La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

Keynes the Novelist/KEYNES NOVEL.LISTA

 

Keynes the Novelist

 

by Josep C. Verges

Keynes Strachey_html_m85d5b08

 

Keynes, left, the novelist of the economy and Strachey, right, the poet of history. Below: Regula and Josep in Cambridge 1969.

 

This is the presentation I made of my new book “the golden light” in La Central bookshop:

 

 

Women have created the world that men admire or criticise. My world today was created first of all by Regula, responsible for these time-dispersed diverse verses. My world has also been created by Maria Lluisa Samaranch, converting words into a picture of wondrous fabric which I told her deserved a prize -the book, not the content so well rewarded by the exultant edition. My placid, plain and Josep Pla-like world is rounded off by the festland and uncertain seas of the sunblest poet Marta Pessarrodona with her provocative introduction and generous presentation. She recalls another world, Bloomsbury of the modern art by Virginia Woolf, Lytton Strachey and, as she reminds us, the Cambridge economist like me John Maynard Keynes. Her Mediterranean Bloomsbury is surprised to find herself in conversation with me, not about numbers where their is little to understand, but about verse. She imagines better a dialogue about Sant Cugat monastery, where I live and which I illustrate with the extraordinary spiritual moods of the stones illuminated by the golden light. Keynes did not talk formulas with Virginia Woolf or statistics with Lytton Strachey. Economists have no gift for poetry? Isn’t all we talk about imagination? Keynes never wrote a single formula. We read Lytton Strachey’s Queen Victoria with the realism of history, but isn’t Mrs. Dalloway also history? Is Virginia Woolf less realistic and Lytton Strachey less poetic? Economics is more modern than history or novels, but is it less creative? Keynes is more about literature than accounts. His books were written by a novelist and this is why we can still read them today, as a literary creation from Bloomsbury. The poets that briefly accompany me in my love story didn’t live from poetry either. Perhaps they were not economists, but Ovid was a lawyer and bureaucrat, T.S. Eliot initially a banker, James Joyce English as a foreign language teacher, D.H. Lawrence was alsoa teacher, Kenneth Koch professor of literature, Carles Riba professor of Greek. About Safo we only know that she wrote of love, but J.V. Foix was a pastry cook and, the exception confirms the rule, Hsu Chih Mo was an economist. In reality poet is no profession, rather we are all profess poetry. So allow me to profess as a poet for a day with a poem from each chapter. My political, economic and poetical story starts in exile in Cambridge in 1969:

 

 

Movement changes all of us

 

 

Come to my essence my friend

 

Leave my mouth in bloom

 

To remember you with new intensity

 

 

Come to my love lovely

 

The white flower of your thought hypnotizes me

 

As I look at your past essence

 

 

I love you

 

You love me too my friend

 

We are the strongest essence

 

 

What more do you want?

 

I believe and you believe

 

 

What more do you want?

 

To be for ever too

 

 

A summer in Växjö:

 

 

In the distance a boat

 

 

In the distance a boat rises and falls

 

It rains and shines

 

Lightning thunders

 

 

For an instant you opened your eyes

 

And looked at me with a deep well of love

 

Until you closed yourself again into your despair

 

 

Two years in Heidelberg:

 

 

First silence

 

 

No

 

No I would say no

 

No

 

Her blue toned eyes threw themselves into a long voyage

 

Mariner the rocks call to me of landfall

 

She loses water, horizon, love

 

 

She made the big voyage, the longest

 

Love

 

And the cruel ship takes her to landfall

 

 

No I would say no

 

But the waves of her blue toned eyes were so deep

 

Fear, fear the time of landfall

 

 

Three years in La Floresta:

 

 

Times of fire

 

 

Oh look at me while you pass by and speak

 

Enveloped in your emerald robe

 

The light golden

 

The air eternal

 

 

Oh my hard friend that I am weak

 

And have lost love

 

Oh there is now snow where there was fire

 

Eyes of a cold sky

 

 

Oh look at me

 

And talk a language of understanding

 

Say you will come back

 

Sweet hidden times

 

 

Reunion through Google after 30 years of silence:

 

 

Checkpoint Charlie

 

 

Run to Berlin, run for life, run for freedom

 

Lovers exchange at the appointed hour

 

Place ourselves beyond the threatening dark

 

Past goons, past traps, past hatemongers

 

Look at the crosses of all who didn’t survive

 

Victims for the right to love and cherish and remember

 

Now a name, a memento, with nothing to save

 

 

Run Raggie, run for hope, run for our only treasure

 

Stop the frame, freeze this moment, I could have done things differently you know

 

A wood cabin in the endless sun

 

Past the trees, past the island, past the still lake

 

Look at the memories reborn in an instant so real

 

Winning the peace, protecting truth

 

A word, understanding, and everything to create anew

 

 

Run my love, run for me, run for you

 

Meet me at the halfway bridge beyond the guard post

 

Warm lights penetrate the protective mist

 

Past silent ones, past improper orders, past total loss

 

Look forward to our enchanted togetherness

 

Seekers of happiness, respect, sense

 

A thought, a touch, all life to give again

 

 

The book collects 87 poems, but 33 were written originally in English. Regula speaks Swiss German and I, Catalan with English our common language. Checkpoint Charlie so beloved by Marta Pessarrodona was originally written in English.

 

 

This is the world woman created which a man admires and criticises on a day of golden light.

 

 

Keynes novel.lista

 

per Josep C. Vergés

Reguyla Joisep_html_3e8c3b5c

 

Règula i Josep a Cambridge el 1969. Primera foto: Keynes, esquerra, el novel.lista de l’economia i Strachey, dreta, el poeta de la història.

 

Aquesta és la presentació que vaig fer del meu nou llibre “la llum daurada”a la llibreria La Central

 

 

Les dones creen el món que els homes admirem o critiquem. El meu món avui l’ha creat primer Règula, a qui dec aquests, en el temps, dispersos versos diversos. També l’ha creat Maria Lluisa Samaranch que fa de les paraules un dibuix de fabricació meravellosa, que jo li he dit mereix un premi –el llibre, no el contingut, prou guardonat amb l’edició exultant. El meu món plàcid, planer, planià l’arrodoneix com la terra ferma i la mar incerta la solejada poeta Marta Pessarrodona amb la seva introducció provocadora i presentació generosa. Ella rememora un altre món, Bloomsbury de l’art modern de Virginia Woolf, Lytton Strachey i, com recorda, l’economista de Cambridge com jo John Maynard Keynes. Ella, la Bloomsbury mediterrània, se sorprèn de trobar-se en conversa amb mi, no de números on hi ha ben poc a entendre, sinó de versos. S’imaginaria més un diàleg sobre el monestir de Sant Cugat, davant del qual visc i que il.lustro amb els extraordinaris estats d’ànim de les pedres il.luminades per la llum daurada. Keynes no parlava de fórmules amb Virginia Woolf o d’estadístiques amb Lytton Strachey. Els economistes són poc versats en poesia? No és tot imaginació del que parlem? Keynes mai va escriure una fórmula. Llegim la Reina Victòria de Lytton Strachey com si fos història real, però quina realitat no té també Mrs. Dalloway? És menys realista Virginia Woolf i menys poètic Lytton Strachey? L’economia és més moderna que la història o la novel.la, però és menys creativa? Keynes és més literat que comptable. Els seus libres estan escrits per un novel.lista i per això encara els podem llegir com una creació literària de Bloomsbury. Els poetes que m’acompanyen breument en la meva història d’amor no vivien tampoc de la poesia. No eren economistes, però Ovidi era advocat i funcionari, T.S. Eliot, banquer inicialment, James Joyce, mestre d’anglès per estrangers, D.H. Lawrence també mestre, Kenneth Koch professor de literatura, Carles Riba professor de grec. De Safo només sabem que parlava d’amor, però J.V. Foix era pastisser i, l’excepció confirma la regla, Hsu Chih Mo era economista. De fet poeta no és una professió, o més aviat tots professem la poesia. Deixeu-me professar de poeta per un dia llegint-vos una poesia de cada capítol. La meva història política, econòmica i poètica comença exiliat a Cambridge el 1969:

 

 

El moviment que tot ens canvia

 

 

Vine cap a la meva essència amiga

 

Deixa’m la boca florida

 

El record intensament nou

 

 

Vine estimar-me bonica

 

La blanca flor del pensament m’hipnotitza

 

I mira l’essència teva passada

 

 

Jo t’estimo

 

També tu m’estimes amiga

 

Som l’essència més forta

 

 

Què més vols?

 

Crec i tu creus

 

 

Què més vols?

 

Ser eterns encara

 

 

Un estiu a Växjö:

 

 

Lluny hi ha una barca

 

 

Lluny hi ha una barca onejant

 

Plou i fa sol

 

Trona llampegant

 

 

Un moment vas obrir els ulls

 

Em vas mirar com un pou profund d’estimança

 

I et vas tancar un altre cop cap a la teva desesperança

 

 

Dos anys a Heidelberg:

 

 

Silenci primer

 

 

No

 

No diria no

 

No

 

Els seus ulls blavosos varen llençar-se a un llarg viatge

 

Mariner els rocs em criden l’arriada

 

Perd aigua, horitzó, estimança

 

 

Va fer el gran viatge, el més llarg

 

L’estimança

 

I la cruel nau la porta a l’arriada

 

 

No diria no

 

Més era tan profunda l’onada dels seus ulls blavosos

 

Tem, tem el temps de l’arriada

 

 

Tres anys a La Floresta:

 

 

El temps del foc

 

 

Oh si em mires al passar i em dius

 

La roba maragdí envoltada

 

La llum daurada

 

L’aire gegantí

 

 

Oh dura amiga que jo sóc dèbil

 

I he perdut amistança

 

Oh com neva i fa foc

 

Ulls de cel fred

 

 

Oh si em mires

 

Quan parles llengues de comprensió

 

I dius que tornaràs

 

Dolç temps amagat

 

 

Retrobada a Google després de 30 anys de no saber-ne res:

 

 

Checkpoint Charlie

 

 

Corre per Berlín, corre per la vida, corre per la llibertat

 

Els amants s’enllacen a l’hora senyalada

 

Poseu-vos més enllà de la foscor amenaçant

 

Més enllà dels buscaraons, més enllà de les trampes, més enllà dels malèvols

 

Mireu les creus de tots els que no han sobreviscut

 

Víctimes del seu dret a estimar i respectar i recordar

 

Només són un nom ara, un recordatori, sense res per salvar

 

 

Corre Raggie, corre per la vida, corre pel nostre tresor únic

 

Para la imatge, congela aquest moment, jo hauria pogut fer les coses diferent com saps

 

Una cabana de fusta on el sol no es pon

 

Passats els arbres, passada l’illa, passat el llac tranquil

 

Mira les memòries renascudes en un instant tan real

 

Guanyant la pau, protegint la veritat

 

Una paraula, enteniment, i tot per a crear de nou

 

 

Corre amor meu, corre per mi, corre per tu

 

Trobem-nos al pont a mig camí, passada la caseta de guàrdia

 

Llums càlides penetren la boirina protectora

 

Passa dels que callen, passa d’ordres deshonestes, passa de la pèrdua total

 

Mira endavant a la nostra companyia encantada

 

Cercadors de la felicitat, el respecte, el sentit

 

Un pensament, una carícia, tota la vida per donar de nou

 

 

El llibre recull 87 poesies, però 33 foren escrites originalment en anglès. Règula parla suís alemany i jo català així que l’anglès és l’idioma comú. Checkpoint Charlie que tant agrada a Marta Pessarrodona fou originalment escrit en anglès.

 

 

Aquest és el món que la dona ha creat i que l’home admira i critica un dia de llum daurada.

 

 

23 April 2013 - Posted by | Culture/Cultura |

2 Comments »

  1. KUDOS for the wonderful volume. Good luck with your continued love affair and success with life!

    Like

    Comment by Cris | 24 April 2013 | Reply

  2. How intriguing and impressive Josep…congratulations on your new book.

    Note from the editor: Thanks Neill. One fun part of publishing (and street signing) is talking again to old friends and making new ones.

    Like

    Comment by Neill | 24 April 2013 | Reply


Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: