La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

Josep Pla, Collaborator/JOSEP PLA, BOTIFLER

Josep Pla, Collaborator

by Josep C. Verges

aznar pla_html_37e14c68Manuel Aznar’s grandson, Jose Maria Aznar, looks right to avoid looking at the poster of Josep Pla. Below: The “beautiful flower” Valenti Puig has built a career on his Spanish nationalism.

The Barcelona-based Majorcan Valenti Puig, Pla Prize winner for his panegyric on Pla “The Man with the Overcoat,” has always misrepresented our great liberal-conservative writer with Spanish nationalist wishful thinking with nothing further removed from imperial centralism and needless to say anti-Catalanism than Pla.

Madrid newspaper El Pais has published an article by Valenti Puig where he calls Pla a collaborator, meant as a praise in his baroque Spanish: “The varied goings-on in 1714 produced the Catalan word botifler, synonymous of betrayal of the Catalonia of the Austrians and the shameful handover to the Bourbons. Medieval remains tell of an unsinkable people, the freest on earth, the most democratic and free in the world. But this does not invalidate the modern idea of Catalonia as portrayed by Jaume Vicens Vives or Josep Pla. Maybe they were also collaborators. Botifler comes from beauté fleur, that is the fleur de lys. The collaborator or botifler may become a word of praise.” Spanish nationalism has not evolved, as baroque in ideas as in language. Pla, a collaborator? The one thousand letters with my father, the publisher Josep Verges Matas, are not at all baroque. Spanish nationalists want only a censored Pla. He knew Aznar’s grandfather and together they edited for some weeks La Vanguardia, but they came from opposing worlds, the persecuted Catalan and the persecutor Spanish. Who was persecuted? Certainly not Aznar, while Pla was by far the most censored author, because the magazine Destino, with Vicens Vives and Pla, defended a liberalism that was nowhere else to be seen. The two months Pla was banned in 1944 are the same two months Destino was banned in 1968. The former was enforced by the censor Bernabe, a journalist in La Vanguardia. The second by Franco’s Goebbels Fraga, the founder of the PP of Aznar’s grandson and Rajoy. A harmless book like “Travels by bus” also suffered censorship. My father in June 1942: “Today I will send the proofs of “Travels” to Madrid for censoring. So it is essential that you immediately put in a word to someone in Madrid recommending the approval of the censors.“ Pla: “I’ve written to Aznar and Halcon asking for a quick censorship and the complete approval of the book. These gentlemen will speak to Arias Salgado and I believe the question will be resolved perfectly.” Why Madrid? Pla: “Barcelona censors, forcibly provincial, scare me while Madrid censors nothing at all.” Even a coservative was censored. The publisher in November 1942: “Thanks for the piece on Bismarck. It’s very good. The censors have bitten off a bit -almost a column- but it will come out alright.” Pla: “The article on Bismarck neutralizes the article on Andorra which the censors destroyed.” Pla was even forced to publish anonymously: “The article will find more or less acceptance by censorship if Bernabe believes that the article is by anyone else in the paper. Therefore say nothing to him that it is mine you understand?” When Pla is banned for two months in April and May 1944, he titled his last article “Winds of Lent” and on his return “The Universal Song or the Awakening of Spring.” Only a collaborator would not see the irony. How many articles of grandfather Aznar suffered censorship? None. Catalan democracy is not a “medieval remnant, rather what Pla and Destino fought for. Pla would vote for the referendum. He wouldn’t laugh at it in baroque Spanish.

(“Josep Pla, botifler,” by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 6 April 2014)

Josep Pla, botifler

per Josep C. Vergés

 Valenti Puig._html_8e90c959La “bella flor” Valentí Puig ha fet carrera amb el seu espanyolisme. Primera foto: El nét de Manuel Aznar, José María Aznar, mira cap a la dreta per a no veure el retrat de Josep Pla.

El mallorquí de Barcelona Valentí Puig, premi Pla pel seu panegíric sobre Pla “L’home de l’abric,” sempre ha confós el nostre gran escriptor liberal conservador amb el que voldrien que fos els espanyolistes, quan res més allunyat del centralisme imperial i no diguem anticatalanisme que Pla.

El madrileny El Pais publica un article de Valentí Puig batejant Pla de botifler, un elogi en el seu barroc castellà: “De los ajetreos diversos de 1714 proviene el término botifler, sinónimo de traición a la Cataluña de los Austrias y de entrega vergonzosa a los Borbones. Flecos medievalistas hablan de un pueblo insubmergible, el más libre de la Tierra, el más democrático y libre del mundo. Y no por eso queda invalidada una idea moderna de Cataluña que es la de Jaume Vicens Vives o Josep Pla. Pero, bueno, tal vez ellos también fueran botiflers. Botifler proviene de beauté fleur, es decir la flor de lis. Botifler podría acabar por ser un elogio.” L’espanyolisme no ha evolucionat, tan barroc en idees com en idioma. Pla botifler? El miler de cartes amb el meu pare, l’editor Josep Vergés Matas, no contenen res de barroc. Els espanyolistes només volen el Pla censurat. Coneixia l’avi Aznar i junts dirigiren unes setmanes La Vanguardia, però eren móns antagònics, el perseguit català i el perseguidor espanyol. Qui va ser perseguit? Certament no Aznar, mentre Pla fou l’autor de lluny més censurat, perquè la revista Destino, amb Vicens Vives i Pla, defensava un liberalisme que no existia enlloc més. Els dos mesos de prohibició de Pla el 1944 son els mateixos dos mesos de prohibició de Destino el 1968. La primera fou del censor Bernabé, periodista de La Vanguardia. El segon del Goebbels de Franco Fraga, fundador del PP d’Aznar nét i Rajoy. Un llibre inofensiu com “Viaje en autobús” també patia censura. El meu pare el juny 1942: “Avui mateix enviaré les proves de “Viaje” a Madrid a fi de censura. Convé doncs que immediatament posis uns mots a algú de Madrid recomanant la censura.“ Pla: “He escrit a l’Aznar i l’Halcon demanant una censura ràpida i una aprovació completa del llibre. Aquests senyors parlaran a Arias Salgado i em sembla que la cosa es resoldrà perfectament.” Per què Madrid? Pla: “La censura de Barcelona, forçosament provinciana, em faria por i la de Madrid gens.” Fins i tot un conservador era retallat. L’editor el novembre 1942: “Gràcies pel reportatge del Bismarck. És molt bonic. La censura l’ha mossegat una mica –gairebé una columna- però quedarà molt bé.” Pla: “L’article sobre Bismarck neutralitza l’article d’Andorra que la censura destruí.” Pla ha de publicar anònim: “L’article tindrà a la censura més o menys acceptació si Bernabé sap que l’article és de qualsevol altre tipo de la casa. Per tant no cal dir-li res de mi comprens?” Quan Pla és sancionat dos mesos, l’abril i maig 1944, titula el seu darrer article “Viento de cuaresma” i el de retorn “El canto universal o el despertar de la primavera.” Només un botifler no sap veure la ironia. Quants articles patiren censura de l’Aznar avi? Ni un. La democràcia catalana no és un “fleco medievalista” sinó el que volia Pla i Destino. Pla votaria pel referèndum. No se’n riuria en castellà barroc.

(“Josep Pla, botifler,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 6 abril 2014)

6 April 2014 - Posted by | Culture/Cultura, Politics/Política | ,

2 Comments »

  1. Estic molt content de que vulguis defensar al Pla, pero sembla que has oblidat que ell era membre del Gabinet Bertran i Musitu a Marsella finançat pel Cambó i despres pel March i que tan Pla com el Sentis feien d’espies i d’homes d’acció del Franco per interceptar els vaixells que portaven armes i aliments a la Republica ajudant a que la marina franquista causÈs moltes baixes als que servien al govern republicà. De fet en Pla treballa amb els grups feixistes franceses que ajuden al Franco a proveirse d’armes a França. Com saps el propi Pla va reconeixer els seis serveis al grup del Bertran i Musitu que va inclus entrar en contacte amb el Hitler

    Nota de l’editor: D’on treus aquesta ficció tan absurda? Cambó era un polític conservador i Pla formava part del seu equip. A l’exili rebia ajuts per a sobreviiure. Cambó va morir a l’exili. Pla va ser l’escriptor més censurat per Franco. Segons tu un franquista perseguit per Franco! Quants articles foren censurats d’Aznar, o de Valentí Puig o teus per cert?

    Like

    Comment by Francesc | 7 April 2014 | Reply

  2. Caray, m’envies coses molt interessants. M’ha agradat. Gràcies

    Like

    Comment by Albert | 7 April 2014 | Reply


Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: