La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

Welcome Mr. Salmond/BENVINGUT MR. SALMOND

Welcome Mr. Salmond

by Josep C. Verges

isbertTrial run for democracy: Pepe Isbert (left) dressed up as an Andalusian. On his left Alex Salmond? Below: Xavier Suarez at the Scottish Parliament: “We Catalans also wish to vote but Spain does not let us.”

Yes to independence has clearly lost thanks to the last minute signing of a Marshall Plan by Cameron, Clegg, the three parliamentary leaders in London. It was Cameron in fact who imposed the single question in the referendum. Salmond wanted the triple yes, no or devo-max. Devo-max is the transfer of all government except foreign affairs and the central bank. That is the Andorra Way now offered by London to keep the kingdom united. Less than 400,000 votes have saved, more than the UK, the political future of Cameron, Clegg and Miliband.

In the film “Welcome Mr. Marshall” the Valencian Berlanga ferociously criticised miserable Spain. It was 1953 when the despot Franco, internationally isolated by the early deaths of his godfathers Hitler and Mussolini, came back from the cold. The fear of communism mattered more than settling scores with bloody Spanish fascism. But Spain never got any aid from the Marshall Plan, that passed by just like the Americans in the Madrid village of Guadix de la Sierra, dressed up as Andalusian to receive help from the democracies. The handpicked mayor Pepe Isbert looks like Alex Salmond, but what passed by in Scotland? The problem for London is that promises must be kept. They cannot pass by like the Americans leaving Scotland feeling cheated. Cameron, Clegg and Miliband only spent two days in Scotland, so it looks like they also drove by. In democracy promises must be kept but devo-max has created tension among English MPs who, like Madrid, are delighted with London centralism. If London does not deliver, Scotland will demand a new referendum and this time yes would be well placed to win. Alex Salmond got what he first wanted and London refused, devo-max. If Scots had voted for independence, even better, but a giant Andorra is having all the cake and eating it too. The English and Scots have taught a lesson in democracy to Spain and Catalonia. To Spain because it denies Catalans and to Catalonia because the economic questions must be resolved which Salmond did not and would not do. Rajoy and Mas must invite Salmond. First to Madrid where the former Scottish first minister can explain to the denialist Rajoy that democracy does not go top down, rather bottom up, because the people, not the State, rule. A free people voted three times for the Catalan Statute, through their representatives in the Catalan Parliament and the Spanish Congress and in a referendum. The Constitutional Court corrupted by the PP and PSOE then created the entire crisis and continues to fan the flames. Instead of annulling their grave error of 2010 it will worsen things further by banning a vote. In Barcelona Salmond has also much to say, on how Catalonia can get devo-max nicely or by a face-off. Nicely by Madrid transferring all power and not interfering any more with Catalonia, or, in a face-off, with independence. Everyone wins with a vote. Isbert was round, happy and visionary like Salmond, but denialist Rajoy and the Pujol heir Mas are no fun at all. Berlanga would have a hard time filming “Welcome Mr. Salmond.”

(“Benvingut Mr. Salmond,” by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 20 September 2014)

Benvingut Mr. Salmond

per Josep C. Vergés

HolyroodXavier Suàrez davant el parlament escocès: “Nosaltres els catalans també volem votar però Espanya no ens deixa.” Primera foto: Assaig general per la democràcia: Pepe Isbert (left) disfressat d’andalús. A la seva esquerra Alex Salmond?

El sí a la independència ha perdut clarament, gràcies al Pla Marshall signat a l’últim minut per Cameron, Clegg i Miliband, els tres líders del Parlament de Londres. De fet va ser el primer ministre Cameron qui imposava una sola pregunta al referèndum. Salmond volia un triple sí, no o devo-max. Devo-max és la transferència de totes les competències excepte afers estrangers i banc central. Vaja una mena d’Andorra que ara ha ofert Londres per aconseguir que el regne es mantingui unit. Menys de 400.000 vots han salvat, més que el Regne Unit, la carrera política de Cameron, Clegg i Miliband.

A “Bienvenido Mr. Marshall” el valencià Berlanga fa una ferotge crítica de la misèrrima Espanya. Era l’any 1953 quan el dèspota Franco, que havia quedat aillat per la mort prematura dels seus padrins Hitler i Mussolini, tornava del fred. La por del comunisme podia més que passar comptes amb el sanguinari feixisme espanyol. Però Espanya no rebria cap ajuda del Pla Marshall, que passaria de llarg, com els americans del poble madrileny de Guadix de la Sierra, disfressats d’andalusos per a rebre les ajudes democràtiques. L’alcalde a dit Pepe Isbert recorda Alex Salmond, però què ha passat de llarg a Escòcia?El problema de Londres és que les promeses s’han de complir. No poden passar de llarg com els americans i deixar Escòcia amb un pam de nas. Cameron, Clegg i Miliband només han estat dos dies a Escòcia i sembla que passin de llarg. En democràcia les promeses s’han de complir, però la devo-max ha creat un clima enrarit entre els parlamentaris anglesos, que com Madrid, estan encantats amb el centralisme de Londres. Si Londres no compleix, Escòcia exigirà un nou referèndum i aquest cop el sí tindrà totes les de guanyar. Alex Salmond ha aconseguit el que primer volia i Londres denegava, la devo-max. Si els escocesos haguessin votat independència, seria la cirereta del pastís, però una Andorra gegant, el pastís sencer, ja li va bé. Anglesos i escocesos han donat una lliçó de democràcia a Espanya i Catalunya. A Espanya perquè nega el vot als catalans i a Catalunya perquè ha de resoldre les questions econòmiques que Salmond no ha fet ni ha volgut fer. Rajoy i Mas han d’invitar Salmond. Primer a Madrid on l’exconseller en cap escocès pot explicar al negacionista Rajoy que la democràcia no va de dalt a baix sinó de baix a dalt, perquè el poble, no l’Estat, mana. El poble lliure va votar tres cops l’Estatut de Catalunya, amb els seus representants al Parlament i al Congrés i amb el referèndum. Un Tribunal Constitucional corromput pel PP i el PSOE ha creat tota la crisi i la segueix fomentant. En comptes d’anul.lar el seu greu error de 2010 encara ho emmerdarà més prohibint votar. A la Plaça Sant Jaume Salmond també té coses a dir, de com Catalunya pot aconseguir la devo-max per les bones o per les dolentes. Per les bones amb Madrid transferint tot el poder i no interferint més amb Catalunya, o per les dolentes amb la independència. Votant tothom guanya. Isbert era rodó, alegre i visionari com Salmond, però el negacionista Rajoy i el pujolista Mas no fan riure. Berlanga difícilment filmaria Benvingut Mr. Salmond.

(“Benvingut Mr. Salmond,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 20 setembre 2014)

20 September 2014 - Posted by | News comment/Comentari al dia, Politics/Política | ,

No comments yet.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: