La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

The Euro Has Exposed Liars/L’EURO HA DESTAPAT ELS MENTIDERS

The Euro Has Exposed Liars

by Theo Waigel

Theo Waigel sees a great future for the euro now that liars have been exposed and forced to live within their means. Below: The euro was supposed to be called the franc, franco in Spanish. Will Franco’s heirs, the PP, introduce the franco if forced to leave the euro unable to cut back on bureaucracy and Madrid centralism, where their voters come from?

 

Helmut Kohl’s Finance Minister Theo Waigel was the architect of Europe’s currency and gave the euro its name. He argues that the euro has been a success. Politicians lying have caused problems as shown in Greece, but Italy suffered a greater crisis before the euro than today:

 

“The French were all in favour of naming the currency the franc, but Felipe Gonzalez pointed out that in Spanish it would be called franco. This was obviously unacceptable after Franco’s dictatorship, so I kept looking and came up with the name euro. People see me as the father of the euro. The currency does not suffer from birth defects, but from education failures. If signatories do not abide by agreements, it is always going to be difficult. English speakers have little idea about Europe and really don’t know what is going on here. Debt in relation to economic strength is no higher than in the 80s and 90s. Looking back it was then possible to significantly scale down debt. That is, when the will is there, it can be done. Problems are no greater today than when countries like Italy and Belgium had then to fight them successfully. It was a serious mistake to have allowed Greece to join. A member of a currency zone, has to show consistency. In Greece this is not the case. They lied and cheated. If Greece gets its act together and holds to its promises they can stay inside. It won’t be easy. But an exit would dramatically devalue the drachma. Imports and the restructuring of the banks would as a result become more expensive. If Greeks are clever, they will stick to the agreements. The adjustment will produce many victims, but outside the monetary union they would still be greater. People grumble and criticize, which is legitimate in a democracy, but in the end there is no alternative to the euro. Recently an elderly man confronted me saying that I was the man to blame for everything. I asked him what losses he had suffered up to now from the euro. The euro is higher against the dollar than when it was introduced and inflation is stable. The man ha nothing to answer. I find it regrettable that few studies have been undertaken to highlight the benefits of the euro.”

(«Es gibt keine Alternative zum Euro» by Theo Waigel, NZZ am Sonntag, 25 March 2012)

 

L’euro ha destapat els mentiders

per Theo Waigel

L’euro s’havia de dir franc, franco en castellà. Els hereus de Franco, el PP, introduiran el franco si es veuen obligats a abandonar l’euro per no retallar la burocràcia i centralisme de Madrid d’on surten els seus votants? Primera foto: Theo Waigel veu un gran futur per a l’euro ara que els mentiders han estat destapats i obligats a viure amb el que tenen.

Theo Waigel, ministre de finances d’Helmut Kohl, és l’arquitecte de la moneda europea i qui va donar el seu nom a l’euro. Argumenta que l’euro ha estat un èxit. Els polítics mentiders són els causants dels problemes, com mostra Grècia, però Itàlia va patir una crisi pitjor  abans de l’euro que avui:

 

“Els francesos estaven a favor d’anomenar la moneda franc, però Felipe González va assenyalar que en castellà es diria franco. Això era òbviament inacceptable després de la dictadura de Franco, així que vaig seguir buscant i s’em va acudir el nom d’euro. La gent em veu com el pare de l’euro. La moneda no pateix de defectes de naixement, sinó del fracàs escolar. Si els signataris no respecten els acords, sempre hi haurà dificultats. Els de parla anglesa tenen poca idea d’Europa i realment no saben què està passant aquí. El deute en relació a la capacitat econòmica no és més gran que els anys 80 i 90. Mirant cap enrere fou llavors possible disminuir significativament el deute. És a dir, quan la voluntat hi és, es pot dur a terme. Els problemes no són majors avui que abans, quan països com Itàlia i Bèlgica van haver de solucionar-los amb èxit. Va ser un greu error permetre la incorporació de Grècia. El membre d’una unió monetària ha de demostrar la seva coherència. A Grècia aixó no ha estat el cas. Han mentit i enganyat. Si Grècia es posa seriosa i compleix amb les promeses podrà seguir dins. No serà fàcil. Però sortir-ne devaluaria dramàticament el dracma. Les importacions i la reestructuració dels bancs com a conseqüència surtirien més cares. Si els grecs són intel·ligents, seguiran els acords. L’ajust produirà moltes víctimes, però fora de la unió monetària serien encara més. La gent es queixa i critica, cosa legítima en democràcia, però al final no hi ha alternativa a l’euro. Recentment una persona gran s’em  va encarar dient que jo era l’home culpable de tot. Li vaig preguntar quines pèrdues havia patit fins ara per l’euro. L’euro està més amunt enfront del dòlar que, quan es va introduir i la inflació és estable. L’home no va saber-me respondre. Em sembla lamentable els pocs estudis que s’han realitzat per posar de relleu els avantatges de l’euro.”

(«Es gibt keine Alternative zum Euro» per Theo Waigel, NZZ am Sonntag, 25 març 2012)

27 March 2012 - Posted by | Economy/Economia |

No comments yet.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: