La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

The Catalan 9/11 in 1303/L’11 DE SETEMBRE DE 1303

The Catalan 9/11 in 1303

 

by Josep C. Verges

 

BalticThe national day of Catalonia this year will be commemorated by a human chain across Catalonia like the human chain across the Baltic countries occupied by Russia. Below: Painting in the Senate in Madrid of Roger de Flor entering Constantinople in September 1303. The Grand Duke and Caesar parades before the Roman Emperor Andronicus II Palaeologus. Painting by José Moreno in 1888, the year of the Universal Exhibition of Barcelona.

 

 

 

On 9/11 1714 Franco-Spanish absolutist conquered Catalonia and banned the Catalan Constitution, Parliament and language. Much earlier, Catalans conquered, also in September 1303, the Greek-speaking Roman Empire in Constantinople. The subsequent Catalan defeat of the Turks delayed the fall of the Roman Empire 150 years until 1453. Gibbon explained in 1788 in his Fall of the Roman Empire the Catalan conquest, after expelling French absolutism from Sicily:

 

 

 

“They heard the Greek provinces of Asia were invaded by Turks. They resolved to share the harvest of pay and plunder. It was reported that with a stroke of their broad-sword the Catalans could cleave a horseman and a horse; and the report itself was a powerful weapon. Roger de Flor was the most popular of their chiefs. Ramon de Montaner informs us that they were 36 sail, 1,500 horsemen, 4,000 Amogavere, 1,000 foot soldiers as well as the oarsmen and sailors. Roger sailed from Messina to Constantinople and his previous treaty was faithfully accomplished by Andronicus the Elder who accepted with joy and terror this formidable succour. A niece of the emperor was given in marriage to the valiant stranger who was immediately created duke or admiral of Romania. After a decent repose he transported his troops over the Propontis and boldly led them against the Turks. In two bloody battles 30,000 of the Moslems were slain. He raised the siege of Philadelphia and deserved the name of deliverer of Asia.” Roger de Flor was murdered in a betrayal, but the Catalans defeated the superior forces of the Roman Empire: “The inhabitants escaped, says a Greek historian, from, the smoke into the flames, and the hostility of the Turks was less pernicious than the friendship of the Catalans. The great duke of Romania condescended to accept the title and ornaments of Caesar. Assassination is the last resort of cowards. The Caesar was tempted to visit the royal residence of Adrianople. Before the eyes of the empress he was stabbed by the Alani guards. The loss of their leader intimidated the crowd of adventurers who hoisted the sails of flight, but a veteran band of 1,500 Catalans stood firm in the strong fortress of Gallipoli on the Hellespont and displayed the banners of Arragon. Every nerve was strained to form an army of 13,000 horse and 30,000 foot and the Propontis was covered with the ships of the Greeks and Genoese. In two battles by sea and land these mighty forces were encountered and overthrown by the despair and discipline of the Catalans.” But the Catalans, unlike in Sicily, proved unable to establish the rule of law: “Victory renewed the hopes and numbers of the adventurers. Every nation was blended under the name and standard of the Great Company. In the possession of Gallipoli the Catalans intercepted the trade of Constantinople and the Black Sea. To prevent their approach the greatest part of the Byzantine territory was laid waste by the Greeks themselves. Four times the emperor Andronicus sued for peace and four times he was inflexibly repulsed till the want of provisions and the discord of the chiefs compelled the Catalans to evacuate. The remains of the Great Company pursued their march through Macedonia and Thessaly to seek a new establishment in the heart of Greece.” Greece will come later, but do Catalans have the capacity to govern a state? From 9/11 1303 to 9/11 1714 to 9/11 2014, let’s hope this time it is yes.

 

 

(“L’11 de setembre de 1303,” by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 8 September 2013)

 

 

 

L’11 de setembre de 1303

 

per Josep C. Vergés

 

Roger de FlorPintura al Senat de Madrid de l’entrada de Roger de Flor a Constantinoble el setembre de 1303. El megaduc i cèsar de l’imperi romà desfila davant l’emperador Andrònic II Paleòleg. Pintura de José Moreno de 1888, l’any de l’Exposició Universal de Barcelona. Primera foto: La Diada se celebra aquest  any amb una cadena humana al llarg de Catalunya com la cadena humana dels paisos bàltics ocupats per Rússia.

 

 

 

L’11 setembre 1714 els absolutistes francocastellans conquerien Catalunya i prohibien la Constitució, Parlament i idioma català. Molt abans els catalans conqueriren també el setembre de 1303 l’imperi romà de parla grega a Constantinoble. La posterior derrota catalana dels turcs retardaria la caiguda de l’imperi romà 150 anys fins al 1453. Gibbon explicava el 1788 en la seva Caiguda de l’Imperi Romà la conquesta catalana, després de foragitar l’absolutisme francès de Sicília:

 

 

 

Van saber que les províncies gregues d’Àsia havien estat envaïdes pels turcs i decidiren de participar en manllevar els diners i del saqueig. Es deia dels catalans que amb un cop de la seva espasa de fulla ampla podien tallar en dos genet i cavall, i només aquesta fama ja era en si una arma poderosa. Roger de Flor va ser el més popular dels seus caps. Ramon Muntaner ens informa que reunien 36 velers, 1.500 cavallers, 4.000 almogàvers, 1.000 soldats de a peu, així com els remers i mariners. Roger va salpar de Messina cap a Constantinoble i el seu tractat previ va ser complert fidelment per Andrònic el Vell, que va acceptar amb alegria i terror aquest formidable socors. Una neboda de l’emperador va ser donada en matrimoni al valerós estranger que va ser creat immediatament duc o almirall de Romania. Després d’un descans prudent va transbordar les seves tropes pel Propònte i audaçment les va conduir contra els turcs. En dues batalles sagnants 30.000 dels musulmans foren morts. Va aixecar el setge de Filadèlfia i ben mereixia el nom de l’alliberador d’Àsia.” Roger de Flor és assassinat a traició, però els catalans derroten les forces superiors de l’imperi romà: “La població, diu un historiador grec, va fugir del fum a les flames, perquè l’hostilitat dels turcs era menys perniciosa que l’amistat dels catalans. El megaduc de Romania es va dignar acceptar el títol i ornaments de César. L’assassinat és l’últim recurs dels covards. El César va ser temptat a visitar la residència reial d’Adrianòpolis. Davant la presència de l’emperadriu fou apunyalat pels guàrdies alanesos. La pèrdua del seu líder va intimidar el gruix dels aventurers que hissà les veles de la fugida, però un grup veterà de 1.500 catalans es mantingué ferm en la gran fortalesa de Gal.lípoli a l’Helespont on onejaven les banderes d’Aragó. L’imperi va fer un gran esforç per reunir un exèrcit de 13.000 a cavall i 30.000 a peu i el Propònte estava coberta de naus  gregues i genoveses. En dues batalles per terra i mar s’enfrontaren amb aquestes forces poderoses que foren derrotades per la desesperació i disciplina dels catalans.” Els catalans, al contrari que a Sicília, no saberen crear un Estat de dret: “La victòria va renovar les esperances i el nombre d’aventurers. Totes les nacions s’incorporaren sota el nom i l’ensenya de la Gran Companyia. Posseint Gal.lípoli els catalans interceptaven el comerç entre Constantinoble i el Mar Negre. Per evitar que l’ocupessin, la major part del territori bizantí fou arrasat pels propis grecs. Quatre cops l’emperador Andrònic va demanar la pau i quatre cops fou rebutjat de manera inflexible fins que la manca de provisions i la discòrdia entre els caps catalans els obliga a retirar-se. Les restes de la Gran Companyia continuaren la seva marxa a través de Macedònia i Tessàlia per trobar un nou establiment al cor de Grècia.” Explicarem Grècia més endavant, però tenim els catalans capacitat per gestionar un Estat? De l’11 setembre 1303 a l’11 setembre 1714 a l’11 setembre 2014, esperem que ara sí.

 

 

(“L’11 de setembre de 1303,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 8 setembre 2013)

 

8 September 2013 - Posted by | Culture/Cultura, Politics/Política | ,

1 Comment »

  1. Gibbon gairebé sempre tenia raó. L’historiografia contemporània només fa que confirmar els seus judicis i insights. Un cas extraordinari. Aviat, la Diada. Visca Catalunya.

    Like

    Comment by Salvador | 9 September 2013 | Reply


Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: