La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

Spanish Nationalist Basques and Galicians/L’ESPANYOLISME BASC I GALLEC

Spanish Nationalist Basques and Galicians

by Josep C. Verges

Rajoy holds onto his Galician crab. Below: EH-Bildu’s overflow Bilbao event with a Catalan flag and the casteller human tower erected with the In-Inde-Independence cry of the Catalan 9/11.

Liberal Ramon Trias Fargas joked that independence would come with a telegramme from Madrid: “You are ordered to become independent.” Certainly it wouldn’t be thanks to Jordi Pujol and his “fish in the basket” that smells so rotten. A month before the constituent elections in Catalonia, the Basque Country and Galician results confirm that Madrid is the driving force to independence. In the Basque Country the Spanish nationalist coalition in power of socialists and PP that wanted to end Basque nationalism has been decimated.

In 2009 Spanish nationalists held almost half the votes, with a split Basque Country between Spanish and Basque nationalists, but the downfall was almost biblical with two-thirds now Basque and only one third Spanish nationalists. The bulk of the decline was socialist, losing a third of voters, but the PP also bled 11% of theirs. Madrid’s policy of banning abertzale parties has been exposed as erronious. The end of ETA violence has pushed through the roof EH-Bildu, the latest alphabet soup name of persecuted Herri Batasuna, which is now the second largest party almost surpassing the PNB. The PP, the party of government in Madrid, came fourth. The Galician witches seem more favorable to Rajoy because the PP held on to its majority. But it was thanks to the collapse of the socialists because the PP lost double the percentage of the Basque Country. Socialists bled 231,000 voters, but the PP dropped a staggering 136,000, ten times more than the votes lost in the Basque Country. Luckily for Spanish nationalists in Galicia the Galician vote is represented by Marxist parties. However they already add together more votes than the second party, the Socialists, and now represent a quarter of the electorate. They are far behind Basque and Catalan nationalists and would do well to discover that the Berlin Wall and the Soviet empire fell decades ago. The centralists in Madrid have breathed a sigh of relief because the PP did not fall in Galicia, but the reality is that it lost plenty of feathers. Spanish nationalists still control 70% of the vote in Galicia, but this is eight points lower, won by Galician nationalists. The true catastrophe has been the Basque Country, where a socialist-PP coalition governed. They lost a third of the votes, 12 points less, and represent now only one third of the electorate. The sharp socialist drop was the main component, but the PP also let go ballast as in Galicia. Can Rajoy breathe more easily? The Catalan trashing is still to come for the PP, and of course for the moribund socialists, but the PP is running out of votes. If not for the socialist decline it would be obvious that the Spanish nationalists from Madrid have no future in the Basque Country and Catalonia. Rajoy does not want any lessons from Frau Merkel, who charges for them, but here are my five cents worth from a world-wise Catalan: Madrid must drop its Spanish nationalism unless it wants to lose entirely the Basque Country and Catalonia. Holding onto the end of the earth, the Finisterre of Galicia, is little comfort. The unmoveable Galician Rajoy may seem neither to go up or down, but the escalator he is on only leads to the basement.

(“L’espanyolisme basc i gallec,” by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 24 October 2012)

L’espanyolisme basc i gallec

per Josep C. Vergés

EH-Bildu ha omplert a Bilbao amb senyera i castellers alçant-se amb els crits de In-Inde-Independència de l’11-S. Rajoy aguanta la seva cabra gallega.

El liberal Ramon Trias Fargas bromejava que la independència arribaria amb un telegrama de Madrid: “Quedan independizados por orden.” Certament no seria amb Jordi Pujol i el seu “peix al cove” que fa tanta olor a podrit. A un mes de les eleccions constituents catalanes, els resultats del País Basc i Galícia confirmen que l’independentisme el crea Madrid. Al País Basc la coalició espanyolista al poder de socialistes i PP que volia acabar amb el nacionalisme basc ha quedat escombrada.

Si el 2009 disposava l’espanyolisme de la meitat dels vots pràcticament, amb un País Basc dividit entre castellanistes i basquistes, el daltabaix ha estat bíblic amb dos terços ara foralistes i només un terç espanyolista. El gruix de la caiguda és socialista, perdent un terç dels seus votants, però el PP ha deixat un 11% del seu vot. La política de Madrid de prohibir els partits abertzales s’ha vist com errònia. La fi de la violència d’Eta ha fet pujar com l’escuma EH-Bildu, la darrera sopa de lletres de la perseguida Herri Batasuna, i ja és la segona força a punt de superar el PNB. El PP, el partit de govern a Madrid, ha quedat quart. Les meigues gallegues semblen més favorables a Rajoy perquè el PP ha mantingut la majoria. Però ha estat gràcies al col.lapse socialista doncs el PP ha perdut el doble percentual que al País Basc. Els socialistes han sagnat 231.000 votants, però el PP n’ha deixat anar un sorprenent 136.000, deu vegades més que els vots perduts al País Basc. La sort que tenen els espanyolistes és que a Galícia el vot nacionalista està en mans de partits marxistes. Tot i així han tret més vots sumats que el segon partit, els socialistes, i ja representen una quarta part de l’electorat. Queden molt lluny dels nacionalistes bascos i catalans ¡ farien bé en descobrir que el Mur de Berlín i l’imperi soviètic fa dècades que ja no existeixen. Els centralistes de Madrid han respirat alleujats perquè el PP no ha caigut a Galícia, però la realitat és que han deixat un grapat de plomes. L’espanyolisme segueix controlant el 70% dels vots a Galícia, però són vuit punts menys, que ara han guanyat els nacionalistes. La veritable catàstrofe espanyolista ha estat al País Basc, on governava una coalició socialista-popular. Ha perdut un terç dels vots i 12 punts menys i representa només un terç de l’electorat. La baixada en picat socialista ha estat el principal component, però el PP també ha deixat anar llast com a Galícia. Pot respirar tranquil Rajoy? A l’espera del pal que rebrà a Catalunya el PP, i evidentment els desnonats socialistes, la resposta és que s’està quedant sense vots. Si no fos per la davallada socialista es veuria més clar que l’espanyolisme de Madrid no té futur al País Basc i a Catalunya. Rajoy no vol rebre lliçons de Frau Merkel, que les cobra, però aquí té cinc cèntims d’un català que va pel món: Madrid ha d’abandonar l’espanyolisme abans que no perdi del tot el País Basc i Catalunya. Quedar-se amb el fi de la terra, el Finisterre de Galícia, no crec que sigui consol. El gallec Rajoy, immobilista, pot semblar que no puja ni baixa, però l’escala mecànica on està només duu al soterrani.

 (“L’espanyolisme basc i gallec,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 24 octubre 2012)

27 October 2012 - Posted by | News comment/Comentari al dia, Politics/Política |

No comments yet.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: