La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

Spain’s High Speed Crash/ESPANYA DESCARRILA A ALTA VELOCITAT

Spain’s High Speed Crash

Deserted freeways around Madrid paid by EU aid and Catalan taxes. Catalans have tollways with no EU aid. Below: Penniless and clueless: President Rajoy is throwing away almost one billion euros on high speed rail to his home region of Galicia. The world’s longest high speed network after China has not one single profitable line.

 

Spain has frittered away its chances for economic development for the second time. The first was after it discovered the Americas in 1492, and the second was after it joined the European Union in 1986. The anti-economic thinking that has dominated Spain is rooted in its history and culture. What’s wrong with Spain?

 

Back in the reign of Jose Maria Aznar (1996-2004), it was the poster child of the EU. €150 billion in structural aid poured from Brussels into the fourth-largest economy in the euro area. But instead of flourishing factories, abandoned spending projects scar the barren soil of Andalusia and Castile, and now lie as dead as the castle ruins. Anti-economic social model has distinguished Spain for 500 years. Spain dispensed the manna that fell from the sky in the form of EU structural aid. However, rather than investing in a productive society, it wanted, above all, to look modern. The money was hurled into the housing market fired by Aznar’s ultra-liberal land policy –in a frenzy. The triumph of the anti-economic thought, however, had already started back in 1492. Spain drove Muslims and Jews out of Spain. Both those groups were responsible for trade and commerce. The Spanish noble detested work, which was forbidden to him by a bizarre code of honour. The wealth from the colonies flowed through Spain like liquid gold. Europe got rich, while Spain’s noblemen wasted away on ruinous estates, the ‘latifundios’. For 300 years the Inquisition hunted out heresy in anything that looked like productivity. Anyone who researched, tinkered or read ran the risk of ending up being burned at the stake. Only in the Basque Country and Catalonia did industrial structures emerge. Connections were sought –but disabled at the same time. A railway network was laid, but in a different gauge than in France, in order not to come too close to Europe. From then on it was said that Europe ended at the Pyrenees. Under Franco, Spain was catapulted back to the Inquisition. While Spain overcame the end of the dictatorship in 1975 with flying colours, economically it remained stuck in the late Middle Ages. Parochialism forbids Castilians or Andalusians from watching too closely the productive Basques or Catalans. The required conversion to a practice-oriented education and research is now held fast in forced austerity so long as Europe hesitates to tear down the border of the Pyrenees through targeted assistance in the modernisation of the economic and educational system. The dramatic growth of recent years has been based on credit and generous donations from Europe, not on actual ability to pay the bills for the highways, high-speed rail, universities and other spectacular facilities built for the glory of those in office.

(„500 Jahre Krise,“ by Sebastian Schoepp, Süddeutsche Zeitung, 1 June 2012)

Espanya descarrila a alta velocitat

Ni un duro i ni idea: el president Rajoy llença uns mil milions d’euros en l’Ave a casa seva a Galícia. La xarxa d’alta velocitat més llarga del món després de Xina no tés ni una sola línia rendible. Primera foto: Autovies desèrtiques al voltant de Madrid pagades amb ajuts europeus i impostos Catalans. Els catalans tenim peatge i cap ajuda europea.

 

Espanya ha desaprofitat la seva oportunitat de desenvolupament econòmic per segona vegada. La primera fou després de descobrir Amèrica el 1492, i la segona, després d’entrar a la Unió Europea el 1986. El pensament antieconòmic que domina Espanya té les seves arrels en la seva història i cultura. Què passa amb Espanya?

 

Durant el regnat de José María Aznar (1996-2004) era el cap de cartell de la Unió Europea. €150 mil milions en ajudes estructurals rajaren de Brussel·les cap a la quarta economia més gran de l’eurozona. Però en lloc de gastar-los en fàbriques dinàmitzadores la despesa s’ha dedicat a projectes en desus que cicatritzen el sòl estèril d’Andalusia i Castella, avui més morts que les ruïnes dels seus castells. Un model social antieconòmic ha estat la marca d’Espanya durant 500 anys. Espanya ha malgastat el mannà caigut del cel en forma d’ajuts estructurals europeus. En lloc d’invertir en fer una societat productiva, volia sobretot semblar moderna. Els diners s’han llançat al mercat immobiliari, alimentat per la política ultraliberal d’Aznar- tota una bogeria. El triomf del pensament antieconòmic, però, ja existeix des del 1492 quan Espanya expulsa els moros i jueus d’Espanya. Aquests dos grups eren els responsables del comerç. L’espanyol noble detestava el treball que tenia prohibit per un codi d’honor estrambòtic. La riquesa de les colònies fluïa a través d’Espanya com or líquid, fent Europa rica, mentre els nobles espanyols s’enrocaven en finques ruïnoses, els latifundis. Durant 300 anys la Inquisició caçaria l’heretgia contra tota cosa que semblés productiva. Qualsevol persona que investigués, inventés o llegís corria el risc d’acabar cremada a la foguera. Només al País Basc i Catalunya emergiren estructures industrials. Les connexions es buscaven i desactivaven alhora, construint una xarxa ferroviària però d’ampla de via diferent que França, per a no acostar-se massa a Europa. És llavors quan comença a dir-se que Europa acaba als Pirineus. El règim de Franco catapulta de nou Espanya cap a la Inquisició. Espanya va saber superar la fi de la dictadura el 1975 amb gran èxit, però econòmicament s’ha mantingut estancada a l’edat mitjana. El provincianisme castellà i andalús els impedeix imitar massa de prop la productivitat basca i catalana. La reconversió necessària cap a una educació orientada a la pràctica i la investigació ara ha quedat frenada per l’austeritat forçada. Europa dubta en enderrocar la frontera dels Pirineus mitjançant ajuts dirigits específics per a modernitzar el sistema econòmic i educatiu. El dramàtic creixement dels últims anys s’ha basat en el crèdit i les generoses subvencions europees, no en la capacitat real de pagar les factures de les autovies, trens d’alta velocitat, universitats i altres centres espectaculars creat a major glòria dels que estan en el poder.

(„500 Jahre Krise,“ per Sebastian Schoepp, Süddeutsche Zeitung, 1 juny 2012)

5 June 2012 - Posted by | Economy/Economia, Politics/Política | ,

No comments yet.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: