La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

After Independence/DESPRÉS DE LA INDEPENDÈNCIA

After Independence

by Josep C. Verges

Independence for Catalans, all in black and white. Below: Scala Dei all in technicolor.

“What will Catalonia be like after independence?” asks my wife Regula Pfeiffer. We had stopped with Swiss friends at a a huge “Independence for Catalans” mural painted on the vertical rocks covered with prickly pears in the impressive gorge linking Gratallops with Falset. We had just spent the day in the Priorat, in Porrera, Scala Dei and Gratallops, visiting wineries, ruins and eating for a song with the wonderful local wine. The former director of her institute Dieter Schindler, who now works in Bern and spends three hours on the train every day, wanted to photograph the mural. The photograph, taking it, is a silent witness to what outsiders think is going on in Catalonia. He and his girlfriend Maja Roost, professor of biology, know the peninsula first hand, which they have toured all over cycling. The Priorat is a unique little world where it is easy to imagine that we are far from the imperial Spanish nationalists of Madrid.

After independence, I explain, little will change with the economy. For centuries companies have lived without a state and are more accustomed than anywhere else to get on without aid. Catalans know that if they themselves are not enterprising, nobody else will give them anything. In the poetic village of Scala Dei a woman sells her award wining oil to Japan and also her home-made hazelnut, chocolate, pistachio and of course almond carquinyoli biscuits. Her elegant shop symbolizes how Catalans are capable of exporting to the end of the world while creating wealth from a land that has nothing. What would Catalans be if they had settled Andalusia, favoured with fertile plains watered by abundant rivers and an Atlantic full of fish! In the oil mill a tile hangs stating “Catalans make bread from stones.” Yes, but Quevedo, who hated Catalans, said this disparaging Catalans who had to eat stones because their country was a wasteland. Today everyone understands the contrary, because Catalans have turned a land that has nothing into an economic power, one of the top ten European regions with London, Paris and the Ruhr, while subsidized Andalusia is at the bottom, near number 250, along with Greeks and Portuguese. But the economy is not everything. I do not worry about La Caixa or the hundreds of thousands of small businesses. What we suffer from, as we see in this the crisis, is politics. I do not mean the discriminatory politics of Madrid, doubly bad for Catalans, stealing our taxes and then investing in infrastructure in the desert as if Spanish nationalists were as crazy as Cervantes portrayed Don Quixot. Today the giant windmills are the high speed radial network to Madrid. The serious problem we have is Catalan politics in the hands of someone as irresponsible as Mas, who as minister of economics doubled the debt we are now drowning in, and his ally Duran, the corrupt presumed innocent, and his gang of criminals with firm sentences after stealing from the Catalan unemployed. This nasty couple are the ones to make us into Switzerland? A stopped clock also gives the correct time twice a day. If we don’t get rid of these incompetent and evil politicos, we will be going from bad to worse. That is why grassroot initiatives are so important, forcing politicians to ban the killing of bulls and eventually winning the right to a referendum on independence. This referendum, from the Swiss to the Financial Times, all see clearly will be a yes vote. But afterwards overvauled politicians must be got rid of. If we want to be Switzerland, and not Greece or Madrid, of course.

(“Després de la independència,” by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 1 September 2012)

Després de la independència

per Josep C. Vergés

Scala Dei tot en technicolor. Primera foto: Independència dels paisos catalans tot en blanc i negre.

“Com serà Catalunya després de la independència?” pregunta la meva dona Règula Pfeiffer. Hem parat amb uns amics suissos davant un enorme “Independència Paisos Catalans” pintat a les roques verticals de l’impressionant congost cobert de figues de moro que uneix Gratallops amb Falset. Acabem de passar el dia al Priorat, a Porrera, Scala Dei, Gratallops, visitant bodegues i ruines i menjant per no res amb el bon vi de la terra. L’exdirector del seu institut Dieter Schindler, que ara treballa a Berna i es passa tres hores al tren cada dia, ha volgut fotografiar la pintada. La foto, el fer-la, és testimoni mut del que opinen a fora sobre què passa a Catalunya. Ell i la seva companya Maja Roost, catedràtica de biologia, coneixen a fons la península, que han recorregut tota en bicicleta. El Priorat és un petit món únic on és fàcil imaginar que ja estem lluny de l’espanyolisme imperial de Madrid.

Després de la independència, explico, l’economia poc ha de variar. Fa segles que vivim sense estat i les empreses estan habituades més que a cap altre lloc a viure sense ajuts. Els catalans saben que si no emprenen ells, ningú els hi regalarà res. Al poètic poble d’Escaladei una dona ven el seu oli premiat al Japó i carquinyolis d’avellana, de xocolata, de pistatxo i evidentment d’ametlla que fa ella. La seva tenda tan ben posada simbolitza com som els catalans, capaços d’exportar a la fi del món, creant riquesa d’una terra que no tè res. Com seríem els catalans si visquéssim a Andalusia, afavorida amb fèrtils planes regades per generosos rius i un Atlàntic ple de peixos! En el molí d’oli penja una rajola que diu “Els catalans treuen pa de les pedres.” Sí, però Quevedo, que ens odiava, deia despectiu que els catalans havíem de menjar pedres de tant erm que és el nostre país. Avui tothom entén el contrari, perquè els catalans d’una terra que no regala res hem fet una potència econòmica, entre les deu primeres regions d’Europa, junt a Londres, París i el Ruhr mentre la subvencionada Andalusia està a la cua, cap al 250, junt a grecs i portuguesos. Però l’economia no ho és tot. No em preocupa que La Caixa tiri endavant ni els centenars de milers de petits empresaris. El que sí patim, com veiem amb la crisi, és la política. No parlo de la política discriminatòria de Madrid doblement perjudicial per als catalans, robant els nostres impostos i invertint en infraestructures al desert com si els espanyolistes fossin tant bojos com Cervantes retrata el Quixot. Avui els gegants molins de vent són Aves radials. El greu problema nostre és la política catalana, en mans d’un irresponsable com Mas, que com conseller d’economia duplicava el deute que ara ens ofega, i el seu aliat Duran, corrupte presumpte innocent amb la seva banda de criminals condemnats en ferm per robar als aturats catalans. Aquesta parella  malavinguda és la que ens ha de fer funcionar com Suissa? Funcionarem com un rellotge parat que dos cops al dia marca l’hora exacta. Si no expulsem els incompetents i malvats, malament anirem. Per aixó són tan importants les iniciatives populars que han forçat els polítics a prohibir la mort dels toros i que conduiran al referèndum de la independència. Aquest referèndum, des del Financial Times als suissos, veuen clar serà sí. Però després del sí ve el no als polítics capgrossos. Si volem ser Suissa, i no Grècia o Madrid, és clar.

(“Després de la independència,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 1 setembre 2012)

1 September 2012 - Posted by | Politics/Política |

1 Comment »

  1. ¡¡¡hola somniatruites ¡¡¡ despres de l´independencia el que farem es el que fas tu : emigrar i plorar desde lluny a la Catalunya dels somnis i llegendes infantils. ¡¡sort ¡¡ que no ho veuré mai ¡¡ ¡¡apa ¡¡ una abraçada ¡¡

    Like

    Comment by jordi | 1 September 2012 | Reply


Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: