La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

The Revolting Catalans/ELS REVOLTOSOS CATALANS

 

The Revolting Catalans

 

by J.H.Elliott

Elliott_html_f29ba5e

An imperial J.H. Elliott looks down on Catalans today. Below: Spain against Catalonia: The “New Plant” of 1714 banning the Rule of Law and the language of Catalonia has failed to take root.

 

 

Catalans are once again in open revolt against Spain, insisting on their democratic rights to vote. Spain has long discriminated against Catalans, but a seminar to put the history in context is furiously resented by the Madrid media with no counter-proposals apart from banning freedom of speech. The attempt to wheel out J.H. Elliott clashes with the reality of what the English Hispanist actually wrote about Spain’s treatment of Catalonia in “The Revolt of the Catalans” and “Imperial Spain”:

 

 

The Catalan nation:Catalonia established “one of the most imposing States of medieval Europe. Catalans wrote of the Principality indifferently as the nació, the pàtria or the província, this last word implying no thought of dependence or subordination. They helped to express a strong feeling that Catalonia was a distinctive national community.”

 

 

A free people, quoting Francesc de Copons in 1588: “The supreme power and jurisdiction over the province belongs not to His Majesty alone, but to His Majesty and the three estates of the province. These laws we have in Catalonia are laws compacted between the king and the land, and the prince can no more exempt himself from them than he can exempt himself from a contract.”

 

The Rule of Law: “The sense of belonging to this free community was very strong. The Catalans had been taught to venerate the laws, the liberties and the institutions won for them by the heroic actions of their forefathers. The feeling of obligation to the community therefore represented a natural counterbalance to the feeling of obligation to the family, and it was around this axis of family and community that Catalan life revolved.”

 

The Reconquest divided Spain: “Andalusia was confirmed as a land of vast latifundios under aristocratic control, and the Castilian nobility, enriched by its great new sources of wealth, became sufficiently powerful to exert an almost unlimited influence. In Valencia on the other hand the country was divided into much smaller parcels and the Catalan and Aragonese settlers formed little Christian communities dotted over a Moorish landscape. The success of the Catalan-Aragonese commercial system brought prosperity to the towns of the Crown of Aragon and helped to consolidate powerful urban patriciates.”

 

Parliamentary sovereignty:In Castile laws were made by royal pragmatics, and the task of the Cortes was not to pass laws but to grant taxes. In Catalonia, on the other hand no laws could be made outside the Corts. The Catalan Corts, unlike those of Castile, worked more to the advantage of the Principality than to that of the prince. The granting of a subsidy or service –an act known significantly enough as an act of grace– took very much a third place to the matters of justice –the redress of grievances and the amendment of laws.”

 

Ferdinand the Catholic King was recognised as king consort on the condition that he reside in Castile and appoint only Castilians: “He was by upbringing more Catalan than Castilian. The ‘Old Catalan’ as his enemies called him. Many Castilian nobles hated Ferdinand as a strong ruler and also as a Catalan.”

 

The election of Madrid as capital in 1561: “It was not even in the full sense a really Spanish Monarchy. As time went on it became increasingly Castilian in character. The choice of a capital at once central and remote contradicted one of the fundamental assumptions on which the Spanish Monarchy rested. If the many territories that together constituted the Monarchy were regarded as independent units of equal rank, then they were all entitled to an equal degree of consideration.”

 

Only Castile was Spain: “That Castile alone represented the true Spain in reality meant to Castilianize the other provinces of the Peninsula and Empire, and this meant nothing else than the abolition of their individual laws and liberties, of the contractual framework of their government. Castilians, drunk with world conquest, inclined more towards dominion than towards cooperation. It was natural enough for monarchs accustomed to their almost unlimited powers in Castile to chafe at the interminable obstacles, the tedious delays, created by the laws and institutions of their Levantine provinces.”

 

The decline of Spain: “The ‘decline of Spain’ is too loose a description of the economic trends of the 17th C since it suggests a simultaneous decline in all parts of the Peninsula. The early 17th C is predominantly the period of decline of Castile. Economic necessity gave a new meaning and urgency to long-standing demands for the Castilianization of Spain.”

 

The Conde Duque of Olivares cursed the Catalans: “No king in the world has a province like Catalonia. It has a king and a lord, but it renders him no services. We always have to look and see if a Constitution says this or that. We have to discover what the customary usage is. (We) should have made an example of these people. The Catalan question is the first demanding settlement because Catalonia is the head and heart of Spain. Up to now they have apparently not been concerned with the general affairs of the Monarchy and of these kingdoms. In the midst of all our troubles the Catalan is the worst we have ever had. They have thrown themselves into as complete a rebellion as Holland.”

 

The Catalan Republic did not become independent, like Portugal or Holland, because of the sudden death of Pau Claris during the Revolt of the Catalans according to J.H. Elliott. Where the Catalan Republic would have headed is highlighted in a letter by Josep Fontanella in 1644 from The Hague: “My visit to this country may perhaps prove of value for the encouragement of Catalan commerce. The Dutch at the beginning of the war were much poorer and more broken down than us, but in a short time by means of trade they have made themselves the richest and most powerful people in the world. Catalonia has much greater potentialities than this land. I shall try to work in the coming peace treaties for recognition of the right of the Catalans to free trade with the Indies and the rest of the world.”

 

The War of Spanish Succession 50 years later was a civil war between two concepts of Spain: “When the Tory Government signed the peace with France in 1713 it left the Catalans in the lurch, as the French had left them in the lurch during the revolution against Philip IV. The intention of the Bourbons was to put an end to the Catalan nation. The change came too late and it was in the wrong way. Spain, under the government of the Bourbons, was about to be centralized and Castilianized; but the transformation occurred at a time when Castile’s economic hegemony was a thing of the past. Instead a centralized Government was arbitrarily imposed on the wealthier peripheral regions to be held there by force. The result was a tragically artificial structure which constantly hampered Spain’s political development. Centre and circumference thus remained mutually antagonistic.”

 

(“Castilian Absolutism versus the Catalan Republic. The precedents of liberty before the Franco-Castilian military occupation of Catalonia,” by Josep C. Verges, Symposium Spain Against Catalonia: A Historical Perspective 1714-2014, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 12-14 December 2013)

 

 

Els revoltosos catalans

 

per J.H.Elliott

 

New Plant_html_b5dfdd9dEspanya contra Catalunya: La “Nova Planta” de 1714 prohibint l’Estat de dret i l’idioma de Catalunya encara no ha arrelat. Primera foto: Un imperial J.H. Elliott avui desdenya els catalans.

 

 

Els catalans de nou estan en revolta declarada contra Espanya, insistint en els seus drets democràtics al vot. Espanya discrimina els catalans des de lluny, però un seminari per posar la història en el seu context és ressentit ferotgement pels mitjans de Madrid, sense contrapropostesexcepte prohibir la llibertat apart de prohibir la llibertat d’expressió. L’intent de ressuscitar J.H. Elliott xoca amb la realitat del que l’hispanista anglès realment ha escrit sobre el tracte d’Espanya amb Catalunya aLa revolta dels catalans” iEspanya imperial”:

 

 

La nació catalana:Catalunya va construir “un dels Estats més imponents de l’Europa medieval. Els catalans escrivien el nom del Principat indistintament com nació, pàtria o província. Aquest darrer mot no implicava cap sentiment de dependència o subordinació. Ajudaven a expressar un fort sentiment que Catalunya era una comunitat nacional pròpia.”

 

Un poble lliure, citant Francesc de Copons el 1588: “El poder suprem i la jurisdicció sobre la província no pertany a sa majestat sola, sinó a sa majestat i els tres estats de la província. Aquestes lleis que tenim a Catalunya són lleis paccionades entre el rei i el país, i el príncep no pot dir que queda exempt d’elles com no pot dir que queda exempt d’un contracte.”

 

Un Estat de Dret: “El sentit de pertànyer a aquesta comunitat lliure era molt fort. Els catalans havien après a venerar les lleis, les llibertats i les institucions que havien guanyat per a ells els seus avantpassats heroics. El sentir-se obligats a la comunitat representava així un contrapès natural al sentit d’obligació a la família i era al voltant d’aquest eix família-comunitat que girava la vida catalana.”

 

La Reconquesta divideix Espanya: “Andalusia quedava com terra d’enormes latifundis sota el control dels aristòcrates i la noblesa castellana, aprofitant-se de la seva nova gran font de riqueses, es va fer prou poderosa per exercir una influència quasi il.limitada. A València en canvi el país fou dividit en parcel.les molt més petites i els colons catalans i aragonesos formaven petites comunitats cristianes disseminades en un paisatge moresc. L’èxit del sistema comercial catalano-aragonès dugué la prosperitat a les ciutats de la Corona d’Aragó i contribuï a consolidar poderosos patriciats urbans.”

 

La sobirania del Parlament: “A Castella les lleis es feien per pragmàtica reial i la tasca de Las Cortes no era fer lleis sinó aprovar impostos. En canvi a Catalunya no es podia fer cap llei fora de les Corts. Les Corts catalanes, a diferència de les de Castella, treballaven més a favor del Principat que del príncep. La concessió d’un subsidi o servei –conegut prou clarament com una gràcia- venia en tercer lloc després de les questions de justícia: la reparació dels greuges i l’esmena de les lleis.”

 

Ferran el Catòlic reconegut a condició que resideixi a Castella i designi només castellans: “Per formació era més català que castellà en els seus plantejaments. El viejo catalán com li deien els seus enemics. Molts nobles castellans odiaven Ferran per ser un governant poderós i també pel fet de ser català.”

 

Elecció de Madrid com a capital el 1561: “No era ni tan sols, en el veritable sentit de la paraula una monarquia espanyola. A mesura que passava el temps el seu caràcter s’anava fent cada cop més castellà. L’elecció d’una capital central i remota alhora contradeia una de les bases fonamentals de la monarquia espanyola. Si els diversos territoris que formaven la monarquia eren considerats com unitats independents situades al mateix nivell, totes mereixen llavors un grau de consideració idèntic.”

 

Només Castella és Espanya: “Que només Castella representava l’Espanya autèntica en realitat volia dir castellanitzar les altres províncies de la península i l’imperi. Això implicava necessàriament l’abolició de les seves lleis i llibertats individuals i l’estructura contractual del seu govern. Els castellans, emborratxats per la conquesta del món, preferien el domini a la cooperació… Era prou natural que monarques acostumats al poder il.limitat a Castella es queixessin dels interminables obstacles i pesats retards creats per les lleis i institucions de les seves províncies llevantines.”

 

El declivi d’Espanya: “El ‘declivi d’Espanya’ és una descripció massa superficial de l’evolució econòmica, perquè sembla suggerir un declivi simultani i paral.lel en totes les parts de la península. A principis del segle XVII és principalment el període de declivi de Castella. Les necessitats econòmiques donaren un nou significat i urgència a les demandes llargament plantejades de castellanització d’Espanya.”

 

El Conde Duque de Olivares maldeia els catalans: “No hay rey en el mundo que tenga una provincia como Cataluña. Tiene rey y señor pero no le rinde servicios. Siempre tenemos que mirar si una Constitución dice esto o aquello. Tenemos que descubrir cual es el uso acostumbrado. Hay que hacer un ejemplo de esta gente. La cuestión catalana es la primera que exige solución porque Cataluña es la cabeza y corazón de España. Hasta ahora ha parecido que no està interesada en lo universal de la monarquía ni destos reinos. En medio de todos nuestros trabajos el de Cataluña es el mayor que jamás hemos tenido. Se han arrojado a una rebelión tan formada como se halla hoy la de Holanda.”

 

La República Catalana no va independitzar-se, com Portugal o Holanda, per la sobtada mort de Pau Claris durant la Guerra dels Segadors, creu J.H. Elliott. Cap on hagués anat la República Catalana ho indica una carta de Josep Fontanella el 1644 des de La Haia: “La meva visita a aquest país servirà per estimular el comerç català. Els holandesos al principi de la guerra eren molt més pobres i més destrossats que nosaltres, però en un curt període de temps, gràcies al comerç, s’han fet la gent més rica i poderosa del món. Catalunya té moltes més potencialitats que aquesta terra. En els tractats de pau previstos miraré d’incorporar el reconeixement del dret dels catalans al lliure comerç amb les Índies i la resta del món.”

 

La Guerra de Successió Espanyola 50 anys després va ser una guerra civil entre dues concepcions d’Espanya: “Quan el govern tory anglès va firmar la pau amb França el 1713 deixava els catalans en l’estacada com abans els francesos els havien deixat en l’estacada durant la seva revolució contra Felip IV. La intenció dels borbons era acabar amb la nació catalana. El canvi arribava massa tard i es feia de mala manera. Espanya, sota el govern dels borbons, començava a centralitzar i castellanitzar-se: però la transformació es volia fer quan l’hegemonia econòmica castellana ja era història. Ara s’imposava arbitràriament un govern centralitzat a les riques regions perifèriques, mantingut així per la força. El resultat ha estat una tràgica estructura artificial que ha obstaculitzat contínuament el desenvolupament polític d’Espanya. El centre i la circumferència s’han mantingut mútuament antagònics.”

 

(“Absolutisme castellà contra República catalana. Els antecedents de la llibertat abans de l’ocupació militar francocastellana de Catalunya,”.per Josep C. Vergés, Simposi Espanya contra Catalunya: una mirada històrica 1714-2014, Institut d’Estudis Catalans 12-14 desembre 2013)

 

10 December 2013 - Posted by | Culture/Cultura, News comment/Comentari al dia, Politics/Política | , ,

1 Comment »

  1. Molt ben argumentat, i amb cites molt ben escollides!

    Like

    Comment by Henry | 11 December 2013 | Reply


Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: