La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

The Corruption Poem/EL POEMA DE LA CORRUPCIÓ

The Corruption Poem

by Josep C. Verges

The mayoress of Sant Cugat Merce Conesa and jury president and Ferrater expert Jordi Cornudella had nothing to say about the poetic winner at the public award the day before the official date. Below: The Golden Light: A tragic love story with happy end, decades later, via Google.

I always try to avoid participating in prize cometitions in a corrupt country because one ends up living through unacceptable parodies. I didn’t exaggerate with my estimate that we suffer under, and pay for with all extras, 25,000 corrupt politicians in Catalonia. Corruption reaches all levels, even down to the most poetic. Catalonia is a poem of corruption. Last year I collected in an unpublished manuscript, Swiss Jazz for Lovers, the poems and correspondence with my Swiss wife Regula. I met her studying at Cambridge in exile, after being expelled by the Fascist rector of Barcelona Garcia Valdecasas for calling for freedom. So when the town of Sant Cugat announced a poetry prize this cold spring in homage to the poet Gabriel Ferrater, I made an exception because I live part of the year in front of the romanesque monastery. How wrong.

Let me explain how prizes work with the example of a savings bank which has deservedly disappeared. Caixa Manresa announced an environmental award, an issue I’ve worked a lot in. I never heard from them. Years later a jury member, the respected economist Alfred Pastor, who had also been expelled from the Fascist university, apologised to me: “Your entry was by far the best of all, but of course you could not win the prize.” Of course. George Orwell in Homage to Catalonia explains: “There was a train that was due to leave for Port Bou at half past seven in the evening and might normally be expected to leave at about half past eight. I got down to the station at about seven to find that the train had already gone -it had left at ten to seven. The engine-driver had changed his mind, as usual.” The same happened with the poetry prize, awarded ahead of the official date as I wrote the mayoress of Sant Cugat Merce Conesa: “The agenda announces Thursday 26 April while the prize rules state 27 April and that the winner attend the award ceremony at that date. How can a democratic mayor deliver a prize the day before the official date? How can an author attend as prize winner a day before he knows, according to the prize rules, that the jury has chosen him? I have fought for many years against corruption and I find your contempt for the basic norms of the rule of law disgraceful. Will you announce the results of local elections the day before the vote? Maybe you were in a hurry to leave for the weekend far from Sant Cugat, but don’t authors also deserve a little respect? And citizens who pay with their taxes for all this show? A public tender is not a party for friends and for the next in line winner.” It was the complete family affair. Regula commented on the banality of the event: “It looks like an award for students.” Sant Cugat is known for poetry thanks to Paco Soler Izard, who began precisely with poetry in schools until he managed to convince the town council. But politics and culture don’t mix. He told me why the train had left early: The town concert hall holds jazz concerts on Thursdays, so the council could save paying anything at all to dress up the poetic event. I asked the mayoress how would anyone take the Nobel Prize seriously done like her, any which way. The councillor, I suppose for Anti-Culture and Arbitrariness, answered nose up for her: “We do as we please.” Real poetry.

(“El poema de la corrupció,” by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 28 April 2012)

El poema de la corrupció

per Josep C. Vergés

La llum daurada: love story tràgica amb final feliç, dècades després, via Google. Primera foto: L’alcaldessa de Sant Cugat Mercè Conesa i el president del jurat, el ferraterià Jordi Cornudella, no tenien res a dir sobre la poètica guanyadora a la cerimònia pública un dia abans de la data oficial.

Sempre he procurat evitar participar en premis perquè en un país corrupte acabes exposant-te a paròdies impresentables. No exagero quan calculo que patim, a sou i sobresou, 25.000 polítics corruptes a Catalunya. La corrupció arriba a tots nivells, fins al més poètic. La corrupció de Catalunya és tot un poema. L’any passat vaig recollir en un manuscrit inèdit, Swiss Jazz for Lovers, la correspondència i poemes amb la meva dona suissa Règula des que ens coneixérem mentre jo estudiava exiliat a Cambridge, expulsat pel rector falangista de Barcelona Garcia Valdecasas per demanar llibertat. Així que quan l’ajuntament de Sant Cugat, en homenatge al poeta Gabriel Ferrater, ha convocat un premi de poesia aquesta freda primavera he fet una excepció perquè visc part de l’any davant el monestir romànic. Malament.

Explicaré com funcionava el premi d’una caixa que s’ha enfonsat merescudament. Caixa Manresa convocava un premi ambiental, tema que jo he treballat moltíssim. No en vaig saber res més. Anys després un membre del jurat, el respectat economista Alfred Pastor, que també havia estat expulsat de la universitat feixista, em demanà perdó: “La teva participació era de lluny la millor de totes, però evidentment no podies guanyar el premi.” Evidentment. George Orwell explica a Homenatge a Catalunya: “Hi havia un tren que sortia cap a Port Bou a les 19:30 i, normalment, calculaves sortiria a les 20:30. Vaig anar a l’estació a les set per descobrir que el tren ja havia marxat. Havia sortit a les 18:50. El maquinista havia canviat d’opinió, com de costum.” Així mateix ha passat al premi de poesia, que ha sortit abans d’hora com escric a l’alcaldessa de Sant Cugat Mercè Conesa: “L’agenda d’activitats anuncia que és pel dijous 26 d’abril quan les bases del seu premi diuen que es donarà a conèixer el 27 d’abril i que la participació comporta l’assistència de l’autor guardonat als actes oficials de lliurament del premi. Com pot una alcaldessa democràtica lliurar un premi un dia abans de la seva concessió oficial? Com pot un autor guardonat assistir al premi un dia abans de saber, segons les bases, que ha estat premiat pel jurat? He lluitat molts anys contra la corrupció i trobo lamentable el seu menyspreu per les formes més bàsiques d’un Estat de dret. Pensa donar els resultats de les properes eleccions municipals el dia abans de les votacions? Potser té pressa per marxar de cap de setmana lluny de Sant Cugat, però no mereixem els autors una mica de respecte? I els ciutadans que paguem amb els nostres impostos tot aquest muntatge? Una convocatòria pública no és una festa per als amics i el guanyador de torn.Tot queda en família. Règula em comenta sobre l’acte banal: “Sembla un premi per alumnes.” I Sant Cugat fa un esforç per la poesia, gràcies a Paco Soler Izard, que va començar precisament amb la poesia a les escoles fins convèncer l’ajuntament. La política no fa bona cultura. M’explica per què el tren surt abans d’hora: l’auditori municipal fa jazz els dijous, i així l’ajuntament s’estalvia pagar per vestir l’acte poètic. Pregunto a l’alcaldessa quina serietat tindria el Premi Nobel si es fes així, campi qui pugui. El regidor, m’imagino que d’Incultura i Arbitrarietats, contesta amb suficiència per ella: “Nosaltres fem el que volem.” Tot un poema.

(“El poema de la corrupció,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 28 abril 2012)

28 April 2012 - Posted by | Culture/Cultura, News comment/Comentari al dia | ,

No comments yet.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: