La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

Democracies Will Recognize Catalonia/LES DEMOCRÀCIES RECONEIXERAN CATALUNYA

  Democracies Will Recognize Catalonia

by Michael Moore

MooreScottish Secretary Michael Moore stands tall over Cameron and Salmond after signing the 2012 Edinburgh Agreement for a vote on independence. Below: Rajoy as Philip II on the loss of the Invincible Spanish Armada: “I never sailed to fight the elements.” Democracy is another shipwreck for Madrid.

 

Scottish Secretary Michael Moore, who negotiated and organized the independence referendum of 2014, has been replaced after growing fears in London of a Yes vote. He is now free to speak without creating an international crisis with Spain on the independence of Catalonia. It is not pretty reading for Madrid:

 

“Catalonia and Spain will have to think hard about this because in the end, were Catalonia to become independent country, the world would recognize it. I know that. There are well-recognized approaches that the UK and other countries have taken over time. What nobody will do is jump ahead of the game. This is for States or parts of States to resolve for themselves politically, and then the international community responds to that decision. It is recognizing that this is a decision for the people of that country itself, or part of the country, whatever, to decide. That is fundamental. The world shows its history. We have seen how Europe has evolved over centuries, and particularly over the last century and not least perhaps in the most galvanizing way after WWI whose centenary we will mark this year. Now all of that shows how marking and challenging it is. Ultimately if the people in Catalonia decide that they are to become an independent country, I would be very surprised if that was not recognized internationally. But it would be premature and inappropriate for outsiders to speculate on how they would be treated at that point. The track record around the world is that a legitimately formed new country –South Sudan might be a fairly recent example of that- gets international recognition. And that I hope will always be the case. I study the situation in Catalonia and Spain very carefully and it’s fascinating to watch what is happening between the Prime Minister and the President of Catalonia at present. I think in the end the politics and the legal situation will have to be married. To have a situation where you have a legal impediment to a legitimate outcome is unacceptable, but to have a political situation where the legalities are holding up the will of the people, that is also difficult. It is not for me to tell my friends in Catalonia or in Spain how they should work their way around this. But I am encouraged to see that people do talk. They want to find a political settlement to this. In the end here in the UK and back home in Scotland we know that the mandate existed. We as democrats wanted to honour that but we didn’t want the hassle, we didn’t want the uncertainty, the illegitimacy of a vote being cast and then not anybody knowing what the outcome meant. So I think we have a good outcome which should solve the politics and the lawyers. Then we have to show that we can peacefully and politically resolve a very tricky constitutional issue and ultimately we have allowed people to decide. My argument regularly in 2012 before the Edinburgh Agreement was that the electorate will get very annoyed with politicians on both sides if we let the process get in the way of the decision. Now we’ve got the process sorted and in 2014 we will have taken the decision. Each country has its own circumstances. Of course people will draw on a way of doing things that we have now established here in the UK. We perhaps have an advantage that the nature of the UK is different to the nature of Catalonia and its relationship with Spain. We also have a different constitutional arrangement in terms of the way laws are decided around the country. So from my perspective it may be interesting –I hope it is- for people to look at Scotland as an example but I would be very wary of suggesting this is the model for others to copy. It seems to me that it is not for the EU to tell people in Catalonia or Spain or Scotland or the whole UK how they should govern their internal affairs. I understand the sensitivities. I understand the desire of people in Catalonia to be an independent State. It looks to me the case is being made very vigorously but ultimately we need to sort these things out within our own countries and of course deal with membership of the EU afterwards. I am a great believer as a democrat in the power of politics. I don’t think politics is a dirty word. Often it can be and people get very cynical about politics and politicians but ultimately it is about the resolution of competing interests and of respecting the will of the people along the way. It seems to me that, in all our different ways, we have to work that through. People are very patient –they have to be- in Catalonia and Spain. One route may be taken and it may not be clear what that may be. Two years ago it was not clear how we would resolve this in the UK. We have set out a path. It has worked so far and that rewards my basic optimism that political processes can work even when you’ve got very individual countries, Member States or others, on what they may or may not do. I have no reason to believe that any country around Europe would have an in principle objection to any new Member State coming forward. And I don’t mean in Scotland, I mean anywhere in the EU. We have a proud record in Europe in recent times, all the way through from the seventies when the UK joined and later on the eighties when Spain, Greece and Portugal joined, to the Big Bang of 2004 expanding our borders and including people in. So the principle of Scotland or Catalonia or whatever country might emerge in future being a member I don’t think should be difficult for any particular country, but the politics of the deal and what that is, that’s a totally different thing. And that is what I think we need to spend a little more time in Scotland scrutinizing, what is actually at stake.“

 

http://www.youtube.com/watch?v=X8MJKiRfZb0

 

Les democràcies reconeixeran Catalunya

per Michael Moore

Rajoy ArmadaRajoy com Felip II sobre la pèrdua de l’Armada Invencible: “Yo nunca fui a luchar contra los elementos.” La democràcia és un altre naufragi per a Madrid. Primera foto: El secretari per Escòcia Michael Moore sobresurt entre Cameron i Salmond després de signar l’Acord d’Edimburg de 2012 Edinburgh sobre el vot per la independència.

 

El secretari per Escòcia Michael Moore, que ha negociat i organitzat el referèndum per la independència de 2014, ha estat substituït per la por creixent de Londres que guanyarà el sí. Així que ara pot parlar lliurement sense crear una crisi internacional amb Espanya sobre la independència de Catalunya. El que diu no agradarà gens a Madrid:

 

“Catalunya i Espanya han de pensar seriosament en tot això perquè, al final, si Catalunya es converteix en un país independent, el món la reconeixeria. Això ho sé segur. Hi ha precedents ben coneguts que el Regne Unit i altres països han pres al llarg del temps. El que no farà ningú és saltar abans de temps. Es tracta que els Estats o parts dels Estats ho resolguin per si mateixos políticament, i després la comunitat internacional respon a aquesta decisió. És el reconeixement que aquesta és una decisió de la gent d’aquell país, o regió del país, el que sigui , per decidir. Això és fonamental. El món ho mostra en la seva història. Mirem com Europa s’ha desenvolupat durant segles, i especialment en l’últim segle, i principalment diria de la manera més galvanitzant després de la Primera Guerra Mundial, el centenari de la qual celebrem aquets any. Ara tot això mostra el marcant i desafiant que resulta. Eventualment si el poble de Catalunya decideix que vol esdevenir un país independent, em sorprendria molt si això no és reconegut internacionalment. Però seria prematur i inadequat per als de fora especular sobre com seria tractada en aquell moment. L’historial inernacional és que un nou país legítimament constituït –El Sudan del Sud pot ser un exemple actual- aconsegueix el reconeixement internacional. I espero que sempre sigui així. Jo segueixo la situació de Catalunya i Espanya amb molta atenció i resulta fascinant veure el que està succeint dia a dia entre el primer ministre i el president de Catalunya. Jo crec que al final la política i la situació legal hauran de maridar-se. Viure una situació en què hi ha un impediment legal per a un resultat legítim és inacceptable, però viure una situació política en què els aspectes legals frenen la voluntat del poble també és problemàtic. No és per a mi dir-li als meus amics de Catalunya i Espanya com han de trobar la solució de tot d’això. Però em sento encoratjat si la gent parla i vol trobar una solució política a aquesta situació. Com aquí al Regne Unit i a casa a Escòcia, sabíem que hi havia un mandat. Nosaltres com a demòcrates volíem respectar-lo, i certament  evitar l’enrenou, la incertesa, la il·legitimitat d’una votació on ningú tingués clar què significava el resultat. Ara crec que tindrem un bon resultat que resoldrà el tema polític i legal. Ara hem de demostrar que podem resoldre de manera pacífica i política tema constitucional molt difícil i en darrer terme deixar que les persones decideixin. El meu argument habitual el 2012, abans de l’Acord d’Edimburg, era que els votants s’enfadarien molt amb els polítics d’ambdós costats si feiem que el procés entorpís el camí de la decisió. Ara tenim el procés clar i el 2014 haurem pres la decisió. Cada país té les seves pròpies circumstàncies. Però d’ara endavant la gent recorrerà a la forma de fer les coses que hem establert aquí al Regne Unit. Potser tenim l’avantatge que la naturalesa de la del Regne Unit és diferent a la naturalesa de Catalunya i la seva relació amb Espanya. També tenim una pràctica constitucional diferent en la forma com les lleis es decideixen a tot el país. Així que des del meu punt de vista pot ser interessant -espero que ho sigui- que la gent miri l’exemple d’Escòcia. Però jo seria molt cautelós en suggerir que aquest és el model a seguir per als altres. Em sembla que no toca a la UE  de dir a la gent de Catalunya o Espanya o Escòcia o de tot el Regne Unit com han de governar els seus assumptes interns. Entenc les sensibilitats. Entenc el desig de la població de Catalunya de ser un Estat independent. Pel que veig el cas s’està plantejant  amb molta energia, però en última instància hem de resoldre aquestes coses dins dels nostres propis països i tractar el tema d’adhesió a la UE després. Sóc un gran defensor com a demòcrata del poder de la política. No crec que política sigui una paraulota. Sovint ho és i la gent arriba a sentir-se molt cínica sobre la política i els polítics, però en última instància es tracta de la resolució dels interessos en conflicte i de respectar la voluntat de la gent en el procés. Em sembla que, de totes les nostres diferents maneres, hem de treballar en aquest procés. La gent és molt pacient -ho han de ser- a Catalunya i Espanya. Es pren una ruta i potser no quedi clar quina és. Fins fa dos anys no estava gens clar com anàvem a resoldre això al Regne Unit. Hem establert un camí. Ha funcionat fins ara i això recompensa el meu optimisme bàsic que els processos polítics poden operar fins i tot quan tens països, Estats Membres o no- amb idees molt individuals sobre el que es pot o no fer. No tinc cap raó per creure que qualsevol país d’Europa tindria, en principi, objecció a admetre un nou Estat membre. I no em refereixo a Escòcia, em refereixo a qualsevol país de la UE. Tenim un historial orgullós d’Europa els últims temps des dels llunyans setanta quan el Regne Unit va entrar i després els anys vuitanta quan Espanya, Grècia i Portugal ho feren, fins al Big Bang de 2004 amb l’ampliació de les nostres fronteres i la creació de la ciutadania. Així que el principi que Escòcia o Catalunya o qualsevol país que sorgeixi en el futur sigui membre no crec que ha de ser difícil per a cap país en concret. Però la política de l’acord i en què consisteix, això és un altre tema totalment diferent. I és el que crec que hem de gastar una mica més de temps a Escòcia per examinar, el que realment està en joc.“

 

http://www.youtube.com/watch?v=X8MJKiRfZb0

2 January 2014 - Posted by | News comment/Comentari al dia, Politics/Política | ,

1 Comment »

  1. ¡¡¡muchas ilusiones ¡¡ los reyes magos están cerca y se nota ¡¡¡¡ Escocia solo tienen el 32 % de la población que dice : si ¿ el 32 es mayoría ? como alterais los números ¡¡¡¡¡ en Cataluña salio el otro dia que el 45% decía no y el 44% que si ¿ esto es mayoría ? Lo que se va a hacer es una consulta , nada decisiva y sin mas consecuencias que cabrear a los aldeanos de la capital. Los pedantes y engreídos politicos aldeanos catalanes se otorgan un 80% , eso habrá que comprobarlo , es muy probable que haya ” pucherazo ” Mientras tanto voces serias me dicen que los partidarios del si , voceras y articulistas cobráis por la propaganda a lo Goebels que estáis haciendo ; las tácticas y comportamientos catalan-nazi ,se pone en evidencia con las SS que la policía ( mo SS os de cuadra ) ( véase incidente –muerte asesinato ciudadano en el Raval ) que por cierto ¡¡ ningún progre , ni liberal , ha dicho nada etc Hemos creado una plataforma para exilarnos voluntariamente al Vall D ´aRAN , que haremos Independiente de Cataluña ¡¡petons ¡¡

    Like

    Comment by jd | 2 January 2014 | Reply


Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: