La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

Kirchner’s Dirty War against the Pope/GUERRA BRUTA DE KIRCHNER CONTRA EL PAPA

Kirchner’s Dirty War against the Pope

Kirchner papa

Cristina Kirchner refused for years to walk 110 metres from her office to the cathedral to meet the “opposition cardinal.” Now she travelled 11,000 kms to pay homage to Pope Francis. Below: Lech Walesa, first president after the fall of communism, welcomes John Paul II on his first visit to Poland.

The election of Pope Francis has been received as a grave threat by the Marxist left which reacted repeating the collaborator lies that were proven false decades ago. Kirchner is behind this dirty war. The statist caudillos in the Americas fear history repeats itself with the fall of communism under Pope John Paul II.

 

The left is still in shock: Pope Francis is a genuine champion of the poor, offering an inspiring alternative to the demagoguery of South America’s old Marxists and jackboot Socialists. So leftists rushed to do what they always do: Defame any good man who threatens their power. The accusation? That almost 40 years ago under Argentina’s junta Bergoglio “did not do enough” to free two priests kidnapped by the security services. Spearheaded by a government-backed newspaper, the leftists imply that he must have been a collaborator. That lie was discredited years ago. In fact, Bergoglio worked behind the scenes to have the two priests released. And they were freed, not “disappeared.” One died of natural causes in 2000, but the other, now in a monastery in Germany, states that he and his fellow priest were turned in by a lay collaborator. Years ago, he and Bergoglio celebrated Mass together and embraced.  Yet, when news broke of Bergoglio’s elevation as Pope Francis — signaling by his chosen name that he means to be a champion of the oppressed — the mortified left dredged up their old fabrications. There are even claims the Argentine government waged a smear campaign among cardinals to prevent Bergoglio’s election as pope. Why is Argentina’s dragon-lady President Cristina Kirchner so outraged by a pope from her country? Because Bergoglio took an uncompromising stand against corruption. And the Kirchner regime is a paragon of thievery, lies and fraud. Argentine opinion polls run hugely in favor of the new pope, while the numbers for the president and her economically incompetent and increasingly dictatorial government have been plummeting. Each May, in Buenos Aires Cathedral, Cardinal Bergoglio delivered the traditional sermon during the Te Deum celebrating Argentina’s 1810 Revolution. Even as the government crushed one free media outlet after another, it couldn’t silence the cardinal. He inveighed each year against public and personal corruption and growing totalitarianism. Everyone knew who he meant. The government tried everything, even moving the celebrations to other cities. Nothing worked. Meanwhile, Kirchner rejected all dialogue with the cardinal, refusing 14 requests for meetings. Now she had to make a pilgrimage to pay homage to the holy man she mocked. The ruined Venezuela of the late Hugo Chavez, the silence-the-media tyranny of Rafael Correa in Ecuador, the living-dead rulers of Cuba, and Argentina’s economy-wrecking government dread that Pope Francis will be as disastrous for Latin leftist regimes as Pope John Paul II was for the Soviet Bloc. And they have reason to worry. Not because this pope’s going to play politics, but because he’s a man of authentic faith and integrity. The left still spews its old rhetoric about the “workers and peasants,” but after the rally the leaders drive off in their limousines. Cardinal Bergoglio humbled himself before AIDS victims, then went home on the bus to cook his own dinner. Suddenly, there’s a shining alternative vision, especially in still-feudal Latin America. The lies won’t stop, of course. But none can alter the fact that the rest of us have witnessed the world-shaking elevation to the papacy of a man who loves the lowest of the low.

(„Smearing the Pope: Don’t Lie to Me, Argentina,“ by Ralph Peters, The New York Post, 19 March 2013)

Guerra bruta de Kirchner contra el Papa

Walesa

Lech Walesa, primer president després de la caiguda del comunisme, dóna la benvinguda a Joan Pau II en la seva primera visita a Polònia. Primera foto: Cristina Kirchner durant anys s’ha negat a caminar 110 metres entre la seva oficina i la catedral per trobar-se amb el “cardenal opositor.” Ara ha fet 11.000 kms per homenatjar el Papa Francesc.

L’elecció del Papa Francesc ha estat rebuda com una greu amenaça per l’esquerra marxista que ha reaccionat repetint les mentides col.laboracionistes que fa anys es comprovaren falses. Kirchner està darrera de la guerra bruta. Els caudillos estatalistes d’Amèrica tremolen perquè la història es repeteix de la caiguda del comunisme amb el Papa Joan Pau II.

 

L’esquerra segueix en estat de xoc: El Papa Francesc és un autèntic representant dels pobres que dóna una alternativa il.lusionadora davant la demagògia sudamericana dels vells marxistes i dels socialistes casernaris. Així que els esquerrans s’han afanyat a fer el que sempre fan: calumniar qualsevol bona persona que amenaci el seu poder. L’acusació? Que fa gairebé 40 anys sota la junta argentina Bergoglio “no va fer prou” per alliberar dos sacerdots segrestats pels serveis de seguretat. Liderats per un diari portaveu del govern, els esquerrans han donat a entendre que fou col·laboracionista. Aquesta mentida va ser desacreditada fa anys. La realitat és que Bergoglio va intervenir discretament perquè els dos sacerdots fossin alliberats. I foren posats en llibertat, no varen “desaparèixer.” Un moria de causes naturals el 2000 però l’altre, que avui està en un monestir alemany, afirma que ell i el seu company van ser traïts per un col·lega laic. Fa anys, ell i Bergoglio concelebraren la missa i s’abraçaren. No obstant això, al saber-se la notícia de l’elevació de Bergoglio com a Papa Francesc –senyalant amb el seu nom triat que lluitarà pels oprimits- l’esquerra mortificada ha reciclat les seves velles mentides. Fins i tot es diu que el govern argentí va emprendre una campanya de desprestigi entre els cardenals per impedir l’elecció de Bergoglio com a Papa. Per què la dama-dragona d’Argentina, la presidenta Cristina Kirchner, se sent tan ultratjada per un Papa del seu país? Perquè Bergoglio sempre ha mantingut una postura inflexible contra la corrupció. I el règim de Kirchner és un model de lladronici, mentida i frau. Les enquestes d’opinió argentines es mostren enormement favorables al nou papa, mentre que les dades de la presidenta i del seu govern econòmicament incompetent i cada vegada més dictatorial estan per terra. Cada mes de maig a la Catedral de Buenos Aires el cardenal Bergoglio pronunciava el sermó tradicional de la celebració del Te Deum per la revolució argentina de 1810. Tot i que el govern ha suprimit un mitjà de comunicació lliure darrera l’altre, no ha pogut fer callar el cardenal. Cada any carregava contra la corrupció pública i personal i el totalitarisme creixent. Tothom sabia a qui es referia. El govern ho va intentar tot, fins i tot moure les celebracions a altres ciutats. Res va reexir. A més Kirchner va rebutjar tot diàleg amb el cardenal, denegant 14 sol·licituds de reunió. Ara ha tingut de fer un pelegrinatge per retre homenatge al sant home que ella menyspreava. L’arruïnada Veneçuela del difunt Hugo Chávez, la tirania que silencia els mitjans de Rafael Correa a l’Equador, els morts vivents que governen Cuba, i el govern argentí que destrossa l’economia temen que el Papa Francesc serà la fi dels règims esquerrans americans, tal com el Papa Joan Pau II ho fou del bloc soviètic. I tenen raó per preocupar-se. No perquè aquest Papa farà política, sinó perquè és un home d’autèntica fe i íntegre. L’esquerra encara fa servir la seva vella retòrica sobre “obrers i camperols”, però després del míting els líders marxen en les seves limusines. En canvi el cardenal Bergoglio es rebaixava davant les víctimes de la sida i després anava a casa en bus per cuinar el seu sopar. Tot d’una hi ha una visió alternativa esperançadora, sobretot en l’encara feudal Amèrica Llatina. Les mentides no s’aturaran, és clar. Però res pot alterar el fet que la resta de nosaltres hem estat testimonis del terratrèmol mundial per l’elevació al papat d’un home que estima els més desemparats.

(„Smearing the Pope: Don’t Lie to Me, Argentina,“ per Ralph Peters, The New York Post, 19 març 2013)

20 March 2013 - Posted by | News comment/Comentari al dia, Politics/Política | ,

No comments yet.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: