La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

Military Terrorism against Catalonia/TERRORISME MILITAR CONTRA CATALUNYA

Military Terrorism against Catalonia

by Lluis Roura

Franco barna_html_c92f5421Franco laughs at Catalans: Franco delayed the occupation of Barcelona until 26 January 1939 to coincide with the rout of the Spanish army by the Catalans in 1641. For 70 years Catalans retained their freedoms until the Treaty of Utrecht, the Munich of 1713, gave away Catalonia to Franco-Spanish absolutists. Below: Joachim Murat, Napoleon’s brother in law, wanted to incorporate Catalonia into France in 1808 by offering Catalans an end to Spanish discrimination and the right to bear arms taken away by Spain in 1714.

Lluis Roura, professor of modern history at the Barcelona Autonoma University , explains the brutality of the military occupation of Catalonia in 1714, which lasted until Napoleon:

“History is written by the winners, but progress made by the losers, who are forced to rewrite not only their own, but all history. Catalonia was subjected to a programme of assimilation and military terrorism. Pacification by arms was carried out by rule from zero with carte blanche in maintaining order minus any safeguards for people or property. Public revenge quickly became private vendettas. Catalonia was handed over to despotism, revenge and terror, with rulers who responded directly to Philip V. Absolutism created the uniform State. Distrust of Catalan society induced punitive and repressive actions. Throughout the century 30,000 soldiers were quartered in Catalonia, twice the number from the Austrian rulers. Military interests were priority, creating tensions, mistrust and total political intimidation. The first measures in 1714 were to disarm the population not only of arms but also of all cutting instruments, a pretext to terrorize. This explains why Murat, when in 1808 he proclaimed the integration of Catalonia into France, he stressed equality in the use of arms. The New Plant Decree created a government run by a marshal, whose strength and authority was by way of war. The minister of economics was also military , and no Catalans were appointed throughout the century and few even as mayors. It was a military administration, far removed from civil adminstration. The Catalans were forced to billet the military and taxes were raised for the occupation and for the war. But the attempts to impose forced recruitment, despite the risk of arming the population, failed in 1726, a second attempt in 1751, a third in 1761 and the last attempt in 1773 ended in a revolt, the most serious confrontation since 1714. The military occupiers pulled back with a sham lottery where only paid volunteers were chosen. The constant response to the banning of Catalan rights and the imposition of absolutism was resistance and rebellion. The yoke of Spain never eliminated the desire to be free. The winners write history, until the losers find freedom.

(“La repressió militar: l’exèrcit sobre el país,” by Lluís Roura, Symposium Spain Against Catalonia: A Historical Perspective 1714-2014, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 12-14 December 2013)

Terrorisme militar contra Catalunya

per Lluís Roura

Murat_html_3694e732Joachim Murat, cunyat de Napoleó, volia incorporar Catalunya a França el 1808 oferint als catalans acabar la discriminació espanyola i el dret d’armes manllevat pels espanyols el 1714. Primera foto: Franco va retardar l’ocupació de Barcelona al 26 gener 1939 per a fer-la coincidir amb la desfeta de l’exèrcit espanyol pels catalans el 1641. Durant 70 anys els catalans mantingueren les seves llibertats fins el Tractat d’Utrecht, el Munich de 1713, lliurant Catalunya als absolutistes francoespanyols.

Lluís Roura, catedràtic d’història moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona, explica la brutalitat de l’ocupació militar de Catalunya el 1714, que durà fins Napoleó:

La història és dels vencedors, però els avenços els fan els vençuts per la necessitat de reescriure no només la seva, sinó tota la història. Catalunya fou subjecte a un programa assimilista amb terrorisme militar. La pacificació per les armes el duia un govern que partia de zero amb carta blanca per mantenir l’ordre sense garanties a persones i béns. Les venjances públiques ràpidament es convertiren en venjances particulars. Catalunya fou lliurada al despotisme, la venjança i el terror, amb dirigents que responien directament amb Felip V. L’Estat uniforme havia nascut de l’absolutisme. La desconfiança amb la societat catalana fa que actui de forma punitiva i repressiva. Durant tot el segle 30.000 militars s’aquarteraren a Catalunya, el doble que amb els Àustries. La prioritat eren els interessos militars, creant tensions, absoluta desconfiança i política intimidatòria. La primera mesura el 1714 és el desarmament de foc i tall, un pretext per atemorir. Per això quan Murat proclama el 1808 la integració de Catalunya amb França, destaca la igualtat en l’ús d’armes. El Decret de Nova Planta crea el govern per un capità general, home de força i autoritat per via de guerra. L’intendent també és militar. Cap català al llarg del segle i pocs entre els alcaldes. Una administració clarament militar, lluny de la civil. Els catalans són obligats a allotjar els militars i es creen impostos per pagar l’ocupació i la guerra. S’intenta imposar el reclutament forçós, tot i el risc d’armar la població. El primer intent de 1726 falla, el segon de 1751 falla, el tercer de 1761 falla i el darrer intent de 1773 acaba en revolta, el màxim enfrontament des de 1714. L’ocupació militar es tira enrere amb un simulacre de sorteig on només hi van voluntaris pagats. La negació del drets catalans i la imposició de l’absolutisme per la repressió militar fou sempre resposta per la resistència i la rebel.lió. El jou de l’Estat espanyol no elimina el desig d’alliberar-se. Els vencedors escriuen la història però els vençuts l’alliberen.”

(“La repressió militar: l’exèrcit sobre el país,” per Lluís Roura, Simposi Espanya contra Catalunya: una mirada històrica 1714-2014, Institut d’Estudis Catalans 12-14 desembre 2013)

28 December 2013 - Posted by | News comment/Comentari al dia, Politics/Política | ,

1 Comment »

  1. Sí , sí………………… estem carregats de raons però sembla que ens en manquen moltes més

    Like

    Comment by Frank | 29 December 2013 | Reply


Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: