar i cinc pors d’escalfament global. Els mateixos diaris han promogut les pors contradictòries. La ciència no està establerta. Després de quais 18 anys sense cap escalfament global, prepareu-vos per un altre canvi de camisa.

Era glaciar 1:

1895 – Geòlegs creuen que el món pot tornar glaçar-se – New York Times.

Escalfament global 1:

1902 -Glaciars que desapareixen deteriorant-se lentament amb una persistència que significa la seva eventual aniquilació, un fet científic amb la seva segura desaparició – Los Angeles Times.

Era glaciar 2:

1912 – Prof. Schmidt avisa que ens amenaça una era glaciar – New York Times.

1923 – Un científic diu que el gel àrtic pot eliminar el Canadà – Professor Gregory de Yale University, representant d’Amèrica al Congrés Científic Pan-Pacífic – Chicago Tribune.

1923 – Les descobertes de canvis en el calor del sol i l’avanç meridional dels glaciars els darrers anys han originat conjectures d’una possible entrada d’una nova era glaciar –Washington Post.

1924 – MacMillan informa de senyals d’una nova era glaciar – New York Times.

Escalfament global 2:

1929 – La majoria dels geòlegs creuen que el món s’està escalfant i que continuarà escalfant-se – Los Angeles Times.

Era glaciar 3:

1932 – Si tot això resulta cert, és evident per tant que estem a punt de caure en una era glaciar – The Atlantic Magazine, Aquest món fred, fred.

Escalfament global 3:

1933 – Amèrica en el període més llarg de calor des de 1776; les temperatures marquen la major pujada en 25 anys – New York Times.

1933 – Tendència general i persistent cap a temps més càlid. Està canviant el nostre clima?” – Federal Weather Bureau Monthly Weather Review.

1938 – L’escalfament global provocat per l’home escalfant el planeta amb diòxid de carbó segurament resultarà beneficiós per a la humanitat de moltes maneres apart de proveir calor i potència.”– Quarterly Journal of the Royal Meteorological Society.

1938 – Els experts es pregunten sobre la pujada durant 20 anys del mercuri. Chicago està entre les principals de milers en el món que s’han vist afectades per la misteriosa tendència cap a un clima més càlid les darreres dues dècades” – Chicago Tribune.

1939 – Els vells pagesos que rememoren com els hiverns eren més durs quan eren joves tenen tota la raó. Els homes del temps no guarden cap dubte que el món, almenys per ara, s’està escalfant – Washington Post.

1952 – Hem sabut que el món s’ha anat escalfant el darrer mig segle – New York Times.

1954 – Els hiverns s’estan fent més benignes i els estius més secs. Els glaciars reculen, els deserts creixen – U.S. News and World Report.

Era glaciar 4:

1954 – El clima – la calor potser s’ha acabat – Fortune Magazine.

Escalfament global 4:

1959 -Les dades de l’Àrtic en especial donen suport a la teoria de la pujada global de temperatures – New York Times.

1969 – El gel marí àrtic s’està fent més prim i l’oceà al Pol Nord es podria convertir en mar obert d’aquí una dècada o dues – New York Times.

Era glaciar 5:

1969 – Si fos jugador apostaria a la par que Anglaterra no existirà l’any 2000 — Paul Ehrlich.

1970 – No perdeu de vista els vostres calçotets tèrmics tots els que odieu el temps fred -el pitjor encara està per caure. No hi ha bones perspectives de futur – Washington Post.

1974 – Refredament global els darrers quaranta anys – Time Magazine.

1974 – Les Cassandres climatològiques cada dia estan més nervioses perquè les aberracions del temps que veuen podrien ser precursores d’una nova era glaciar – Washington Post.

1974 – En quant a l’actual tendència de refredament un nombre dels principals climatòlegs ha conclús que realment és una molt mala nova – Fortune Magazine, guanyadora del premi de redacció científica de l’Institut americà de física pel seu anàlisi del perill.

1974 – Els fets de l’actual canvi climàtic són tals que els experts més optimistes assignarien una certesa pràcticament absoluta a la fallida massiva de collites, morts en massa de fam i segurament anarquia i violència – New York Times.

1975 – Els científics es pregunten perquè el clima del món està canviant. Un refredament important es considera generalment com inevitable – New York Times.

1975 – L’amenaça d’una nova era glaciar s’ha convertit forçosament junt a la guerra nuclear com l’origen probable de morts en massa i misèria de la humanitat- Nigel Calder, director de New Scientist Magazine a International Wildlife Magazine.

1976 – Fins i tot les granjes americanes podrien veure’s afectades per la tendència al refredament – U.S. News and World Report.

Escalfament global 5:

1981 -Escalfament global d’una magnitud pràcticament sense precedents – New York Times.

1993 – El canvi climàtic global podria canviar les pautes de temperatura i pluja temen molts científics amb incertes consequències per a l’agricultura – U.S. News and World Report.

2001 – Els científics ja no tenen cap dubte que hi ha escalfament global i pràcticament ningú questiona el fet que els homes són com a mínim parcialment responsables – Time Magazine.

Mètode científic v. “la ciència està establerta:

2006 – No és un debat sobre si la terra s’ha escalfat el darrer segle. La terra sempre s’està escalfant o refredant , co a mínim unes dècimes de grau — Richard S. Lindzen, Alfred P. Sloan professor de meteorologia a MIT.

2006 – El que hem oblidat de fonamental és la senzilla ciència d’escola primària. El clima sempre canvia. Sempre s’està escalfant o refredant, mai és estable. I si fora estable, realment seria d’interès científic perquè seria el primer cop en 4,5 mil milions d’anys —Philip Stott, professor emèrit de biogeografia a la Universitat de Londres.

5 August 2014 Posted by | Environment/Medi ambient | | 2 Comments

Pujol’s Swedish Heritage/L’HERÈNCIA SUECA DE PUJOL

Pujol’s Swedish Heritage

by Josep C. Verges

Pujol DuranNeither Olaf nor Palme: The corrupt presumed innocent Duran Lleida (left) preaches regeneration to a black Jordi Pujol. Below: Josep C. Verges at the Swedish lake Tofta, near Växjö, Monday 28th July.

“In Catalonia there are very few Swedes, almost none” Josep Pla pointed out with exact irony to the “snake-oil salesman” Pujol, as he called him, with his pretensions of making Catalonia into a new Sweden. Now that Pujol has finally declared his black money in Andorra, I happened to be in Sweden. I can fully confirm the counterpoint of Pla: In Sweden there are very few Catalans, almost none. Pujol has a black future after a stick from Andorra was sold for a gold ransom to Madrid. The Pujol family has been forced to declare their millions in black to avoid what happened to Jordi Pujol junior, under criminal indictment and therefore unable to regularize the evaded millions.

Why didn’t Pujol senior regularize two years ago with the tax amnesty of the corrupt PP? Perhaps because of the tax police report on the milions hidden by the Pujols, senior and junior, in Switzerland. Since I also live in Switzerland I offered in an open letter in Diari de Girona to go to his Swiss bank and obtain a certificate declaring that they did not have or ever had any Pujol deposits. I am still waiting for a power of attorney from Pujol so that I can obtain the information. But what would it look like if Pujol had regularized his piggy bank in Andorra at the time the Swiss scandal came to light? It would not have looked very credible. And what will happen if another stick is made of pure gold in Switzerland? My offer of being a white knight is still open. His excuse that it is the inheritance from Pujol’s speculator father does not hold water. For starters that the grandchildren inherit as well as the sons. And further that the only grandchild who is a politician, Oriol indicted for corruption, somehow was disinherited, the sole white sheep in the family without black money in Andorra. More likely the inheritance is an excuse to justify unjustifiable deposits. Pujol’s black money in Andorra leaves Catalonia in a black hole. Of course Sweden has also black money. This summer the access to Stockholm is being redone, as if were Glories Square in Barcelona. The total chaos has grown even greater when inspectors found that half worked in black. Doubly black because few white and fair Swedes do manual labour. All this is peccata minuta. How many Swedish politicians have stolen form the Swedish people? Have public works contractors ever paid a 3% commission like President Maragall accused the co-party of Pujol and Duran Lleida? How many Swedish politicians have paternal inheritances in tax havens? How many sons of Swedish politicians are awash in black money? I would say not a single one, not even in white money. Sweden does not have half the parliament under criminal indictment like Valencia. Sweden does not have a President Rajoy who was paid in black in Madrid. Sweden does not have an abodicated king who had to have emergency immunity to stay out of jail as wil happen to his daughter most likely. Sweden does not have a corrupt presumed innocent, who admits before a judge that his party is corrupt -with dozens of criminal sentences- and Duran Lleida now has the gall to claim that he is the man to regenerate politics! Instead of playing the innocent he should do like the lapsed Swede of Catalonia Pujol and first regularize his accounts and then resign from all his posts, That would really be regeneration of Catalan politics. Olaf Palme never had millions in black. Definitely Jordi Pujol was never an Olaf Palme. In Catalonia there are very few Swedes and even fewer honest Swedish presidents.

(“L’herència sueca de Pujol,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 3 August 2014)

L’herència sueca de Pujol

per Josep C. Vergés

ToftaJosep C. Vergés al llac suec de Tofta, prop de Växjö, dilluns 28 de juliol. Primera foto: Ni Olaf ni Palme: El corrupte presumpte innocent Duran Lleida dóna lliçons de regeneració a un negre Jordi Pujol.

“A Catalunya hi ha molt pocs suecs, poquíssims” li puntuava amb exacta ironia Josep Pla al “milhomes,” com ell anomenava Pujol, quan pretenia fer de Catalunya Suècia. Ara que finalment Pujol ha reconegut el seu diner negre d’Andorra, resulta que jo estava a Suècia. Puc confirmar plenament el contrapunt de Pla: A Suècia hi ha molt pocs catalans, poquíssims. Pujol ho ha vist ben negre a Andorra per un llapis venut a preu d’or a Madrid. La família Pujol s’ha vist obligada a declarar els milions en negre abans que els hi passés com a Jordi Pujol junior, imputat criminal i per tant sense poder regularitzar els milions evadits.

Per què no va regularitzar Pujol senior fa dos anys amb l’amnistia fiscal del corrupte PP? Potser per l’informe de la policia fiscal sobre els milions amagats pels Pujol, seniors i juniors, a Suissa. Ja que tambè visc a Suissa em vaig oferir en carta pública al Diari de Girona a anar al seu banc suís perquè em lliurés un certificat declarant que no tenien ni havien tingut mai dipòsits pujolistes. Encara espero que Pujol em faci la carta d’apoderat perquè em donin la informació. Com hagués quedat Pujol regularitzant els seus ralets d’Andorra al mateix temps que sortia l’escàndol suis? No quedaria massa creible. Què passarà si fabriquen un altre llapis d’or massís a Suissa? Repeteixo la meva oferta de fer d’apoderat blanc. La història de l’herència del pare especulador de Pujol fa aigues. Per començar que heretin fills i néts. I per acabar que l’únic nét que fa política, Oriol de l’ITV, estigués desheretat doncs seria el be blanc de la família sense diner negre a Andorra. No serà que l’herència és un invent per justificar uns diners injustificables? El diner negre de Pujol a Andorra deixa Catalunya ben negre. A Suècia també hi ha negre. Aquest estiu estan reformant l’entrada d’Estocolm, com si fos la plaça de les Glòries de Barcelona. El caos total s’ha fet encara major quan inspectors han trobat que la meitat treballa en negre. Doblement negres, perquè pocs suecs rossos i blanquets agafen pic i pala. Però peccata minuta. Quants polítics suecs han robat als ciutadans suecs? Paguen el 3% de comissió els contractistes d’obres públiques com denunciava el president Maragall sobre el copartit de Pujol i Duran Lleida? Quants polítics suecs tenen paternals herències a paradisos fiscals? Quants fills de polítics suecs es veuen inundats de diner negre? Jo diria que ni un, ni tan sols de diner blanc. Suècia no té la meitat del parlament imputat criminal com a València. Suècia no té un president Rajoy que cobrava diner negre a Madrid. Suècia no té un rei abdicat a qui ha calgut correcuita donar-li immunitat per no acabar a la presó com segurament la seva filla. Suècia no té un corrupte presumpte innocent, que admet davant el jutge que el seu partit és corrupte -amb dotzenes de condemnes criminals- i ara diu Duran Lleida que serà l’home que regeneri la política! En comptes de fer-se el suec, que faci com l’exsuec de Catalunya Pujol i regularitzi els seus comptes primer i dimiteixi de tots els seus càrrecs segon. Això sí que seria regeneració de la política catalana. Olaf Palme no tenia milions en negre. Definitivament Jordi Pujol no era Olaf Palme. A Catalunya tenim molt pocs suecs i encara menys presidents suecs honestos.

(“L’herència sueca de Pujol,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 3 agost 2014)

4 August 2014 Posted by | News comment/Comentari al dia, Politics/Política | , | 2 Comments


The Corrupters’ Cream

by Josep C. Vergés

pujol-espanol-anoThe Madrid daily ABC named Jordi Pujol “Spaniard of the year.” Below: Catalan cream (and Spanish omelette): Cronyism and corruption.

Politicians are corrupt, but there are also the corrupters. The Corrupters and the Corrupt, as I titled my book on ethics and economics. Journalist Rafa Burgos investigates in “Catalan Cream” (Icaria): “The cases of political corruption in collusion with the media, business and banking without which this could not happen, with names which keep coming up and jump from the public to the private sectors, with a servile press and with protagonists who do not seem to know the meaning of the word ethics or the concept of the common good.

The corrupters and the corrupt do not pay taxes. The tax inspectors’ union estimates a tax fraud in 2010 of 43 billion euros, of which 37% was Catalan. Rajoy’s amnesty only recovered 3%. Only 729 taxpayers declared assets above 10 million euros when there are 143,000 millionaires, the ninth country in the world. The biggest defrauders start right at the top: “Javier de la Rosa paid 100 million euros to King Juan Carlos. The documentation found in a police search was destroyed by judge Joaquin Aguirre “so as not to damage the image of a third party.” The engagement ring of Leticia Ortiz was paid with a Noos credit card.” Noos is the family firm of the abdicated king’s daughter and her husband now on trial for corruption, The immaculate queen should take care to return her corrupt ring! From corrupters to corrupt: “There is no information on credits for parties before 2005. Since then the most indebted is PSC. No wonder the PSC oppoed the investigation of the top salaries and severance packages of La Caixa. Their untaxed bond issues (from 1980!) never came to trial. The tax debt was cancelled by the chief inspector in Catalonia Josep Maria Huguet, under investigation for corruption.” From corrupt to corrupters: Felipe González is paid 126,000 euros per year as board member of Gas Natural, which he finds “very boring.” The director of private water company Agbar Angel Simon was formerly the CEO appointed by PSC of the Barcelona Metropolitan Area that oversees water. Pujol’s lawyer Joan Pique, rents two flats to the judges Fernando Perez and Ezequiel Miranda who exonerated him from the Banca Catalana Case. His son Josep Pujol Ferrusola held a scholarship from La Caixa. His sister Mireia, who by the way failed in Catalan, also studied for free with a grant from the Catalan government. And the former Spanish bureaucrat and PP boss in Catalonia Alicia Sanchez Camacho has just bought a flat next to Gaudi’s Casa Batllo furnished with antiques from the USA. As former president Pasqual Maragall said: “There is a problem and this problem is 3%.” The same that the Siciliana mafia exacts in the former Catalan colony. The readers of Diari de Girona do not know how lucky they are. Moscow has nothing to envy on press freedom with Barcelona. Jesus Polanco owner of El Pais: “I’m a rent boy and I go to bed with whoever i want.” Javier Godo, owner of La Vanguardia, sacked his socialist editor Joan Tapia when the PP won their first absolute majority and appointed PP Antich “with a longterm marriage of convenience with the PP from whom he received envelopes with cash.” Neither corrupters nor corrupt, but as judge Santiago Vidal, persecuted for being Catalan and honest , warns: “In Catalan cream a final touch is usually added of a dash of sugar which once burnt forms a crust difficult to break.”

(“La crema dels corruptors,” by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 27 July 2014)

La crema dels corruptors

per Josep C. Vergés

crema-catalanaCrema catalana (i truita espanyola): amiguisme i corrupció. Primera foto: El diari madrileny ABC va proclamar Jordi Pujol “español del año.”

Els polítics són corruptes, però també hi ha corruptors. Corruptors i corruptes, com jo titulava el meu llibre sobre ètica i economia. El periodista Rafa Burgos ho investiga a “Crema catalana” (Icària): “Els casos de corrupció política i les connivències periodístiques, empresarials i financeres sense les quals no serien possibles, amb noms que es repeteixen i salten del sector públic al privat, amb mitjans de comunicació submisos i amb protagonistes que no semblen conèixer el significat de la paraula ètica o el concepte de bé comú.”

Corruptors i corruptes no paguen impostos. El Sindicat de Tècnics d’Hisenda calcula un frau fiscal el 2010 de 43 mil milions, el 37% del qual català. L’amnistia de Rajoy només ha aflorat el 3%. Tan sols 729 persones declaren tenir un patrimoni superior a 10 milions quan hi ha 143 mil milionaris, el novè país del món. Els primers defraudadors estan a dalt de tot: “Javier de la Rosa va pagar 100 milions a Joan Carles. La documentació que va trobar un registre policial fou destruida pel jutge Joaquin Aguirre “para no dañar la imagen de terceros.” L’anell de promesa de Leticia Ortiz fou comprada amb una tarja de Noos.” Noos és l’empresa familiar de la filla del rei abdicat i del seu marit, avui jutjats per corrupció. L’immaculada reina millor que torni l’anell de corrupte! De corruptors a corruptes: “Fins 2005 no es facilitaven dades dels crèdits a partits. El més endeutat era el PSC. Així s’entén que el PSC s’oposés a investigar les retribucions i indemnitzacions de la Caixa. Les participacions de les preferents (de 1980!) varen prescriure. La condonació la va signar el cap d’inspecció fiscal de Catalunya Josep Maria Huguet, imputat per corrupció.” De corruptes a corruptors: Felipe González cobra 126.500 l’any com a conseller de Gas Natural, que troba “muy aburrido.” El director d’Agbar Angel Simón és l’exgerent a proposta del PSC de l’Entitat Metropolitana de Barcelona, que regula l’aigua. Joan Piqué, advocat de Jordi Pujol, té dos pisos llogats als jutges Fernando Pérez i Ezequiel Miranda que l’exculparen del Cas Banca Catalana. Josep Pujol Ferrusola era becari de La Caixa. La seva germana Mireia, que per cert va suspendre català, ha estudiat també gratis amb beca de la Generalitat. I l’exfuncionària de l’Estat i pepecera Alícia Sanchez Camacho s’acaba de comprar un pis veí de de la Casa Batlló de Gaudí amb mobles antics importats d’Amèrica. Com deia Pasqual Maragall: “Tenen un problema i aquest problema és el 3%.” El mateix que cobra la màfia siciliana, excolonia catalana. Els lectors de Diari de Girona no saben la sort que tenen. Moscou no té res a envejar en llibertat de premsa a Barcelona. Jesús Polanco del Pais: “Yo soy un puto y me acuesto con quien me convenga.” Javier Godó de La Vanguardia va destituir el director socialista Joan Tapia quan el PP guanyava la primera majoria absoluta per nombrar PP Antich “que mantenia des de feia temps relacions de conveniència amb el PP del qual rebia sobres amb diners.” Ni corruptors ni corruptes, però com avisa el jutge perseguit per català i per honest Santiago Vidal: “A la crema catalana si sol afegir com a toc final un poc de sucre que, un cop cremat, forma una crosta difícil de trencar.”

(“La crema dels corruptors,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 27 juliol 2014)

2 August 2014 Posted by | Culture/Cultura, News comment/Comentari al dia, Politics/Política | , , | 5 Comments


Spain Loses Minus Catalonia

by Josep C. Verges


 14 Bayern footballers played in the World Cup, 7 of them with Germany. They scored 18 goals, second were Barça players with 10. Messi and Neymar’s Barça, not Spain. Below: PSOE absolutist Aragon, star speaker in Aznar’s PP think tank -more tank than think- FAES: “The people are not sovereign.”

Madrid despises Catalonia, but what is Spain without Catalonia? In football Spain has already seen that it can forget ever winning a World or European Championship again. And the economy? How will Madrid live, when it produces nothing without the taxes extracted from Catalans? What eternal subsidies will be paid to Andalusia, Estremadura and all Castile without breastfeeding from Catalans?


The serious and I would say football moderate Die Zeit said that World Champion Germany was a Guardiola team with seven players from his Bayern who played Barça style. They won against a solid Argentina of the Barcelona players Messi, best player of the tournament, and Mascherano who was really better in my opinion. They were not the laughing stock of Brazil who din’t have Alves and Neymar also from Barça. The only team where Catalonia did not shine was Spain. Spain was even more a disgrace than Brazil, the first world champion to fall in the first round. Spain loses without Catalonia, as football shows. When was Spain world champion and double European champion? When eight players were from Barça. When did Spain become a joke again? When it went back to absolutist quotas with a limit of four Catalan players. Madrid always hid that Spain were champions thanks to Catalonia. The captain was from Madrid and the manager a former Madrid coach. In Brazil, Madrid’s racial Spanish nationalism marginalized Catalans, as exemplified by Xavi on the bench. Result: total failure of absolutist Madrid. Just like in football Spanish nationalists continue to hiding the importance of Catalonia. They would like to destroy Catalonia as evidenced by the 2010 constitutional coup d’Etat of PP and PSOE destroying the Catalan Statute. Four years of multiple million strong demonstrations by Catalans has not changed the mind of the constitutional court judge for PSOE Manuel Aragon, guest star in Aznar’s FAES: “The big mistake was updating the Statute, not the sentence. Who cares if millions demonstrate in the streets. They do so because someone makes them. Nothing is spontaneous. The people are not sovereign, they cannot be free to decide. The sentence has never worried me. Time will show how good it was this sentence of the Catalan Statute.” He could not care less about the millions of Catalans protest that democracy does not rule. The votes of the Catalan Parliament and the Madrid Congress and the referendum of the Catalan people are not sovereign according to him. Why must we keep putting up with these absolutist thugs? What do they they think democracy is but sovereignty? The day Spain loses Catalonia, and this day comes closer every time a Spanish nationalist opens his mouth, Spain will suffer a shock that will make the loss of Cuba an anecdote. How will they live? How will they get to Europe? What will they produce? Without Catalonia Spain loses in football, loses in economics and loses in politics. Instead of voiding the constitutional coup d’Etat of 2010, Spanish nationalists carry on with their favourite sport which is not football but attacking Catalans. In reality they are attacking all Spain. The Spanish nationalists of PP and PSOE no longer have a majority in Spain. They are losing Catalonia and they are losing Spain.

(“Espanya perd sense Catalunya,” by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 20 July 2014)


Espanya perd sense Catalunya

per Josep C. Vergés

aragonL’absolutista del PSOE Aragón, conferenciant estrella de FAES el think tank PP -més tank que think- d’Aznar: “El pueblo no es soberano.” Primera foto: 14 jugadors del Bayern han jugat el mundial. Amb Alemanya eren 7. Han marcat 18 gols, seguits del Barça amb 10. El Barça de Messi i Neymar, no d’Espanya.


Madrid menysté Catalunya, però que és Espanya sense Catalunya? En futbol ja han comprovat que Espanya es pot oblidar de mai més guanyar un campionat del món o d’Europa. I en economia? De què viurà Madrid, que no produeix res, sense els impostos manllevats als catalans? Quines subvencions eternes cobraran Andalusia, Estremadura i tota Castella sense la mamella catalana?


El seriós i jo diria poc futbolero Die Zeit explica que la Campiona del Món Alemanya s’ha guardiolaritzat amb set jugadors del Bayern de Guardiola que juguen com el Barça. Enfront tenia la seriosa Argentina dels barcelonistes Messi, millor jugador del mundial, i Mascherano, per a mi realment millor. No han fet el ridícul de Brasil sense Neymar i Alves, també del Barça. L’únic equip on no ha brillat Catalunya és Espanya. Espanya ha fet encara més el ridícul que Brasil, la primera campiona del món que cau a les primeres de canvi. Espanya perd sense Catalunya, com demostra el futbol. Quan ha estat campiona del món i doble campiona d’Europa? Quan vuit jugadors eren del Barça. Quan ha fet el ridícul Espanya? Quan ha tornat a les quotes absolutistes amb un màxim de quatre jugadors catalans. El problema és que Madrid ha volgut amagar la realitat catalana quan Espanya ha estat campiona. El capità era del Madrid i el seleccionador exentrenador del Madrid. A Brasil, l’espanyolisme racial de Madrid ha marginat els catalans, amb el símbol de Xavi a la banqueta. Resultat: fracàs absolut dels absolutistes de Madrid. Igual que en el futbol els espanyolistes segueixen amagant la realitat catalana. Volen destruir Catalunya com mostra el cop d’Estat constitucional del PP i del PSOE destrossant l’Estatut el 2010. Quatre anys de múltiples manifestacions milionàries de catalans no han fet canviar d’opinió al jutge constitucional del PSOE Manuel Aragón, invitat estrella de la FAES d’Aznar: “El grave error fue la reforma estatutaria, no la sentencia. No pasa nada porque salgan a la calle millones de personas. La gente sale a la calle porque son llamados a salir por algunos. La espontaneidad no existe. El pueblo no es soberano, no es poder constituyente. La sentencia nunca me ha preocupado. Cuanto más tiempo pase más beneficios se encontraran en esta sentencia del Estatut.” L’importa un rave que milions de catalans es manifestin perquè la democràcia no mana. Els vots del Parlament de Catalunya, del Congrés de Madrid i el referèndum del poble català no són sobirans. Aquesta gentussa absolutista hem de seguir aguantant? Què es pensen que és democràcia sinó sobirania? El dia que Espanya perdi Catalunya, dia que s’acosta més i més cada cop que els espanyolistes obren la boca, Espanya tindrà un xoc que farà la pèrdua de Cuba una anècdota. De què viurà? Com arribarà a Europa? Què produirà? Sense Catalunya Espanya perd en futbol, perd en economia i perd en política. En lloc d’anul.lar el cop d’Estat constitucional de 2010, els espanyolistes segueixen amb el seu esport favorit, que no és el futbol sinó atacar els catalans. Ataquen en realitat tota Espanya. Els espanyolistes del PP i del PSOE ja no tenen majoria a Espanya. Perden a Catalunya i perden a Espanya.

(“Espanya perd sense Catalunya,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 20 juliol 2014)

22 July 2014 Posted by | Politics/Política, Sport/Esports | , | Leave a comment


Get every new post delivered to your Inbox.

Join 705 other followers

%d bloggers like this: