La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

The Charterhouse of Catalonia/LA CARTOIXA DE CATALUNYA

 

The Charterhouse of Catalonia

by Josep C. Verges

primadellarivoluzionePrima de la Rivoluzione, the Bertolucci film based on a contemporary Charterhouse of Parma. Below: Rajoy look-alike Philip II.

The Charterhouse of Parma” begins with a typical Stendhalian portrait of the centuries-long Spanish occupation of Milan and the Lombardy: “They lived immersed in a dark night because of the continuation of the jealous despotism of Charles V and Philip II. When their statues were pulled down they found themselves suddenly flooded with light. ” The Charterhouse of Catalonia will also demolish the statues of the black night. The Catalan vote on Europe will confirm in the light of day that the Spanish despotism of the PP and PSOE that controls everything in Madrid is just a tiny minority in Catalonia.

Stendhal explained in greater detail in his guide “Rome, Naples and Florence” written in 1826, 12 years before “The Charterhouse of Parma, why the Spaniards, as he called the Castilians were not at home in Italy: “In some very noble and ancient families I have seen some details that still reflect the Spanish customs that have long oppressed and polluted this beautiful country with the infamous government of Philip II. This execrable prince and his successors are responsible for all the ills of Italy and the general stupidity that has succeeded the laurels they showed before in all genres. The Italian character was crushed by the enormous mass of the tyranny, the most suspicious, the weakest, the most ruthless. Extreme distrust rendered indispensable the spies and tyrants in the petty image of Philip II. The Spaniards, who were not in their home, were engaged as the agents of the vigorous despotism when not playing the guitar under the window of the Italian belles. They lost Italy and lost Italy by degrading it.” Stendhal contrasts the Napoleonic Code with the “atrocious laws of Charles V and Philip II. The influence of Napoleon overturned Spanish ideas, but even though the remedy was energetic, it proved too little.” Only a Frenchman can admire Napoleon, but in our country, so to speak, Spanish nationalists admire the Constitution of the State of Autonomies as if it were Napoleon’s mausoleum, all glacial marble. This untouchable ,uncriticisable and unbearable Constitution iwas born as a pact between despotism in power and the democracy the people demanded. The compromise between Spaniards and Catalans is as dead as Napoleon after the Constitutional Court, the fourth non-democratic chamber of the PP and PSOE, tore apart in 2010 the Catalan Statute voted by Parliament, by Congress and by the people in a referendum. If democracy does not serve to keep the covenants and obligations established by the triple vote of the people and their representatives in Catalonia and Madrid, the Spanish Constitution is just as useless. The problem is not Catalan but Spanish, because Catalonia can not be controlled with despotism. Spanish nationalists will have expelled Catalonia from Spain. The Charterhouse of Catalonia has the right to vote and the European elections will reflect what Catalanswe want. How can Spain prevent the same referendum Scotland will have done two months earlier? By banning Catalan parties? By occupying Catalonia to prevent a declaration of independence? Or by learning to respect the Charterhouse of Catalonia, in or out of Spain? Madrid football club has a very good Italian coach despite having lost Italy through their own incompetence. Is it not the same incompetence of the PP and the PSOE destroying in the black of night the Catalan Statute and provoking the march of Catalonia towards the light?

(“La Cartoixa de Catalunya,” by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 11 May 2014)

La Cartoixa de Catalunya

per Josep C. Vergés

Felipe-IICom dues gotes d’aigua, Rajoy i Felip II. Primera foto: Prima de la rivoluzione, pel.lícula de Bertolucci basada en una Cartoixa de Parma contemporània.

La Cartoixa de Parma” comença amb un retrat ben stendhalià sobre l’ocupació multisecular espanyola de Milà i la Llombardia: “Vivien immersos en una negra nit per la continuació del gelós despotisme de Carles V i Felip II. Quan enderrocaren les seves estàtues es trobaren de sobte inundats de llum.” La Cartoixa de Catalunya enderroca les estàtues de la negra nit i, com el vot català a Europa certificarà a plena llum, el despotisme espanyolista del PP i del PSOE que controla tot a Madrid no és més que ínfima minoria a Catalunya.

En la seva guia “Roma, Nàpols i Florència” escrita el 1826, 12 anys abans de “La Cartoixa de Parma,” Stendhal explica en detall perquè els espanyols, com ell anomena els castellans, no eren a casa seva a Itàlia: “En algunes famílies molt nobles i molt antigues he observat certs detalls que encara reflecteixen els costums espanyols que han oprimit llargament i pol.lucionat aquest bell país amb l’infame administració de Felip II. Aquest príncep execrable i els seus successors són els responsables de tots els mals d’Itàlia i la bestiesa general que ha succeit als llorers que mostrava abans en tots els gèneres. El caràcter italià fou aixafat per l’enorme massa de la tirania, la més sospitosa, la més feble, la més implacable. La desconfiança extrema rendia indispensables els espies i petits tirans a imatge de Felip II. Els espanyols, que no eren a casa seva, es dedicaven a ser els agents enèrgics del despotisme, quan no tocaven la guitarra sota la finestra de les belles italianes. Han perdut Itàlia i l’han perdut envilint-la.” Stendhal contrasta el Codi Napoleònic amb “les lleis atroces de Carles V i Felip II. La influència de Napoleó ha fet tombar les idees espanyoles, però tot i que el remei fou enèrgic, resultà massa curt.” Només un francès pot admirar Napoleó, però a casa nostra -és un dir- tenim els espanyolistes admirant la Constitució de l’Estat de les Autonomies com si fos el mausoleu de Napoleó, tot marbre glacial. Aquesta Constitució intocable, intractable i insuportable naixé com un pacte entre el despotisme al poder i la democràcia que exigia el poble. El compromís entre espanyols i catalans està tan mort com Napoleó des que el Tribunal Constitucional, la cambra no-democràtica del PP i del PSOE, va estripar el 2010 l’Estatut votat pel Parlament, pel Congrés i pel poble en referèndum. Si la democràcia no serveix per mantenir els pactes i els compromisos establerts pel triple vot del poble i dels seus representants a Catalunya i a Madrid, la Constitució Espanyola tampoc serveix. El problema no és català sinó espanyol, perquè Catalunya no es pot controlar amb despotisme. Els espanyolistes han expulsat Catalunya d’Espanya. A la Cartoixa de Catalunya votem. Les eleccions europees reflectiran el que volem. Com pararà Espanya el mateix referèndum que haurà fet Escòcia dos mesos abans? Prohibirà els partits catalans? Ocuparà Catalunya perquè no declari la independència? O aprendrà a respectar la Cartoixa de Catalunya, dins o fora d’Espanya? Madrid ben bé que té un entrenador italià tot i haver perdut Itàlia per la seva pròpia incompetència. O no és incompetència del PP i del PSOE estripar de negra nit l’Estatut i provocar la marxa de Catalunya cap a la llum?

(“La Cartoixa de Catalunya,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 11 maig 2014)

 

11 May 2014 - Posted by | Culture/Cultura, News comment/Comentari al dia, Politics/Política | , ,

No comments yet.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: