La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

Swiss Partition for Spain/PARTICIÓ SUISSA D’ESPANYA

Swiss Partition for Spain

Switzerland: Languages: Swiss German, French, Italian, Romance. Population: 7.8 million. Income: €36,545. Unemployment: 3.1%. Below: Catalonia: Languages: Catalan, Provenzal Aranese, Spanish. Population: 7.3 million. Income: €27,112. Unemployment: 19.4%.

Switzerland is known as a country of great stability, without major internal conflict despite four languages and two religions, but Switzerland is not a well-mixed society. Napoleon, after the failure of his centralized Helvetic Republic, said that nature had made Switzerland a federation. In fact politics has even more. Switzerland is a model for peaceful coexistence between Napoleonic Spanish nationalists and Catalans, Basques and Galicians.

Peace does not depend on integrated coexistence, but rather on well defined boundaries separating groups. History, social and economic conditions are not the primary conditions for peace. Instead the geographic arrangement of populations is key. Two distinct conditions are conducive to peace—well mixed and well separated: either an integrated society with spatial separation, or partition and self determination. Within a State cooperation and separation are both necessary. Violence arises when groups are of a size that they are able to impose cultural norms. Local autonomy prevent the violations of minorities and enables self-determination, inhibiting the triggers of violence. By creating autonomous domains of activity and authority, the boundaries shield groups from each other. The geography of languages in Switzerland has remained stable for over a thousand years. Without boundaries, the propensity to violence is very high but with political borders three times lower. The intentional formation of political boundaries is consistent with peaceful coexistence. Boundaries in Switzerland were created to provide autonomy to a group with a shared identity and to avoid conflict among multiple groups. When partition within a State is viewed as an acceptable form of conflict mitigation, such partition can give rise to highly stable coexistence and peace.

(Good Fences: The Importance of Setting Boundaries for Peaceful Coexistence, by A. Rutherford et al., New England Complex Systems Institute, 2011)

Partició suissa d’Espanya

Catalunya: Idiomes: català, aranès provençal, castellà. Població: 7,3 milions. Renda: €27.112. Atur: 19,4%. Primera foto: Suissa: Idiomes: suís alemany, francès, italià, romanç. Població: 7,8 milions. Renda: €36.545. Atur: 3,1%.

 

Suïssa és coneguda com un país de gran estabilitat, sense grans conflictes interns, amb quatre idiomes i dues religions, però Suïssa no és una societat d’aiguabarreig. Napoleó, després del fracàs de la seva República Helvètica centralitzada, deia que la naturalesa havia fet de Suïssa una federació. De fet, ho ha fet més la política. Suïssa és un model per a la convivència pacífica entre els espanyolistes napoleònics i els catalans, bascos i gallecs.

La pau no depèn d’una convivència unitària, sinó més aviat d’uns límits ben definits que separin els grups. La història i les situacions socials i econòmiques no són les condicions principals per a tenir pau. Més aviat la disposició geogràfica de les poblacions és clau. Dues condicions diferents condueixen a la pau: el viure ben barrejats o ben separats, o bé una societat integrada amb separació espacial, o la partició i l’autodeterminació. Dins d’un Estat la cooperació i la separació són igual de necessàries. La violència sorgeix quan un grup prou gran és capaç d’imposar les seves normes culturals. L’autonomia local impedeix la violació de les minories i permet l’autodeterminació, inhibint els factors desencadenants de la violència. Al crear comunitats d’actuació i govern autònom, les fronteres protegeixen els grups entre si. La geografia de les llengües a Suïssa s’ha mantingut estable durant més de mil anys. Sense fronteres, la propensió a la violència seria molt alta, però amb les fronteres polítiques resulta tres cops inferior. La formació volguda de fronteres polítiques és consistent amb una convivència pacífica. Les fronteres foren creades a Suïssa per proporcionar autonomia a grups d’identitat compartida i per evitar conflictes amb els altres grups. Quan la divisió dins d’un Estat és vista com la forma acceptable de mitigar conflictes, aquesta partició pot donar lloc a una coexistència pacífica de gran estabilitat.

(Good Fences: The Importance of Setting Boundaries for Peaceful Coexistence, per A. Rutherford et al., New England Complex Systems Institute, 2011)

20 December 2011 - Posted by | Culture/Cultura, Politics/Política | , , , ,

2 Comments »

  1. Suïssa com exemple, una vegada més. En anterior escrit Vergés ens informà de la llei electoral suïssa. Resulta que la papereta amb noms tatxats seguéix essent vàlida. Aquesta informació em confortà. Després de treballar tota la vida per la democràcia, a l’hora de votar, ho faig lliurement i a consciència. Si algun nom del meu partit  crec que l’he de treure, el trec. El reglament espanyol diu que el meu vot serà declarat nul. Ho sento molt però jo no voto contra la meva conciència. Gracies a Suïssa vaig saber que la conducta d’ un servidor no era tan estrambòtica .

    Like

    Comment by Eduard Cardona | 21 December 2011 | Reply

  2. Swiss Partition for Spain/PARTICIÓ SUISSA D…

    […]excellent put up, very informative.[…]…

    Like

    Trackback by Trackback Links | 16 January 2012 | Reply


Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: