La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

Pla and Verges on the Poet Teixidor/PLA I VERGÉS SOBRE EL POETA TEIXIDOR

Pla and Verges on the Poet Teixidor

by Josep C. Verges

 

TeixidorThe Destino team in the 1940s: From the left, Joan Teixidor, Manuel Brunet, Josep Verges Matas, Nestor Lujan and Josep Pla. Pla and Verges wore the beret, literally and literarily. Below: Joan Teixidor: A Voice Calls You. Complete Poetry 1931-1989, edited by Sam Abrams.

 

 

 

The poet from Olot Joan Teixidor has been honoured by the Museu d’Historia de Catalunya with an exhibition curated by the American poet Sam Abrams who has also edited his complete poetry. The death of his eldest son Ignasi is very moving. Less so the rewriting of history to justify his two-year collaboration in the Fascist newspaper Solidaridad Nacional. Fascism is best left for the real Fascists. Not all were so good and not all so bad either.

 

 

 

I am editing the hand-written correspondence between Josep Pla and my father Josep Verges Matas. The publisher was the partner in Edicions Destino with Joan Teixidor, but the poet never co-owned the liberal magazine. Out of the one thousand letters, only some two dozen talk about Teixidor, as they called him. Both Pla and my father saw Teixidor as a man of culture. Pla in 1948: “Tell Teixidor to look at the watercolours by Bonnin Miranda in the art gallery Pons Llobet.” In 1961: “The essay by Teixidor on Salvat-Papasseit published years back in Revista de Catalunya, ask him for it please.” My father on an article about Greece in 1967: “My Hellenic culture is nil and Teixidor’s positive, but it still seems quite unsuited to the task of deciphering your articles. Would it be too much for you to use bigger handwriting like before?” When the Second World War ended the poet went to Italy and Pla sent to my father: “A letter which you will please give to Teixidor.” Pla looked for an ally in Teixidor on Italy in 1950: “Think awhile about it and talk to Teixidor. Among other things it could be our group’s contribution to the Holy Year. What do you think? If you agree I’ll start writing immediately.” The failed attempt to translate Pla into French in 1947: “The deal about the Manolo book –according to what Teixidor said- is closed –I mean the French translation. Is it true? Or was Teixidor just saying this to say something before leaving? Good God tell him to get on with it! I believe it would be good for you to have one of your books published by Gallimard in the Nouvelle Revue Française.” Pla later on: “Teixidor has done nothing. What a pity!” When Joan Teixidor acted as go-between with the regime that was strangling the weekly Destino without paper in 1947, Pla wrote: “Teixidor is mistaken when he says that a bi-monthly would make sense to the in-house journalists. This regime is fatal for the paper and the publishing house. In a year’s time your publishing company will be half as important as today.” Joan Teixidor again wanted to act as go-between, this time with Omnium Cultural. I already explained in December 2011 that Omnium Cultural wanted to publish Pla’s Complete Works. In 1969 they planned to give him a prize, as Pla explained: “He wanted me to present my Complete Works which in his opinion would get the prize. I told him that I left the matter in your and Teixidor’s hands (it seemed to me that Teixidor and the professor were perfectly in tune). I added that I did not want to be part of any intrigue against anyone, not against the protestors and not against the collaborationists. Teixidor is witness to all that I said. In my opinion we shouldn’t get involved in any of this prize balls-up.” Joan Teixidor formed part of the few liberals who fought day by day against a bestial regime.

 

(“Pla i Vergés sobre el poeta Teixidor,” by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 10 November 2013)

 

 

 

Pla i Vergés sobre el poeta Teixidor

 

per Josep C. Vergés

 

VeuJoan Teixidor: Una veu et crida. Obra poètica 1931-1989, editat per Sam Abrams. Primera foto: L’equip de Destino els anys quaranta: Des de l’esquerra, Joan Teixidor, Manuel Brunet, Josep Vergés Matas, Néstor Luján i Josep Pla. Pla i Vergés duien la boina, literal i literàriament.

 

 

 

El poeta d’Olot Joan Teixidor ha rebut l’homenatge del Museu d’Història de Catalunya, preparat pel poeta americà Sam Abrams que ha editat la seva obra poètica. La mort del seu fill gran Ignasi és molt emotiva. No tant reescriure la història per justificar que va col.laborar dos anys al diari feixista Solidaridad Nacional. Deixem el feixisme pels feixistes de veritat. Ni tants bons ni tants dolents.

 

 

 

Estic editant la correspondència a mà entre Josep Pla i el meu pare Josep Vergés Matas. L’editor era soci d’Edicions Destino amb Joan Teixidor, però el poeta no ho era de la revista liberal. Del miler de cartes, només dues dotzenes mal comptades parlen de Teixidor, com l’anomenaven. Tant Pla com el meu pare veien en Teixidor un home culte. Pla el 1948: “Digues a Teixidor que es fixi en les aquarel.les de Bonnin Miranda a la Galeria Pons Llobet.” El 1961: “L’assaig de Teixidor sobre Salvat-Papasseit aparegut fa anys a la Revista de Catalunya, demana-li per favor.” El meu pare sobre un article de Grècia el 1967: “La meva cultura hel.lènica és nul.la i la de Teixidor positiva, però es veu que tampoc serveix a l’hora de desxifrar els teus articles. Et costaria molt de fer com abans la lletra més gran?” Quan acabada la Segona Guerra Mundial el poeta marxa a Itàlia, Pla envia al meu pare: “Una carta que faràs el favor d’entregar a Teixidor.” Pla busca en Teixidor l’aliat sobre Itàlia el 1950: “Pensa-hi un moment i parla amb Teixidor. Entre altres coses podria ésser una aportació del nostre grup a l’any sant. Què et sembla? Si vols posaré fil a l’agulla de seguida.” El fracassat intent de traduir Pla al francès el 1947: “L’afer del llibre de Manolo –segons em diu Teixidor- està resolt –vull dir la traducció francesa. És veritat? No ho digué Teixidor per dir alguna cosa a l’hora de marxar? Diu-li que se’n ocupi per Déu! Crec que us convé un llibre vostre editat per Gallimard a la Nouvelle Revue Française.” Pla més endavant: “Teixidor no ha fet res. Quina llàstima!” Quan Joan Teixidor vol fer de pont amb el règim que escanya el setmanari Destino sense paper el 1947, Pla escriu: “Teixidor s’equivoca quan diu que la quinzenalitat és sensible per als redactors de la casa. Aquest règim és fatal per al diari i per l’editorial. D’aquí un any la vostra editorial tindrà la meitat d‘importància de la que té ara.” Joan Teixidor vol fer de pont de nou, aquest cop amb Omnium Cultural. Ja he explicat que Omnium volia editar l’Obra Completa (14 desembre 2011). Volen premiar-lo el 1969 com explica Pla: “Esperava que jo em presentés amb l’Obra Completa i que al seu entendre obtindria el premi. Li vaig respondre que posava l’afer en mans de Teixidor i teves (em semblà que Teixidor i el catedràtic estaven perfectament entesos). Vaig afegir que jo no volia entrar en cap intriga contra ningú, ni contra els protestataris ni contra els col.laboracionistes. Teixidor és testimoni del que vaig dir. No crec que hem d’entrar en cap collonada d’aquests premis.” Joan Teixidor era part dels quatre liberals que lluitaren dia a dia contra un règim bestial.

 

 

(“Pla i Vergés sobre el poeta Teixidor,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 10 novembre 2013)

 

11 November 2013 - Posted by | Culture/Cultura |

No comments yet.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: