La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

The Failed Coup d’Etat 2010/EL FALLIT COP D’ESTAT DE 2010

  The Failed Coup d’Etat 2010

by Josep C. Verges

 

tancsCoup d’Etat 1981: Fascist tanks in Valencia against democracy. Below: Coup d’Etat 2010: The PP and PSOE Constitutional Court against democracy in Catalonia.

 

 

 

The 2010 constitutional coup d’Etat has failed as badly as the 1981 military coup d’Etat. Guardia civil Tejero, with raised pistol, held the Madrid Congress hostage but ended his days in the Figueres prison while general Milans del Bosch paraded uselessly the totalitarian tanks in provincial Valencia. The Constitution had been watered down so that fascists like Fraga left power peacefully, but the State of the Autonomies became even more toothless after the 23 February coup.

 

 

 

The lowering of the already low Spanish democratic ceiling, symbolized by the fragrant failure to follow the Constitution and make the Senate the chamber of the autonomies, did not stop Catalonia from progressing with great dynamism. The first giant step was Catalan schooling that was the work of the people, not of the politicians. President Jordi Pujol was a talker, not a doer. He left it to parents and teachers whether they wanted Catalan schooling. Starting where the most Spanish was spoken, in the Baix Llobregat -home county of Esquerra’s presidential material Junqueras by the way- overnight the Catalan government found itself with a fait accompli. Immersion was simply the cherry that so bothers monolingual Madrid on the cake baked by the people, but certainly not by our corruptible politicians. The second big step forward was the 1992 Barcelona Olympics, won by two bourgeois Catalans, the Barcelona mayor Maragall and the IOC president Samaranch. Again the people made these the most successful Games ever. How many has jealous Madrid held? Zero out of three tries. The third step was the new Statute of Autonomy because the spectacular progress of Catalonia made the post-Franco straightjacket difficult to wear. A more realistic, less cowardly, more utilitarian and less bureaucratic Statute was negotiated. Catalan taxes no longer went to Madrid to return filed back like the horns of their bulls, rather stayed in Catalonia. This would have made our politicians more responsible by forcing them to justify their public expenditure. Despite the cuts, first by the Catalan socialists and later by the Spanish socialists, the Catalan people voted massively in favour in a referendum. But this third step wasn’t forwards but backwards after the Constitutional coup d’Etat by the PP and PSOE. The Constitutional Court is not a court and is not constitutional. It is not a court because it is composed by politicians of the two Spanish nationalist parties, PP and PSOE, with no law background. Depending on the majority in Congress it is more Fascist or more Marxist, but always centralist. Neither is it constitutional because it does not have the power to alter the will of the people or the Statute which is not their competence. None of this stopped them from shredding the Statute of Catalonia. The fourth step, probably the final one, has been the rebellion of the Catalan people with million strong demonstrations in 2010, 2011, 2013. After Franco’s death a million strong demonstration already forced Madrid to re-establish the Catalan government and the return from exile of president Tarradellas –the only break with fascism in Spain. Catalan autonomy predates the Spanish Constitution! Madrid has lost the moral argument. Democracy goes not top down, but from the people upwards. Pacta sunt servanda. Those incapable of making and keeping pacts cannot govern Mr. Rajoy.

 

(“El fallit cop d’Estat de 2010,” by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 23 February 2014)

 

 

 

El fallit cop d’Estat de 2010

 

per Josep C. Vergés

 

constCop d’Estat 2010: El Tribunal Constitucional del PP i del PSOE contra la democràcia a Catalunya. Primera foto: Cop d’Estat 1981: Els tancs feixistes a València contra la democràcia.

 

 

 

El cop d’Estat constitucional de 2010 ha resultat tan poc reeixit com el cop d’Estat militar de 1981. El guàrdia civil Tejero, pistola en mà, segrestava el Congrés de Madrid, però acabaria a la presó de Figueres, mentre el general Milans del Bosch passejava inútilment els tancs totalitaris per la provinciana València. La Constitució aigualida perquè els feixistes com Fraga deixessin pacíficament el poder, amb el 23F encara descoloria més l’Estat de les Autonomies.

 

 

 

La rebaixa del baix sostre democràtic espanyol, simbolitzat per l’incompliment flagrant de la Constitució de fer del Senat la cambra de les autonomies, no ha impedit que Catalunya tirés endavant amb tota la força. El primer pas de gegant fou la catalanització de les escoles, que va ser obra del poble, no dels polítics. Jordi Pujol xerra més que fa. Va deixar en mans dels pares i mestres si volien una escola catalana. Començant per on més castellà es parlava, al Baix Llobregat -la pàtria del papàbile d’Esquerra Junqueras per cert- de la nit al dia la Generalitat es va trobar amb un fait accompli. La immersió fou simplement la cirereta que tant irrita Madrid monolingue, però el pastís el va cuinar el poble, no els nostres polítics corrompibles. El segon gran pas fou les Olimpíades de Barcelona de 1992, aconseguides per dos catalans burgesos, l’alcalde de Barcelona Maragall i el president del COI Samaranch. De nou fou el poble que va fer dels Jocs els més exitosos mai. Quants ha organitzat la rabiosa Madrid? Zero de tres intents. El tercer pas fou el nou Estatut, perquè l’espectacular avançada de Catalunya havia deixat la camisa de força postfranquista de molt mal vestir. Es feu un Estatut més realista, menys poruc, més útil i menys burocràtic. Els impostos dels catalans no anaven a Madrid per tornar llimats com les banyes dels seu toros, sinó que es quedaven a Catalunya. Això faria els nostres polítics més responsables al tenir que justificar la despesa pública. Tot i les retallades, primer dels socialistes catalans i després dels socialistes espanyols, el poble català va votar-lo massivament en referèndum. Però el tercer pas no ha estat endavant, sinó enrere pel cop d’Estat constitucional del PP i del PSOE. El Tribunal Constitucional ni és tribunal ni és constitucional. No és tribunal perquè està compost per polítics sense carrera judicial dels dos partits espanyolistes PP i PSOE. Segons la majoria al Congrés és més feixista o més marxista, però sempre centralista. Tampoc és constitucional perquè no té poder per esmenar ni la voluntat del poble ni l’Estatut que no és de la seva competència. No ha estat obstacle perquè estripés l’Estatut de Catalunya. El quart pas, potser definitiu, ha estat la rebel.lió del poble català amb manifestacions milionàries el 2010, 2011, 2012 i 2013. A la mort de Franco una manifestació milionària ja va obligar Madrid a restablir la Generalitat i el retorn de Tarradellas ha estat l’únic trencament d’Espanya amb el feixisme. L’autonomia de Catalunya és anterior a la Constitució Espanyola! Madrid ha perdut la força moral. La democràcia no és de dalt a baix, sinó del poble cap amunt. Pacta sunt servanda. Qui no sap pactar no sap manar, Sr. Rajoy.

 

(“El fallit cop d’Estat de 2010,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 23 febrer 2014)

 

7 March 2014 - Posted by | News comment/Comentari al dia, Politics/Política | ,

No comments yet.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: