La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

Josep Pla’s not so Platonic Love/UN AMOR NO TAN PLATÒNIC DE JOSEP PLA

 

Josep Pla’s not so Platonic Love

by Josep C. Verges

Hirsch_html_me737adcThe painter Lilian Zanolli-Hirsch in 1932 when she and Josep Pla fell in love. She was 20 and Pla 35. Her first exhibition in Zurich was with Giacometti. Below: Lilian Hirsch: “I’ve underlined the passages I find most noteworthy (his constant declarations of love)”. The publisher Josep Verges: “We have used to design the cover one of your photographs when young. I think the resemblance is good.”

 

 

Josep Pla lived “A Love in the Canadell” in the thirties with Swiss German Lilian Hirsch of Jewish origin. Just like my wife Regula Pfeiffer, quite moved by the story, perhaps too Platonic. For my part I am not happy of so much text of Pla being cut with my father’s warning, publisher Josep Verges Matas, translator of the French original: “The translation of this intimate correspondence exposes the translator to border on ridicule. Many words can only be spoken in a whisper or close to the ear. I hope I have not crossed the limit of tolerable discretion.” My father was so Victorian that I have my doubts about Pla’s Platonism.

 

 

This is what I explained to the professor of Pla studies at Girona University Xavier Pla when he wrote to ask whether I knew anything more about this story. He told me that Biblioteca de Catalunya held the originals, so I spent a whole morning under the Gothic arches of the Old Hospital. My father published a “literary love” which is what he wanted, but he touched little. He turned Pla’s romantic French into dry Catalan. We lose the thread that Pla’s Swedish wife Adi Enberg did not want a separation: “Give me your advice Lilian my love, give me your advice before I go mad.” Intimacy is downplayed: Pla’s “je t’aime tellement” disappears, “faire plaisir” becomes make you happy, “valet de chambre” a mere servant, “maillot” shirt and “coulottes” trousers. Victorian but the main cuts were not by my father. Lilian had more letters as she wrote to my father: “I realise many letters are missing. On 11 November 1932 I wrote for example to J.P. that I had received 24 from him and he would write 9 or 12 more, plus 9 postcards.” To balance the half of the Pla letters published, my father asked her to leave out five of hers. She talked of meeting in Rome, in Swiss fields, in his mas (“I’m strong and I know how to love”) or a final letter asking if he doesn’t write anymore because he is angry with her (“fed-up”). The most revealing letter is about her new Italian husband: “I would like to spend all summer (in Aigua Xelida in Pla’s property) -and not exactly alone. Italians are terrible because they are so jealous.” The Italian husband is the reason for censoring Pla’s not so Platonic love. Lilian only provided photocopies despite my father insisting that he needed the originals, and the tearing is obvious. Pla’s initial passion became a literary exercise as he wrote more of the letter. Pla did not want the correspondence published. I suppose he wanted it complete and honest or not at all. What remains is a vague picture of his sensuality. We don’t find out whether he ever went to Zurich, although he did publish a very knowledgeable article in Destino in 1942 which I have already commented (See The Port of Zurich in La Republica Catalana). Xavier Pla wanted to know who had given the letters to my father “in a surprising way that I’ll explain some day.” My father told Lilian she was “an old friend.” Lilian answered: “I’m enormously surprised and happy that an old friend (as you say) kept my letters.” She wants to know more: “Who sent you the packet of letters, I’m curious,” but there is no reply. My five cents are that it could not have been her cousin Mineu, a friend of my father, because he would have sent them directly to her Swiss cousin. The fact it was a woman explains the curious cut by my father of what Pla wrote: “I am waiting for my sister Rosa to come and see me so that I can talk about you.” In the Victorian world of the Canadell, where everyone knew each other, an intimate ally was essential to maintain a not so Platonic love.

 

 

(“Un amor no tan platònic de Josep Pla,” by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 23 June 2013)

 

 

Un amor no tan platònic de Josep Pla

 

per Josep C. Vergés

Canadell_html_45692504Lílian Hirsch: “He subratllat els passatges que trobo els més remarcables (les seves constants declaracions d’amor)”. L’editor Josep Vergés: “Per al disseny de la coberta hem utilitzat una de les vostres fotos de jove. Crec que la semblança és bona.” Primera foto: La pintora Lílian Zanolli-Hirsch el 1932 quan s’enamoren ella i Josep Pla. Tenia 20 anys i Pla 35. La seva primera exposició a Zurich fou amb Giacometti.

 

 

Josep Pla viu “Un amor al Canadell” als anys trenta amb la suissa alemanya Lílian Hirsch d’origen jueu. Igual que la meva dona Règula Pfeiffer a qui li commou la història potser massa platònica. A mi m’¡nquieta que surti tant text retallat de Pla amb l’avís del meu pare, l’editor Josep Vergés Matas i traductor del francès original: “La traducció d’aquesta correspondència íntima exposa el traductor a vorejar el ridícul. Hi ha mots que només es poden dir en veu baixa o a cau d’orella. Voldria no haver traspassat el límit de discreció permesa.” El meu pare era tan primmirat que m’entren dubtes sobre el platonisme planià.

 

 

Això dic al catedràtic de Pla de la Universitat de Girona Xavier Pla que m’escriu per saber si sé alguna cosa més d’aquesta història. M’explica que la Biblioteca de Catalunya té els originals, així que passo el matí sota els arcs gòtics de l’Antic Hospital. El meu pare publica un “amor literari” com ell vol, però toca poca cosa. El romàntic francès de Pla queda en un eixut català. Perdem el fil que la dona sueca de Pla, Adi Enberg, no vol la separació: “Dóna’m un consell, estimada Lílian, dóna’m un consell si no vols que em torni boig.” La íntimat queda rebaixada: un “je t’aime tellement” de Pla no apareix, “faire plaisir” és fer-te feliç, “valet de chambre” un mer criat, “maillot” samarra i “coulottes” pantalons. Primmirat, però la retallada principal no la fa el meu pare. Lílian tenia més cartes com escriu al meu pare: “M’adono que falten moltes cartes. L’11 de novembre 32 escric per exemple a J.P. que havia rebut 24 cartes d’ell i encara me’n escriuria 9 o 12 més i 9 postals també.” Per equilibrar la meitat de cartes de Pla publicades, el meu pare li demana que tregui cinc seves. Parlen de trobar-se a Roma, als prats suissos, al mas (“sóc forta i sé estimar”) o una darrera carta demanant si no escriu perquè està enfadat amb ella (“fed-up”). La més reveladora parla del seu nou marit italià: “Voldria passar-hi tot l’estiu (a Aigua Xellida en terrenys de Pla)-i no exactament sola. Els italians són terribles perquè són tant gelosos.” El marit italià és l’origen de la censura de l’amor no tan platònic de Pla. Lílian només va entregar fotocòpies, tot i insistir el meu pare que necessita els originals, i es veu l’estripada. La passió inicial de Pla es converteix en exercici literari a mida que redacta la carta. Pla no volia publicar la correspondència. Suposo que la voldria sencera i honesta o res. Ens queda un retrat desdibuixat de la seva sensualitat. No sabem ni si va anar a Zurich, tot i que publica un article a Destino el 1942 molt detallat que ja he comentat (Veure El Port de Zurich a La Republica Catalana). Xavier Pla vol saber qui havia donat les cartes al meu pare de “manera sorprenent i que algun dia explicaré”. El meu pare diu a Lílian que és “una vella coneguda.” Lílian contesta: “Estic enormement sorpresa i contenta que una vella amiga (com dieu) hagi guardat les meves cartes.” Però quan vol més: “Qui ha enviat el paquet de cartes, estic encuriosida,” no té resposta. Els meus cinc cèntims és que no fou el cosí Mineu, amic del meu pare, que les hagués donat directament a la cosina suissa. El ser una dona explica la curiosa retallada del meu pare quan Pla escriu: “Espero que passi per aquí la meva germana Rosa per parlar de tu.” Dins el món primmirat del Canadell, on tothom es coneix, calia un aliat íntim per a tenir un amor no tan platònic.

 

 

(“Un amor no tan platònic de Josep Pla,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 23 juny 2013)

 

23 June 2013 - Posted by | Culture/Cultura |

1 Comment »

  1. Lilian Hirsch era jueva, no només d’origen jueu. Com la meva mestra Hannah Arendt (vegi’s els meus diversos escrits sobre ella) de la qual hi ha una pel·lícula ara a les pantalles. Bon estiu!

    Nota de l’editor: A les cartes ella es considera suissa. De fet mai cita ser jueva. Per això ho deia així.

    Like

    Comment by Salvador Giner | 23 June 2013 | Reply


Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: