La República Catalana


A Cacophony of 1.5 Million Catalans/ALGARAVIA D’1,5 MILIONS DE CATALANS

A Cacophony of 1.5 Million Catalans

Catalans for independence in 9/11 in downtown Barcelona (Passeig de Gracia-Gran Via). Unlike London with Scotland undemocratic Madrid is desperate to prevent a referendum on Catalan independence. Below: Rajoy (top left) denies the Spanish economic crisis and denies the Spanish political crisis, but re-imposes the torture and killing of bulls in Catalonia, on Spanish TVE only.

1.5 million according to the police demonstrated in Barcelona for the independence of Catalonia on the commemoration of the occupation in 1714 by French and Spanish absolutists who destroyed seven centuries of Catalan freedoms, the same day American freedom was attacked by Arab absolutists on 9/11.

Der Spiegel (Hamburg): It was a huge show of force on the streets of Barcelona: One and a half million people demonstrated for the independence of Catalonia. The number of participants exceeded all expectations. On the Catalan National Day, The Diada, the call  sounded repeatedly of “In-Inde-Independencia” (Independence).

Le Monde (Paris): Human tide to demand independence of Catalonia: One and a half million demonstrators, according to the police, marched on Tuesday, 11th September in Barcelona to demand the independence of Catalonia, accusing the central government of leading this region of north-east Spain into a spiral of crisis. “What do we want? A new State in Europe. What do we want? An independent Catalonia,” the crowd roared in Catalan.

The Guardian (London): Catalan independence rally brings Barcelona to a standstill:  Barcelona was a sea of red and yellow Catalan flags as more than 1.5 million people brought the city to a standstill on Tuesday at a mass rally called to demand independence for the Spanish region. Long-standing resentment about what Catalans see as their unfairly high contribution to central government has been inflamed by Spain’s economic woes. Catalan calls for independence have increased sharply since the financial crisis exploded in 2008, hitting Spain particularly hard. “The rise in the pro-independence movement is directly related to the Spanish State’s inability to include Catalonia,” said Miquel Berga, professor of English literature at the Universitat Pompeu Fabra. “It seems to me that only a profound change in constitutional arrangements can address the prevailing sense of dissatisfaction.” Joan Fumaz, a chef, said: “If we were independent, we wouldn’t have to go on justifying ourselves. I’m Catalan. It would be nice not to have to explain that to people all the time.”

The New York Times: Protest Rally in Catalonia Adds a Worry for Spain: Catalonia’s national day turned into a huge separatist rally on Tuesday, presenting yet another challenge to Prime Minister Mariano Rajoy as he seeks to force Spain’s regions to enact drastic budget cuts. As many as 1.5 million people took over the center of Barcelona. The financing crisis has added fuel to Catalonia’s longstanding demand for Madrid to grant it greater fiscal autonomy and reduce its contribution to a national system that redistributes some tax revenue to poorer regions of Spain. “It’s absurd that we are now having to ask the government in Madrid to lend us money that should have been ours to use in the first place,” said Lluis Planaguma. With 7.5 million inhabitants, Catalonia accounts for 16% of the population and 19% of GDP, giving it an economy the size of Portugal’s. Mr. Rajoy has sought to play down the separatist push. He called on Catalans to focus instead on overcoming the economic crisis.

El Pais (Madrid): Editorial: One of the biggest demonstrations ever witnessed in this country marched yesterday in Barcelona behind a banner calling for the independence of Catalonia. It would be absurd to deny the evidence of the facts that have led to such a display of strength for the call for independence or to trivialize a political landscape full of challenges and risks which demands above all of the Spanish government, but also of the opposition, the utmost responsibility and intelligence. There is an underlying political change provoked by the deep unease caused by the Constitutional Court ruling that frustrated the expectations of an improvement in self-government, by a crisis that undercuts economic wellbeing, and by the new re-centralising and interventionist policies of the PP. But there has also been a huge political failure at least for the last governments of Spain since Aznar, not only unable to articulate a political response but fueling the spiral of radicalization. This challenge requires more than the pathetic and insulting response of Mariano Rajoy. Dismissing  as mere “cacophony” what many Catalans experience as a sense of grievance is pure frivolity. It is not true that all roads are closed. The autonomy model has given Spain the greatest period of prosperity ever known, but nothing is untouchable and there are many voices advocating for a further deepening toward a more federal model. In a democracy, any proposal is legitimate, including independence.

Algaravia d’1,5 milions de catalans

Rajoy nega la crisi econòmica espanyola i nega la crisi política espanyola, però reimposa la tortura i mort dels toros a Catalunya, només a TVE. Primera foto: Catalans per la independència l’11 S al centre de Barcelona (Passeig de Gràcia-Gran Via). A diferència de Londres amb Escòcia antidemocràtic Madrid desesperadament vol impedir un referèndum sobre la independència catalana.

1,5 milions segons els mossos d’esquadra s’han manifestat a Barcelona per la independència de Catalunya commemorant l’ocupació el 1714 per absolutistes francesos i castellans que liquidaren set segles de llibertats catalanes el mateix dia que la llibertat Americana fou atacada per absolutistes àrabs l’11 S.

Der Spiegel (Hamburg): Ha estat una gran manifestació de força als carrers de Barcelona: Un milió i mig de persones s’han manifestat per la independència de Catalunya. El nombre de participants ha superat totes les expectatives. En el dia nacional català, la Diada, sonava constantment el crit “In-Inde-Independència.»

Le Monde (París): Una marea humana exigeix la independència de Catalunya: Un milió i mig de manifestants, segons la policia s’ha manifestat dimarts 11 setembre a Barcelona per exigir la independència de Catalunya, acusant el govern central de dur aquesta regió del nordest d’Espanya a una espiral de crisi. “Què vol aquesta gent? Un nou estat d’Europa. Què vol aquesta gent? Una Catalunya independent” cridava la multitud en català.

The Guardian (Londres): La manifestació catalana per la independència paralitza Barcelona: Barcelona era un mar de senyeres vermelles i grogues quan més d’1,5 milions de persones han paralitzat la ciutat dimarts en un manifestació massiva convocada per exigir la independència de la regió espanyola. Un ressentiment de molt de temps de com els catalans veuen la seva contribució injustament alta al govern central s’ha encès pels problemes econòmics d’Espanya. La crida catalana a la independència ha augmentat considerablement des de l’esclat de la crisi financera el 2008, que ha afectat Espanya particularment dur. “L’augment del moviment pro-independència està directament relacionat amb la incapacitat de l’Estat espanyol d’incloure Catalunya”, diu Miquel Berga, professor de literatura anglesa a la Universitat Pompeu Fabra. “Em sembla que només un canvi profund en les relacions constitucionals pot abordar el sentiment generalitzat d’insatisfacció.” El restaurador Joan Fumaz diu: “Si fóssim independents, no hauríem d’anar justificant-nos sempre. Sóc català. Estaria bé no haver d’explicar això a la gent tot el temps…”

The New York Times: La manifestació de protesta a Catalunya afegeix una preocupació més per a Espanya: El dia nacional de Catalunya s’ha convertit en una enorme manifestació separatista dimarts, plantejant un nou desafiament al president Mariano Rajoy mentre intenta forçar les regions espanyoles a dur a terme dràstiques retallades pressupostàries. Almenys 1,5 milions de persones han pres el centre de Barcelona. La crisi financera ha afegit llenya a la demanda llargament reclamada de Catalunya perquè Madrid transfereixi més autonomia fiscal i redueixi la seva contribució a un sistema estatal que redistribueix certs ingressos fiscals a les regions més pobres d’Espanya. “És absurd que ara hem de demanar al govern de Madrid que ens presti uns diners que eren nostres d’entrada”, diu Lluís Planagumà. Amb 7,5 milions d’habitants, Catalunya representa el 16% de la població i el 19% del PIB, donant-li una economia de la mida de Portugal. El Sr. Rajoy ha intentat treure importància a l’impuls separatista. Ha fet una crida als catalans perquè se centrin en superar la crisi econòmica.

El País (Madrid): Editorial: Una de las mayores manifestaciones que se hayan visto jamás en este país desfiló ayer en Barcelona tras una pancarta que pedía la independencia de Cataluña. Tan absurdo es negar la evidencia de los hechos que han conducido a una tal exhibición de fuerza del sentimiento independentista como banalizar la reivindicación de una jornada que abre un escenario político plagado de retos y riesgos y que exige, sobre todo del Gobierno español, pero también de la oposición, la máxima responsabilidad e inteligencia. Hay un cambio político de fondo revestido de un profundo malestar por la sentencia del Tribunal Constitucional que frustró la expectativa de una mejora del autogobierno; por una crisis que corta sus alas económicas; y por la nueva estrategia recentralizadora e intervencionista del PP. Pero es también un enorme fracaso político al menos para los últimos Gobiernos de España, desde Aznar, que no tan solo han sido incapaces de articular una respuesta política, sino que han alimentado la espiral de radicalización. Y el desafío requiere algo más que la paupérrima e insultante respuesta de Mariano Rajoy. Calificar de mera “algarabía” lo que muchos catalanes viven como un sentimiento de agravio es una muestra de frivolidad. No es cierto que todos los caminos estén cerrados. El modelo autonómico ha dado a España la mayor etapa de prosperidad nunca conocida, pero nada es intocable y son muchas las voces que defienden seguir profundizando en un modelo de corte más federal. En democracia, cualquier propuesta es legítima, incluida la independencia.


12 September 2012 - Posted by | News comment/Comentari al dia, Politics/Política | ,


  1. un millon y medio de enfermos mentales …….suerte que quedamos 4,5 de sanos ¡¡¡¡


    Comment by jd | 12 September 2012 | Reply

  2. Bona feina ! La mani d’ahir ha depassat la del final de la II Guerra mundial a París el 1945, i constitueix la manifestació rècord mundial de llarg. Podries fer un post amb dades reals, doncs es molt gros tot plegat, tant pel Guinness, com pel que representa per la Democràcia. Que n’aprenguin ! Penso que hi ha hagut retalls quan el nombre de manifestants, he rebut notícia de 2 M sobrats. La Núria que anava amb unes amigues, per agafar el Trambaix a plaça Macià, des Rbla. Catalunya, va trobar ple a vessar, fins i tot el carrer de Casanovas! La mani de fa dos anys, tot i l’opacitat dels medis de comunicació d’aquí i d’allà, va depassar la de Paris del 1945, o sia que la Diada d’enguany ha batut el nostre propi rècord.


    Comment by Roger | 13 September 2012 | Reply

  3. Josep, Molt ben escrit. Èrem a la vora de 2 milions. Una abraçada,


    Comment by Salvador | 13 September 2012 | Reply

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in: Logo

You are commenting using your account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )


Connecting to %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

%d bloggers like this: