La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

Totalitarian Spaniards and Democratic Swiss/ESPANYOLS TOTALITARIS I SUISSOS DEMÒCRATES

Totalitarian Spaniards and Democratic Swiss

Mussolini Franco_html_4bbdf613

This is not a joke: Franco and Mussolini. Below: Typical house graffito: A man without love is like a field without flowers.

The same year 1938 when Franco proclaimed: „Spain is organised in a wide ranging totalitarian concept. We want a national unity which is absolute with a single language, Spanish.“ He banned the Catalan Statute „approved on an evil day“, while Switzerland voted in a referendum with 92% in favour that Romance, first cousin to Catalan, became a national language. Will Spaniards ever vote with 92% in favour to make Catalan official in Spain, now only co-official where it is spoken and nowhere else?

On 20 February 1938 Swiss voters declared Romance a national language. Rarely has a referendum been won more clearly. With a yes vote of 92%, the Swiss had adopted Romance as the fourth national language. The election was more of a triumphal porcession: For weeks, a Romance choir toured the country, hundreds of articles were published and federal minister Philipp Etter fought heart and soul and for the minority language: “It was about something essential, nothing less than the defense of the values of the Swiss state.” The Swiss Confederation took its multilingualism as natural rather than identity poltics. That changed in the thirties: Switzerland then placed diversity as the contrasting feature with totalitarian states, who proclaimed their cultural uniformity and ethnic purity. As a small country, Switzerland wanted to be respected – and therefore had to respected also its own minorities. The referendum was therefore one of the highlights of the ideological defence of the country. There was a very real threat, namely the irredentism of Italy, that wanted to “liberate” that is incorporate Italian-speaking foreign territories. Mussolini not only had Ticino in his sight, but also the Grisons. Many Italian scholars and politicians believed Romance was nothing more than a Lombard dialect. The poet Peider Lansel proclaimed loud and clear: «Ni Italians, ni Tudaischs! Rumantschs vulains restar!» (We are not German or Italian. We want to remain Romance).

(“75 Jahre Landessprache Rätoromanisch. Als die Schweiz ihre Viersprachigkeit entdeckte,” by Marcel Amrein, NZZ, 20 February 2013)

Espanyols totalitaris i suissos demòcrates

esgrafiat_html_607848ff

Esgrafiat típic de les cases: L’home sense amor és com un prat sense flor. Primera foto: No és cap broma: Franco i Mussolini.

El mateix 1938 quan Franco proclama: „España se organiza en un amplio concepto totalitario. La unidad nacional la queremos absoluta con una sola lengua, el castellano.“ Anula l’Estatut de Cataluña „en mala hora concedido“, mentre Suissa vota en referèndum amb un 92% favorable que el romanç, cosina germana del català, sigui llengua nacional. Quan votaran els espanyols amb el 92% fer oficial el català a Espanya, només cooficial on es parla i enlloc més?

El 20 de febrer 1938 els votants suïssos declaraven fer el romanç una llengua nacional. Poques vegades un referèndum ha guanyat amb més claredat. Amb el vot afirmatiu del 92%, els suissos incorporaven el romanç com la quarta llengua nacional. L’elecció va ser més que res una processó triomfal: durant setmanes, un cor romanç va recórrer el país, centenars d’articles es publicaren i el ministre federal Philipp Etter lluitava cor i ànima per l’idioma minoritari: “Es tracta d’una cosa essencial, ni més ni menys que defensar els valors de l’Estat suís “. La Confederació Suïssa prenia el seu multilingüisme com una cosa natural sense polítiques identitàries. Això canvia els anys trenta: Suïssa posa la diversitat com a la seva característica en contrast amb els Estats totalitaris que proclamen la seva uniformitat cultural i puresa ètnica. Com a país petit, Suïssa vol ser respectada -i per tant ha de respectar també les seves pròpies minories. El referèndum va ser per tant un dels aspectes més destacats de la defensa ideològica del país. Hi havia una amenaça molt real, l’irredemptisme d’Itàlia que volia “alliberar,” és a dir incorporar els territoris de llengua italiana a l’estranger. Mussolini no només apuntava al Ticino, sinó també als Grisons. Molts estudiosos italians i polítics creien que el romanç no era més que un dialecte llombard. El poeta Peider Lansel contestava ben clar: «Ni Italians, ni Tudaischs! Rumantschs vulains restar!»

(“75 Jahre Landessprache Rätoromanisch. Als die Schweiz ihre Viersprachigkeit entdeckte,” per Marcel Amrein, NZZ, 20 febrer 2013)

21 February 2013 - Posted by | Culture/Cultura, Politics/Política | ,

1 Comment »

  1. No si de raó ja en tenim, ja. El que pasa es que no ho volen entendre!

    Like

    Comment by Albert Sabala | 22 February 2013 | Reply


Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: