Ruinous Radial High Speed/L’AVE RADIAL RUINÓS

Ruinous Radial High Speed

Appropiately drawn in red ink, the radial high speed lines from Madrid all lose money, a monument to centralist stupidity (paid by others). Below: The town time forgot: Villena, one of three stops from Madrid to Alacant. The rest is La Mancha or desert in Arabic.

The Madrid newspaper El Pais criticises the absurdity of the radial high speed map with no economic justification. While Catalonia cut back health and education, the centralist State inaugurated a new high speed line to Alacant. Renfe is bankrupt but survives on subsidies from Catalan taxes. The entire Mediterranean, not just Catalonia, receives a disgraceful service without the budgeted investments while Madrid competes with China:

 

“The same train that opened the first high speed line between Madrid and Seville 21 years ago has now come to Alacant, which has become stop number 31 of the high speed network after the opening the 165 km Albacete-Alacant branch with an investment of €1.9 million. This has made ​​Spain the European country with the most kilometers of high speed -3100 kms- and second after China which is 20 times as large in area. In times of very tough cutbacks in health and education, some of the parameters projected for the high-speed network are clearly outdated. It is regrettable that some authorities again incurred in rosy projections on numbers of passengers. What happened to the Madrid-Valencia line advises modesty: The 3.6 million passengers expected became 1.9 the first year and only 1.7 million the second. Spending €11.5 million to build a station in Villena (population 35,000) repeats the mistakes of Tardienta and Lucena stations, sinking large investments for only a few dozen passengers a day”

(“AVE con mesura. La red de alta velocidad es un factor de progreso, pero su desarrollo debe ser revisado”, Editorial, El Pais, 19 June 2013)

L’AVE radial ruinós

Un poble oblidat en el temps: Villena, una de les tres parades de Madrid a Alacant. La resta és La Mancha o desert en aràbic. Primera foto: Justa la fusta dibuixades amb tinta vermella, les línies radials d’alt velocitat des de Madrid tortes perden diners, un monument al centralisme estúpid (pagat pels altres).

El diari madrileny El Pais critica l’absurditat de l’Ave radial que no té justificació econòmica. Mentre Catalunya retalla sanitat i educació, l’Estat centralista inaugura un nou Ave a Alacant. Renfe està arruinada però sobreviu subvencionada pels impostos catalans. Tot el Mediterrani, i no tan sols Catalunya, rep un servei infame sense les inversions pressupostades mentre els madrilenys competeixen amb Xina:

 

“El mismo tren que inauguró el primer trayecto del Ave entre Madrid y Sevilla hace 21 años ha llegado ahora a Alacant, que se ha convertido en la estación número 31 de la red de alta velocidad con la inauguración del tramo Albacete-Alacant de 165 kms y una inversión de €1,9 millones. Ha convertido a España en el país europeo con más kilómetros de Ave —3.100 kms— y el segundo después de China, con una extensión 20 veces mayor. En momentos de ajuste durísimo en sanidad y educación, algunos parámetros con los que se proyectó la red de alta velocidad han quedado claramente desfasados. Resulta lamentable que algunas autoridades hayan incurrido de nuevo en proyecciones desmesuradas sobre el número de pasajeros. Lo ocurrido con el tramo Madrid-Valencia aconseja realismo: los 3,6 millones de pasajeros previstos se quedaron en 1,9 el primer año y en 1,7 millones el segundo. Haber destinado €11,5 millones a construir una estación en Villena (35.000 habitantes) hace temer el error de estaciones como las de Tardienta o Lucena, que implican importantes inversiones y en las que apenas se apean unas decenas de pasajeros al día.”

(“AVE con mesura. La red de alta velocidad es un factor de progreso, pero su desarrollo debe ser revisado”, Editorial, El Pais, 19 juny 2013)

The Fall of the Euro and Back to the Pesseta/LA CAIGUDA DE L’EURO I EL RETORN A LA PESSETA

 

 

SALUT I PESSETES

 

I L’EURO A FER PUNYETES?

 

El Racó d’Ulisses

 

Tertúlia moderada per Carles López amb

 

l’economista, col.laborador de Diari de Girona i editor de La República Catalana

 

 

JOSEP C. VERGÉS

 

 

 

Restaurant Can Rosich, Pineda de Mar

 

Carrer del Mar 122, Telèfon 937 672 887

 

Dimecres 12 juny a les 19 hores

 

Round table on the future of the euro and back to the pesseta

 

 

 

UK: Invest in Catalonia/REGNE UNIT: INVERTIU A CATALUNYA

UK: Invest in Catalonia

 

Multinational team of Fusion for Energy in Josep Pla Street N. 2 by the Diagonal on the Barcelona seafront. Below: Alba Synchrotron of Cerdanyola del Valles in the Barcelona region.

 

While Madrid is busy boycotting and discriminating against Catalonia, the British government sees investment opportunities and recommends investing in Catalonia:

 

“Catalonia has 7.5 million inhabitants -16% of the total Spanish population- and contributes 19% to Spanish GDP. Nearly 14.5 million foreign tourists visited Catalonia last year, and the resident foreign population is over 1 million people, mainly coming from Europe (31%). The region has active regional government policies to promote innovation with 21% of Spanish investment on R&D and 34% of its patents. Last year Catalonia attracted €146 millions from the EU’s 7th Framework Programme, and €529 million since 2007. There is a clear opportunity for UK companies in the biotech sector to either partner with Catalan companies to share portfolio and R&D or to use local distributors to access the opportunities in the region. BioCat (Catalonia’s bioregion) is home to over 350 companies, including some of the strongest in the pharmaceutical sector, both home grown and international. 60% of Spanish pharmaceutical companies are located in Barcelona. There are 9 science and technology parks, 12 universities, 400 research centres carrying out research related to life sciences and over 200 hospitals. Catalonia has 3,349 ICT companies and almost 70% of them are located in the Barcelona area. The high capacity, security and reach of ICT infrastructure available together with the strategic geographic location of the city have helped Barcelona to be nominated as Mobile World Capital until 2018. The Barcelona area also hosts SEPCPhO and ALBA, the new-generation synchrotron radiation facility, making it one of the most strategic locations in Southern Europe for R&D activities. Barcelona is an important centre for creative industries. Strengths in design including textile, industrial design and architecture, and associations such as FAD and BCD, with strategic areas applied, for example, to smart cities. IT based media -including software, television, radio and advertising- also plays a powerful role. Catalonia has a strong industrial base. Sectors like automotive (Nissan and Volkswagen-Seat), textile, construction and industrial metal have a big presence. Catalonia is home, amongst others, to Abertis, the European leader in infrastructure management, and Agbar, multinational company expert in water management solutions and technology. Waste management and Energy sectors are well developed. The headquarters of Fusion for Energy, the EU’s joint undertaking for ITER, are based in Barcelona as well. ITER is the world’s largest scientific partnership that aims to demonstrate fusion as a viable and sustainable source of energy, and it brings together seven parties that represent half of the world’s population –the EU, Russia, Japan, China, India, South Korea and the United States. Barcelona hosts several key international fairs.”

 

(“Take a Look at Catalonia” by HM Government et al, 27 May 2013)

 

 

https://www.gov.uk/government/world-location-news/take-a-look-at-catalonia

 

 

 

Regne Unit: Invertiu a Catalunya

 

 

El Sincrotró Alba a Cerdanyola del Vallès. Primera foto: L’equip multinacional de Fusion for Energy al carrer Josep Pla n° 2, cantonada Diagonal mar, de Barcelona.

 

Mentre Madrid segueix obsès en boicotejar i discriminar contra Catalunya, el govern britànic hi veu oportunitats i recomana invertir a Catalunya:

 

“Catalunya té 7,5 milions d’habitants, 16% de la població espanyola, i contribueix el 19% al PNB espanyol. Uns 14,5 milions de turistes estrangers visitaren Catalunya l’any passat, i la població estrangera resident supera el milió de persones, la majoria europea (31%). La regió té una activa política del govern regional per promoure la innovació, amb el 21% de la inversió espanyola en investigació i recerca i el 34% de les seves patents. L’any passat Catalunya va atreure €146 milions del 7é Programa Marc de la UE, sumant €529 milions des de 2007. Les empreses angleses del sector de biotecnologia tenen una clara oportunitat ja sigui de trobar un soci català per a compartir la seva especialitat i investigació i recerca o bé de contractar distribuidors locals per a accedir a les oportunitats de la  regió. BioCat, la bioregió de Catalunya, és seu de més de 350 empreses, incloses algunes de les més potents del sector farmacèutic, tant autòcton com internacional. El 60% de les empreses farmacèutiques espanyoles es troben localitzades a Barcelona. Catalunya té 9 parcs de ciència i tecnologia, 12 universitats, 400 centres de recerca dedicats a la investigació de ciències humanes i més de 200 hospitals. Té 3.349 empreses d’ICT, tecnologia d’informació i comunicació i un 70% d’elles localitzada a l’àrea de Barcelona. L’alta capacitat, seguretat i extensió de la infraestructura disponible d’ICT, junt a la localització geogràfica estratègica de la ciutat, han permès que Barcelona fos seleccionada com a Mobile World Capital fins al 2018. L’àrea de Barcelona també acull SEPCPhO i ALBA, la instal.lació de radiació sincrotrònica de nova generació, que fa que sigui una des localitzacions més estratègiques d’Europa meridional per a activitats d’investigació i recerca. Barcelona és un important centre per a les indústries creatives. Destaca en disseny entre d’altres tèxtil, industrial i arquitectura, i en associacions com FAD i BCD, amb àrees estratègiques aplicades per exemple a les ciutats intel.ligents. Mitjans tipus IT –com programaris, televisió, ràdio i publicitat- també juguen un paper important. Catalunya té una forta base industrial. Sectors com l’automoció (Nissan i Volkswagen-Seat), tèxtil, construcció i metal.lúrgia mantenen una presència molt significativa. Catalunya és la seu entre d’altres d’Abertis, líder europeu en gestió d’infraestructures, i Agbar, la multinacional experta en solucions i tecnologia de gestió d’aigua. Els sectors de gestió de residus i d’energia estan ben desenvolupats. La seu central de Fusion for Energy, l’empresa conjunta de la UE per a ITER, es troba també a Barcelona. ITER és la col.laboració científica més gran del món que vol demostrar la viabilitat i sostenibilitat de la fusió com a font energètica, agrupant set participants que representen la meitat de la població mundial –UE, Rússia, Japó, Xina, India, Corea del Sud i Estats Units. Barcelona acull algunes de les fires internacionals més significatives.”

 

(“Take a Look at Catalonia” per HM Government et al, 27 maig 2013)

 

 

https://www.gov.uk/government/world-location-news/take-a-look-at-catalonia

 

50% Youth Unemployment/EL 50% DE JOVES ATURATS

 50% Youth Unemployment

 

by Josep C. Verges

 

 

Special needs school in Tortosa visit a Catalan employment office. Below: The Spanish bull is not real, the wind turbines are just as dead with subsidies gone but the bureaucrat heaven in Madrid is fine says William Chislett.

 

 

 

The former Times Madrid correspondent William Chislett says unemployment is not as dramatic as statistics state. Real youth unemployment is 20%, a number backed by the OECD and Eurostat. Why the confusion that more than half are unemployed? The reason is lumping together with those who study or undergo professional training. Not all young people are looking for work and those registered in a bureaucratic office will almost certainly be studying as well.

 

 

 

“Hispanist Henry Ettinghausen writes to me from La Pera, the navel of the Emporda, that he does not understand anything about unemployment, especially the young. Are really more than half unemployed? Why don’t they start a revolution? Where are the young people on the street all day with nothing to do as the Arabs of Algiers or Cairo? We are used to seeing them bored and without a future. And lately taking the future into their own hands because they have nothing to lose, as in Syria, the last of the despotic dominoes about to fall. What about here? Before the crisis, 57% of young Catalans studied. In 2011, the latest data available, this had grown to 88% of under 25s. The youth response to the crisis has been to increase studies by a third. The same is true in Germany. Their youth unemployment has always been low, hidden for years through professional training courses. 68% of young Berliners studied before the crisis and now it is 65%. So the disparity has switched from 11 points less to 23 points more in Catalonia, which is this third of Catalans that increased their level of education. In contrast in Germany a third of young people work today, the same as before the crisis. Catalans may find no work because of the crisis, but they are improving their education to be able to find work here or abroad. Of course not everything is solved by training. Catalonia has destroyed 7% of jobs while Berlin created 4% more during the crisis. Our problem is not so much mass unemployment, rather too little work. The weakest suffer most: young people, women and over fifty. But there are solutions, says European Commissioner for Employment Laszlo Andor. Spain has a chaotic 33 different contracts. He proposes a single contract. His goal is that before the end of the decade 75% of the population has a job. To put in context Catalonia is now at 62% and Berlin five points more. This means we have to increase the workforce by two points a year. The single contract facilitates recruitment and reduces the black economy, which is a product largely of bureaucratic hurdles. Catalan economics minister Mas Colell in addition proposes turning civil service into normal work contracts, resulting in a more felxible administration. It would be easier to fire, but also easier to recruit. We would have a more just society without the privileges of public officials. A single contract would open up jobs for the young, women and today’s marginalized people. If we can really reduce unemployment by half, that really would be something!”

 

 

(“L’atur és la pera,” by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 19 May 2013)

 

 

 

El 50% de joves aturats

 

per Josep C. Vergés

 

 

El toro hispànic és pura llauna i els ventiladors també estan ben morts sense les subvencions, però el cel dels buròcrates, Madrid, va com un llum diu William Chislett. Primera foto: Joves d’educació especial de Tortosa visiten l’oficina de treball de la Generalitat.

 

 

 

L’excorresponsal a Madrid del Times William Chislett diu que l’atur no és tan dramàtic com ho pinten les estadístiques. L’atur real dels joves és del 20%, xifra avalada per l’OCDE i Eurostat. A què ve la confusió amb més de la meitat d’aturats? Doncs per la barreja dels que estudien o fan cursos de formació professional. No tots els joves busquen feina i els registrats a una oficina burocràtica, ben segur també estudien.

 

 

 

“L’hispanista Henry Ettinghausen m’escriu des de La Pera al melic de l’Empordà que no entén res sobre l’atur, sobretot dels joves. Realment més de la meitat estan aturats? Com és que no fan una revolució? On són els joves al carrer tot el dia sense res a fer com els àrabs d’Alger o El Caire? Estem habituats a veure’ls avorrits i sense futur. O prenent el futur a les seves mans perquè tampoc tenen res a perdre, com a Síria, el darrer dels dominós despòtics a punt de caure. Què passa a casa nostra? Abans de la crisi el 57% dels joves catalans estudiava. El 2011, la darrera dada disponible, havia crescut al 88% dels menys de 25 anys. La resposta dels joves a la crisi ha estat augmentar en un terç els que estudien. El mateix passa a Alemanya. El seu atur juvenil sempre ha estat més baix perquè quedava amagat des de fa molts anys pels cursos de formació professional. El 68% de berlinesos joves estudiava abans de la crisi i avui el 65%. Així que la desproporció ha passat d’11 punts menys a 23 punts més a Catalunya, que és aquest terç de catalans que ha incrementat el seu nivell d’estudis, mentre a Alemanya només un terç dels joves treballa, ara igual que abans de la crisi. Potser els catalans no treballin tant ara per la crisi, però estan millorant la seva formació per trobar feina aquí o fora. És clar que no tot ho resolt la formació. Catalunya ha destruit un 7% d’ocupació mentre Berlin creava 4% més feina durant la crisi. Patim massa atur o, més ben dit, tenim massa poca feina. Pateixen els més febles, a més dels joves, les dones i els més de 50 anys. Però hi ha solucions, diu el comissari europeu d’ocupació Laszlo Andor. Espanya té un caos de 33 modalitats de contractació. Ell proposa una finestreta única. El seu objectiu és que abans de finalitzar la dècada el 75% de la població activa tingui feina. Per fer-nos la idea a Catalunya avui és el 62% i a Berlin cinc punts més. Vol dir que hem d’augmentar dos punts per any la població activa. El contracte únic facilita la contractació i redueix el treball en negre producte en gran part pels obstacles burocràtics. El conseller d’economia Mas Colell a més proposa convertir els contractes públics en laborals, flexibilitzant l’Administració. Serà més fàcil acomiadar, però també més fàcil contractar. I tindrem una societat més justa sense els privilegis dels funcionaris. Un contracte únic permetrà l’entrada a la feina dels joves, dones i gent gran avui marginats. Si aconseguim reduir l’atur a la meitat, això sí que serà la pera!”

 

 

(“L’atur és la pera,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 19 maig 2013)

 

Renfe’s Centralist Train Wreck/La centralista Renfe descarrila

Renfe’s Centralist Train Wreck

 

Red Renfe’s red ink: Double decker six car units to carry a total of five passengers a day between Madrid suburb Cercedilla and Segovia, the most inefficient and loss making route of inefficient and loss making Renfe. Below: Renfe’s red routes to be supressed. None along the Mediterranean. Renfe loses €21 per passenger on five lines out of Madrid.

 

Renfe loses millions with the high-speed trains, but cannot cut back on the PP’s neo-centralism. But there are no more subsidies so the old centralism must go, reducing one third of middle distance trains in inner Spain where trains run 80% empty and make a 70% loss.

 

Renfe defines trains that are 79% empty as “efficient.” And trains with 69% losses also are “efficient.” But it is a step in the right direction that Renfe is cutting down services for 127 routes in inner Spain and closing down 48 routes with an average load of 8%. In other words Renfe trains that are 92% empty and have losses of 84%. 15 routes carry less than one thousand passengers a month. Of the 48 to be closed down by Renfe only three exceed 275 passengers per day. The average number of passengers is 33 per day per route, not per station, where many stops have zero passengers per day.

 

(“Fomento suprimirá 48 líneas de Renfe. El plan pretende ahorrar 87 millones con la eliminación de trayectos de media distancia que usan 1,6 millones de viajeros al año y la reducción del 32% de la oferta,” by Ramón Muñoz and Miguel Jiménez, El País, 16 May 2013)

 

La centralista Renfe descarrila

 

 

Renfe suprimeix les línies vermelles, però cap al Mediterrani. Madrid perd €21 per passatger en cinc línies que surten de la ciutat. Primera foto: Tinta vermella per la Renfe de vermell: Trens de 6 unitats de doble nivell per transportar en total cinc passatgers al dia entre el suburbi de Madrid Cercedilla i Segòvia, la línia més ineficient i amb més pèrdues de la ineficient i generadora de pèrdues Renfe.

 

Renfe perd milions amb l’AVE, però no pot retallar el neocentralisme del PP. Així que, per falta de subvencions, retalla el vell centralisme, reduint un terç de la mitjana distància de l’Espanya interior on els trens van més del 80% buits i tenen 70% de pèrdues.

 

Un tren que va només 79% buit Renfe el considera “eficient.” I si només perd el 69% també és “eficient.” Però ja és un pas que redueixi el servei de 127 línies interiors i tanqui 48 línies amb una mitjana d’ocupació del 8%. És a dir els trens de Renfe van el 92% buits i tenen unes pèrdues del 84%. 15 línies duen menys de mil passatgers al mes. De les 48 que tanca Renfe només tres superen els 275 passatgers al dia. La mitjana de passatgers és de 33 al dia per línia, no per estació, on moltes parades tenen zero passatgers al dia.

 

(“Fomento suprimirá 48 líneas de Renfe. El plan pretende ahorrar 87 millones con la eliminación de trayectos de media distancia que usan 1,6 millones de viajeros al año y la reducción del 32% de la oferta,” per Ramón Muñoz i Miguel Jiménez, El País, 16 maig 2013)

 

Why Rajoy Negotiates: Madrid Is Finished/PER QUÈ NEGOCIA RAJOY: MADRID S’ENFONSA

Why Rajoy Negotiates: Madrid Is Finished

by Josep C. Verges

Catalan Bay in Gibraltar where Catalans landed in the conquest of Gibraltar from the Spanish empire. Below: Madrid’s “national” road in Girona.

Independence has been exclusively treated from the perspective of what will happen to Catalonia. Everyone sings their preferred tune, humming soft Havaneras or screaming violent Flamenco, depending on whether they are in favour or against. Catalonia will flourish like never before or the seven plagues of Egypt, or rather Madrid, will fall. So, why is Rajoy now negotiating with Mas?

 

An example of Madrid catastrophism is the Instituto de Estudios Economicos, so provincial that it awards the Castile and Leon prize. President Jose Luis Feito affirms that Catalonia will lose 20% of its GDP because Spain will close its borders, Europe will expel European citizens with full rights and will not permit the use of the euro. The new director Joaquín Trigo, who has done his entire career in Foment del Treball in Barcelona founded by Catalan nationalist Francesc Cambo, now leads the anti-Catalan brigade in Madrid: “Catalan has become obligatory and exclusive. Shop signs must be in Catalan, enforced by volunteer informers, although Chinese, Turkish and other languages are tolerated.” Joaquim Trigo, as he called himself before in Catalan, really believes all this or is lying a necessary condition of living in Madrid? This seems the case when he admits that costs are nowhere near what his president has made up. The Czech and Slovak divorce reduced trade, not GDP!, by 6% between them during five years. Negligible. Catalonia is not Gibraltar. Franco’s closure of the border has not sunk Gibraltar. Gibraltar is smaller than Olot, while Catalonia is the size of Switzerland. If Spain closes the border, all its trade with Catalonia will be lost. Add the loss of the 27% of Spanish exports belonging to Catalonia, and border closure would cost close to a third of Spain’s GDP. In addition, the boycott would prevent Spanish trade directly to Europe. Valencian oranges and Andalusian cucumbers would have to detour through Roncesvalles, singing the song of Roland, the French hero, not the Spanish political crook. Or take a risky Via Crucis through the Basque Country. Madrid will also lose a third of its tax base from Catalonia. In fact the financial debacle will still be higher because oligopolies pay their taxes in Madrid and what they extract from Catalonia will no longer be there. A third of the business interests in electricity, banking, telephone, shopping malls or multimedia will vanish and their taxes remain in Catalonia. How will Madrid pay for the 2020 Madrid Olympics without taxing the Catalans? Without a treaty with Catalonia Madrid will have to keep all Spanish public debt. This would result in a massive rise in the cost of new debt, which coupled with the loss of the Catalan market and Catalan exports would lead to a Greek crisis in Madrid. Madrid and Andalusia together fail to export as much as Catalonia. Spain, not Catalonia, is in danger of expulsion from the euro. Independence won’t be paid just by Catalonia, but also Spain and even more so the incompetent and exploiting elites of Madrid. So less threats from Madrid and more negotiations by Rajoy, as Catalonia has always wanted.

(“Per què negocia Rajoy: Madrid s’enfonsa,” by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 1 April 2013)

Per què negocia Rajoy: Madrid s’enfonsa

per Josep C. Vergés

La carretera “nacional” de Madrid a Girona. Primera foto: Catalan Bay a Gibraltar on els catalans desembarcaren en la conquesta de Gibraltar de l’imperi espanyol.

La independència ha estat exclusivament tractada sobre què passarà a Catalunya. Cadascú rema cap a la seva cala, cantant dolces havaneres o escridassant violent flamenc, segons sigui o no favorable. Catalunya anirà com oli en un llum, o ens cauran les set plagues d’Egipte, o més aviat de Madrid. Però, per què negocia ara Rajoy amb Mas?

 

Un exemple del tremendisme de Madrid és l’Instituto de Estudios Económicos, tan provincià que dóna el premi Castilla y León. El seu president José Luis Feito afirma que Catalunya perdrà el 20% del PIB, Espanya tancarà la frontera, Europa expulsarà uns ciutadans europeus de ple dret i no ens deixarà utilitzar l’euro. El nou director Joaquin Trigo, que ha fet tota la carrera al Foment del Treball fundat pel catalanista Francesc Cambó, rebla el clau anticatalà: “El idioma se hacía obligatorio y único. También la exigencia de rotular en catalán con delatores voluntarios, si bien con tolerancia para idiomas como el chino, turco y otros.” Joaquim Trigo, com es feia dir abans, s’ho creu o és que li cal dir mentides a Madrid? Això sembla quan ell mateix admet que el cost no serà ni de lluny el que s’inventa el seu president. L’escissió txeca i eslovaca va costar durant cinc anys un 6% del comerç entre elles, no del PIB! Negligible. Catalunya no és Gibraltar. El tancament franquista de la frontera de Gibraltar no l’ha enfonsat. Gibraltar és més petita que Olot, mentre Catalunya és com Suissa. Si tanca la frontera, Espanya perd tot el seu comerç que va a Catalunya. Sumat al 27% del comerç espanyol que Catalunya exporta al món, tancar fronteres costaria a Espanya un terç del seu PIB. A més el boicot impossibilita que el comerç espanyol vagi directe a Europa. Les taronges valencianes i els cogombres andalusos hauran de voltar per Roncesvalles, cantant la cançó de Roldan, l’heroi francès, no el lladre polític espanyol. O bé fer un arriscat Via Crucis pel País Basc. A més Madrid perd un terç dels seus impostos que ara cobra de Catalunya. En realitat el daltabaix financer encara serà major, perquè els oligopolis paguen els seus impostos a Madrid i la part que extreuen de Catalunya ja no hi és. El terç de negoci elèctric, bancari, telefònic, gran superfície o multimèdia desapareix i els impostos es queden a Catalunya. Com pagarà Madrid les Olimpíades 2020 sense fiscalitzar els catalans? El deute públic se’l menja tot Madrid si no pacta amb Catalunya. Això provocaria una pujada massiva del cost del seu nou deute, que sumat a la pèrdua del mercat català i de les exportacions catalanes, provocaria una crisi grega a Madrid. Madrid i Andalusia juntes no arriben a l’exportació catalana. Espanya, no Catalunya, perilla d’expulsió de l’euro. La independència no la paga només Catalunya, sinó Espanya i, encara més, les incompetents elits extractives de Madrid. Menys amenaces de Madrid i més negociacions de Rajoy, com sempre ha volgut Catalunya.

(“Per què negocia Rajoy: Madrid s’enfonsa,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 1 abril 2013)

No Haircut for Cyprus President: €21 Million to London/EL PRESIDENT DE XIPRE EVADEIX €21 MILIONS A LONDRES

No Haircut for Cyprus President: €21 Million to London

Look clean hands! Anastasiades doesn’t believe in capital controls or haircuts. Below: Extract from bankrupt Laiki Bank published by Xaravgi, the main Cyprus paper, with the account practically empty until five deposits were made on 12 March and the same day and 13 March €21 million transferred to London.

Cyprus president Nikos Anastasiadis, three days before the Euro Group meeting of 15th March which imposed a compulsory levy on deposits in Cyprus banks, transferred €21,000,525 from Cyprus to London, avoiding the 60% haircut and capital controls he knew were coming.

 

The Cyprus daily Xaravgi reported on Sunday, publishing the bank extract, that Anti Loutsios and Sons Ltd deposited on 12 March 5 cheques in the bankrupt Laiki Bank totalling €21,000,525. Elsa, one of Anastasiadis two daughters, is married to Jannis Loutsios. The extract shows that the same day €10,500,262 was transferred (TTOUTO25/0032558) to Barclays Bank and Bank of Cyprus in London. The following day, 13 March, a second transfer (TTOUTO25/0032560) sent the other half to the City. Cyprus Finance Minister Michalis Sarris has admitted that Anastasiadis knew about the imminent Euro Group plan of a compulsory levy on deposits. Anastasiadis denied that he had prior knowledge. Anastasiadis had always insisted that a compulsory levy on deposits in Cyprus was unthinkable. A haircut would be a “disaster” for Cyprus he said. When the transfers were made on 12 and 13 March there were no capital controls. These capital controls were established on 28 March to prevent a massive capital flight. Cypriot banks remained closed from 16 to 27 March.

(“Anastasiadis-Clan schaffte vor Haircut Geld außer Landes,” by Ferry Batzoglou, Wiener Zeitung, 1 April 2013)

El President de Xipre evadeix €21 milions a Londres

Extracte del banc fallit Laiki publicat per Xaravgi, el principal diari de Xipre, amb el compte pràcticament a zero que rep cinc ingressos el 12 març i transfereix el mateix dia i el 13 març €21 milions a Londres. Primera foto: Mireu mans netes! Anastasiades no creu en controls de capital o en retallades.

El president de Xipre Nikos Anastasiadis, tres dies abans de la reunió de l’Eurogrup del 15 març que imposa una retallada forçosa als dipòsits en bancs de Xipre, va transferir €21.000,525 des de Xipre a Londres, evitant perdre el 60% en la quitança i els controls de capital que sabia venien.

 

El diari de Xipre Xaravgi destapava diumenge, publicant l’extracte bancari, que Anti Loutsios and Sons Ltd havia ingressat el 12 març 5 xecs en el fallit Banc Laiki per un total de €21.000.525. Elsa, una de Anastasiadis dues filles, està casada amb Loutsios Jannis. L’extracte mostra que el mateix dia el banc transferia €10.500.262 (TTOUTO25/0032558) a Barclays Bank i Bank of Cyprus a Londres. L’endemà 13 març una segona transferència (TTOUTO25/0032560) enviava l’altra meitat a la City. Michalis Sarris, ministre de finances de Xipre, ha admès que Anastasiadis coneixia els plans imminents de l’Eurogrup d’una retallada  obligatòria dels dipòsits. Anastasiadis ha negat que en tenia coneixement previ. Anastasiadis sempre ha insistit que una retallada dels dipòsits a Xipre era impensable. Una quitança seria un “desastre” per Xipre deia. Quan les transferències es duen a terme el 12 i 13 de març no hi havia controls de capital. Aquests controls de capital s’establiren el 28 març per evitar una fugida massiva de capitals. Els bancs xipriotes estigueren tancats del 16 al 27 març.

(“Anastasiadis-Clan schaffte vor Haircut Geld außer Landes,” per Ferry Batzoglou, Wiener Zeitung, 1 abril 2013)

Madrid Attacks Catalonia/MADRID ATACA CATALUNYA

Madrid Attacks Catalonia

Catalonia is not Spain: 100,000 chant Independence! in Barça stadium every 17,14 minute of play of each half. In 1714 French and Spanish absolutists occupied Catalonia. Below: Madrid: “These conflicts cannot be resolved democratically by a vote. Catalonia would have to pay reparations to Spain. It could lead to an open conflict whose consequences could be tragic for all.” Catalonia: “The need for a political framework to disconnect from the major inefficiencies generated with capitalism under the extractive elites of Spain. The separation of Slovakia and the Czech Republic was apparently painless and trade between the two fell only 6%.”

The Madrid Institute of Economic Studies IEE, that awards the provincial Castile and Leon prize, has declared war in “The Catalan Question Today.” Cowritten by Madrid and Catalan economists, the false Madrid catastrophism of an (invented) 20% decline in Catalan GDP from a Spanish boycott of independence is contradicted by the Catalans. And what will happen to Madrid after losing the Catalans and one third of its taxes?

 

Madrid’s Jose Luis Feito: “Negative consequences for Catalonia of the  inevitable retaliation: Spain and the EU would buy less and multinationals leave Catalonia, out of the EU for an indefinite period but, in any case, very long. This would happen even in the case that the secession was friendly. The cost would be 20% of Catalan GDP. The exit from the euro would lead to heavy capital outflows. Devaluation and inflation would be 50%. These predictions may seem excessive or unduly apocalyptic. Separatists are right when they say that the transition costs would be shot term. They don’t know what they are doing because they don’t know what they are undoing.”

Catalan Oriol Amat: “Sales to the rest of Spain represent one third of the total. This percentage has decreased with the increasing internationalization. The impact of a Spanish boycott would be minor. It seems clear that there will be a boycott but a poll by CECOT shows that 66% of businesses are not afraid. The most likely scenario is a fall of 4% in Catalan GDP. Other studies predict a decline in trade with Spain of 80% to Spain-Portugal levels, with an impact of 9% of GDP. The Spanish Foreign Office puts the drop at 19% by closing Spanish borders and exit the EU. An undesired side effect for the anti-independence argument is that there would be a reduced dependence on trade with Spain. Also the boycott of Catalan products may produce a boycott of Spanish goods that would significantly reduce the overall impact. Several multinationals have stated that they have no plans to leave in case of independence. An independent state could attract more multinationals as has been the case in Slovenia or Slovakia. Independence supporters have shown that the impact is only slightly negative or even positive. Who has most to lose is Spain. On the other hand the Madrid organisations opposed to independence conclude with extremely adverse impacts for Catalonia.”

Madrid’s Donato Fernandez: “Catalonia has never aspired to be an independent state because it is part of the Spanish heartland. Secessionism is an artificial and absolutely new question fuelled by the Constitutional Court judgement against the Catalan Statute. But since the question is now raised there is no other viable solution that to reach some kind of consensus with a political settlement that may involve the amendment of the Constitution to find a solution to this problem. If that agreement is not found, Catalonia cannot be condemned to remain for ever in Spain. Independence has such a high cost that it can mean the ruin of Catalonia. But also of Spain.”

Catalan Valenti Pich: “Spanish Autonomies have limited discretion to set taxes and in many cases the creation of new taxes has led to central government appeals to the Constitutional Court. Catalonia is the Autonomy where most taxes are taken from citizens with an income tax of 56% compared to 52% nationally.”

Madrid’s Clemente Polo: “Catalan exports to Spain compete on equal terms with the rest of the EU. The same happens in reverse and the intensity of trade flows with Spain has decreased. The Catalan benefits accruing to the Spanish market no longer compensate for the higher tax burden. In 2005 Catalan exports to Spain accounted for 22% of value added. Catalonia became Spain’s factory at the obvious cost of lowering the economic welfare of the rest of Spain. The secession of Catalonia goes against the spirit that conforms the EU. The attempt to keep the euro will pose problems for the Catalan economy. Risk premiums would be increased by the uncertainty that a new state generates. It is clear that masses of companies would legion would move their tax base to Spain. It will be difficult to convince foreigners to continue betting on Catalonia when they can locate in Spain. A very serious problem will be the division of public investment and national debt. These conflicts cannot be resolved democratically by a vote. A purely political approach to the independence of Catalonia ignores that assets transfers take place where the winner keeps all the public investment and the loser all the debts. Only if an overwhelming majority votes in favour of independence, say 80% of the census- is it acceptable. Even this civilized independence scenario would be very burdensome. Catalonia would have to pay the agreed reparations to Spain. Not accepting the national debt would lead to an open conflict whose consequences could be tragic for all.”

Madrid’s Almudena Semur: “The current funding system suffers from obvious flaws and needs to be revised. With the advent of the crisis the debate on finances has become more acute in the autonomous community of Catalonia. It has even become one of the main arguments for independence. The fiscal effort that Catalonia suffers produces a shortfall that is detrimental to economic development. The deficit in 2009 was 8.4% of GDP. With another methodology this decreases to 5.8% of GDP.”

Catalan Joaquim Trigo, IEE director: “The two arguments of the fiscal plunder, that is “Spain steals from us” and of the economic improvement that would be achieved in a short time with a state of their own are both questionable. 45% of bank funding comes from outside of Catalonia, which accounts for 75% of Catalan GDP. Secession would cut these financial flows. The experience of the break up of a country can be bitter, especially for the smaller part. The separation of Slovakia and the Czech Republic was apparently painless and trade between the two just fell 6%. The future relationship between Spain and Catalonia has a basis in proximity, history and coexistence. Pitting one side against the other may be easy, but it is neither ethical nor useful.”

Catalan Joan Tugores: “Europe has countries with similar demographic, territorial and productivity as Catalonia so the discussion of economic viability is pointless. Switzerland has ranked in the last several years number one in competitiveness and Catalonia has one of its key assets in entrepreneurship. One indicator showing that Catalan competitiveness remains strong is its success as exporter, with 27% of Spanish exports compared to 12% Madrid and 11% Andalusia. Catalonia is the only source of positive news for the Spanish economy. Possible trade problems have been raised from a boycott by Spain as a form of retaliation. But even taking account of “border effects,” economic rationality and competitiveness patterns will eventually prevail in the medium term. A necessary reminder is that full membership is not the only way to benefit from the EU’s internal market. Neither Switzerland nor Norway are members without their performance seeming to suffer. Some even argue that the opposite is the case… About national debt: This not just simply a “bilateral” matter between Spain and Catalonia because our creditors will demand important clarifications. The predominance by which extractive elites manage to extract a disproportionate share of the wealth at the expense of efficiency and equity is one of the arguments in Catalonia: the need for a political framework to disconnect from the major inefficiencies generated with capitalism under the extractive elites of Spain.”

(“La cuestión catalana hoy,” by Oriol Amat et al., IEE, March 2013)

Madrid ataca Catalunya

Madrid: “Estos conflictos no se resuelven democráticamente con una votación. Cataluña tendría que pagar a España indemnizaciones. Nos adentraría en un conflicto abierto cuyas consecuencias podrían resultar trágicas.” Catalunya: “Necesidad de contar con un marco político que permita desconectar de las importantes deficiencias que generan el capitalismo con élites extractivas de España. La separación de Eslovaquia y Chequia fue aparentemente indolora y el comercio entre ambas apenas cayó el 6%.” Primera foto: Catalonia is not Spain: 100.000 canten a l’estadi del Barça tots els minuts 17:14 de joc de cada part: Independència! El 1714 els absolutistes francesos i castellans ocuparen Catalunya.

 

El madrileny Instituto de Estudios Económicos, que dóna el provincià premi Castilla y León, ha declarat la guerra en “La cuestión catalana hoy,” escrit a mitges entre madrilenys i catalans. El fals catastrofisme madrileny de 20% (inventat) de caiguda del PIB català pel boicot espanyol a la independència el contradiuen els catalans. I què passarà amb Madrid quan perdi el terç d’impostos catalans?

 

El madrileny José Luis Feito: “Consecuencias negativas sobre Cataluña por las inevitables represalias: España y la UE comprarían menos y las multinacionales abandonarían Cataluña, fuera de la UE por un periodo indefinido pero, en todo caso muy dilatado. Eso sería así incluso en el caso que la secesión fuera amistosa. El coste sería del 20% del PIB catalán. La salida del euro induciría a fuertes salidas de capitales. La devaluación y aumento de inflación sería del 50%. Pueden parecer excesivas o indebidamente apocalípticas estas consideraciones. Tienen razón los independentistas cuando dicen que los costes de transición serían transitorios. No saben lo que hacen porque no saben lo que deshacen.”

El català Oriol Amat: “Las ventas al resto de España representan un tercio del total. Este porcentaje se ha reducido con el aumento de la internacionalización. El impacto de un boicot español seria menor. Parece claro que habrá boicot pero una encuesta de la patronal Cecot muestra que el 66% de  los empresarios no tiene miedo. El escenario más factible es una reducción del PIB catalán del 4%. Otros estudios prevén una caída del comercio con España del 80% a nivel de España-Portugal, con un impacto del 9% del PIB. Asuntos Exteriores pone una caída del 19% por cierre de sus fronteras y salida de la UE. Un efecto indeseado por los contrarios es la menor dependencia de las compras con España. Otro aspecto es que el boicot a productos catalanes puede provocar un boicot a los españoles que reduciría significativamente el impacto global. Diversas multinacionales han comunicado que no tienen intención de marcharse en caso de independencia. Un estado independiente podría atraer a sedes multinacionales como se ha observado en Eslovenia o Eslovaquia. Los que simpatizan con la independencia muestran que los impactos son poco negativos o incluso favorables. Quien tiene mas que perder es España. En cambio los organismos (de Madrid) contrarios a la independencia concluyen con impactos extremadamente perjudiciales para Cataluña.”

El madrileny Donato Fernández: “Cataluña nunca ha aspirado a ser un estado independiente porque forma parte del corazón de España. La reivindicación del soberanismo es pues una cuestión artificial y absolutamente novedosa que arranca de la sentencia del Tribunal Constitucional contra el Estatuto catalán. Como la cuestión está planteada no parece existir otra alternativa viable que consensuar algún tipo de acuerdo político que pueda implicar la reforma de la Constitución para darle una salida a este problema. Si dicho acuerdo no se consigue, Cataluña no puede ser condenada eternamente a permanecer en España. La independencia tiene un coste tan elevado que puede suponer para Cataluña su ruina. Y también la de España.”

El català Valentí Pich: “Las autonomías tiene escaso margen de maniobra para establecer tributos y en numerosas ocasiones la creación de nuevas figuras ha ido acompañada de recursos de inconstitucionalidad. Cataluña seguramente es la comunidad autónoma donde más tributos se exigen a los ciudadanos –IRPF 56% frente al 52% estatal.”

El madrileny Clemente Polo: “Las exportaciones catalanas con España compiten en igualdad de condiciones con el resto de la UE. Lo mismo ocurre a la inversa y la intensidad de los flujos comerciales de España ha disminuido. Los beneficios que obtienen los catalanes del mercado español ya no compensan la mayor carga impositiva. En 2005 las exportaciones catalanas a España representaban el 22% del VAB. Cataluña se convirtió en la fábrica de España a costa, claro está, de reducir el bienestar económico del resto de los españoles. La secesión de Cataluña va contra el espíritu que ha animado la UE. La pretensión de mantener el euro planteará problemas a la economía catalana. Las primas de riesgo se verían incrementadas por la desconfianza que generaría un nuevo Estado. Resulta evidente que serían legión las empresas que trasladarían su sede fiscal a España. Resultará difícil convencer a los extranjeros para que sigan apostando por Cataluña cuando pueden localizarse en España. Un problema muy serio es el reparto de los bienes y deudas comunes. Estos conflictos no se resuelven democráticamente con una votación. Este planteamiento meramente político de la independencia de Cataluña esconde una transferencia  de riqueza done el ganador se apropia de todo el capital y el perdedor de todas las deudas. Solo si una abrumadora mayoría se manifestara favorable a la independencia –digamos el 80% del censo- merecería la pena. La independencia incluso en este escenario civilizado resultaría muy gravosa. Cataluña tendría que pagar a España las indemnizaciones acordadas. No asumir la deuda nos adentraría en un conflicto abierto cuyas consecuencias podrían resultar trágicas para todos.”

La madrilenya Almudena Semur: “El actual sistema de financiación adolece de determinados fallos y necesita una revisión. Con la llegada de la crisis el debate sobre la financiación se ha ido agudizando en la comunidad autónoma catalana, llegando incluso a convertirse en uno de los principales argumentos del independentismo. El esfuerzo fiscal que soporta genera un déficit que resulta perjudicial para el desarrollo económico. El déficit en 2009 era 8,4% del PIB. Con otra metodología disminuye a 5,8% del PIB.”

El català Joaquim Trigo, director de l’IEE: “Los dos enfoques del espolio fiscal del tipo “España nos roba” y de la mejoría económica que se lograría en breve tiempo con un Estado propio son cuestionables. El 45% de la financiación bancaria de Cataluña proviene del exterior, lo que supone el 75% del PIB catalán. La secesión cortaría vías de financiación. La experiencia de ruptura de un país puede ser amarga, especialmente para la parte menor. La separación de Eslovaquia y Chequia fue aparentemente indolora y el comercio entre ambas apenas cayó el 6%. La relación que se puede dar entre España y Cataluña tiene un arraigo basado en la proximidad, la historia y la convivencia. Enfrentar a una parte contra otra puede ser fácil pero no es ético ni útil.”

El català Joan Tugores: “Existen en Europa países con dimensiones demográficas, territoriales y productivas similares a Cataluña que permiten superar el debate de la viabilidad económica. Suiza ocupa desde varios años el primer lugar en el ranking de competencia. Cataluña tiene en su tejido empresarial uno de su activos esenciales. Uno de los indicadores en que la posición catalana se mantiene con más vigor es precisamente su papel exportador, el 27% español con Madrid 12% y Andalucía 11%, la única fuente de noticias positivas de la economía española. Eventuales problemas comerciales con España –el boicot- se han planteado como una forma de represalia. Incluso cuando estén presentes “efectos frontera” a medio plazo la racionalidad económica y las pautas de competitividad acaban imponiéndose. Cabe recordar que la plena condición de miembro no es la única forma de beneficiarse del mercado interior de la UE. Ni Suiza ni Noruega son integrantes sin que su performance parezca resentirse. Algunos argumentarían incluso todo lo contrario…Sobre la deuda no se trata solo de un tema eventualmente “bilateral” entre España y Cataluña sino que nuestros acreedores exigirán clarificaciones importantes. El predominio con que élites extractivas consiguen extraer una proporción desproporcionada de la riqueza a expensas de la eficiencia y la equidad es uno de los argumentos en Cataluña: la necesidad de contar con un marco político que permita desconectar de las importantes deficiencias que generan el capitalismo con élites extractivas de España.”

(“La cuestión catalana hoy,” per Oriol Amat et al., IEE, març 2013)

The PP in Freefall/EL PP EN CAIGUDA LLIURE

The PP in Freefall

Rajoy like Franco: “I don’t understand what you complain about. I warned you I would be frank (Franco) with you.” Below: PP goes right against Catalonia and against Spain. 99.9% of Spaniards believe unemployment and corruption are the main problems of Spain and 0.1% Catalonia.

The official CIS survey for 4-12 February for all Spain confirms that the disastrous PP is in freefall. Only 1% of Spaniards find the economy and policies good or very good. Rajoy is warring with Catalonia, but Spaniards do not find Catalonia a problem, number 34 with 0.1% of the answers. The two major problems are unemployment and corruption, followed by the political and economic crises. 45% do not have Spanish as their mother tongue and only 23% feel exclusively or mainly Spanish.

Mother tongue:

Spanish 55%

Catalan and other 45%

Nationality:

Exclusively or mainly Spanish 23%

Major problems:

1. Unemployment 80% answers
2. Corruption 40%
3. Economy 30%
4. Politics 30%

….

30. Nationalisms 0.2%

34. Catalonia 0.1%

Politics:

Good or very good 1%

Very bad 57%

Economy:

Good or very good 1%

Very bad 60%

(
http://datos.cis.es/pdf/Es2978mar_A.pdf
)

 

El PP en caiguda lliure

Rajoy com Franco: “No sé de qué se quejan. Ya les avisé de que iba a ser Franco con Uds.” Primera foto: PP cap a la dreta contra Catalunya i contra Espanya. El 99,9% dels espanyols troba que l’atur i la corrupció són els problemes d’Espanya i el 0,1% Catalunya.

L’enquesta del CIS del 4 al 12 febrer a tota Espanya confirma que el desastrós PP es troba en caiguda lliure. Només l’1% dels espanyols veu l’economia o la política com a bona o molt bona. Rajoy fa la guerra a Catalunya, però els espanyols no troben Catalunya un problema, el número 34 amb 0,1% de respostes. Els dos greus problemes són l’atur i la corrupció, seguits de la crisi política i econòmica. El 45% no té el castellà com a idioma matern i tan sols el 23% se senten només o principalment espanyols.

Idioma matern:

Castellà 55%

Català i altres 45%

Nacionalitat:

Només o principalment espanyols 23%

Problemes principals:

1. Atur 80% de les respostes.
2. Corrupció 40%
3. Economia 30%
4. Política 30%

….

30. Nacionalismes 0,2%

34. Catalunya 0,1%

Política:

Bona o molt bona 1%

Molt dolenta 57%

Economia:

Bona o molt bona 1%

Molt dolenta 60%

(
http://datos.cis.es/pdf/Es2978mar_A.pdf
)

Pujol-Ferrusola (Spain)

Pujol-Ferrusola (Spain)

The 43 companies identified in Spain so far belonging to the seven sons of Catalan President Jordi Pujol sr. The multimillion investments in the Americas via Switzerland are not included. Jordi Pujol sr was bankrupt when he began his 23 years of (mis)government. Today all his children are multimillionaires.

Les 43 empreses identificades a Espanya, per ara, dels set fills del president de la Generalitat Jordi Pujol sènior. Apart, les inversions multimilionàries de les Amèriques via Suissa. Jordi Pujol sènior estava arruinat quan iniciava els seus 23 anys de (des)govern. Avui tots els seus fills són multimilionaris.

Sugar daddy: Jordi Pujol senior bankrupted all businesses he meddled in, but his seven children may not carry his genes since they are all multimillionaires. Here with Jordi junior at the eldest son’s luxury resort in Acapulco from money laundered via Switzerland.

El pare pastisser: Jordi Pujol sènior va arruinar totes les empreses on intervingué, però els seus set fills no deuen portar els seus gens perquè tots són multimilionaris. Aquí amb Jordi júnior a la urbanització de luxe del fill gran a Acapulco amb diner blanquejat via Suissa.

Jordi jr:

1. Pujart sl administrador únic de la immobiliària
2. Erisono Longiano sl administrador únic importador i exportador antiguitats i art
3. Projectes Barcelona sl administrador únic de la immobiliària
4. Iniciatives Marketing i Inversions sa apoderat i exvicepresident i conseller delegat de la constructora
5. Project Marketing Cat sl apoderat de la immobiliària
6. Inter Rosario Port Services sa apoderat de la naviera
7. Vintiquatre sl (extingida) administrador, conseller i soci de l’empresa artística
8. Hitech General Consulting srl exadministrador de l’empresa d’importexport.
9. Hot Line Computer sa, exconseller de l’empresa d’ordinadors
10. Catexpress sa (inoperant) conseller i secretari de l’empresa de transport
11. Hispano Quimica sa (extingida) conseller de la industria química
12. Intradex Golf sl exconseller i exsecretari de la comercialitzadora agrícola
13. Consulting Centro España sa exconseller de l’empresa de serveis
14. Hidroplant sa (extingida) soci empresa jardineria de la mare

15. Active Translation sa administrador unic de la immobiliària

16. Passatge del Sucre sl exapoderat de la immobiliària

17. Iberoamericana de Business and Marketing, (extingida) liquidador empresa de contractació pública

Josep:

18. Inversiones Promocrim sl conseller de la societat de cartera
19. Promomed Residencial Mediterraneo sa conseller de la immobiliària
20. Europraxis Atlante sl apoderat empresa internet
Projectes Barcelona sl exadministrador de la immobiliària
21. Laboratorios Favea sa exconseller de la farmacèutica
22. Agrupacio Mutua del Comerç i de la Industria exconseller de l’empresa d’assegurances

23. Mercados y Gestion de Valores avsa exconseller de la societat de cartera
24. Europraxis Consulting Holding sl (extingida) conseller de la consultora
25. Labiernag sl (extingida) conseller de la societat de cartera.
26. Soluciones Informaticas Industriales GDI sl exconseller delegat i exsecretari de l’empresa informàtica

Oleguer:

27. Longshore sl president i exadministrador unic
28. Drago Capital sl administrador unic
29. Tres Forcas Capital sl administrador
30. Bahoruco Park sl administrador
31. Arquillo Resort sl administrador
32. Servifonia Plus sl administrador
33. Optimus Subastas Online sa secretari
34. Jasmund Spain sl soci
35. S. Fernando Resort Bahia Sur sl apoderat
36. Samos Servicios y Gestiones sl apoderat, exconseller i expresident
37. Tasiberica sa exconseller delegat
38. Inmoclick Online sa exconseller delegat, exsecretari i exapoderat

Mireia:

39. Fisioart sl administradora

Oriol:

40. Empresa de Promocio i Localitzacio Industrial de Catalunya sa exconseller
41. Barcelona Promocio Instal.lacions Olimpiques sa (extingida) conseller
42. Desarrollos Especiales de Sistemas de Anclaje sa exsecretari

Pere:

43. Entorn enginyeria i serveis sl. (extingida) apoderat

Marta:

Hidroplant sa (extingida) sòcia

Sugar boy: Abandoned sugar factory reconverted into millionaire lofts by Jordi Pujol junior.

El noi del sucre: Fabrica de sucre abandonada reconvertida en lofts milionaris per Jordi Pujol júnior.