La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

Mediocre Spain Minus Catalonia/LA MEDIOCRE ESPANYA SENSE CATALUNYA

Mediocre Spain Minus Catalonia

by Patrice de Beer

escatRump Spain to fed-up Catalonia: “I don’t like you, I don’t understand your language, you don’t like my flag and on top you don’t let me steal from your wallet. Perhaps it should be me who wants independence.” Below: Patrice de Beer upholds the Eiffel Tower in the American channel for democracy C-Span.

The Le Monde editorialist and former correspondent in Washington and London, Patrice de Beer, warns that Spain without Catalonia will be a disaster:

“Will 2014 be the year of Catalonia as it might be that of Scotland, whose voters will decide by referendum on September 18 if they want to regain their independence after three centuries within the United Kingdom ? Five days earlier, Catalans will have taken to the streets en masse to commemorate the 300th anniversary of their own battle of Culloden, i.e. the fall of Barcelona into the hands of Spanish and French armies on September 11, 1714, and the end of their traditional self-rule and national identity. In 2012 and 2013 between one and two million people marched for independence from Spain, out of a population of 7.5 millions, slightly larger than Denmark. And, on November 9, the autonomous government has vowed to organise a referendum on Catalan residents’ “Right to decide” whether they want to become a State and, if they do, whether they would choose independence. A vote which is bitterly opposed – as unconstitutional – by the right wing PP government in Madrid as much as by PSOE opposition in the name of Spanish unity. For the moment, according to recent opinion polls, over two thirds of voters would vote “yes” at the first question and a small majority would opt for independence. Catalans distrust the behaviour of Madrid politicians who, they feel, want to curtail their linguistic rights while milking the richest economy of the peninsula. The Estatut approved by referendum has been stripped of its fundamental rights by the Constitutional Court. In a democratic country there is nothing which could not be solved through negotiations. Provided there is a common will to negotiate, i.e., to give and take. Madrid politicians, and media are staunchly opposed to a referendum which, for them, would mean secession. The two main Spanish parties, PP and PSOE, have all but vanished from the Catalan political scene. The moderate Catalan bourgeoisie, traditionally ready for compromise which would protect their business interests – and who remain, on economic and social issues as conservative as the PP – could soon be replaced by a less pliable ERC. Spain is now facing a confrontation between two conflicting nationalisms, Spanish/Castilian and Catalan. The Catalan business community pleaded with Mr. Rajoy to do away with his strategy of immobility, of sweeping the Catalan question under the carpet in the vain hope that it will eventually fade away, and to open negotiations on three fundamental issues: recognizing Catalonia as a nation, full control on linguistic and cultural issues, and fiscal autonomy. So far to no avail. The contrast with the more realistic position of the British government is glaring, which has accepted the Scottish referendum, while campaigning for a “no” vote. And moreover letting it be understood that this “no” vote could be followed by devolution of more federal powers to the Scots. Of course, both London and Madrid have been trying to frighten away voters by threatening them with expulsion from the EU, exclusion from their present currency – the Pound or the Euro – and dire economic and social consequences if they make the wrong choice. This is fair game. But, as well as independence – especially on unfriendly terms – meaning serious economic difficulties for sure, it could also be costly to Spain. And perhaps more. The Kingdom would, in effect lose its richest region, its second city and its main port, but also one of its only road and rail connections to the rest of Europe. All this could strip Spain of its place among EU major powers and reduce it to the humiliating status of a middling country. Hard for a nation which has, for centuries, considered herself a world power.”

(“Catalonia v. Spain, a Clash of Two Nationalisms,” by Patrice de Beer, Open Democracy, 14 August 2014)

https://www.opendemocracy.net/can-europe-make-it/patrice-de-beer/catalonia-vs-spain-clash-of-two-nationalisms

La mediocre Espanya sense Catalunya

per Patrice de Beer debeerPatrice de Beer aguanta la Torre Eiffel al canal de la democràcia americana C-Span. Primera foto: Les restes d’Espanya a una Catalunya fastiguejada: “No me caes bien, no entiendo como hablas, no te gusta mi bandera y encima ahora no me dejas meterte mano en la cartera. Bien mirado el independentista tendría que ser yo.”

El comentarista de Le Monde i excorresponsal a Washington i Londres, Patrice de Beer, avisa Espanya que sense Catalunya serà un desastre:

Serà 2014 l’any de Catalunya com potser d’Escòcia, on els seus votants decideixen per referèndum el 18 setembre si volen recuperar la seva independència després de tres segles al Regne Unit? Cinc dies abans, els catalans hauran sortit al carrer en massa per commemorar el 300è aniversari de la seva pròpia batalla de Culloden, és a dir la caiguda de Barcelona en mans dels exèrcits espanyol i francès l’11 setembre 1714, i la fi del seu tradicional autogovern i de la identitat nacional. El 2012 i 2013, entre un i dos milions de persones van demostrar per la independència d’Espanya, sobre una població de 7,5 milions, una mica més gran que Dinamarca. El 9 de novembre, la Generalitat s’ha compromès a organitzar un referèndum sobre el “Dret a decidir” dels ciutadans catalans de si volen esdevenir un Estat i, si és així, si volen la independència. Una votació a la que s’oposen absolutament – per inconstitucional – tant el Govern dretà del PP a Madrid com l’oposició del PSOE en nom de la unitat espanyola. Actualment, segons les més recents enquestes d’opinió, més de dos terços dels votants votaria “sí” a la primera pregunta i una petita majoria optaria per la independència. Els catalans desconfien del comportament dels polítics madrilenys que, veuen, volen restringir els seus drets lingüístics, mentre que munyen l’economia més rica de la península. L’Estatut aprovat en referèndum ha estat desposseït dels seus drets fonamentals per part de la Cort Constitucional. En un país democràtic no hi ha res que no es pugui resoldre a través de negociacions. Sempre que hi hagi una voluntat comuna de negociar. Això sí, si hi ha voluntat de negociar. Els polítics i mitjans de Madrid s’oposen tossudament a un referèndum que, creuen ells, abocaria a la secessió. Mentrestant, els dos principals partits espanyols, PP i PSOE, pràcticament han desaparegut de l’escena política catalana. La moderada burgesia catalana, que tradicionalment a estat oberta al compromís que protegeixi els seus interessos comercials i que roman en qüestions econòmiques i socials tan conservadora com el PP, aviat podria ser substituida al poder per un ERC molt menys flexible. Espanya viu ara una confrontació entre dos nacionalismes contraposats, l’espanyol/castellà i el català. La comunitat empresarial catalana ha suplicat a Rajoy que acabi amb la seva estratègia immobilista d’escombrar la questió català sota la catifa en la vana esperança que amb el temps s’esvairà, i que obri negociacions sobre tres punts fonamentals: el reconeixement de Catalunya com a nació, el seu control total sobre qüestions lingüístiques i culturals, i l’autonomia fiscal. Fins al moment sense èxit. No pot ser més punyent el contrast amb la posició més realista del govern britànic, que ha acceptat el referèndum escocès, mentre fa campanya per al vot del “no”. A més dóna a entendre que aquest “no” podria ser seguit per més devolució de poders centrals als escocesos. Per descomptat, Londres i Madrid intenten espantar els votants amb amenaces d’expulsió de la UE, exclusió de la seva moneda actual -lliura o euro- i nefastes conseqüències econòmiques i socials si fan l’elecció equivocada. Això forma part del joc. Però, si la independència -especialment en termes poc amistosos- que produeix serioses dificultats econòmiques ben segur, també pagarà cara Espanya. Fisn i to més encara. El Regne d’Espanya en efecte perdria la seva regió més rica, la seva segona ciutat, el seu port principal i també una de les seves úniques connexions per carretera i ferrocarril amb la resta d’Europa. Tot això destronaria Espanya del seu lloc entre les principals potències de la UE reduint-la a la humiliant condició d’un país mediocre. Serà dur per a un país que des de fa segles s’autoconsidera potència mundial.”

(“Catalonia v. Spain, a Clash of Two Nationalisms,” per Patrice de Beer, Open Democracy, 14 agost 2014)

https://www.opendemocracy.net/can-europe-make-it/patrice-de-beer/catalonia-vs-spain-clash-of-two-nationalisms

6 September 2014 - Posted by | News comment/Comentari al dia, Politics/Política | ,

1 Comment »

  1. […] Source: Mediocre Spain Minus Catalonia/LA MEDIOCRE ESPANYA SENSE CATALUNYA […]

    Like

    Pingback by Mediocre Spain Minus Catalonia/LA MEDIOCRE ESPANYA SENSE CATALUNYA | 6 September 2014 | Reply


Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: