La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

Why Saving Banks Collapsed/PER QUÈ HAN CAIGUT LES CAIXES

Why Saving Banks Collapsed

by Josep C. Verges

Bankers turned into real estate speculators -a worldwide disaster. Below: Josep Vilarasau of La Caixa, left, whom Catalan President Jordi Pujol tried for years to overthrow. The socialists threw out Antoni Serra Ramoneda, right, and sunk Caixa Catalunya.

 “We don’t have the bourgeoisie we used to have” regrets Antoni Serra Ramoneda at the Institute of Catalan Studies. The former president of Caixa Catalunya was ousted by the socialists who wanted to launder Narcis Serra of his Gal State terrorism. What dirty laundering! Absorbed by Catalunya Caixa and auctioned off. His conference explained why saving banks have disappeared.

Obviously because of the real estate bubble, fueled by the political and financial wizards: “Saving banks had the know-how for mortgages. With the building boom saving banks grew massively. The mistake was to give credits to developers. If they had stuck to credits for buyers, saving banks would not have collapsed with the crisis. Competition between saving banks was so strong that to enter a new neighborhood or town they joined up with a developer and financed him in exchange for passing on the mortgage to the buyers. This way the new branch had 200 customers for life because mortgages were difficult to change. The developer actually put very little money and if he couldn’t pay he gave back the property, something so fashionable now. Saving banks had no choice but to take over the land or the buildings because they could not go after limited liability companies the same way they attached wages. Saving banks participated in the bubble because if they waited for the end customer, they found that the buyer had already a mortgage from a competitor.” Citizens are now paying the bubble created by saving banks with promoters. Only La Caixa avoided falling into the trap, perhaps because it already had so many branches and didn’t need to expand so fast. La Caixa had invested in large service companies such as Gas Natural, Aguas de Barcelona or Autopistas, which were not speculative and didn’t depend on the economic cycle. We’ve gone from the strongest savings banks in Europe, which low level politicos called an “economic miracle” with unmerited optimism, to major surgery, as if saving banks engaged in elephant hunts with King Juan Carlos. All politicians are to blame, not just Narcis Serra. Saving banks in Valencia, Castile, Andalusia, everywhere, have fallen through their monumentalism and political corruption. La Caixa survived the assault by Catalan President Jordi Pujol. Caixa Catalunya resisted for decades until falling into the hands of the socialists. A saving bank is a very delicate institution. Politicians didn’t have the common sense to manage with orthodoxy. They preferred wild expansion throwing away the money of depositors. Saving banks are obliged to be very conservative because they never had enough capital. They believed they were banks when they didn’t have the resources. European liberalization made them heady and, unlike banks, they went on a crazed expansion. But a divorce law does not force you to divorce and liberalization does not oblige you to open new branches. Catalan saving banks, which control 68% of Catalan savings, have half their branches outside Catalonia, in the rest of Spain. They lost their territoriality much before going under. The expansion of branches and deals deteriorated their de-capitalisation even more. The crisis gave the coup de grace. They started looking for capital like Valenti Castanys joked about an ad in the Civil War: “Collectivized firm seeks capitalist partner.” The end of the process will be that saving banks are just banks. “We don’t have the bourgeoisie we used to have” Serra Ramoneda ended saying, “Look at football clubs, the Palau de la Musica or the saving banks, how they have changed.”

(“No tenim les caixes que teníem,” by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 20 April 2012)

Per què han caigut les caixes

per Josep C. Vergés

Josep Vilarasau de La Caixa, esquerra, que el president de la Generalitat Jordi Pujol va intentar durant anys treure. Els socialistes es carregaren Antoni Serra Ramoneda, dreta, i de pas Caixa Catalunya també. Primera foto: Els banquers es convertiren en especuladors immobiliaris -un desastre mundial.

No tenim la burgesia que teníem” es lamenta Antoni Serra Ramoneda a l’Institut d’Estudis Catalans. L’expresident de Caixa Catalunya va ser expulsat pels socialistes perquè volien blanquejar Narcís Serra del terrorisme d’Estat dels Gal. Quin blanqueig més negre! Catalunya Caixa, que l’ha absorbit, està en subhasta. La seva conferència explica per què les caixes han desaparegut.

Evidentment per la bombolla immobiliària, impulsada pels milhomes polítics i financers que les controlaven: “Les caixes tenien el know-how del crèdit immobiliari. Amb el boom de la construcció totes les caixes creixeren de seguida. L’error va ser donar crèdits als promotors. Si s’haguessin mantingut amb el crèdit als compradors, les caixes no haurien caigut amb la crisi. La competència entre caixes era tan forta que per entrar en un barri o poble nou s’aliaven amb un promotor que finançaven a canvi de subrogar ell la hipoteca als seus compradors. Així la nova oficina tenia 200 clients de per vida doncs les hipoteques eren difícils de canviar. El promotor en realitat posava molt pocs diners i si no podia pagar practicava la dació tan de moda, perquè la caixa no li quedava més remei que quedar-se el terreny o immoble doncs eren societats limitades a qui no podien segrestar el sou. Les caixes participaren en la bombolla perquè si esperaven el client final es trobaven que aquest ja estava subrogat per una caixa competidora.” Els ciutadans paguem la bombolla de les caixes amb els promotors. Només la Caixa ha evitat caure en la trampa, potser perquè ja tenia moltes oficines i no li calia expandir-se ràpid i també perquè invertia en grans empreses de serveis com Gas Natural, Aigues de Barcelona o Autopistes, que no eren especulatives i no depenien del cicle econòmic. Hem passat de tenir les caixes més potents d’Europa, que els polítics de vol gallinaci qualificaven de “miracle econòmic” en un optimisme immerescut a la cirurgia major, com si les caixes s’haguessin dedicat a caçar elefants amb el rei Joan Carles. Els polítics també tenen la culpa i no només Narcís Serra. Caixes de València, Castella, Andalusia, d’arreu, han caigut pel monumentalisme i corrupció política. La Caixa va poder frenar l’assalt de Jordi Pujol, però Caixa Catalunya, tot i resistir dècades, queia en mans socialistes. Una caixa és un organisme molt delicat. Els polítics no han tingut el seny per gestionar amb ortodòxia. Han preferit la rauxa de malgastar els diners dels impositors. Les caixes estan obligades a ser molt conservadores perquè mai han tingut prou capital. Es creien bancs sense tenir els recursos propis. La liberalització europea els hi va pujar al cap i, a diferència dels bancs, es dedicaren a una expansió boja. Però una Llei de Divorci no t’obliga a divorciar-te i liberalització no obliga a posar agències. Les caixes catalanes, que controlen el 68% de l’estalvi català, tenen la meitat de les seves oficines fora, a Espanya. Han perdut la seva territorialitat molt abans de desaparèixer. L’expansió d’oficines i de negocis encara ha empitjorat més la descapitalització. La crisi ha donat el cop de gràcia. Han buscat capital com Valentí Castanys ironitzava sobre l’anunci a la guerra civil: “Empresa col.lectivitzada busca soci capitalista.” El final del procés és que les caixes seran bancs. “No tenim la burgesia que teníem“ acaba Serra Ramoneda, “mireu els clubs de futbol, el Palau de la Música o les caixes, com han canviat.”

(“No tenim les caixes que teníem,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 20 abril 2012)

20 April 2012 - Posted by | Economy/Economia, Politics/Política | ,

1 Comment »

  1. […] More: Why Saving Banks Collapsed/PER QUÈ HAN CAIGUT LES CAIXES « La República Catalana. Related Posts (Apr 20, 2012) Col·lectiu Emma: Recommended article at the Financial Times: “Spain needs a new deal for its regions”, by Professor Carles Boix […]

    Like

    Pingback by Catalans Abroad - Why Saving Banks Collapsed/PER QUÈ HAN CAIGUT LES CAIXES « La República Catalana | 20 April 2012 | Reply


Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: