La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

OPEC and Russia Bankrupt/OPEP I RÚSSIA EN FALLIDA

OPEC and Russia Bankrupt

From Ferraris for the superrich to budget crisis in Saudi Arabia. Oil rich Houston lookalikes in Moscow but on closer look the skyscrapers are unfinished and construction stopped.

 

Oil prices have kept up despite the world financial crisis because OPEC and Russia are virtually bankrupt. They depend on high oil prices to pay for out of control budgets. These high oil prices are stimulating the development of alternative productions like the Canadian oil sands that will eventually break up the oil cartel.

OPEC’s pursuit of higher prices has underpinned the growth of non-OPEC producers. OPEC keeping the price of oil high is making all the exotic and expensive sources of oil economically viable. Of course, the cartel’s oil policies are driven by domestic politics. Middle East producers, which dominate OPEC, enjoy low crude development costs but need higher oil prices to fulfill their increasing commitments to their restive populations. On the surface, Saudi Arabia, the world’s largest producer of oil and OPEC kingpin, has a breakeven cost price of $22.11 per barrel. However, that does not paint the full picture of the cost of keeping Saudi Arabia’s monarchy in power. Deutsche Bank’s Budget Break-even Price factors in the price needed to balance the budget to pay for public wages, infrastructure and subsidies. The Saudi budget’s breakeven price for 2012 stands at $78.30. The kingdom’s breakeven price escalated as it injected petrodollars to stimulate its limping economy after the global financial crisis; it also opened its coffers to appease its citizens after the Arab Spring in neighbouring Egypt, Tunisia, Libya, Yemen and Bahrain. Fearing a popular revolt, King Abdullah pledged 30% of its GDP, public sector jobs for 60,000 and double-digit wage hikes for existing government employees to keep dissent at bay. Unlike investment spending which can be scaled back, current spending involves wage bills which are far more sensitive to changes, especially if they are revised downwards. The Saudi wage bill has risen 76% in six years. These costs are effectively now baked into what price suits its domestic needs. The pressure on breakeven prices is, if anything, likely to be upwards rather than downwards. Saudi Arabia sitting on $500 billion in cash reserves has staying power in the event of an oil price crash, unlike Venezuela with a breakeven price of $86.72. Even Russia, the world’s largest non-OPEC producer, needs crude to average $115.90 to balance its budget. The politics and economics of crude mean none of the major producers can handle a period of sustained low prices: Saudi Arabia, Russia and Venezuela need to meet demands of their dissenting citizens, Iran to counter sanctions and Iraq to fulfill its long-term desire of being a major crude producer.

(“OPEC’s gift to oil sand producers: high oil prices,“ by Yadullah Hussain, Financial Post, 6 July 2012)

OPEP i Rússia en fallida

Sembla la capital del petroli Houston, però vistos de prop els gratacels de Moscou estan sense acabar i la construcció parada. Primera foto: Dels Ferraris per als superrics a la crisi pressupostària d’Aràbia Saudita.

 

Els preus del petroli s’han mantingut malgrat la crisi financera mundial degut a que l’OPEP i Rússia estan pràcticament en fallida. Depenen dels alts preus del petroli per pagar els seus pressupostos fora de control. Aquests alts preus del petroli estan estimulant el desenvolupament de produccions alternatives com les sorres petrolíferes del Canadà que a la llarga trencaran el càrtel del petroli.

 

L’objectiu de l’OPEP de preus sempre més alts ha estimulat el creixement dels productors que no són de l’OPEP. L’OPEP, mantenint el preu del petroli alt, ha fet econòmicament viables tot de fonts exòtiques i costoses de petroli. Per descomptat, les polítiques del càrtel del petroli s’originen en les seves pròpies polítiques internes. Els productors de l’Orient Mitjà que dominen l’OPEP tenen baixos costos d’extracció del cru, però necessiten els alts preus del petroli per cobrir els seus compromisos cada vegada més grans amb les seves poblacions descontentes. Semblaria que Aràbia Saudita, el major productor mundial de petroli i cap parlant de l’OPEP, cobreix costos amb $22,11 per barril. Però aquest preu no dóna la visió real del cost de mantenir la monarquia d’Aràbia Saudita en el poder. El Preu d’Equilibri del Pressupost del Deutsche Bank xifra el preu necessari per a poder equilibrar el pressupost, pagant els sous públics, la infraestructura i els subsidis d’Aràbia Saudita per al 2012, en $78,30. El preu d’equilibri del regne s’ha multiplicat a l’haver d’injectar petrodòlars per estimular la seva economia defallida per la crisi financera global, i també a l’obrir les seves arques per calmar els seus ciutadans després de la primavera àrab al veí Egipte, Tunísia, Líbia, Iemen i Bahrain. Davant el temor d’una revolta popular, el rei Abdullah va comprometre el 30% del PIB, 60.000 més ocupats al sector públic i augments salarials de dos dígits per als empleats públics per mantenir a ratlla la dissidència. A diferència de les despeses d’inversió que poden reduir-se, la despesa corrent, incloses les despeses salarials, són molt més sensibles als canvis, sobretot si són revisades a la baixa. El cost dels salaris públics ha augmentat el 76% en sis anys. Aquests costos obliguen a que el preu del petroli no baixi per a poder cobrir les seves necessitats internes. La pressió per a mantenr un preu que cobreixi costos, en tot cas, serà més a l’alça que a la baixa. Aràbia Saudita disposa de $500 mil milions en reserves de divises per a poder aguantar una caiguda del preu del petroli. No així Veneçuela, amb un preu que cobreix costos de $86,72. Fins i tot Rússia, el més gran productor del món que no és de l’OPEP, necessita que el cru costi de mitjana $115,90 per a equilibrar el seu pressupost. La política i l’economia del cru fan que cap dels principals productors puguin aguantar un període llarg de baixos preus: Aràbia Saudita, Rússia i Veneçuela necessiten satisfer les demandes dels seus ciutadans descontents, l’Iran eludir sancions i l’Iraq complir amb el seu desig a llarg termini de convertir-se en un productor de cru significatiu.

(“OPEC’s gift to oil sand producers: high oil prices,“ per Yadullah Hussain, Financial Post, 6 juliol 2012)

9 July 2012 - Posted by | Economy/Economia |

1 Comment »

  1. Els aliats necessaris per assolir aquest objectiu són, com sempre, Aràbia Saudita i les monarquies del Golf, que no van trigar gens ni mica en posar-se del costat dels EUA i Israel i encapçalar la croada contra la República Islàmica atiant l’odi i la violència sectària sunnita contra els xiïtes. El seu objectiu és doble: d’una banda, pretenen aconseguir part del botí en forma de drets d’explotació petroliera i, de l’altra, imposar tant a Síria com a Iran el wahabbisme sunnita com a ideologia dominant i un sistema polític i social de caire feudal i sotmès al control dels xèiqs i mullahs de les cases reals saudites, qatarís, de Bahrain i la UEA.

    Like

    Comment by gold price | 5 August 2012 | Reply


Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: