La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

The Break-up in Madrid/PARTIR PERES A MADRID

The Break-up in Madrid

by Josep C. Verges

After tax-stripping Catalans naked, the Almighty Rajoy hands Artur Mas scissors to keep on cutting. Below: Mortal Enemies: The Masked Warrior attacks the shield with four Catalan stripes in Franco’s Fascist comic, reissued by Aznar.

Catalan president Artur Mas has broken in Madrid with central government president Rajoy. After the demonstration of 1.5 million Catalans for independence on 9/11, the largest ever, bigger than the liberation of Paris, Mas went home naked without his work clothes of a “new” fiscal pact. Let me remind all those without a memory, especially ruling party CiU, that the liberal martyr Trias Fargas wrote a book criticising Catalan socialists and CiU leader Jordi Pujol for refusing to demand the same fiscal pact as the Basques with the return of democracy. The Basques recovered control over all their taxes and pay a lump sum to Madrid for common expenditure. They have never permitted the barefaced stealing Catalonia suffers.

After this lost the first opportunity in the Democratic Transition an unexpected second chance arose in the nineties when the Masked Warrior Aznar was unable to win by absolute despite the socialist scandals of corruption and State terrorism. He needed CiU to govern, and as I have published in Omnium Cultural the CiU money masters did not know what to ask for in return. In those days I was the sole economist who said that Catalonia was discriminated against, something all say now, and I was invited by the negotiators with the PP to help write a position paper. After a pitched battle with the forces of darkness at the antiquated university, I won so decisively that I was asked to write the text. Only two conditions were set: not to mention the Basques anywhere or the PP would leave the table, and not to write more than five pages because that was Jordi Pujol’s attention span. Shakespeare said that a rose is a rose by any other name. My five pages did not mention the Basques, but outlined the same system, creating a Catalan Treasury. Surprisingly Aznar agreed! But what really disappointed me was that Pujol did nothing to create this Catalan Treasury. His poor tenant farmer Mas has now resurrected the Treasury demand a century later. Pujol liked to spend, the more the better, but he did not want to tax. That is why he had no interest in a Catalan Treasury. And now Mas is back from Madrid poorer than a church mouse. The Financial Times editorialized before the meeting of the two deaf-dumb Mas and Rajoy that it will soon be too late to stop Catalan independence. The King without honour Juan Carlos made matters worse by belittling the demonstration of 1.5 million Catalans for independence, while Rajoy, the paper says, is clearly incompetent, delaying economic measures and incapable of any political dialogue. The Financial Times is the most serious financial newspaper in Europe, the equivalent of the Wall Street Journal in America. Madrid doesn’t speak English so they surely haven’t read this, but Rajoy is in a bad situation if Europe is turning its back. The Financial Times said: “The last time King Juan Carlos intervened this overtly in Spanish politics was to confound the attempted coup of February 1981 against the young democracy emerging from the Franco dictatorship. The current eurozone and Spanish fiscal crises, a contracting economy with record unemployed, and the looming constitutional crunch over Catalan separatism, together amount to a national emergency at least as serious. The king is trying to supply the statesmanship of which the present government of Mariano Rajoy seems incapable. Despite winning an absolute majority Mr Rajoy disdains any need to build consensus and often seems to be an opportunist with no sense of timing. Damagingly, the government delayed its first budget until elections in Andalucia – which the PP lost. The suspicion now is that Mr Rajoy is delaying any request of an EU bailout until after elections in his native Galicia and the Basque country next month. It is the government’s job to seek compromises with the Catalans and Basques. Mr Rajoy today meets Artur Mas. Unless he can make a plausible gesture towards Catalan demands, separatism will become unstoppable, whatever the king says.” And then the break-up.

(“Partir peres a Madrid,” by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 21 September 2012)

Partir peres a Madrid

per Josep C. Vergés

Enemigos mortales: El Guerrero del Antifaz ataca l’escut amb quatre barres catalanes en el TBO feixista de Franco, reeditat per Aznar. Primera foto: Després de deixar en pilotes fiscals els catalans, el Totpoderós Rajoy entrega les tisores a Artur Mas perquè segueixi retallant.

 

El president de la Generalitat Artur Mas ha partit peres a Madrid amb el president central Mariano Rajoy. Després de la manifestació d’1,5 milions de catalans per la independència l’11 de setembre, la més gran mai, més que l’alliberació de París, Mas torna en calçotets sense el seu vestit de qui dia passa any empeny del “nou” pacte fiscal. Per als desmemoriats, sobretot a CiU, els hi recordo que el màrtir liberal Trias Fargas va escriure un llibre criticant els socialistes catalans i Jordi Pujol per negar-se a demanar el mateix pacte fiscal que els bascos al primer Estatut. Els bascos recuperaren tots els seus impostos i paguen un tant alçat a Madrid per les despeses comunes. No es deixen robar descaradament com Catalunya.

Perduda la primera oportunitat a la Transició, els anys noranta es produí una segona oportunitat inesperada quan el Guerrero de l’Antifaz Aznar va ser incapaç de treure majoria absoluta després del escàndols de corrupció i terrorisme d’Estat socialistes. Necessitava CiU per a poder governar, i com he publicat a Omnium Cultural, els pesseteros de CiU no sabien què demanar a canvi. En aquells temps era l’únic economista que deia que Catalunya era discriminada, cosa que avui tots diuen, i vaig ser invitat pels negociadors amb el PP per fer un text del que es podia demanar. Fou una batalla campal amb les forces obscurantistes de la universitat immobilista, que vaig guanyar fins al punt que m’encarregaren redactar el paper. Només dues condicions: que no cités els bascos per a res o el PP s’aixecava de la taula, i que no passés de cinc pàgines perquè Jordi Pujol no sabia llegir un text més llarg. Shakespeare diu que una rosa és una rosa amb qualsevol altre nom. Les meves cinc pàgines no citaven els bascos, però proposava el mateix, en especial crear una Hisenda pròpia. L’increible fou que Aznar ho acceptà! El més decepcionant per a mi fou que Pujol no va fer res per crear una Hisenda catalana. El seu pobre masover Mas ressuscita la Hisenda un segle després. Pujol gastava, com més millor. No volia cobrar impostos. Per això no interessava una Hisenda pròpia. I ara Mas torna de Madrid més pobre que una rata d’església. El Financial Times editorialitzava abans de la reunió dels dos sordmuts Rajoy i Mas que aviat serà massa tard per aturar la independència catalana. El rei deshonrós Joan Carles ha empitjorat les coses menyspreant la manifestació d’1,5 milions de catalans per la independència, mentre Rajoy, diu, és clarament un incompetent que retarda les mesures econòmiques i és incapaç de qualsevol diàleg polític. El Financial Times és el diari financer més seriós d’Europa, l’equivalent del Wall Street Journal a Amèrica. A Madrid no saben anglès així que ni l’hauran llegit, però malament va Rajoy si Europa li gira l’esquena. Diu el Financial Times : “L’última vegada que el rei Joan Carles va intervenir obertament en la política espanyola fou per aturar l’intent de cop d’estat del 23-F el 1981 contra la jove democràcia que emergia de la dictadura de Franco. L’actual crisi fiscal de l’eurozona i d’Espanya amb una economia en retrocés, rècord d’aturats i la creixent crisi constitucional del separatisme català, tot junt han produït una emergència nacional almenys igual de greu. De fet el rei tracta de mostrar la grandesa d’Estat que l’actual govern de Mariano Rajoy sembla incapaç de tenir. Tot i guanyar per majoria absoluta, el Sr. Rajoy menysprea qualsevol necessitat de construir consens i sembla un oportunista que no sap què cal dir en cada moment. Va retardar perillosament el seu primer pressupost fins després de les eleccions andaluses -que el PP va perdre. La sospita ara és que el Sr. Rajoy està endarrerint qualsevol petició de rescat a la UE fins després de les eleccions a la seva terra de Galícia i al País Basc el mes proper. És tasca del govern trobar compromisos amb catalans i bascos. Si Rajoy avui amb Artur Mas no és capaç de fer un gest plausible enfront de les demandes catalanes, el separatisme es convertirà en imparable, digui el que digui el rei.” I estem a partir peres.

(“Partir peres a Madrid,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 21 setembre 2012)

23 September 2012 - Posted by | News comment/Comentari al dia, Politics/Política | ,

1 Comment »

  1. Si el President Mas va prendre el timó de la nau com a símbol, la història  ben explicada pot ser l’equivalent a la carta de navegar.

    Like

    Comment by Eduard Cardona | 25 September 2012 | Reply


Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: