La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

Europe Will Support Catalan Independence/EUROPA DONARÀ SUPORT A LA INDEPENDÈNCIA CATALANA

Europe Will Support Catalan Independence

by Bardo Fassbender

 

Hola Europa

 

Hello Europe! The EU does not represent Madrid’s absolutism, rather Catalonia’s liberalism. Below: Bardo Fassbender is professor of international, European and public law at the University of St. Gallen in Switzerland.

 

 

 

The professor for European Law at St. Gallen says European politicians are lying to protect Madrid and the status quo when they threaten to expel Catalans. Catalonia is an integral part of the Europe of the States and Catalans hold European nationality. Europe, not just Spain, would lose greatly expelling its fourth economic powerhouse, something it cannot legally do:

 

 

 

“The Catalan government under President Mas wants to hold a referendum on independence before the end of 2014, although the Spanish central government rejects a referendum as unconstitutional. An additional weighty argument has been raised against the independence movement: An independent Catalonia would “automatically” be left out of the European Union. The (re)-admission into the EU would have to be agreed to, according to the EU Treaty by all member states, including Spain, which would likely refuse consent – with disastrous economic consequences for the region. This argument the EU Commission has made its own. Thus Commission President Barroso said: “If any part of the territory of an EU member state ceased to belong to this country, because it would be a new independent state, the Community Treaties for this area would no longer apply.” Such a new state must apply for membership in the EU, argued Barroso, “like every other state ” in accordance with the provisions of the EU Treaty. Has this view any legal basis? It is true that Catalonia would not “automatically” remain in the EU in the event of its secession from Spain. While Spain, despite the reduction of its territory and population would continue its membership in the EU, Catalonia would  be a new state under international law with no contractual obligations to the EU -regardless of its previous existence as a state until the 18 C. But it is a falsehood of Barroso that Catalonia would have to apply “like any other state” to the EU. The relevant rules were designed in Article 49 of the EU Treaty for the accession of a “real” other state -that is one formed outside the European Union territory. The possibility of the accession of a state that is caused by separation of a member state is not taken into account. For this reason, the eligibility for membership of Catalonia can only be considered within the provisions of Article 49 of the Treaty in question, only if one takes into account the special circumstances. That is, the procedure laid down in Article 49 would be problematic because it provides a unanimous decision of the EU Council and the ratification of the accession agreement by all EU member states. This procedure would allow the member state from which the candidate has separated to boycott the membership –even if all the material criteria are met. But such an obstruction would be illegal if their motive is to “punish” the people concerned for their quest for independence. EU law provides no basis for such an act of revenge, because it does not prohibit secession. It does not deal with the separation of a region of a member state, like it is also silent on the question of an incorporation expanding a member state. The European Union “respects” the territorial integrity as a task of each member state and preserves the integrity of the outside borders of the European Union. But it does not defend its own people and citizens kept to the existing state borders within the European Union. The Maastricht Treaty of 1992 in addition which created the European citizenship, as well as all the way back to the fundamental economic freedoms of the European Economic Community Treaty and the individual rights of the EU Charter of Fundamental Rights, all three treaties speak out against any attempt to prevent unilaterally an accession. For the EU, as the European Court has emphasized in his Van Gend & Loos judgment of 1963, is a new legal organism under international law “the subjects of which comprise not only member states but also their nationals.” Accordingly, Community law confers rights on individuals that are now part of their “legal heritage” or patrimoine juridique. European Union law is therefore entrusted to guarantee that all persons who have become holders of such individual rights can maintain them. The punitive exclusion of a people, who have decided in a democratic and constitutional process for their independence, is incompatible with the “process of creating an ever closer union among the peoples of Europe” of the Preamble of the EU Treaty. The EU adheres to the principles of international law, including the right of the people to self-determination. The “call on the other peoples of Europe” to join the European Union (Preamble to the Treaty on the Functioning of the EU) is also addressed and even more so to the Catalan people after gaining independence. The EU is not built on exclusion but inclusion. This also follows from Article 50 of the EU Treaty providing, in the case of a voluntary withdrawal of a member state from the European Union, with an agreement to establish a “framework for its future relationship with the Union.” It is understandable that in the discussion about Catalonia, the institutions of the EU want to back the member state Spain. But in the event of the reality of Catalan independence it is likely they will push to further the country’s EU membership. Any other action would not only damage the goals and values of the European Union but also, given the economic strength of Catalonia and its role as an investment destination and transit country, result in serious setbacks for EU member states.

 

 

(„Bangemachen gilt nicht!“ by Bardo Fassbender, NZZ, 30 October 2013)

 

 

http://www.nzz.ch/meinung/debatte/bangemachen-gilt-nicht-1.18175798

 

 

 

Europa donarà suport a la independència catalana

 

per Bardo Fassbender

 

Fassbender

 

Bardo Fassbender és professor de dret internacional, europeu i públic a la Universitat de St. Gallen a Suissa. Primera foto: Hola Europa! La UE no representa l’absolutisme de Madrid sinò el liberalisme de Catalunya.

 

 

 

El professor de Dret Europeu a St Gallen diu que els polítics europeus estan mentint per protegir Madrid i el status quo quan amenacen d’expulsar els catalans. Catalunya és una part integral de l’Europa dels Estats i els catalans tenim nacionalitat europea. Europa, no només Espanya, serà una gran perdedora si expulsa la seva potent quarta regió econòmica, cosa que tampoc pot fer legalment:

 

 

 

“El govern català sota la presidència de Mas vol celebrar un referèndum sobre la independència abans de finals de 2014, tot i que el govern central espanyol rebutja un referèndum per inconstitucional. Ha sorgit un argument de pes addicional en contra del moviment d’independència: una Catalunya independent “automàticament” quedaria fora de la Unió Europea. El (re)ingrés a la UE hauria de ser acceptat, d’acord amb el Tractat de la UE, per tots els estats membres, entre ells Espanya que segurament negaria el seu consentiment -amb conseqüències econòmiques desastroses per a la regió. Aquest argument la Comissió de la UE l’ha fet la seva pròpia. Així el president Barroso ha dit: “Si alguna part del territori d’un estat membre de la UE deixa de pertànyer a aquest país, ja que seria un nou Estat independent , els tractats comunitaris per a aquesta zona ja no s’aplicarien.” Aquest nou estat hauria de sol·licitar el seu ingrés a la UE, argumenta Barroso, “com tots els altres estats” d’acord amb les disposicions del Tractat de la UE. Tot això té alguna base legal? És cert que Catalunya no seguiria “automàticament” a la UE en el cas de la seva secessió d’Espanya. Mentre que Espanya, tot i la reducció del seu territori i població continuaria el seu ingrés a la UE, Catalunya seria un nou Estat segons el dret internacional, sense obligacions contractuals amb la UE, al marge de la seva anterior existència com a estat fins al segle XVIII. No obstant això, és una falsedat de Barroso que Catalunya ha de demanar l’ingrés “com qualsevol altre estat” a la UE. Les normes pertinents es configuren en l’article 49 del Tractat de la Unió Europea per a l’adhesió d’un altre estat “realment” fora del territori de la Unió Europea. La possibilitat de l’adhesió d’un estat causada per la separació d’un estat membre no es té en compte. Per aquesta raó, el dret de Catalunya de ser membre només pot ser considerat dins de les disposicions de l’article 49 del Tractat en qüestió si es té en compte les circumstàncies especials. És a dir, el procediment establert en l’article 49 seria problemàtic, ja que proposa una decisió unànime del Consell de la UE i la ratificació de l’acord d’adhesió per tots els estats membres de la UE. Aquest procediment permetria a l’estat membre del qual el candidat s’ha separat de boicotejar el nou membre, fins i tot si compleix tots els criteris materials. Cal ressaltar que aquest obstruccionisme seria il·legal si el seu motiu és “castigar” al poble en qüestió per la seva recerca de la independència. La legislació de la UE no proporciona cap base per a tal acte de venjança, ja que no prohibeix la secessió. No tracta de la separació d’una regió d’un estat membre, com tampoc es pronuncia sobre la qüestió de la incorporació per ampliació d’un estat membre. La Unió Europea “respecta” la integritat territorial com una tasca de cada estat membre i preserva la integritat de les fronteres exteriors de la Unió Europea. Però no defensa que el poble i ciutadans mateixos es mantinguin dins les fronteres estatals actuals de la Unió Europea. A sobre el Tractat de Maastricht de 1992 que crea la ciutadania europea, així com tot el llarg camí des de les llibertats econòmiques fonamentals del Tractat de la Comunitat Econòmica Europea i els drets individuals de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE, tots tres tractats parlen en contra de qualsevol intent d’obstaculitzar de manera unilateral l’adhesió. Perquè la UE, com el Tribunal Europeu ha subratllat en la seva sentència Van Gend & Loos de 1963, és un nou organisme legal segons el dret internacional, “els subjectes del qual són, no només els estats membres sinó també els seus ciutadans.” En conseqüència el dret comunitari ha conferit als ciutadans uns drets que ara formen part del seu “patrimoni jurídic.” Per tant el dret de la Unió Europea s’encarrega de garantir que totes les persones que s’han convertit en titulars d’aquests drets individuals podran mantenir-los. L’exclusió punitiva d’un poble, que ha decidit en un procés democràtic i constitucional la seva independència, és incompatible amb el “procés creador d’una unió cada vegada més estreta entre els pobles d’Europa” del Preàmbul del Tractat de la UE. La UE s’adhereix als principis del dret internacional, inclòs el dret dels pobles a la lliure determinació. La “crida als altres pobles d’Europa” per unir-se a la Unió Europea (Preàmbul del Tractat de Funcionament de la UE) es dirigeix també, i encara més especialment, als catalans després d’obtenir la independència. La UE no es basa en l’exclusió, sinó en l’inclusió . Això també es desprèn de l’article 50 del Tractat de la UE, que fins i tot preveu, per al cas d’una retirada voluntària d’un estat membre de la Unió Europea, un acord per establir un “marc de les seves relacions futures amb la Unió.” És comprensible que en la discussió sobre Catalunya, les institucions de la UE vulguin recolzar l’estat membre Espanya. Però en el cas de la realitat de la independència de Catalunya és probable que pressionaran per promoure l’adhesió del país. Qualsevol altra acció només faria que danyar els objectius i valors de la Unió Europea i també, donada la fortalesa econòmica de Catalunya i el seu paper com a destinació d’inversió i país de pas, donaria lloc a greus retrocessos per als estats membres de la UE.

 

 

(„Bangemachen gilt nicht!“ per Bardo Fassbender, NZZ, 30 octubre 2013)

 

 

http://www.nzz.ch/meinung/debatte/bangemachen-gilt-nicht-1.18175798

 

31 October 2013 - Posted by | News comment/Comentari al dia, Politics/Política | ,

No comments yet.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: