La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

George, Patron Saint of Corruption/JORDI, SANT PATRÓ DE LA CORRUPCIÓ

George, Patron Saint of Corruption

by Edward Gibbon

Saint George, patron saint of Catalonia, like Jordi (George) Pujol, saintly patron of the corrupt presumed innocent Duran Lleida. Below: Gibbon converted to Catholicism at Oxford so his father sent him to protestant Lausanne. He became a sceptic of religion. His original project was to write “The Liberty of the Swiss” but he found no takers.

Gibbon wrote in the Decline and Fall of the Roman Empire about how Christianity become the official religion in the last two chapters of his first volume of 1776. Such was the scandal that he devoted the entire second volume on its establishment. The last emperor to try to maintain freedom of religion, called Julian the Apostate because he took away the monopoly of the Christian Church, had George removed as Archbishop of Alexandria. This corrupt martyr became the patron saint of England and Catalonia:

 

“George was born in Epiphania in Cilicia in a fuller’s shop. From this obscure and servile origin he raised himself by the talents of a parasite; and the patrons whom he assiduously flattered procured for their worthless dependent a lucrative commission, or contract to supply the army with bacon. His employment was mean; he rendered it infamous. He accumulated wealth by the basest arts of fraud and corruption; but his malversations were so notorious, that George was compelled to escape from the pursuits of justice. After this disgrace, in which he appears to have saved his fortune at the expense of his honour, he embraced with real or affected zeal, the profession of Arianism. The prevailing faction promoted George to the throne of Athanasius. The entrance of the new archbishop was that of a barbarian conqueror; and each moment of his reign was polluted by cruelty and avarice. The catholics of Alexandria and Egypt were abandoned to a tyrant, qualified by nature and education to exercise the office of persecution; but he oppressed with an impartial hand. The primate of Egypt assumed the pomp and insolence of his lofty station; but he still betrayed the vices of his base and servile extraction. The merchants of Alexandria were impoverished by the unjust and almost universal monopoly, which he acquired of nitre, salt, paper, funerals, etc; and the spiritual father of a great people condescended to practise the vile and pernicious arts of an informer. The Alexandrians could never forget, or forgive, the tax which he suggested on all the houses of the city, under an obsolete claim that the royal founder had conveyed to his successors, the Ptolemies and the Caesars, the perpetual property of the soil. The messenger who proclaimed at Alexandria the accession of Julian announced the downfall of the archbishop. George, with two of his obsequious ministers, were ignominiously dragged in chains to the public prison. At the end of 24 days the prison was forced open by the rage of a superstitious multitude, impatient of the tedious forms of judicial proceedings. The enemies of gods and men expired under their cruel insults; the lifeless bodies of the archbishop and his associates were carried in triumph through the streets on the back of a camel. The remains of these guilty wretches were thrown into the sea. The odious stranger, disguising every circumstance of time and place, assumed the mask of a martyr, a saint, and a Christian hero; and the infamous George of Cappadocia has been transformed into the renowned St. George of England. His fame and popularity in Europe proceeded from the Crusades.”

(The Decline and Fall of the Roman Empire, by Edward Gibbon, Volume 2, Chapter XXIII, 356-361 AD, first published 1781)

 

Jordi, sant patró de la corrupció

per Edward Gibbon

Gibbon es convertí al catolicisme a Oxford així que el seu pare l’envià a la protestant Lausana. Esdevingué escèptic de la religió. El seu projecte original era escriure “La llibertat dels suissos,” però no va trobar interessats. Primera foto: Sant Jordi, patró de Catalunya, com Jordi Pujol, sant patró del corrupte presumpte innocent Duran Lleida.

Gibbon escriu a “La decadència i caiguda de l’Imperi Romà” com el cristianisme esdevé la religió oficial en els dos darrers capítols del seu primer volum de 1776. Tal va ser l’escàndol que dedica tot el segon volum al seu establiment. L’últim emperador que intenta mantenir la llibertat de religió, anomenat Julià l’Apòstata perquè li va prendre el monopoli a l’Església cristiana, va destituir Jordi com arquebisbe d’Alexandria. Aquest corrupte màrtir es va convertir en el sant patró d’Anglaterra i Catalunya:

 

“Jordi neix a Epifania a Silícia, a la botiga d’un batà. A partir d’aquest origen obscur i servil, progressa amb el talent d’un paràsit. Els patrons que afalaga sense esma procuren al seu depenent inútil una comissió lucrativa, un contracte per a proveir l’exèrcit amb cansalada. La seva feina mesquina, ell la transforma en infame. Acumula riquesa per les més vils arts del frau i la corrupció. Les seves malversacions són tan notòries, que Jordi es veu obligat a escapolir-se de les persecucions de la justícia. Després d’aquesta deshonra, en la qual sembla haver salvat la seva fortuna a costa del seu honor, abraça amb fervor real o fingit la professió d’arrianisme. La facció dominant promou Jordi al tro d’Atanasi. L’entrada del nou arquebisbe va ser la d’un conqueridor bàrbar, i cada moment del seu regnat es veu contaminat per la crueltat i l’avarícia. Els catòlics d’Alexandria i d’Egipte es trobaren abandonats a un tirà, graduat per naturalesa i formació per exercir l’ofici de perseguidor, però oprimia amb una mà imparcial. El primat d’Egipte va assumir la pompa i la insolència de la seva estació elevada, però encara li traïen els vicis dels seus orígens abjectes i servils. Els mercaders d’Alexandria es veieren empobrits per l’injust i gairebé universal monopoli que adquireix del nitre, sal, paper, funerals, etc. El pare espiritual d’un gran poble es rebaixa a practicar les arts vils i pernicioses d’un informant. Els alexandrins mai van poder oblidar, ni perdonar, l’impost que proposa a totes les cases de la ciutat, en virtut d’una reclamació obsoleta que el fundador real havia transmès als seus successors, els Tolomeus i Cèsars, de la propietat perpètua del sòl. El missatger que proclama a Alexandria l’accessió de Julià anuncia també la caiguda de l’arquebisbe. Jordi i dos dels seus ministres servils foren arrossegats ignominiosament en cadenes fins la presó pública. 24 dies després la presó fou assaltada per la fúria d’una turba supersticiosa, impacient amb les formes tedioses dels processos judicials. Els enemics dels déus i dels homes morien sota els seus insults cruels i els cossos sense vida de l’arquebisbe i els seus col·laboradors foren portats en triomf pels carrers a lloms d’un camell. Les restes d’aquests miserables culpables foren llançats al mar. L’odiós estrany, encobrint totes les circumstàncies de temps i lloc, ha assumit la màscara d’un màrtir, d’un sant i d’un heroi cristià. L’infame Jordi de Capadòcia s’ha convertit en el famós Jordi d’Anglaterra. La seva fama i popularitat a Europa procedeix de les Croades.”

(La decadència i caiguda de l’Imperi Romà, per Edward Gibbon, volum 2, capítol XXIII, 356-361 era moderna, primer publicat 1781)

16 May 2012 - Posted by | Culture/Cultura, Politics/Política | ,

1 Comment »

  1. Señor Josep C. Verges :recibo de usted este estupido y nefasto articulo , de un posible compinchado en la educacion que usted recibio en Inglaterra , pais de piratas , borrachos y pederastas , el estilo y modales lo demuestran con evidencia. Le escribo mi punto de vista : Sobre San Jorge , hay muchos estudios , escritos , libros y opiniones. Por ponerle un ejemplo , la figura , nombre , funcion y significado de San Jorge , en leyendas de origen por alli la Capadocia , que se extendieron tambien hacia los Escitas y los Osetas , asimiliban a San Jorge con los Elias y alternaban esos nombres para referirse a una misma realidad ; en escita y Oseta , San Jorge , ERA NOMBRADO COMO : WASTIRDJY ERJETAI ….. segun cuenta Georges Dumezil ( una eminencia ) en sus libros sobre los Escitas y Osetas.

    Su amigo y colega ingles , es evidente que no sabia quien era Jacques de la Voragine ( o mejor : de Varazze ) fue un dominico , arzobispo de Genes-.–1225 etc –(-ver Wilkipedia ) su nombre , huye del mundo hebreo –semitico , ya que Jorge es derivado de : GEOS y Argos ….GEOARGOS , salio JORGE , que significa : GEOS —TIERRA …..ARGOS …TRABAJAR …… el que trabaja la tierra , labrador , campesino etc .otros —lo dice Jacques V. lo hacian derivar de : GERAR ( sagrado ) GYON , ….arena = ARENA SAGRADA …..—-del griego …….En la pagina 296 , de los libros que le envio en jpg , PODRAS encontrar informacion mas valiosa , exacta y verdadera sobre el asunto de que se trata. Se trata de dar informacion verdadera –calidad , no alterar las cosas segun capricho , eso es Cultura , lo demas delirios etilicos …..No me extraña en absoluto , que el tal E.gIBBON .. diga las tonterias y estupideces que tu –(-complice )–reproduces , porque entre los estupidos y borrachos , soleis tener camaraderia de cloaca y taberna , desarrollando vuestra linea de descredito republicana , iconoclasta , de ignorancia supina estupidez e imbecilidad ,,, .y encima , os la dais de cultos y señores …..solo podeis engañar a los de vuestra ralea o seres inferiores ,a mi no .

    Usted mismo , josep.C. Verges , hace tiempo que tuvo que corregir en publico , que habia discusion entre dos Josep Pla , pues habian dos personajes con el mismo nombre y apellidos …….su amiguete ingles , altera las cosas segun su grado alcoholico , o de pederasta ……Si nos ponemos a distorsionar la Verdad -tarea maquiavelica e infernal de ciertos periodstas … –los que sabemos la Verdad de lo que las cosas son , os enviaremos a vuestro sitio correspondiente : a ignoraros , y despreciaros , por inutiles gamberros , borrachos y desquiciados mentales por muchos totulos universitarios que degradais …….querido jOSEP c. vERGES .. si estas borracho , no escribas , te desacreditas .—mensaje enviado a mis huestes , muy nobles y cultas , que no leeran nunca tu periodico , por salud mental , y otros muchos beneficios …. .

    Nota de l’editor: Gibbon va viure al segle XVIII i és un famós investigador sobre l’era romana. Sap el que es diu sobre el corrupte arquebisbe Jordi. L’Església moderna finalment li ha fet cas i l’ha tret del santoral encara que trobo que Sant Jordi va com l’anell al dit a polítics corruptes com Jordi Pujol i el teu estimat Duran.

    Per cert vaig ser jo qui va demostrar que els que acusaven Josep Pla de feixista s’equivocaven de Josep Pla. Hi havia un gironí que era el fexista. Des de llavors ningú més acusa Josep Pla de feixista.

    Si els teus amics troben graciós els renecs que escrius, realment fan pena.

    Like

    Comment by J. Durall | 18 May 2012 | Reply


Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: