La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

Vila d’Abadal Buries the Duran Sardine/VILA D’ABADAL ENTERRA LA SARDINA DURAN

Vila d’Abadal Buries the Duran Sardine

by Josep C. Verges

Absolute power fails absolutely: Duran Lleida looks back uneasy while Vila d’Abadal seeks the right spot to strike down the corrupt Stalinist. Below: Only two months old and already 157 towns have signed up to the Municipal Association for the Independence of Catalonia headed by Vila d’Abadal.

The sardine is a small fish of low quality that rots quickly. After the wild anything goes of carnival, Catalans used to bury a sardine in Montjuic Mountain in Barcelona in a mock procession to mark the beginning of the long and deserved penance of Lent. It was the symbolic funeral of the excesses of debauchery that the Mayor of Vic and new president of the Association of Municipalities for Independence Josep Maria Vila d’Abadal wants to recover for his historic party, Unio Democratica de Catalunya, to bury once and for all Duran Lleida.

Vila d’Abadal complains that Duran Lleida for thirty years has run the party Stalinist style: “Thirty years occupying a post, in any organisation, is too much. Democracy exists to allow for change. He should do the decent thing and leave gracefully.” Unio Democratica de Catalunya is the party founded by Manuel Carrasco Formiguera, shot by Franco. A Catalan party based on ethics and patriotism became under Duran Lleida his private fiefdom, neither this nor that, neither up nor down, neither for nor against. Vila d’Abadal wants to return the party to the morality and patriotism of Carrasco, promoting the political independence of Catalonia and the creation of our own State. What the Scots will have in a couple of years and Catalans express in local referendums is their right to be free. Vila d’Abadal hosts in his home town of Vic and heads the Municipal Association for Independence constituted in December 2011 with 157 towns like Girona and 20 county capitals from Olot to Tortosa, with a combined population of 1.3 million. Duran Lleida says one day one thing and the next the opposite. Is he Catalan or Spanish nationalist? Centralist or for independence? Democrat or Stalinist? Right or left? He couldn’t care less, because all this allows him to appear constantly in the press. La Vanguardia for years has covered up his corruption and promoted him as a counterweight to the Catalan nationalism of Convergencia. Editor “PP” Antich was right on the mark. The former great secretary of Unio Democratica de Catalunya, Vicenç Gavalda, told me that when Duran Lleida joined the party he did not even know what the Catalan flag looked like. I’m not sure he knows now. What he has learnt is that his sell by date is long gone. The PP no longer needs him and La Vanguardia now has Alicia Sanchez Camacho to promote reactionary Spanish nationalism. Duran Lleida is of no use to Madrid or Catalonia. In my book “All Duran’s Men, the Political Corruption of Catalonia” I wrote a chapter titled “The Carnival before Lent.” The carnival of corruption has come to an end after a dozen men and women of Duran were sentenced to prison for corruption. In addition it is no longer so easy to steal public money from our taxes or from European funds for the Catalan unemployed, because there is no cash left in Brussels, Madrid or Barcelona. It even looks like there is better control, so they say. Unio Democratica de Catalunya should have buried the Duran sardine years ago, now smelling so awful after thirty years of debauchery. So a welcome to the moral and patriotic common sense of Josep Maria Vila d’Abadal.

(“Vila d’Abadal enterra la sardina Duran,” by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 26 February 2012)

 

Vila d’Abadal enterra la sardina Duran

per Josep C. Vergés

Només dos mesos d’edat i ja s’hi han apuntat 157 ciutats a l’Associació de Municipis per la Independència de Catalunya encapçalada per Vila d’Abadal. Primera foto: El poder absolut fracassa absolutament: Duran Lleida mira inquiet mentre Vila d’Abadal busca el punt dolç per abatre el corrupte estalinista.

La sardina és un peix petit de poca categoria que es podreix ràpidament. Després de la rauxa del carnaval, els catalans enterraven la sardina a Montjuic en una processó bufa per marcar l’inici de la llarga i merescuda penitència de la quaresma. Era l’enterrament simbòlic dels excessos de la disbauxa que l’alcalde de Vic i president de la nova Associació de Municipis per la Independència Josep Maria Vila d’Abadal vol recuperar de nou perquè el seu històric partit Unió Democràtica de Catalunya enterri d’una vegada per sempre Duran Lleida.

Vila d’Abadal explica que Duran Lleida ja porta trenta anys controlant el partit de forma estalinista: “Trenta anys ocupant un càrrec, el que sigui i en qualsevol entitat, són molts. La democràcia hi és perquè hi hagi alternança. Estaria molt bé que ho fes ben fet i digués que deixa pas.” Unió Democràtica de Catalunya és el partit fundat per Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat per Franco. D’un partit amb la moral i el patriotisme català Duran Lleida n’ha muntat una finca privada, ni carn ni peix, ni ase ni bestia, ni fava ni rave. Vila d’Abadal vol tornar al partit moral i patriota de Carrasco, plantejant la independència política de Catalunya en un Estat propi. El que els escocesos celebraran en un parell d’anys i els catalans manifestem en referèndums municipals és el nostre dret a decidir. Vila d’Abadal acull a Vic i presideix Assemblea de Municipis per la Independència constituida el desembre de 2011, amb 157 municipis com Girona i 20 capitals de comarca des d’Olot a Tortosa, amb una població conjunta de 1,3 milions d’habitants. Duran Lleida es passa el sant dia dient una cosa i l’endemà la contrària. És catalanista o espanyolista? És independentista o centralista? És demòcrata o estalinista? És de dretes o d’esquerres? Tant li fa. Aquest mareig constant li permet sortir als diaris i durant anys La Vanguardia ha tapat la seva corrupció i l’ha promogut com un contrapés al catalanisme de Convergència. No va equivocat el seu director “PP” Antich. El gran secretari que tenia Unió Democràtica de Catalunya, Vicenç Gavaldà, m’explica que quan Duran Lleida es feu membre del partit no sabia ni què era la senyera. No sé si ja ho sap. El que sí sap ara és que el temps no perdona. El PP ja no el necessita i La Vanguardia tampoc ara que té l’Alícia Sánchez Camacho per a fer espanyolisme de pandereta. Duran Lleida ja no serveix a Madrid i tampoc a Catalunya. En el meu llibre “Tots els homes de Duran, la corrupció política de Catalunya” surt un capítol titulat “El carnaval abans de quaresma”. El carnaval de la corrupció toca a la seva fi després de la dotzena d’homes i dones de Duran condemnats a presó per corrupció. A més ja no és tan fàcil robar diners públics dels nostres impostos, o els fons europeus per als aturats catalans, perquè no queden diners a la caixa pública, ni a Brussel.les ni a Madrid ni a Barcelona. Sembla fins i tot que hi ha més control, diuen. A Unió Democràtica de Catalunya fa anys que li cal enterrar la sardina Duran, que fa tanta mala olor després de trenta anys de rauxa. Benvingut el seny, moral i patriota, de Josep Maria Vila d’Abadal.

(“Vila d’Abadal enterra la sardina Duran,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 26 febrer 2012)

26 February 2012 - Posted by | News comment/Comentari al dia, Politics/Política | ,

No comments yet.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: