How the Mullahs Cheated/COM ELS MUL.LES FEREN TRAMPA

How the Mullahs Cheated

The mullah’s kiss of death to democracy

Why are there so few Ahmedinajad demonstrators on the streets of Iran? Astronomer Roukema exposes how the Iranian regime cheated on a grand scale in the presidential election by doubling and trebling dictator Ahmadinejad’s votes simply substituting on the police computer first digit 1s with 2s and 3s, so that 10,000 votes became 20,000 or 30,000 in a district, leading to the millions of phantom voters who cannot come out in support of the theocratic regime in the streets unlike the real voters of cheated winner Mousavi (Search Why the Iran Theocracy Failed, Only 12% Voted for Dictator Ahmadinejad, Dictator Ahmadinejad Hid the Votes).

Voting counts, like any mathematical event from the real world, must satisfy Benford’s Law of the random distribution of numbers, but dictator Ahmadinejad’s votes were overestimated by many millions. The total votes cast for all four candidates together exactly fit Benford’s Law, but not so the individual results of each candidate, especially for dictator Ahmadinejad with an excess of 2s and 3s in his first digits and an abscence of 1s contrary to Benford’s Law. The Iranian police rewrote the election results in their computer but could not ensure “random” repetitions were undetectable by this mathematical test. The theocratic regime doubled and trebled dictator Ahmadinejad’s first digits in a way not “obviously” like cheating, but with three times as many 2s and 3s as 1s millions upon millions of phantom votes made him the discredited winner by massive fraud.

(“Benford’s Law Anomalies in the 2009 Iranian Presidential Election,” by B.F. Roukema, Annals of Applied Statistics, 16 June 2009)

Com els mul.les feren trampa

Primera foto: El petó de la mort dels mul.les a la democràcia

Per què hi han tan poques demostracions a favor d’Ahmadinejad als carrers d’Iran? L’astrònom Roukema exposa com el règim iraní ha fet trampes a gran escala a les eleccions presidencials doblant i triplicant els vots del dictador Ahmadinejad amb la simple substitució a l’ordinador policial dels 1s del primer dígit per 2s i 3s, fent que 10.000 vots es convertissin en 20.000 o 30.000 en una circumscripció, totalitzant milions de votants fantasma que no poden sortir al carrer en suport del règim teocràtic a diferència dels votants reals del guanyador robat Mousavi (Veure search Per què la teocràcia iraní ha fracassat, Només un 12% va votar pel dictador Ahmadinejad, El dictador Ahmadinejad va amagar els vots).

El recompte de vots, com qualsevol fet matemàtic del món real, ha de satisfer la llei de Benford sobre distribució aleatòria dels números, però els vots del dictador Ahmadinejad surten sobrestimats en molts milions. El total de vots emesos per als quatre candidats junts s’ajusta exactament a la llei de Benford, però no així els resultats individuals de cada candidat, especialment del dictador Ahmadinejad, amb un excés de 2s i 3s en els seus primers dígits i una abscència d’1s contrari a la llei de Benford. La policia iraní regirava el resultat electoral en el seu ordinador sense poder evitar que les repeticions “aleatòries” no fossin detectables per aquest test matemàtic. El règim teocràtic doblava i triplicava els primers dígits d’Ahmadinejad d’una manera que no semblés “obviament” trampa, però amb tres vegades més 2s i 3s que 1s, milions i més milions de vots fantasmes el convertiren en guanyador desacreditat pel frau massiu.

(“Benford’s Law Anomalies in the 2009 Iranian Presidential Election,” per B.F. Roukema, Annals of Applied Statistics, 16 juny 2009)