La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

The Rich 1% Don’t Know How to Eat/ELS 1% MÉS RICS NO SAP MENJAR

The Rich 1% Don’t Know How to Eat

Fat bankers are too busy selling the Brooklyn Bridge to taxpayers to care about good food. Below: Occupy Wall Street dead set against the rich 1% are wrong. Those who eat well are the tax-paying bourgeoisie, not the tax-evading rich who are just as mediocre as the Communist nomenklatura.

New York is full of extravagantly expensive restaurants where dinner costs hundreds of dollars and a bottle of wine can fetch more money than the average American household makes in a week. Given the amount of cash it takes to eat at such places, it stands to reason that they’re all full of rich people, right? Actually, it turns out that’s not really the case. The rich are misers first and have no taste anyway. Greedy bankers feed from us, not from good food.

The research company Bundle used credit and debit-card spending data to identify luxury spenders. They put together a list of high-end shopping destinations and then identified the New Yorkers who shopped at those places on a regular basis. These luxury spenders constitute 1% of New Yorkers. Bundle then created a league table of restaurants with the highest percentage of those high-spending customers. All of a sudden, we’re able to see which restaurants have the highest percentage of rich people. In fact, all of the places whose clientele consists of more than 15% luxury spenders are low-key. And luxury diners at super high-end restaurants don’t even come close to ranking among the top -at most 3% or even 1% of luxury spenders. One explanation is that they see good menus as more of a challenge than a pleasure. And the rich place a high value on convenience. They’ll go somewhere mutually convenient rather than somewhere noisy and trendy and well reviewed. Proximity trumps quality. Why don’t ambitious restaurateurs follow the money to where the free-spending rich people are? In a free market, shouldn’t good food drive out the bad? When diners do spend hundreds of dollars on dinner at a restaurant the only way a restaurant will keep customers coming back is to offer them an exceptional experience with cutting-edge food. In other words, restaurants that cater to normal people have to be more interesting. Meanwhile, the 1% are perfectly happy at their food troughs.

(“Gastronomics: Where the One Percent Eats,” by Felix Salmon, New York Magazine, 4 January 2012)

Els 1% més rics no sap menjar

Els indignats de Wall Street contra l’1% més rics s’equivoquen. Qui menja bé és la burgesia que paga impostos, no els rics evasors, igual de mediocres que la nomenclatura comunista. Primera foto: Els prepotents banquers estan massa enfeinats col.locant el pont de Brooklyn als contribuents per pensar en bon menjar.

 

Nova York és plena de restaurants cars i extravagants on el preu del menjar puja centenars de dòlars i una ampolla de vi pot costar més diners dels que cobra una família americana mitjana en una setmana. Tenint en compte la quantitat de diners que calen per menjar en aquests llocs, sembla lògic concloure que estan plens de gent rica. En realitat, resulta però que aquest no és el cas. Els rics són primer de tot uns avars i tampoc tenen cap gust. Els banquers cobdiciosos s’alimenten de nosaltres, no de menjar bé.

L’empresa d’investigació Bundle ha fet servir dades de despesa de targetes de crèdit i dèbit per identificar els consumidors de luxe. Fent un llistat de tendes de luxe, han pogut identificar els novaiorquesos que hi van de compres habitualment. Resulta que un 1% de novaiorquesos són consumidors de luxe. Bundle seguidament ha creat una taula dels restaurants amb el major percentatge de clients d’alt poder adquisitiu. Tot d’una podem saber quins restaurants tenen el major percentatge de gent rica. Sorprenentment tots els establiments on la clientela es compon de més de 15% de consumidors de luxe són de baix perfil. Els clients de luxe dels fantàstics restaurants d’alta categoria ni tan sols se’ls pot considerar entre els més significatius -màxim un 3% o fins i tot un 1% són consumidors d’alt standing. Una explicació potser és que veuen el bon menjar més com un repte que un plaer. A més els rics donen un gran valor a la comoditat. Van a un lloc convenient per trobar-se més que a un establiment sorollós, modern i amb bones crítiques. La proximitat guanya a la qualitat. Per què els restauradors ambiciosos no segueixen el diner i s’instal.la on la gent rica gasta els seus diners? En un mercat lliure, el bon menjar hauria de foragitar el dolent. Resulta però que si els comensals es gasten centenars de dòlars en menjar en un restaurant, l’única manera que té el restaurant de fer que els clients tornin és oferir-lis una experiència excepcional amb un menjar d’avantguarda. En altres paraules, els restaurants que tenen persones normals de clients han de fer-se més interessants. Mentrestant, l’1% és perfectament feliç menjant ranxo.

(“Gastronomics: Where the One Percent Eats,” per Felix Salmon, New York Magazine, 4 gener 2012)

6 January 2012 - Posted by | Culture/Cultura, Economy/Economia

No comments yet.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: