La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

Close Down Insolvent Spanish Banks/TANCAR ELS BANCS ESPANYOLS INSOLVENTS

Close Down Insolvent Spanish Banks

by Xavier Sala-i-Martin

Property prices rose by 80% in America (blue) and 120% in Spain (black), but prices have already fallen in America to below the bubble level while in Spain they still remain inflated by 80%. Below: Xavier Sala-i-Martin with Barça’s Champions League Cup.

The Catalan economist of Columbia University in New York argues in the front page of prestigious NZZ that insolvent banks in Spain must be closed like America did in their crisis in the eighties.

Insolvent banks were closed by the US FDIC deposit insurance in the late 1980s, involving hundreds of savings banks. This solution has been rejected by Spain and Europe. Germany and France fear that the crisis would spill over to their banks if Spanish banks are made insolvent and bank creditors suffer large losses. But not closing banks begs the question where money will come from to cover the shortage of capital in debt-ridden banks. Private investors are currently reluctant to put capital into the sector. So it will be mostly public money. But should it come from Spain or the eurozone? The first option is not realistic. Estimates of additional write-downs on loans to businesses, homeowners, contractors and project developers go between €50 billion and €300 billion. The government asked banks earlier this year to make additional provisions of €80 billion, but the Centre for European Policy Studies in Brussels raises real requirements to €270 billion. The three largest Spanish banks, Santander, BBVA and La Caixa, are relatively robust, but the Spanish government cannot provide the estimates at least €200 billion which is 20% of GDP. The budget deficit would then rise to over 25% of GDP and interest paid by Spain on money borrowed in capital markets would skyrocket. Spain would become a second Ireland. The debt ratio in Spain currently is “only” 69% of GDP, less than Germany or France. The country pays much higher interest rates because debt is growing fast and investors expect that Spain will have to support the banks. Euro-crisis fund (EFSF) transfers to Madrid to bail out banks is not a viable option because this would raise Spanish debt to unsustainable levels. The only viable alternative –other than the closure and liquidation of banks- is for the eurozone to intervene directly into Spanish banks. Given the potential needs in other countries this crisis fund should be of around €700 billion. This would follow US footsteps of bank support after Lehman Brothers with the Troubled Asset Relief Program (TARP), originally funded with $700 billion. It would be better for Germany rather than the Spanish government to save Spanish banks. The US lost no money with their TARP loans to major banks. Spain has not stood by in the banking crisis. In a short period of time the number of regional savings banks, which are particularly active in the real estate market, has been reduced through mergers from 45 to 11. Why has this not made confidence return to the sector? Because if you have two banks both with holes in their capital base, a merger will not make these holes disappear. The proposal that the eurozone issue government bonds, covered by all countries -and mainly Germany- is nonsense. These eurobonds would serve only as seed for the next crisis. The problems arose precisely because divergent risks in the financial policies of the different countries were barely reflected in interest rates. As a result, countries like Spain and Greece could borrow at far too low a rate. More nonsense is the other proposal that governments spend more money to stimulate growth. This has nothing to do with long-term growth, which depends on innovation, increased productivity, openness of an economy and other factors. The real question to answer is why southern euro countries are not competitive.

(“«Spanien kann seine Banken nicht retten.» Der Ökonom Sala-i-Martin sieht Hilfe durch Euro-Krisenfonds als notwendiges Übel,” by Christoph Eisenring, NZZ, 25 May 2012)

Tancar els bancs espanyols insolvents

per Xavier Sala i Martin

Xavier Sala i Martin amb la copa de la Lliga de Campions del Barça. Primera foto: El preu de la vivenda va pujar el 80% a Amèrica (blau) i 120% a Espanya (negre), però Amèrica ja ha baixat a preus d’abans de la bombolla, mentre Espanya segueix inflada un 80%.

L’economista català de la Columbia University a Nova York explica a la primera pàgina del prestigiós NZZ perquè cal tancar els bancs insolvents a Espanya com va fer Amèrica en la seva crisi bancària dels anys vuitanta.

Els bancs insolvents foren tancats per l’assegurança americana de dipòsits FDIC a finals dels vuitanta, involucrant centenars de caixes d’estalvis. Aquesta solució l’han rebutjada Espanya i Europa. Alemanya i França temen que la crisi s’estendria als seus bancs si els bancs espanyols es declaren insolvents i els creditors bancaris pateixen grans pèrdues. Però no tancar els bancs duu a la pregunta d’on sortiran els diners per a cobrir el dèficit de capital dels bancs ofegats de deutes. Els inversors privats són actualment reticents a posar capital en el sector. Per tant, serà sobretot diner públic. Però provindrà d’Espanya o de l’eurozona? La primera opció no és realista. Les estimacions sobre amortitzacions addicionals dels préstecs a empreses, propietaris d’habitatges, promotors i constructors van de €50 a €300 mil milions. El govern va exigir als bancs a principis d’aquest any que fessin aportacions addicionals de €80 mil milions, però el Centre d’Estudis de Política Europea a Brussel·les estima unes necessitats reals de €270 mil milions. Els tres grans bancs espanyols Santander, BBVA i La Caixa són relativament sòlids, però el govern espanyol no podrà cobrir els estimats més de €200 mil milions, que representa el 20% del PIB. El dèficit del pressupost llavors s’elevaria a més del 25% del PIB i els interessos pagats per Espanya sobre diners prestats pels mercats de capitals es dispararien. Espanya es convertiria en una segona Irlanda. La ràtio del deute en l’actualitat a Espanya és “només” del 69% del PIB, menys que Alemanya o França. Però Espanya paga taxes d’interès molt més elevades perquè el deute està creixent ràpidament i els inversors creuen que Espanya haurà de donar suport als bancs. Transferir fons de l’eurocrisi EFSF a Madrid per rescatar bancs no és una opció viable perquè això augmentaria el deute espanyol a nivells insostenibles. L’única alternativa viable, que no sigui el tancament i la liquidació dels bancs- és que l’eurozona intervingui directament els bancs espanyols. Tenint en compte les necessitats potencials d’altres països aquest fons de crisi ha de ser de prop de €700 mil milions. Això seria seguir els passos dels Estats Units de donar suport als bancs després de Lehman Brothers amb el programa d’alleugerir actius amb problemes TARP, originalment finançat amb $700 mil milions. Més que el govern espanyol seria millor que Alemanya salvés els bancs espanyols. USA no va perdre diners amb els seus préstecs TARP als bancs més importants. Espanya no s’ha tirat enrere per la crisi bancària. En un curt període de temps el nombre de caixes d’estalvis regionals, que són especialment actives en el mercat immobiliari, s’ha reduït a través de fusions de 45 a 11. Per què això no ha fet tornar la confiança al sector? Perquè si tens dos bancs amb forats a la seva base de capitals, una fusió no fa que desapareguin aquests forats. La proposta que l’eurozona emeti bons coberts per tots els governs de l’eurozona -i realment per Alemanya- és de bojos. Aquests eurobons només servirien com a llavor per a la propera crisi. Els problemes van sorgir, precisament, perquè els riscos divergents en les polítiques financeres dels diferents països pràcticament no es reflectien en les taxes d’interès. Com a resultat països com Espanya i Grècia podien demanar préstecs a interessos massa baixos. Encara més absurda és l’altra proposta de que els governs gastin més diners per estimular el creixement. Això no té res a veure amb el creixement a llarg termini, que depèn de la innovació, l’augment de la productivitat, l’obertura d’una economia i altres factors. La veritable pregunta a respondre és per què els països meridionals de l’euro no són competitius.

(“«Spanien kann seine Banken nicht retten.» Der Ökonom Sala-i-Martin sieht Hilfe durch Euro-Krisenfonds als notwendiges Übel,” per Christoph Eisenring, NZZ, 25 maig 2012)

30 May 2012 - Posted by | Economy/Economia, News comment/Comentari al dia | ,

No comments yet.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: