La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

Catalan Divorce, English Style/DIVORCI CATALÀ A L’ANGLESA

Catalan Divorce, English Style

by Gideon Rachman

Goodbye Spain: Crowds follow a Catalan bagpipe to the massive 1.5 million demonstration for independence on 9/11. Below: Divorce, Italian Style with Marcello Mastrionanni murdering his wife because of “passion”.

The Financial Times criticises Spain for attempting to thwart the movement for Catalan independence through the use of a legalistic Catch-22. Madrid says Catalonia must respect the Constitution, but the Constitution makes it illegal to hold a referendum on independence. The British are more pragmatic and bold. Cameron could easily have insisted that only the British government had the legal right to organise a referendum. Instead he has agreed. Gideon Rachman argues that on the grounds of both justice and prudence, the British approach seems wiser:

“Arriving in Scotland a few years ago, I was greeted by a poster boasting that Glasgow has “the latitude of Smolensk and the attitude of Barcelona”. It was a vivid example of the mixture of comradeship and admiration with which Scots look towards Catalonia. Barcelona, the Catalan capital, has many things that Glaswegians covet: better weather, better food, better football. In a striking homage to Catalonia, the Scots even chose an architect from its capital, Enric Miralles, to design their new parliament building. Now, however, Catalans have a reason to look enviously towards Scotland. In 2014 Scotland will hold a referendum on independence. The Catalan government would dearly love to hold its own vote on independence, but is being determinedly blocked by the Spanish government in Madrid. The British government has recognised that, by winning power in Edingburgh, the Scottish Nationalists have earned the democratic right to hold a referendum on their longstanding goal of independence. There is no point in trying to find legalistic ways of thwarting them. The British government’s approach, while risky, is also psychologically astute. Telling people that there is something that they are absolutely forbidden from doing is a sure way of stoking their desire to do that very thing. This principle –first established in the Garden of Eden– applies just as surely in modern Catalonia. The parallels between the Scottish and Catalan causes are intriguing. The Scots signed the Act of Union with England which created Britain in 1707. Catalans lost their independence with the fall of Barcelona in 1714. There is, however, one big difference between the Scottish and the Catalan cases that helps to account for the difference in attitudes in Madrid and London. Scotland is widely regarded in England as being heavily subsidised by the rest of the country (The Scottish Nationalists dispute that.) By contrast, Catalonia is one of the wealthiest regions in the country. Its loss would be a terrible blow to Spain. Personally, I hope both Britain and Spain manage to stay together. But, if that happens, it has to be on the basis of consent. The Spanish government should stop hiding behind the law, and allow a Catalan referendum. No marriage can survive simply by declaring divorce illegal.”

(“Spain, Britain and the forbidden fruits of independence,” by Gideon Rachman, Financial Times, 15 October 2012)

Divorci català a l’anglesa

per Gideon Rachman

Divorzio alll’italiana on Marcello Mastrionanni assassina la seva dona per “passíö”. Primera foto: Goodbye Spain: la gentada segueix un sac de gemecs cap a la massiva demostració de 1,5 milions per la independència l’11-S.

El Financial Times critica Espanya per voler impedir el procés d’independència catalana via trampes legals circulars. Madrid diu que Catalunya ha de respectar la Constitució, però la Constitució il.legalitza celebrar un referèndum sobre la independència. Els anglesos són més pragmàtics i valents. Cameron també podia haver insistit que només el govern britànic té el dret legal a organitzar un referèndum. Al contrari hi està d’acord en fer-lo. Gideon Rachman argumenta que per raons de justícia i prudència, l’actitud anglesa sembla més intel.ligent:

“Quan vaig aterrar a Escòcia fa uns anys em va rebre un cartell proclamant que Glasgow té “la latitud de Smolensk i l’actitud de Barcelona”. És un clar exemple de la barreja d’amistat i admiració amb què els escocesos miren cap a Catalunya. La capital catalana Barcelona té tot el que cobegen els habitants de Glasgow: un millor clima, una millor cuina i un millor futbol. En un sorprenent homenatge a Catalunya, els escocesos fins i tot triaren un arquitecte de la seva capital, Enric Miralles, per dissenyar el seu nou edifici del Parlament. Ara, però, els catalans tenen raons també per mirar amb enveja cap a Escòcia: el 2014 Escòcia celebra un referèndum sobre la independència. Què més voldria la Generalitat que organitzar el seu propi vot sobre la independència, que està tossudament bloquejat pel govern espanyol de Madrid. El govern britànic ha reconegut que, en guanyar el poder a Edimburg, els nacionalistes escocesos s’han guanyat també el dret democràtic a celebrar un referèndum sobre la seva vella aspiració d’independència. No té sentit tractar de trobar la manera legalista de frustrar-ho. L’enfoc del govern britànic, tot i ser arriscat, és psicològicament assenyat. Quan dius a la gent que hi ha alguna cosa que té absolutament prohibit tens garantit d’estimular el seu desig de fer això mateix. Aquest principi, vell des del Jardí de l’Edèn, s’ajusta al mil.límetre a Catalunya avui. Els paral.lelismes entre Escòcia i Catalunya són intrigants. Els escocesos van signar l’Acta d’Unió amb Anglaterra que crea la Gran Bretanya el 1707. Els catalans van perdre la seva independència amb la caiguda de Barcelona el 1714. Hi ha, però, una gran diferència entre el cas escocès i català que ajuda a explicar la diferència d’actituds entre Madrid i Londres. Escòcia és considerada a Anglaterra com fortament subvencionada per la resta del país (cosa que els nacionalistes escocesos neguen). Per contra, Catalunya és una de les regions més riques del país. La seva pèrdua seria un cop terrible per a Espanya. Personalment, espero que tant Gran Bretanya com Espanya aconsegueixin mantenir-se unides. Però això ha de ser sobre la base del consentiment. El Govern espanyol ha de deixar d’amagar-se darrere la llei i permetre un referèndum català. El matrimoni no pot sobreviure només perquè declara il.legal el divorci.

(“Spain, Britain and the forbidden fruits of independence,” per Gideon Rachman, Financial Times, 15 octubre 2012)

18 October 2012 - Posted by | News comment/Comentari al dia, Politics/Política | ,

1 Comment »

  1. “No marriage can survive simply by declaring divorce illegal.” Good phrase!

    Like

    Comment by bj | 18 October 2012 | Reply


Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: