La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

Catalans Desire Independence/ELS CATALANS DESITGEN INDEPENDÈNCIA

 

Catalans Desire Independence

Financial Times Editorial

rajoy ss

Rajoy in full regalia: Nein! Nein! Nein! Below: New European cutout.

The Financial Times editorializes that Spain is heading for disaster by refusing to acknowledge Catalan demands for a referendum. Catalans have democracy on their side and Spain will lose Catalonia if it does not negotiate:

“Spain is starting to emerge from the crisis that has blighted the country, with recent data showing the economy growing at its fastest rate in six years. But one political issue casts a shadow over the nation’s political future and shows no sign of resolution: the demand by millions of Catalans for independence. The cause of Catalan independence has ebbed and flowed in Spanish politics for nearly a century. But in the past few years the Catalans, now 7.5m strong, have voiced their secessionist demands more forcefully than ever. Polls show that almost half of the Catalan people favour independence and about 75% want a referendum on the issue. One of the leading arguments for secession, in addition to the region’s history and separate language, has been economic. It is home to a seventh of Spain’s population and is among the wealthiest and most productive parts of the country. For years a healthy chunk of its tax revenues has in effect been given away to help fund the rest of the country’s public services. The sense that Catalonia is bailing out the poorer Spanish regions has become increasingly painful for its people. Secessionist demands have created a rolling crisis involving Catalonia and the national government in Madrid. Artur Mas, the Catalan president, has called an independence referendum for November 9. But last month the Spanish parliament declared it would not tolerate such a move, striking down the formal request. Mariano Rajoy, Spain’s prime minister, insists such a referendum would violate the 1978 Constitution. While the Scots are set to vote this September in an independence referendum that has been formally approved by the UK parliament, no such compromise has been achieved in Spain. Mr Mas has admitted he will not press ahead with the referendum if it lacks legality. But he has warned that popular sentiment must find an outlet one way or another. If a head-on collision is to be averted, a “third way” between secession and the status quo must be found. Many moderate Catalans, including business leaders, recognise that a complete break with Spain would be dangerous, raising questions about Catalonia’s membership of the EU and the region’s financial arrangements. Madrid must therefore give Catalonia more autonomy, under a new national constitution. The core issue here would be finding a new fiscal settlement between Catalonia and Madrid. Mr Mas has argued that Catalonia’s fiscal deficit – the difference between what it sends to Madrid (in the form of taxes and contributions) and what it receives – is about 8% of Catalan GDP. Clearly, there are limits to how far Mr Mas and his fellow politicians could reduce their national contributions without triggering a fiscal crisis in Madrid. And in any federal state, however loosely constituted, there are bound to be transfers from rich regions to poor. But Madrid cannot ignore the legitimate concerns of the Catalans that their own public services should not be underfunded when compared with those in other parts of Spain. Striking a deal on these issues will not be easy. But Mr Rajoy must shake off any illusion he may have that the strength of feeling in Catalonia will fade once the economy strengthens. Catalans’ desire for independence is not some passing political whim. Spain’s prime minister must look for a compromise. It is disingenuous of him to hide behind the Spanish constitution, arguing that it blocks the route either to a referendum or to secession. In the strictest terms, that may be so. But the constitution should be able to accommodate several core Catalan demands without bringing about the break-up of Spain. It is time for Mr Rajoy to recognise this.”

(“Time to tackle the Catalonia crisis. Split from Spain would be an error but autonomy is needed,” Editorial, Financial Times, 5 May 2014)

Els catalans desitgen independència

Editorial del Financial Times

CatSapin

Nou retallable europeu. Primera foto: Rajoy tot engalanat: Nein! Nein! Nein!

El Financial Times editorialitza que Espanya va cap al desastre al negar-se a reconèixer la demanda catalana d’un referèndum. La democràcia dóna la raó als catalans i Espanya perdrà Catalunya si no negocia:

Espanya comença a sortir de la crisi que ha assolat el país, amb les dades actuals indicant que l’economia creix al ritme més fort dels darrers sis anys. Però un problema polític projecta una ombra sobre el futur polític de l‘estat i no mostra signes de resolució: la demanda de milions de catalans per la independència. La questió de la independència catalana ha anat resorgint a la política espanyola durant gairebé un segle, però en els últims anys els catalans, avui amb un pes de 7,5 milions, han plantejat les seves demandes secessionistes amb més força que mai. Les enquestes mostren que gairebé la meitat dels catalans estan a favor de la independència i el 75% vol un referèndum sobre el tema. Un dels arguments principals per a la secessió, a més de la història de la regió i del seu propi idioma, és l’econòmic. Representa la setena part de la la població d’Espanya i és una de les regions més riques i productives del país. Durant anys, una partconsiderable dels seus ingressos fiscals han estat extrets forçosament per a finançar els serveis públics de la resta de l’estat. La sensació que Catalunya està finançant les regions espanyoles més pobres s’ha convertit cada vegada en més insoportable per a la seva gent. Les demandes secessionistes han creat una crisi permanent entre Catalunya i el govern estatal a Madrid. Artur Mas , el president català, ha convocat un referèndum d’independència per al 9 de novembre. Però el mes passat el parlament espanyol va declarar que no toleraria tal proposta, rebutjant la sol licitud formal. Mariano Rajoy, el primer ministre d’Espanya, insisteix que un referèndum violaria la Constitució de 1978. Mentre que els escocesos es posaran a votar aquest mes de setembre en un referèndum sobre la independència que ha estat aprovat formalment pel Parlament del Regne Unit, no s‘ha aconseguit tal compromís a Espanya. El Sr Mas ha admès que no seguirà endavant amb el referèndum si li manca legalitat. No obstant, ha advertit que el sentiment popular ha de trobar una sortida d’una manera o altra. Caldria una “tercera via ” entre la secessió i l’statu quo per evitar una col.lisió frontal. Molts catalans moderats, entre ells líders empresarials, reconeixen que una ruptura total amb Espanya seria perillós, plantejant interrogants sobre la pertinença de Catalunya a la Unió Europea isobrela situació financerade la regió. És evident que Madrid ha de donar més autonomia a Catalunya sota una nova constitució nacional. La qüestió fonamental aquí és trobar un nou acord fiscal entre Catalunya i Madrid. El Sr Mas argumenta que el dèficit fiscal de Catalunya -la diferència entre el que envia a Madrid en forma d’impostos i contribucions i el que rep- és aproximadament el 8% del PIB català. Queda clar que hi ha límits a la quantiaen que el Sr Mas i els seus aliats polítics podran reduir les seves contribucions estatals sense desencadenar una crisi fiscal a Madrid. I qualsevol estat federal, però molt descentralitzat que sigui, té l’obligació de transferir de les regions riques a les pobres. Però Madrid no pot ignorar les legítimes preocupacions dels catalans que els seus propis serveis públics tenen un finançament insuficient en comparació amb els d’altres parts d’Espanya. L’assoliment d’un acord sobre aquestes qüestions no serà fàcil. Però el Sr Rajoy ha de treure‘s de sobre qualsevol il lusió que pugui tenir que la força dels sentiments a Catalunya s’esvairà una vegada l’economia s’enforteixi. El desig dels catalans per la independència no és una moda política passatgera. El primer ministre d’Espanya ha de buscar un compromís. És una manipulació seva amagar-se darrere de la Constitució Espanyola, argumentant que bloqueja el camí, ja sigui d’un referèndum o la secessió. Estrictament parlant pot ser així, però la constitució ha de ser capaç d’adaptar-se a les demandes catalanes bàsiques sense provocar la desintegració d’Espanya. Ja va sent hora que el Sr Rajoy ho reconeixi.”

(“Time to tackle the Catalonia crisis. Split from Spain would be an error but autonomy is needed,” Editorial, Financial Times, 5 maig 2014)

 

8 May 2014 - Posted by | News comment/Comentari al dia, Politics/Política | ,

No comments yet.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: