La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

Catalonia Is No Banca Catalana/CATALUNYA NO ÉS BANCA CATALANA

Catalonia Is No Banca Catalana

by Josep C. Verges

Banca Catalana showpiece in Barcelona’s Diagonal Avenue which Jordi Pujol purposely built facing “provincial” La Caixa’s headquarters. Below: I want your money! Former president Pujol points at taxpayers while Catalan president Mas twitches his ear and Duran smiles greedily.

La Caixa, headquartered in Barcelona, has become the biggest bank in Spain overtaking Banco Santander, from Santander as the name says, and Basque BBVA. Madrid is a financial bluff, but so was Jordi Pujol’s Banca Catalana. Just like Destino, a profitable and widely read magazine until Jordi Pujol took over. The Catalan government is also blown up like a frog after Jordi Pujol’s rule.

 

It’s hard to understand why Catalans believe so much in this Confidence Man as Josep Pla called him before he took over the Government. Catalonia has been made by solid institutions like La Caixa, Gas Natural, Autopistes, and hundreds of thousands of entrepreneurs and, of course, Barça, the club that has revolutionized football. Catalan enterprise is respected worldwide, even in anti-Catalan Madrid. Where is Jordi Pujol’s Banca Catalana? Where is Destino that flourished for 35 years despite censorship and persecution, and not even three years with Jordi Pujol? Where is the Catalan Government in the hands of the same Mas and the same Duran of the 17 years of Jordi Pujol? Jordi Pujol built up the Catalan Government exactly the same as Banca Catalana. His bank wanted to compete with monopolistic Madrid while he looked down on Catalan saving banks as insignificant. Jordi Pujol erected a spectacular building in Passeig de Gracia and splashed the crown jewels on an even more pretentious showpiece in the Diagonal. But behind the façade there was nothing, just like with the Catalan Government. Jordi Pujol exploited Catalan nationalism to play the banker and when the bank collapsed, to avoid criminal liability. To try him for his business practices was to question Catalonia. Now Jordi Pujol says that he wants independence. Good heavens! Why didn’t he want independence in his endless 23 years in power? How can we even think of independence with this Jacobine Government and the band of politicians on sale, such as the corrupt presumed innocent Duran Lleida, who infect everything? Will he be foreign minister to negotiate with Andorra that black money pays taxes and with Brussels for subsidies, all of which he is very well versed in? How will we ever pay for Pujol’s Government after independence? The money Madrid steals today will be stolen directly by our politicians. The Swiss are not rich enough to support a government as pretentious, rigid and unproductive, but apparently we are. Our enterprise makes us independent, not our politicians. Catalan entrepreneurs had an answer to the Madrid monopoly of Campsa creating Gas Natural at a time when nobody believed in alternatives to oil. Likewise when Madrid gave itself a free motorway network, paid with our taxes, Catalans built tollways and now control motorways the world over. The overrated champagne and cuisine of the French –also Jacobins like Madrid- has been dethroned by Catalan cava and cooking admired everywhere. Madrid’s financial centralism, for which Pujol had no answer, has been defeated by La Caixa, today Spain’s largest bank, while the biggest in Madrid, Caja Madrid, has disappeared in the crisis. The third ruinous creation of Jordi Pujol, the Catalan Government, does not guarantee the future of Catalonia, rather the hundreds of thousands of Catalan entrepreneurs. My father Josep Verges Matas published the Complete Works of Josep Pla without subsidies, while TV3 is a bottomless pit. How come we have no culture today? Perhaps because our taxes are wasted on paying for silence? A free country relies on its own initiative, not on the corrupt. How dare politicians demand we make sacrifices which they themselves don’t practice? Why don’t they cut back on their privileges? Switzerland has half the ministers and only part-time politicians who must hold a real job. We are not rich enough to pay for a Jacobin Government, but Catalonia is much more than Banca Catalana.

(“Catalunya no és Banca Catalana,” by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 4 April 2012)

Catalunya no és Banca Catalana

per Josep C. Vergés

Vull els teus diners! L’expresident Pujol senyala cap als contribunets mentre el president de la Generalitat Mas es pessiga l’orella i Duran somriu avariciós. Primera foto: La pretensiosa Banca Catalana de l’avinguda Diagonal de Barcelona que Jordi Pujol va contruir a propòsit davant la seu de la “provinciana” La Caixa.

 

La Caixa, amb seu a Barcelona, s’ha convertit en el banc més gran d’Espanya, superant Banc Santander, amb seu a Santander com el seu nom diu, i BBVA dels bascos. Madrid és un bluf financer, però també ho era un bluf financer Banca Catalana de Jordi Pujol. Podem afegir-hi Destino, una revista rendible i molt llegida fins que va caure en mans de Jordi Pujol. La Generalitat també s’ha inflat com un gripau en mans de Jordi Pujol.

 

Costa entendre com fem tant de cas a un milhomes com el veia Josep Pla abans que s’apoderés de la Generalitat. Catalunya l’han fet institucions sòlides com la Caixa, Gas Natural, Autopistes, i centenars de milers d’empresaris i, com no, el Barça que ha revolucionat el futbol. Són iniciatives catalanes respectades a tot el món, fins i tot a l’anticatalana Madrid. On és Banca Catalana de Jordi Pujol? On és Destino que va prosperar durant 35 anys de censura i persecució i ni tres anys amb Jordi Pujol? On és la Generalitat, en mans del mateix Mas i del mateix Duran dels 17 anys de Jordi Pujol? Jordi Pujol va construir una Generalitat idèntica a Banca Catalana. El seu banc volia rivalitzar amb la monopolista Madrid, menystenint les caixes catalanes com a poca cosa. Jordi Pujol construia un edifici espectacular al Passeig de Gràcia i tirava la casa per la finestra en l’encara més pretensiós de la Diagonal. Darrera la façana res, com ara la Generalitat. El catalanisme li servia a Jordi Pujol per jugar a banquer i quan el banc caigué, per a eludir responsabilitats penals. Jutjar-lo com a empresari era posar en questió Catalunya. Ara Jordi Pujol surt dient que vol la independència. Verge santíssima! Com és que no la volia en 23 anys interminables al poder? Com podem ni pensar en la independència amb aquesta Generalitat jacobina i la banda de polítics fungibles, com el corrupte presumpte innocent Duran Lleida, que ho infecta tot? Serà ministre d’afers estrangers per negociar amb Andorra pagar impostos del diner negre i amb Brussel.les subvencions, que de tot aixó en sap un colló de mico? Com pagarem la Generalitat de Pujol amb la independència? Els diners que ara roba Madrid, els robaran directament els nostres polítics. Els rics suissos no ho són prou per a tenir una Generalitat tant pretensiosa, encarcarada i improductiva, però nosaltres sí. La nostra iniciativa ens fa independents, no els nostres polítics. Davant el monopoli madrileny de Campsa, la iniciativa catalana va crear Gas Natural quan ningú creia en alternatives al petroli. Davant les autopistes gratuites de Madrid, pagades amb els nostres impostos, els catalans hem construit peatges i ara controlem autopistes a tot el món. Davant el xampany i el menjar sobrevalorat francès -uns altres jacobins no oblidem- els catalans hem sabut vendre un cava i una cuina admirada arreu. Davant el centralisme financer que Pujol no va saber véncer, la Caixa s’ha fet el més gran banc espanyol, mentre el primer madrileny, Caja Madrid, ha desaparegut en la crisi. La tercera ruina de Jordi Pujol, la Generalitat, no garanteix el futur de Catalunya, sinó els centenars de milers d’empresaris catalans. El meu pare Josep Vergés Matas va editar l’Obra Completa de Josep Pla sense subvencions, mentre TV3 és un pou sense fons. Com pot ser que avui no tenim cultura? No serà que els nostes impostos es malgasten a comprar silencis? Un pais lliure confia en la seva iniciativa i no en corruptes. Com s’atraveixen els polítics a exigir-nos sacrificis mentre ells no en fan cap? Han retallat els seus privilegis? Suissa té la meitat de ministres, amb polítics a temps parcial que han de tenir una feina de veritat. No som prou rics per pagar una Generalitat jacobina, però Catalunya és molt més que Banca Catalana.

(“Catalunya no és Banca Catalana,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 4 abril 2012)

5 April 2012 - Posted by | Economy/Economia, Politics/Política | ,

1 Comment »

  1. Gràcies per les teves trameses d’informacions, sempre d’interès, i sobretot dels teus articles, sempre polèmics. Aquest m’ha semblat excel.lent. Et recomano la lectura del llibre de Joan Ferran sobre el teu “amic” Duran Lleida (“Destapando a Duran Lleida”). Una precisió: reiteradament parles de 17 anys de governs de la Generalitat presidits per Jordi Pujol, però realment van ser prop de 24 anys, des del 24 d’abril de 1980 fins al 16 de desembre de 2003.

    Like

    Comment by Jordi GS | 5 April 2012 | Reply


Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: