La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

The Self-hate Scottish No Vote/L’AUTOODI DEL VOT DEL NO ESCOCÈS

The Self-hate Scottish No Vote

by George Monbiot

18 sepThe Scottish referendum of 18 September precedes the Catalan referendum of 9 November. Scotland was absorbed before Catalonia at the beginning of the 18C, peacefully and democratically, not occupied by French and Spanish absolutists like Catalonia. Below: George Monbiot, left, with George Cowan and Kenneth Murray, honoris causa University of St. Andrews, Scotland.

 

The activist journalist George Monbiot, who is English, destroys the arguments of No to Independence for Scotland. Unimaginable that a Spanish writer be so democratic in defence of Catalan independence when the arguments are even more applicable:

 

“Imagine the question posed the other way round. An independent nation is asked to decide whether to surrender its sovereignty to a larger union. It would be allowed a measure of autonomy, but key aspects of its governance would be handed to another nation. It would be used as a military base by the dominant power and yoked to an economy over which it had no control. It would have to be bloody desperate. Most nations faced even with such catastrophes choose to retain their independence -in fact, will fight to preserve it- rather than surrender to a dominant foreign power. What would you say about a country that exchanged an economy based on enterprise and distribution for one based on speculation and rent? How is the argument altered by the fact that Scotland is considering whether to gain independence rather than whether to lose it? It’s not. The fears the no campaigners have worked so hard to stoke are -by comparison with what the Scots are being asked to lose- mere shadows. There are plenty of nations smaller than Scotland that possess their own currencies and thrive. Most of the world’s prosperous nations are small: there are no inherent disadvantages to downsizing. Remaining in the UK carries as much risk and uncertainty as leaving. England’s housing bubble could blow at any time. We might leave the European Union. Some of the most determined no campaigners would take us out: witness Ukip’s intention to stage a pro-union rally in Glasgow on 12 September. The union in question, of course, is the UK, not Europe. This reminds us of a crashing contradiction: if our membership of the EU represents an appalling and intolerable loss of sovereignty, why is the far greater loss Scotland is being asked to accept deemed tolerable and necessary. The Scots are told they will have no control over their own currency if they leave the UK. But they have none today. To vote no is to choose to live under a political system that sustains one of the rich world’s highest levels of inequality and deprivation. Its lack of a codified constitution permits numberless abuses of power. It has failed to reform the House of Lords, royal prerogative, campaign finance and first-past-the-post voting (another triumph for the no brigade). It is dominated by media owned by tax exiles, who, instructing their editors from their distant chateaux, play the patriotism card at every opportunity. The concerns of swing voters in marginal constituencies outweigh those of the majority; the concerns of corporations with no lasting stake in the country outweigh everything. Broken, corrupt, dysfunctional, retentive: you want to be part of this? Independence, as more Scots are beginning to see, offers people an opportunity to rewrite the political rules. To deny this to yourself, to remain subject to the whims of a distant and uncaring elite, to succumb to the bleak, deferential negativity of the no campaign, to accept other people’s myths in place of your own story: that would be an astonishing act of self-repudiation and self-harm. Consider yourselves independent and work backwards from there; then ask why you would sacrifice that freedom.”

(“Scots voting no to independence would be an astonishing act of self-harm. England is dysfunctional, corrupt and vastly unequal. Who on earth would want to be tied to such a country?” by George Monbiot, The Guardian, 2 September 2014)

http://www.theguardian.com/commentisfree/2014/sep/02/scots-independence-england-scotland

 

L’autoodi del vot del no escocès

per George Monbiot

MonbiotGeorge Monbiot, a l’esquerra, amb George Cowan i Kenneth Murray, honoris causa per la Universitat de St. Andrews, Escòcia. Primera foto: El referèndum escocès del 18 setembre precedeix el català del 9 novembre. A principis del XVIII Escòcia fou absorbida abans que Catalunya, pacifica i democràticament, no ocupada pels absolutistes francesos i castellans com Catalunya.

El periodista activista George Monbiot, que és anglès, destrossa els arguments del no a la independència d’Escòcia. Inimaginable que un escriptor espanyol sigui tan demòcrata que defensi la independència de Catalunya, tot i que els arguments encara hi són més aplicables:

 

“Imagineu la pregunta plantejada al revés. Preguntar una nació independent si decideix lliurar la seva sobirania a una unió més gran. Se li permetria certa autonomia, però els aspectes fonamentals del seu govern serien lliurats a una altra nació. Seria utilitzat com a base militar pel poder dominant i depenent d’una economia sobre la qual no tindria cap control. Haurien d’estar realment desesperats. La majoria de nacions enfrontats a aquest nivell de catàstrofe optarien per mantenir la seva independència -de fet lluitarien per preservar-la abans de rendir-se a un poder estranger dominant. Què diríem d’un país que intercanvia una economia basada en l’empresa i el benestar a una basada en l’especulació i esl rendistes? En què varia l’argument pel fet que Escòcia està considerant la possibilitat d’aconseguir la independència en lloc de perdre-la? En res. Els temors que els defensors del no han treballat tan dur en incitar són -comparat amb el que els escocesos se’ls demana que perdin- meres ombres. Hi ha un munt de nacions més petites que Escòcia que posseeixen les seves pròpies monedes i prosperaren. La major part de les nacions pròsperes del món són petites: no hi ha desavantatges inherents a la reducció de mida. Romandre al Regne Unit té tant risc i incertesa com deixar-lo. La bombolla immobiliària d’Anglaterra pot explotar en qualsevol moment. Podria deixar la Unió Europea. Alguns dels més decidits defensors del no ho volen aconseguir: com per exemple UKIP que organitza una manifestació a favor de la unió a Glasgow el 12 de setembre. La unió del que es tracta, per descomptat, és el Regne Unit, no Europa. Això exposa una contradicció esclatant: si la nostra adhesió a la UE representa una pèrdua atroç i intolerable de sobirania, per què l’encara més gran pèrdua que s’exigeix que Escòcia accepti es considera tolerable i necessària. Se’ls hi diu als escocesos que no tindran control sobre la seva pròpia moneda si abandonen el Regne Unit. Però avui en dia no en tenen cap tampoc. Votar no és triar viure sota un sistema polític que sustenta un dels nivells més alts de desigualtat i privació dels països rics. La manca d’una constitució codificada permet abusos innombrables del poder. Han fracassat les reformes de la Cambra dels Lords, de la prerrogativa reial, del finançament dels partits i la votació majoritària (un altre triomf per a la brigada del no). Estem dominats per mitjans de comunicació propietat d’exiliats fiscals, que, ordenen als seus editors des dels seus palaus a l’estranger que juguin la carta del patriotisme en tot moment. Les preocupacions dels votants indecisos en les circumscripcions marginals són més tingudes en compte que els de la majoria; les preocupacions de les corporacions sense arrels permanents en el país són prioritàries. Un sistema trencat, corrupte, disfuncional, immobilista: qui vol ser part d’això? Cada vegada més escocesos veuen que la independència ofereix als ciutadans l’oportunitat de reescriure les regles de la política. Negar-‘shi per romandre subjecte als capricis d’una elit distant i indiferent, sucumbint a la desolada i sucursalista negativitat de la campanya del no i acceptant els mites d’altres en lloc de la teva pròpia història seria un acte sorprenent d’auto-repudi i autolesió. Feu-ho al revés, com si ja fossiu independents, i aneu enrere: pregunteu per què voleu sacrificar aquesta llibertat vostra.”

(“Scots voting no to independence would be an astonishing act of self-harm. England is dysfunctional, corrupt and vastly unequal. Who on earth would want to be tied to such a country?” per George Monbiot, The Guardian, 2 setembre 2014)

http://www.theguardian.com/commentisfree/2014/sep/02/scots-independence-england-scotland

3 September 2014 - Posted by | News comment/Comentari al dia, Politics/Política | ,

No comments yet.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: