La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

Franco’s Goebbels/EL GOEBBELS DE FRANCO

Franco’s Goebbels

by Josep C. Verges

Heil Franco! PP founder Fraga leads the Fascist salute. Below: Springtime for Hitler: Goebbels relaxing with his master.

 

The death of Franco’s Goebbels, PP founder Fraga Iribarne, has been praised as that of a saint. Fraga was a Fascist savvy enough to understand that Fascism could not survive without a “democratic” evolution. And here we are in his Fascist democracy: Judge Garzon in court for investigating corruption in the PP and Franco’s murders, and the Catalan Statute torn up in utter contempt of the sovereignty of the people and Parliament. We have improved a lot, but not so much that Fraga merits saintly garb.

 

The Franco regime was increasingly isolated in Europe’s Common Market. His attempts at an approach were not even answered. Fabia Estape told the regime bigwigs in Madrid: “I am afraid that the posted letter will never arrive at its destination because of too many Franco stamps.” Fraga was key in “democratizing” the regime by doing away with prior censorship. There would be freedom to publish whatever one wanted, but then the Fascist regime would have their say. Only two dared to practice freedom: the newspaper Madrid, which was blown up in the air, and my father’s magazine Destino, which was pursued from the day one of the the Press Law until Fraga had it closed down. Josep Verges Matas eventually sold it in secret to the ambitious banker Jordi Pujol, who waited until 1975 to publicly admit that it was his. In my book “Such an Unfortunate Country, a shared memoir with the publisher of Destino” I printed the letters on the persecution of Destino by Fraga. My father wrote to me in Cambridge where I was in exile, expelled from the University of Barcelona for demanding freedom: “The times are difficult, because they hold all the weapons, and we have but few. Of course, we are in the right and the future will prove our cause was just, but for now it is our turn to receive.” When the magazine is banned:” I have bad news to give you. Destino has been suspended, a logical consequence of the hardening of the official position against the attitude of the two or three newspapers in the country who dared to use the press law. This is devastating and has been a great blow to me, from a moral point of view and economically.” On the reappearance of the magazine: “I have taken a few days to write because I wanted to give you specific news on Destino. My visit with the minister was tough and unpleasant, but ultimately we had no choice but to accept their conditions. The most important thing is that he absolutely does not want that Jimenez de Parga to write for us. I guess this is a matter of personal enmity, because he became furious whenever he spoke about him. Of course he liked nothing about anything else. We will have to reappear with a very different tone, pulling away from the harsher critique. It will be a change, an unfortunate setback, but what can we do? Worse would be not to reappear and I cannot continue down the path of fines and suspensions that would lead to my ruin. The losses last year were already very high. We will come out at a new printer because the behavior of La Vanguardia in this whole affair has been disgraceful and I have broken with them. What will happen now? Will they leave us alone after this? What do they really want? Predictions are quite impossible to make and we must tread very carefully.” After the magazine reappeared: “We came out without any criticism, of course, but not abandoning it completely. However it is useless to try to hit ourselves against a wall and the utmost caution is essential. I think the weekly still looks quite decent and has a much higher level than other magazines.” A portrait of the visit to Manuel Fraga Iribarne shows the impossibility that the regime could liberalize. My father asked him why he persecuted Destino when the country was full of Communist run press. The Information Minister answered: “Everybody believes what Destino says, but nobody buys the Marxist lies.”

(“El Goebbels de Franco,” by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 21 January 2012)

 

El Goebbels de Franco

per Josep C. Vergés

Hitler sempre primavera: Goebbels relaxat amb el seu amo. Primera foto: Heil Franco! El fundador del Fraga lidera la salutció feixista.

 

La mort del Goebbels de Franco i fundador del PP, Fraga Iribarne, ha estat lloada com si fos d’un sant. Fraga era un feixista prou espavilat per entendre que el feixisme no sobreviuria sense una evolució “democràtica.” La democràcia feixista ja la veiem: jutjant el jutge Garzón per investigar la corrupció del PP i els assassinats de Franco, i retallar l’Estatut rient-se de la sobirania del poble i del Parlament. Hem millorat molt, però no tant com per a vestir de sant Fraga.

 

El règim de Franco es trobava cada dia més aillat a l’Europa del Mercat Comú. Els seus intents d’apropar-s’hi no eren ni contestats. Fabià Estapé explicava als jerarques del règim a Madrid: “Me temo que la carta no llegarà a su destino por exceso de Franqueo.” Fraga fou clau en “democratitzar” el règim amb la desaparició de la censura prèvia. Hi hauria llibertat per publicar el que es volgués, però després el règim feixista hi diria la seva. Només dos s’atreviren a practicar la llibertat: el diari Madrid, que fou volat pels aires, i la revista del meu pare Destino, que fou perseguida des de l’endemà de la Llei de Premsa i finalment tancada per Fraga. Al final Josep Vergés Matas se la vendre en secret a l’ambiciós banquer Jordi Pujol, que només el 1975 declararia públicament que era seva. En el meu llibre “Un país tan desgraciat, memòria compartida amb l’editor de Destino” publico les cartes sobre la persecució de Destino per Fraga. El meu pare m’escriu a Cambridge on jo estic exiliat, expulsat de la universitat de Barcelona per demanar llibertat: “El moment és difícil, doncs tenen totes les armes a la mà i nosaltres poques. És clar, tenim la raó i el futur que ens justificarà, però de moment ens toca rebre.” La prohibició: “Tinc males notícies a donar-te. Destino ha estat suspès, conseqüència lògica de l’enduriment de la posició oficial davant de l’actitud dels dos o tres periòdics que en el país s’han atrevit a utilitzar la llei de premsa. Tot això és desolador i ha estat un cop molt fort per a mi, tant des del punt de vista moral com de l’economia.” La reaparició de la revista: “He trigat uns dies a escriure perquè volia donar-te notícies concretes de Destino. La meva visita amb el ministre fou dura i desagradable, però com que en definitiva del que es tracta és de sortir no hi ha més remei que acceptar les seves condicions. La més important és que no vol de cap manera que Jiménez de Praga col.labori. Suposo que hi ha una qüestió d’enemistat personal, doncs es posava furiós al parlar d’ell. Del restant, no li agrada res, és clar. Haurem de reaparèixer amb un to molt diferent, traient les coses de crítica més dura. Serà un canvi, un retrocés lamentable, però què vols fer-hi? Pitjor seria no sortir i jo no puc pas per altra banda seguir en el camí de les multes i suspensions que em portarien a la ruïna. La pèrdua de l’any passat ha estat ja molt forta. Sortirem en una nova impremta doncs el comportament de La Vanguardia en tot aquest afer ha estat indigne i he trencat amb ells. Què passarà ara? Ens deixaran tranquils després de tot? Què volen realment? No podem pas fer vaticinis i només cal anar molt alerta.” Reiniciada la publicació: “Sortim sense crítica, naturalment, però no pas abandonant-la del tot. De totes maneres és inútil voler donar-se cops de cap a la paret i tota prudència és ara poca. Jo crec que el setmanari segueix quedant bé i té una altura molt superior a la de les altres revistes.” Una anècdota de la visita a Manuel Fraga Iribarne retrata la impossibilitat de liberalitzar el règim. El meu pare li va demanar per què perseguia Destino quan el país estava ple de premsa amb idees comunistes. El ministre d’informació li va contestar: “Todo el mundo cree lo que dice Destino, però nadie hace caso a las mentiras marxistas.”

(“El Goebbels de Franco,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 21 gener 2012)

 

21 January 2012 - Posted by | News comment/Comentari al dia, Politics/Política | ,

2 Comments »

  1. La llei de premsa no va ser obra de Fraga sinó una imposició del govern dels Estats Units a canvi de les ajudes i inversions del Pacte Franco-USA. De totes maneres, tot i la iIntel.ligència de Fraga, que es manifesta, amb xuleria, a la frase final de l’escrit excel.lent de Josep C. Vergés, amb la censura oculta o auto-censura-parcial i les persecucions que seguiren, no es pogué deturar el que s’ha dit la transició. De forma que quan els USA proposaren a Cuba un retorn a relacions normals i ajudes, amb una llei de premsa com a condició. Fidel ho tallà en rodó per evitar el desenllaç del franquisme.

    Nota de l’editor: La fantasia de que tot és culpa dels Americans cal enterrar-la d’una vegada. No hi ha ni una sola prova. En canvi l’intent de Franco d’apropar-se al Mercat Comú té molta documentació. Per vestir la dictadura d’un aire “democràtic,” una de les peces clua fou la Llei de Premsa de Fraga.

    Like

    Comment by Eduard | 22 January 2012 | Reply

  2. Enhorabona per aquest article contra el gran feixista Fraga.

    Like

    Comment by Salvador | 22 January 2012 | Reply


Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: