La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

Corruption that Kills/CORRUPCIÓ QUE MATA

  Corruption that Kills

by Josep C. Verges

 

Ridao DuranJoan Ridao (left) all smiles with the corrupt presumed innocent Duran who pled guilty in Court that his party was 100% corrupt. 0% of Duran’s criminals have gone to jail. Below: Peter Bush, English translator of The Grey Notebook by Josep Pla and of “Still Life N. 41” by Teresa Solana, nominated to the Edgar Award 2013 of the Mystery Writers of America.

 

 

 

“Women that Kill” is the association of Catalan woman crime novelists. At the Oxford and Cambridge in Catalonia Christmas Lunch I sat next to Peter Bush, English translator of The Grey Notebook by Josep Pla he will present in New York, and his wife. Teresa Solana explained that an independent Catalonia needed a thorough spring clean: “Politics are totally corrupt and society enmeshed in privilege, a far cry from European meritocracy.” Political corruption also kills.

 

 

 

Joan Ridao, the former general secretary of Esquerra, sent me his “Against Corruption, a conflict between ethics and power” (Published by Angle). When I denounced the corrupt presumed innocent Duran in 2000, when Esquerra was nothing, he wanted to change politics. Now he doesn’t even mention Duran. I wrote back: “I see that you make use of many newspaper articles, but none from Diari de Girona, the only paper that has systematically exposed corruption. No mention either of the “The Black Stain of CiU” by Callol and Cid, nor of my books “All Duran’s Men, the Political Corruption of Catalonia” and “The Corrupters and the Corrupt.” The first of my books lists hundreds of press articles about corruption and the second discusses ethics and political economy. Maybe you didn’t want to mention Catalonia?” The today professor and member of the Statute of Autonomy Council of Guarantees replied: “One of the demands by the publisher was to avoid an exposé of current episodes. I made a general observation using just a few specific cases. I own and have read ”All Duran’s Men.” Many years ago.” I had to clarify: “The Corrupters and the Corrupt” is centred on the School of Salamanca in the 16th C and no current event is mentioned! If you haven’t read the book, you should.” His excuses are lame. In his book there is plenty of corruption in Madrid, Valencia, Italy, the United States, all over the world except in virginal Catalonia, glanced at in the Palau Case or Duran’s court plea in 2013 that he was truly corrupt, but Ridao gives no further explanation. Ridao admits that the political class is mediocre, ignorant, immoral, bureaucratic and centred on the personality cult. Corruption has disenchanted voters after the “years of corruption” were uncovered by the economic crisis. “The truth cannot be denied,” he admits, nor “the iron law of omertà”. He finds corruption banal, almost bored having to talk about it, but he admits with André Glucksmann that the challenge today is “democracy or corruption.” And he asks: “Are we now living in an African kleptocracy? Often it looks this way.” The cost of corruption is more than €40 billion a year, overwhelmingly political. For every corrupt civil servant there are one hundred crooked politicians. The majority are never tried (“barely 10% are formally accused”) and none go to jail so Ridao has the barefacedness to claim it affects only 0.7% of politicians. He admits generalised corruption has made Justice inoperable. On top politicians have designed their own justice system: ”All this privileged court system does not exist anywhere in Europe or the USA. Grosso modo in Spain 220.000 have court privileges.” Nor does any democracy make use of so many pardons. They remain criminals without having to g o to jail. Not one of Duran’s criminals nor the other 10,158 pardoned since 1996 went to jail. President Obama in contrast has pardoned 22 since 2008. Ridao concludes depressingly: “Perhaps there will just simply be a change like in the Gattopardo where everything stays the same.” The women that kill are right, political corruption kills and a total spring clean essential.

 

 (“Corrupció que mata,” by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 5 January 2014)

 

 

 

Corrupció que mata

 

per Josep C. Vergés

 

Bush SolanaPeter Bush, traductor a l’anglès del Quadern Gris de Josep Pla i de “Natura quasi morta 41” de Teresa Solana, finalista del Premi Edgar 2013 del Mystery Writers of America. Primera foto: Joan Ridao (esquerra) tot somriures amb el corrupte presumpte innocent Duran que ha admès davant la Justícia que el seu partit és 100% corrupte. El 0% dels criminals de Duran han anat a la presó.

 

 

 

“Dones que maten” agrupa les escriptores de novel.la negra. En el dinar de Nadal d’Oxford i Cambridge a Catalunya coincideixo amb Peter Bush, traductor a l’anglès del Quadern Gris de Josep Pla que presentarà a Nova York, i la seva dona. Teresa Solana em parla del molt que s’ha de canviar en una Catalunya independent: “La política està corrompuda i la societat tancada en els privilegis, lluny de la meritocràcia europea.” La corrupció política també mata.

 

 

 

L’exsecretari d’Esquerra Joan Ridao m’envia “Contra la corrupció, un conflicte entre l’ètica i el poder” (Angle). Quan jo denunciava el corrupte presumpte innocent Duran el 2000, quan Esquerra no era res, ell volia canviar la política. Ara no cita ni Duran. Li pregunto: “Veig que utilitzes molts articles dels diaris però cap de Diari de Girona, l’únic que realment ha perseguit la corrupció. Tampoc surt “La mancha negra de CiU” de Callol i Cid i no veig els meus llibres “Tots els homes de Duran, la corrupció política de Catalunya” i “Corruptors i corruptes.” El primer llista centenars d’articles de premsa sobre la corrupció i el segon parla d’ètica i política econòmica. No volies parlar de Catalunya?” L’actual professor i membre del consell de garanties estatutàries contesta: “Un dels requeriments de l’editor era evitar fer un relat d’episodis concrets. Es tracta d’una reflexió genèrica que només utilitza alguna casos puntuals. Tinc i vaig llegir “Tots els homes de Duran.” Ja fa algun temps.” Li he d’aclarir: “Corruptors i corruptes es basa en l’Escola de Salamanca del segle XVI i no surt cap fet actual! Si no l’has llegit, mira’l.” La seva excusa no s’aguanta. El seu llibre cita la corrupció de Madrid, València, Itàlia, Estats Units, arreu del món excepte la virginal Catalunya, esquitxada en el Cas Palau o l’admissió de Duran el 2013 que efectivament és corrupte, però Ridao no ens dóna més. Ridao admet que la classe política és mediocre, ignorant, immoral, buròcrata i centrada en el culte a la personalitat. La corrupció ha desencantat els votants quan els “anys de corrupció” han quedat destapats per la crisi econòmica. “No es pot negar l’evidència,” admet, ni “la llei de l’omertà que impera”. Veu la corrupció com banal, l’avorreix parlar-ne, però admet amb André Glucksmann que la questió avui és “democràcia o corrupció.” I pregunta: “Vivim doncs en una cleptocràcia a l’africana? De vegades ho sembla.” El cost de la corrupció supera €40 mil milions anuals. Majoritàriament és política. Per cada funcionari corrupte trobem cent polítics lladres. Com molts no són jutjats (“amb prou feines el 10% arriben a convertir-se en acusacions formals”) i ni un va a la presó, Ridao té la barra de dir que només afecta el 0,7% dels polítics. Admet però que la corrupció generalitzada fa la justícia inoperant. I això que els polítics han creat la seva pròpia justícia: ”Tota aquesta jurisdicció privilegiada o aforament no existeix en cap país europeu ni als Estats Units. Grosso modo a Espanya hi ha 220.000 aforats.” Tampoc existeix en democràcia l’indult. Segueixen culpables, però sense presó. Cap dels criminals de Duran ni els 10.158 indultats des de 1996 han anat a presó. El president Obama en contrast ha indultat 22 des de 2008. Ridao no pot acabar més depriment: “No s’acabi produint un simple canvi a la gattopardiana, perquè tot continui igual.” Les dones que maten tenen raó, la corrupció política mata i cal neteja a fons.

 

 (“Corrupció que mata,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 5 gener 2014)

 

5 January 2014 - Posted by | Culture/Cultura, News comment/Comentari al dia, Politics/Política | , ,

1 Comment »

  1. La línia de la corrupció està entre el sistema públic i el privat. La comissió legítima de dos agents privats passa a il.legítima quan s’està en el sector públic. Gens hi ha més patètic que quan els organismes parlen de la col·laboració entre el públic i el privat. “Petroleum, canal de Panamà i Spanair dixit. En fi ja veus que denunciar al corrupte al seu propi amic corrupte no va per arreglar res. De tota manera t’agraeixo que encara almenys siguem dels últims mohicans.

    Nota de l’editor: El problema és que els polítics s’obliden de la seva corrupció. Rajoy no recorda que cobrava en negre i Ridao no recorda que havia llegit el meu llibre sobre Duran. Les comissions amb diner privats sempre van lligades al risc. Les comissions amb diner públic no tenen cap risc. Els polítics no són jutjats i els pocs que reben sentència no van a presó. Una abraçada des de Suissa on consideren corrupció que un policia rebi un cafè gratis….

    Like

    Comment by Josep M. | 8 January 2014 | Reply


Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: