La República Catalana


Glacier Retreat Nothing New/RES NOU EN EL RETROCÉS GLACIAL

Glacier Retreat Nothing New

by glaciologist Christian Schlüchter

MoretatschRegula Pfeiffer and Josep C. Verges at the Morteratsch glacier in the Grisons. Swiss glaciers have disappeared several times. Below: Christian Schlüchter is professor emeritus in quaternary geology and paleoclimatology at the University of Berne in Switzerland, specialized in glaciers.

Professor Christian Schlüchter has found, based on his analysis of fossil wood in the frontal face of glaciers, that Hannibal went mostly through forest, where now there are glaciers, at his crossing of the Alps. Glaciers have disappeared several times. It is not human activity but the sun the main driving force:

A friend told me that I should prepare the public about taking leave of the noble image of the Alps with glaciers. In Hannibal‘s world the tree line was much higher than today and there were few glaciers. In none of the detailed travel reports from the Roman period are glaciers ever mentioned. Until the 90s, glacier research was limited to dating glacial advances and moraine volumes. What went on between the advance was forgotten Only half the glacier history was known. And suddenly I came across this wood, a few meters in front of the Stein glacier at Susten, worn down, as if someone had worked with a blunt ax at it. I immediately realized that this was evidence such as had never before been found and analyzed. The tree had to be older than the Little Ice Age (1400-1850). I had it dated in the laboratory immediately. It was just over 4000 years old. Shortly thereafter, I was with students in Val Malenco in Valtellina, where we ran into a little lake in front of a small glacier. The lake was dammed by a moraine from the Little Ice Age. In the erosion groove we found compressed sediments of another lake with organic traces. These were practically the same age as the wood on the Stein glacier. This meant that before the Little Ice Age, there was already a little lake, which was then covered by the glacier. Two years later I found numerous woods on the Unteraar glacier. Since then I have quite regularly found further evidence. Where the Unteraar glacier is today, were once green fields in a landscape with a wide and wild river. We also found many over 2000 year-old pieces of peat. Until then, the consensus was that the decline of glaciers began with the end of the Ice Age, with somewhat oscillating glacier tongues. Nobody bothered about what happened between advances. The reactions to my discoveries were virulent. Climate researcher Heinz Wanner said analysing wood and peat alone could not lead to any conclusions about the movements of the glacier. My findings had caught many experts on the wrong foot. The research on the rocky edge of the Rhone glacier caused a great sensation. We wanted to examine whether the newly revealed Rhone glacier rock surface was ever exposed to cosmic radiation. Was the glacier ever as small as today? The results were clear and unambiguous. The rock edge had been free of ice in the last 10,000 years for 5,800 years. The glacier was normally smaller than today. A year later we found at the head of Mont Miné Glacier in Wallis huge trunks. At the age determination we found that these trees have all died within a year. The year of death could be accurately dated to 8,195 years before the present. The oxygen isotopes in the Greenland ice show that 8,200 years ago there was a pronounced cooling. As a result most glaciers in Greenland advanced quickly. The movements of glaciers depend especially on the activity of the sun. Geological warming phases have always been intense, rapid and accompanied by disasters. Today we still find ourselves in an exponential increase in warming after the Little Ice Age. It is important to remember that the system is extremely dynamic and non-linear. The glaciers do not advance slowly, stay put for a while and then recede. Only bits and pieces of the story were known and it was not understood that the system was so dynamic. Mid 19th century was the peak of the Little Ice Age, when the glaciers had advanced the furthest. Then they fell back. In the 1980s there was again advance. Why did the glaciers recede after the mid-19th century, although the large increase of CO2 in the atmosphere came later? What tipped the earth in such a short time into a warming phase? Why were there in the 1880s, 1920s and 1980s renewed advances? Glacier retreat has been rapid. As catastrophic as at the end of the last ice age. But the system is not linear. Eventually climate research must answer the question of why glaciers retreated so quickly at the end of the Little Ice Age around 1850. CO2 plays a role, but you can not give it as the sole reason, without explaining why glaciers advanced in the 1980s. In addition, one would have to explain the role CO2 played at the major geological turning points such as 115,000 years ago. There were no people to blame then. Why was it colder? Why was it warmer 18,000 years ago? In the northern hemisphere, we are now in a phase of cooling trends. Nevertheless, the glaciers go back. Many are convinced that man is responsible. Our society is fundamentally dishonest. by speaking solely of a hockey stick, as if there had been a long period of constant temperature with an exponential warming in the last 100 years. It is actually a double-stick, because one would have to show also the increase in population. The connection between global warming and population growth has not done. It shows how little we know that we can not explain why the Alpine glaciers decreased at the end of the Little Ice Age. And why did the Little Ice Age even get started? Many scientists are today political hacks, no longer a true scientist involved in new knowledge and data. And this worries me. There are many examples in history of the failure of science, because of lack of courage. Another climatologist Thomas Stocker says we only have the choice between a global warming of two or four degrees, a comparable situation to what triggered the migrations that brought the Roman Empire to collapse. If the glaciers are gone by 2100, they will come back again, because the northern hemisphere is still in the Ice Age mode. The equilibrium line, that is the line between feed and ablation zone of a glacier, was at the time of Hannibal at least 300 to 350 meters higher in altitude than today. The average temperature was half a degree above that of 2005. Geologically current developments are not new. The lever of change is solar activity. In addition, tectonic movements and the shifting of the seasons in the northern hemisphere play a role. A trigger can also be volcanoes.

(«Unsere Gesellschaft ist grundsätzlich unehrlich,» interview by Bernhard Ott, Der Bund, 7 June 2014)

Res nou en el retrocés glacial

pel glaciòleg Christian Schlüchter

schluchterChristian Schlüchter és professor emèrit de geologia quaternària i paleoclimatologia de la Universitat de Berna, Suissa, especialitzat en glaceres. Primera foto: Règula Pfeiffer i Josep C. Vergés a la glacera de Morteratsch als Grisons. Les glaceres suisses han desaparegut varis cops.

El professor Christian Schlüchter ha trobat, basat en el seu anàlisi de llenya fòssil a la cara frontal de les glaceres, que Aníbal va anar en gran part per boscos on avui hi ha glaceres en la seva travessa dels Alps. Les glaceres han desaparegut repetidament. No ha estat l’activitat humana sinó el sol el motor primari:

Un amic em va dir que havia de preparar el públic d’acomiadar-se de la imatge noble dels Alps amb glaceres. En el món d’Aníbal la línia d’arbres era molt més amunt que l’actual i hi havia poques glaceres. Cap dels reportatges detallats de viatgers l’època romana esmenten mai glaceres. Fins als anys 90, la investigació glacial es limitava a datar els avenços glacials i el volum de morrenes. El que passa entre avenços va ser oblidat. Només la meitat de lhistorial de les glaceres era conegut. I de sobte em vaig trobar amb aquest tros de llenya pocs metres davant la glacera Stein a Susten, desgastada com si algú l’hagués treballat amb una destral sense tall. Immediatament em vaig adonar que això era un testimoni com mai abans s’havia trobat i analitzat. L’arbre havia de ser més vell que la Petita Era Glacial (1400-1850). Ho vaig fer datar immediatament al laboratori. Tenia una mica més de 4000 anys d’antiguitat. Poc després estava amb els meus estudiants a Val Malenco a la Valtellina on veiérem un petit llac davant una petita glacera. El llac havia estat format per una morrena de la Petita Era Glacial. En el solc d’erosió trobàrem sediments comprimits d’un altre llac amb restes orgàniques. Aquestes eren pràcticament la mateixa edat que el tros de llenya de la glacera Stein. Això vol dir que abans de la Petita Era Glacial, ja existia un petit llac que després fou cobert per la glacera. Dos anys més tard vaig trobar nombrosos trossos de llenya a la glacera Unteraar. N’he seguit trobant amb força regularitat testimonis addicionals. On avui hi ha la glacera Unteraar, existien camps d’herba i un gran riu salvatge. També trobàrem molts trossos de troba de més de 2000 anys d’antiguitat. Fins llavors el consens era que el retrocés de les glaceres havia començat al final de l’Era Glacial, amb llengües de glaceres una mica oscil·lants. Ningú s’havia preocupat en saber què havia passat entre els avenços. Les reaccions als meus descobriments foren virulentes. L’investigador del clima Heinz Wanner va dir que analitzar llenya i torba per si soles no podi dur a cap conclusió sobre els moviments de la glacera. Les meves troballes havien agafat molts experts amb el peu esquerre. La meva investigació sobre la vora rocosa de la glacera Roine va causar una gran sensació. Volíem examinar si la superfície rocosa recentment exposada de la glacera Roine va ser alguna vegada exposada a la radiació còsmica. La glacera va ser mai tan petita com avui? Els resultats van ser clars i sense ambigüitats. La vora rocosa havia estat lliure de gel 5.800 dels darrers 10.000 anys. La glacera ha estat normalment més petita que avui. Un any més tard trobàrem davant la glacera Mont Miné a Wallis troncs enormes. Al determinar l’edat trobàrem que tots aquests arbres havien mort dins el mateix any. L’any de la mort podia ser datada amb precisió a 8.195 anys abans del present. Els isòtops d’oxigen en el gel de Groenlàndia mostren que fa 8.200 anys es produí un refredament pronunciat. Com a resultat d’això la majoria de les glaceres de Groenlàndia avançaren ràpidament. El moviment de les glaceres depèn sobretot de l’activitat solar. Les fases descalfament geològic han estat sempre intenses, ràpides i acompanyades de catàstrofes. Avui encara ens trobem en un augment exponencial en l’escalfament després de la Petita Era Glacial. És important recordar que el sistema és extremadament dinàmic i no lineal. Les glaceres no avancen lentament, es paren un temps i després retrocedeixen. Només es coneixia una petita part de lhistorial i no s’entenia que el sistema era tan dinàmic. A mitjans del segle XIX fou el màxim de la Petita Era Glacial, quan les glaceres havien avançat més lluny. Després han retrocedit. En la dècada de 1980 hi va haver de nou un avanç. Per què les glaceres retrocediren després de la meitat del segle XIX quan el gran augment de CO2 a l’atmosfera va arribar més tard? Què va inclinar la terra en tan poc temps cap una fase d’escalfament? Per què es produiren en les dècades de 1880, 1920 i 1980 renovats avenços? El retrocés de les glaceres ha estat ràpid. Tan catastròfica com al final de l’última era glacial. Però el sistema no és lineal. Un dia o altre la investigació del clima ha de respondre a la pregunta de per què les glaceres es van retirar tan ràpid al final de la Petita Era Glacial al voltant de 1850. El CO2 juga un paper, però no es pot donar com a única raó sense explicar per què les glaceres avançaren en la dècada de 1980. A més, caldria explicar el paper que el CO2 ha exercit en els principals punts d’inflexió geològica com, per exemple, fa 115.000 anys. En aquell temps no hi havia gent a qui culpar. Per què va fer més fred? Per què fou més càlid fa 18.000 anys? A l’hemisferi nord estem ara en una fase de tendència al refredament. No obstant això, les glaceres es retiren. Molts estan convençuts que l’home és el responsable. Però la nostra societat és fonamentalment deshonesta al parlar exclusivament d’un pal d’hoquei, com si hi hagués hagut un llarg període de temperatura constant i després un escalfament exponencial els darrers 100 anys. En realitat és un doble pal, perquè caldria mostrar també l’augment de la població. La connexió entre escalfament global i creixement de la població no s’ha fet. Això demostra el poc que sabem. No podem explicar per què les glaceres alpines es van reduir al final de la Petita Era Glacial ni tampoc per què la Petita Era Glacial va començar. Molts científics estan avui polititzats i ja no són autèntics científics involucrats en buscar nous coneixements i dades. I això em preocupa. Hi ha molts exemples en la història del fracàs de la ciència, a causa de la manca de coratge. Un altre climatòleg Thomas Stocker diu que només tenim la possibilitat de triar entre un escalfament global de dos o quatre graus, situació comparable a la que va provocar les migracions que dugueren a la caiguda de l’Imperi Romà. Si les glaceres han desaparegut d’aquí al 2100, tornaran de nou pel fet que l’hemisferi nord es troba encara en la fase del l’Era Glacial. El punt d’equilibri, que és el punt entre l’alimentació i la zona d’ablació d’una glacera, en l’època d’Aníbal es trobava almenys 300 a 350 m d’altitud per sobre de l’actualitat. La temperatura mitjana era mig grau superior a 2005. Geològicament parlant l’evolució actuals no té res de nou. El motor del canvi és l’activitat solar. També els moviments tectònics i el corriment en les estacions de l’any en l’hemisferi nord hi juguen un paper. Un disparador poden ser també els volcans.”

(«Unsere Gesellschaft ist grundsätzlich unehrlich,» entrevista per Bernhard Ott, Der Bund, 7 juny 2014)

10 August 2014 - Posted by | Environment/Medi ambient |


  1. Reblogged this on TheFlippinTruth.


    Comment by joekano76 | 10 August 2014 | Reply

  2. Aníbal va creuar per Martigny, em sembla. I pel Coll d’Ares a casa nostra. Bon estiu!


    Comment by Salvador | 10 August 2014 | Reply

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in: Logo

You are commenting using your account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: