La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

Montsalvatge and the Blacks of Cuba/MONTSALVATGE I ELS NEGRES DE CUBA

Montsalvatge and the Blacks of Cuba

by Josep C. Verges Montsalvatge_html_b5ef2dde

 The two friends, Xavier Montsalvatge (left) and Josep Verges Matas, in the Costa Brava circa late twenties or early thirties. Below: The sailor l’Hermos (The Handsome) (left) with Josep Pla.

 

“God, make me white even if only a Catalan!” prayed the blacks of Cuba. The American musicologist Roger Evans has juts published at the Pendragon Press of New York the biography of the composer from Girona “Xavier Montsalvatge, a Musical Life in Eventful Times” (Eurospan): “The master of Catalanized Cuban music based on Cubanized Catalan music had never been to Cuba.” His most famous work, “Five Black Songs,” was practically his first: “Enchanted by the songs that he heard sailors on the Costa Brava singing no doubt energized a fascination with Cuba (a veritable dream-place that he, like most Catalans, for all their interest in it, had never visited).”

 

When America occupied Cuba the indianos (Catalans in Cuba) returned to build the magnificent villas found all over Catalonia, but the Catalan havanera, exported to the world by Ravel and Offenbach, was brought back by the modest sailors who crossed the seas with wine and textiles and came back with rum and cotton. Montsalvatge connects the Modern Style of the indianos with the popular culture of the sailors: “By being truly local -being truly himself- he gave his music its best chance to become universal.” Like my father, Montsalvatge was forced to flee to escape assassination by the Anarchists and Communists and both ended up in Burgos at the magazine Destino of the poet Dionisio Ridruejo. Josep Verges Matas and the novelist Ignasi Agusti took over the title in Barcelona where Montsalvatge did the administration and music review. He was far too nice: “The composer, who paid so much attention to the wishes and tastes of performers was just as careful about his criticism.” He was well supported by the entire liberal team in Destino, organized by my father and led by Josep Pla. The only two young enough for a (Fascist) press card, Nestor Lujan and Xavier Montsalvatge, were in name only the editor and sub-editor, but Destino was made by my father. Nestor Lujan worked on several of the compositions. When Ignasi Agusti converted to Spanish fascism, which they all found unacceptable, he was shown the door. Josep Pla promoted Montsalvatge. In 1940 he told my father about Diari de Barcelona (or Brusi newspaper): “I’ve written to Del Castillo on the Montsalvatge matter. Tell him that I’ll do all that I can. The Brusi environment is rather difficult. I’ve tried to do things as they should be done. Tell him that he should think twice, the Brusi environment is deadly, an environment of immigrant Spanish-only speakers and suburban journalism of the lowest quality.” In 1944: “On the Montsalvatge question. Castillo tells me that as of today there are 34 candidates who solicit the post left by Marques of music reviewer and that this matter gives him daily heartache.” I myself found very personal memories in Roger Evans’s book, like the picture of Montsalvatge with the Liceu opera dancers and my mother sitting happy by his side. He married her friend Elena and Montsalvatge introduced my mother to my father. The memory remains of art during the repression, of the havaneras sung by the sailor from the Verges Villa in Llafranc, l’Hermos. In my biography of my father, Such an Unfortunate Country, I publish photos of l’Hermos with Josep Pla at sea, and Montsalvatge with my father just as happy on the beach in the twenties. How little could they imagine the Communist, Anarchist and Fascist terror just around the corner. Their words and their music remain, equally censored, a memory of a fight whose fruits we enjoy today of a peaceful, creative and soon free Catalonia.

(“Montsalvatge i els negres de Cuba,” by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 20 April 2014)

 

Montsalvatge i els negres de Cuba

per Josep C. Vergés

Hermos_html_a2a3fef5El mariner l’Hermós (esquerra) amb Josep Pla. Primera foto: Els dos amics Xavier Montsalvatge (esquerra) i Josep Vergés Matas a la Costa Brava a finals dels anys vint o principis dels trenta.

 

“¡Dios hazme blanco aunque sea catalán!” pregaven els negres de Cuba. El musicòleg americà Roger Evans ha editat a Pendragon Press de Nova York la biografia del compositor gironí “Xavier Montsalvatge, a Musical Life in Eventful Times” (Eurospan): “El mestre de la música cubana catalanitzada basada en la música catalana cubanitzada mai havia anat a Cuba.” La seva obra més famosa, “Cinco canciones negras,” fou pràcticament la primera: “Fascinat per les cançons que havia escoltat dels mariners de la Costa Brava i sense dubte fascinat per Cuba (veritable lloc dels somnis com per a la majoria de catalans).”

 

Quan Amèrica ocupà Cuba els indianos retornats bastiren les magnifiques torres arreu de Catalunya, però l’havanera catalana, exportada al món per Ravel i Offenbach, fou portada pels senzills mariners que navegaven amb el vi i els teixits i tornaven amb el rom i el cotó. Montsalvatge connecta el modernisme dels indianos amb la cultura popular dels mariners: “Mantenint-se veritablement local -i sent veritablement ell mateix- ha donat a la seva música la gran oportunitat de fer-se universal.” Igual que el meu pare, Montsalvatge va haver de fugir per no ser assassinats pels anarcocomunistes i acabaren a Burgos a la revista Destino del poeta Dionisio Ridruejo. Josep Vergés Matas i el novel.lista Ignasi Agustí es quedaren la capçalera i s’instal.laren a Barcelona on Montsalvatge duia l’administració i la crítica musical. Era massa bona persona: “El compositor, que posava tanta atenció als desitjos i gustos dels intèrprets, era igual de considerat en les seves crítiques.” Tot l’equip liberal de Destino, organitzat pel meu pare i liderat per Josep Pla, li donaren suport. Els únics que tenien carnet de periodista, Néstor Luján i Xavier Montsalvatge, figuraven com director i subdirector, però Destino el feia el meu pare. Néstor Luján col.laborà en vàries de les seves peces. Quan Ignasi Agusti es convertí al franquisme, cosa inacceptable per tots, marxà. Josep Pla promovia Montsalvatge. El 1940 diu al meu pare sobre el Diari de Barcelona: “He escrit a del Castillo per lo de Montsalvatge. Diga-li que jo faré tots els possibles. L’ambient del Brusi és molt delicat. He tractat de fer les coses tal com s’han de fer. Digues-li que pensi el que fa -l’ambient del Brusi és horrorós, és un ambient de murcianos i aragonesos i de periodisme suburbial d’ínfima categoria.” El 1944: “Questió Montsalvatge. Castillo em diu que a hores d’ara hi ha 34 persones que sol.liciten el càrrec deixat per Marquès en la crítica musical i que aquest asunto li produirà un disgust diari.” Jo mateix trobo records ben personals al llibre de Roger Evans, com la foto de Montsalvatge amb les ballarines del Liceu i la meva mare asseguda feliç al seu costat. Ell es casà amb la seva amiga Elena i Montsalvatge presentà la meva mare al meu pare. Queda el record de l’art en la repressió, de les havaneres cantades pel pescador de Can Vergés a Llafranc, l’Hermós. A la meva biografia del meu pare, “Un país tan desgraciat,” surt la foto de l’Hermós i Josep Pla al mar, i Montsalvatge i el meu pare igual de feliços a la platja dels anys vint. Que poc imaginaven el terror comunista, anarquista i feixista al cap de poc. Queden les seves paraules i la seva música, igual de censurades, records d’una lluita per Catalunya que recollim avui, pacífica, creativa i aviat lliure.

(“Montsalvatge i els negres de Cuba,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 20 abril 2014)

20 April 2014 - Posted by | Culture/Cultura, News comment/Comentari al dia | ,

1 Comment »

  1. Greetings from India! What a lovely photograph of your father and Montsalvatge.

    Like

    Comment by Mohit | 20 April 2014 | Reply


Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: