La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

Catalan Independence Unstoppable/LA INDEPENDÈNCIA CATALANA IMPARABLE

Catalan Independence Unstoppable

by Financial Times

“What a joke Catalan independence and those jokers in Europe who want to control our spending. Come to my lover’s new elephant hunt paid for by Catalan and European taxpayers!” Below:  Freedom cannot be stopped in Europe: 1944 Iceland, 1990 Lithuania, 2006 Montenegro, 2008 Kosovo, 2014 Catalonia.

The Financial Times editorialises that it will soon be too late to stop Catalan independence. Tainted King Juan Carlos has made matters worse by disdaining the call of 1.5 million Catalans for independence while Rajoy is clearly incompetent, delaying economic measures and incapable of any political dialogue:

“The king of Spain’s call for national unity to overcome the country’s deep crisis is an event. The last time King Juan Carlos intervened this overtly in Spanish politics was to confound the attempted coup of February 1981 against the young democracy emerging from the Franco dictatorship. The current eurozone and Spanish fiscal crises, a contracting economy with record unemployed, and the looming constitutional crunch over Catalan separatism, together amount to a national emergency at least as serious. In 1981, the young king appeared on television at midnight and ordered the plotters to stand down. His open letter this week is unlikely to be as decisive. The monarchy has been tarnished by scandal. And the king is trying to supply the statesmanship of which the present government of Mariano Rajoy seems incapable. Despite winning an absolute majority in last November’s general election, Mr Rajoy and his centre-right PP prefer to rule by decree, disdaining any need to build consensus, or even properly inform the public. The prime minister himself speaks seldom, in public, in parliament, or to the press. He initially pushed through valuable reforms, for example to Spain’s labour laws, but often seems to be an opportunist with no sense of timing. Damagingly, the government delayed its first budget until elections in Andalucia – which the PP lost. The suspicion now is that Mr Rajoy is delaying any request of an EU bailout until after elections in his native Galicia and the Basque country next month. To be fair, Madrid has yet see a penny of the €100bn bank aid the EU agreed in June. Yet the malaise is deep. King Juan Carlos, in his letter, made two basic points. He warned against “chasing pipe-dreams” – universally seen in Spain as a shot across separatist bows – and summoned up the spirit of unity behind the “democratic transition” from dictatorship. Yet it is the government’s job to seek compromises with the Catalans and Basques. Mr Rajoy today meets Artur Mas, the head of Catalonia’s autonomous government. Unless he can make a plausible gesture towards Catalan demands, separatism will become unstoppable, whatever the king says. But King Juan Carlos is right to refer to the transition from Franco. To confront the present emergency Spain needs a multi-party national accord like the 1977 Moncloa Pacts that charted Spain’s path to democracy. That too is the job of the politicians, not the monarch.”

(“The King’s Speech,” Editorial, Financial Times, 19 September 2012)

La independència catalana imparable

pel Financial Times

La llibertat no pot aturar-se a Europa: 1944 Islàndia, 1990 Lituània, 2006 Montenegro, 2008 Kòsovo, 2014 Catalunya. Primera foto: “Quina xufla la independència de Catalunya i quina rexufla els europeus que volen controlar la nostra despesa. Vine a la nova caça d’elefants de la meva amant pagada pels contribuents catalans i europeus!”

El Financial Times editorialitza que aviat serà massa tard per aturar la independència catalana. El rei deshonrós Joan Carles ha empitjorat les coses menyspreant la manifestació d’1,5 milions de catalans per la independència, mentre Rajoy és clarament un incompetent que retarda les mesures econòmiques i és incapaç de qualsevol diàleg polític.

“La crida del rei d’Espanya a la unitat nacional per superar la profunda crisi del país ha estat tot un esdeveniment. L’última vegada que el Rei Joan Carles va intervenir obertament en la política espanyola fou per aturar l’intent de cop d’estat del 23-F el 1981 contra la jove democràcia que emergia de la dictadura de Franco. L’actual crisi fiscal de l’eurozona i d’Espanya amb una economia en retrocés, rècord d’aturats i la creixent crisi constitucional del separatisme català, tot junt han produït una emergència nacional almenys igual de greu. El 1981 el jove rei va aparèixer a la televisió a mitjanit ordenant els conspiradors a retirar-se. La seva carta oberta d’aquesta setmana és poc probable que sigui tan decisiva. La monarquia es troba envoltada d’escàndols. De fet el rei tracta de mostrar la grandesa d’Estat que l’actual govern de Mariano Rajoy sembla incapaç de tenir. Tot i guanyar per majoria absoluta les eleccions generals del passat novembre, el Sr. Rajoy i el seu PP de centredreta prefereix governar per decret, menyspreant qualsevol necessitat de construir consens, o fins i tot informar correctament als ciutadans. El propi president parla molt poc en públic, i menys davant el Parlament o amb la premsa. Inicialment es varen aprovar reformes significatives com per exemple les lleis laborals d’Espanya, però sovint sembla un oportunista sense saber què cal dir en cada moment. El govern va retardar perillosament el seu primer pressupost fins després de les eleccions andaluses -que el PP va perdre. La sospita ara és que el Sr. Rajoy està endarrerint qualsevol petició de rescat a la UE fins després de les eleccions a la seva terra de Galícia i al País Basc el mes proper. Cal admetre que Madrid no ha vist ni un cèntim de l’ajuda bancària de €100 mil milions que la UE va acordar el juny. Però el malestar és profund. El rei Joan Carles en la seva carta va fer dos punts bàsics. Va advertir contra perseguir una “quimera” –que tothom d’Espanya ha entès com una canonada d’avís contra la nau separatista- i va fer una crida a l’esperit d’unitat que va guiar la “transició democràtica” des de la dictadura. No obstant això és tasca del govern trobar compromisos amb catalans i bascos. Rajoy es reuneix avui amb Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya. Si no és capaç de fer un gest plausible enfront de les demandes catalanes, el separatisme es convertirà en imparable, digui el que digui el rei. Però el rei Joan Carles va fer bé en referir-se a la transició de Franco. Per a fer front a l’emergència actual Espanya necessita un acord nacional multipartidista similar als Pactes de la Moncloa de 1977 que marcaren el camí d’Espanya cap a la democràcia. I això també és feina dels polítics, no del monarca.”

(“The King’s Speech,” Editorial, Financial Times, 19 setembre 2012)

20 September 2012 - Posted by | News comment/Comentari al dia, Politics/Política | ,

No comments yet.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: