Tie the pound to the euro/LLIGAR LA LLIURA A L’EURO

Tie the pound to the euro

by Josep C. Verges

Demagogue Blocher (left) is the richest man in Switzerland thanks to his dirty dealings. It would be in character that he speculated against the franc and lost big time believing he had the contacts to find out what the National Bank of Switzerland (centre) would do, but Governor Hildebrand (right) knew how to keep a secret. Below: Lord Oakeshot has called Osborne a trainee Chancellor at ”work by experience” and urged his replacement with the Liberal business secretary Vince Cable who knows his economics.  The Liberal peer resigned in 2011 after Osborne’s dirty deal with London banksters.

 

The pound is rising in value to the euro. It has not yet reached 1.50 euros to the pound as before the world financial crisis, which started in England lest we forget with the collapse of Northern Rock. First, Calamity Brown and then Country Supper Cameron weathered the crisis by the effective devaluation of the pound against its major trading partner by far, the eurozone. The pound fell by 27% in value, to 1.10. Today’s revaluation could not come at a worse moment, when Chancellor Osborne had planned to start a recovery. The solution: Tie the pound to the euro to stop further revaluation. A brave suggestion: go down again to 1.10.

 

After years of vicious media attacks and waves of London speculators against the euro, reality bites back with painful irony: Britain must tie the pound to the euro to prevent the collapse of its economy, which has not even restructured after all these years unlike Europe. Switzerland faced a similar revaluation last year when speculators brought the franc from 1.45 to 1.00 against the euro. Despite the attacks of the right, similar to the braying of Tories in England (none left in Scotland and Wales), the Governor of the Bank of Switzerland  Philipp Hildebrand pegged the franc at 1.20 to the euro. The Swiss franc is now part of the eurozone at a rate still too high for exports and tourism. But Switzerland has weathered the world crisis with positive growth throughout, 2.7% unemployment and falling consumer prices. The leader of the Swiss right Cristoph Blocher got his pound of flesh by smearing the Governor until Hildebrand resigned but the loudmouth is now under criminal indictment for stealing bank secrets, a heinous crime in Switzerland. The call of some liberals to replace historian Osborne with a chancellor who knows economics can be the opportunity to fix the pound to the euro and stop the rot. A rose is a rose by any other name. The europound will be a bitter pill to swallow for Little Englanders and for London banksters who already lost billions when Switzerland unexpectedly fixed the franc to the euro.

Lligar la lliura a l’euro

per Josep C. Vergés

Lord Oakeshot ha declarat que el canceller Osborne és un aprenent que “guanya experiència amb el treball” i exigeix el seu reemplaçament amb el ministre d’empreses, el liberal Vince Cable que com a mínim sap economia. El lord liberal va dimitir el 2011 pels acords bruts d’Osborne, amb els bancsters de Londres. Primera foto: El demagog Blocher (esquerra) és l’home més ric de Suïssa gràcies als seus negocis bruts. Seria típic d’ell especular contra el franc i haver perdut una fortuna creient que tenia els contactes per saber què faria el Banc Nacional de Suïssa (centre), però el governador Hildebrand (dreta) va saber mantenir-ho en secret.

La lliura està pujant de valor respecte l’euro. Encara no ha arribat lsa 1,50 euros per lliura d’abans de la crisi financera mundial, que cal no oblidar va començar a l’Anglaterra amb el col·lapse de Northern Rock. Primer, el calamitós Brown i després el pairaler Cameron han capejat la crisi gràcies a la devaluació efectiva de la lliura envers el seu principal soci comercial, de lluny, l’eurozona. La lliura esterlina va caure un 27% en valor, a 1,10. La revaluació d’avui no podia arribar en pitjor moment, quan el canceller Osborne havia planejat iniciar la recuperació. La solució: Lligar la lliura a l’euro per frenar la revaluació. Una opció valenta: tornar-la a baixar a 1,10.

 

Després d’anys d’atacs virulents dels mitjans i d’onades especulatives des de Londres contra l’euro, la realitat es revenja amb dolorosa ironia: Anglaterra hauria de lligar la lliura a l’euro per evitar el col·lapse de la seva economia, que ni tan sols s’ha reestructurat després de tants anys a diferència d’Europa. Suïssa va enfrontar una revaluació similar l’any passat quan els especuladors dugueren el franc d’1,45 a 1,00 respecte l’euro. Malgrat els atacs de la dreta, similars als brams conservadors d’Anglaterra (no en queden a Escòcia i Gal·les), el governador del Banc de Suïssa Philipp Hildebrand va lligar el franc a 1,20 amb l’euro. El franc suís forma part ara de l’eurozona a un nivell que segueix massa elevat per a les exportacions i el turisme. Però Suïssa ha capejat la crisi mundial sempre amb creixement positiu, 2,7% d’atur i la caiguda de preus al consumidor. El líder de la dreta suïssa Cristoph Blocher va obtenir la seva revenja amb falses acusacions al governador fins que Hildebrand dimitia, però el demagog es troba ara imputat criminalment per robar secrets bancaris, un greu crim a Suïssa. La crida d’alguns liberals a reemplaçar l’historiador Osborne amb un canceller que sap economia pot ser l’oportunitat per fixar la lliura a l’euro i aturar la davallada. Una rosa és una rosa amb qualsevol altre nom. L’eurolliura serà un dur cop per als anglesos aillacionistes i per als bancsters de Londres que ja havien perdut milers de milions quan Suïssa els va sorprendre fixant el franc a l’euro.