La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

Orwell, India and Catalonia/ORWELL, L’ÍNDIA I CATALUNYA

Orwell, India and Catalonia

by Josep C. Verges

gandhicatAfter the 2010 Spanish nationalist coup d’Etat against Catalonia eviscerating the Statute voted by two Parliaments and in a referendum of the people, Catalans have chosen the Gandhian way to independence with millions peacefully demonstrating for the right to vote. Below: George Orwell worked for the India Service of the BBC at the beginning of the war, after publishing his experiences of the establishment of totalitarianism in Homage to Catalonia. He resigned from the BBC to write Animal Farm, again warning about the establishment of totalitarianism.

George Orwell warned in the midst of the World War that intransigence led to independence. London mistreated India like Madrid mistreats the Catalans. The author of Homage to Catalonia was not wrong in his Homage to India. The Catalans have also chosen the Gandhian way of a peaceful vote to independence.

George Orwell defended the Republic as shown in his best book “Homage to Catalonia” of 1938. It was not published in Catalan until 1969 (in Spanish until 1983!), after the disappearance of prior censorship due to Franco’s failed attempt to look civilized to get into Europe. Franco also censored “Animal Farm” of 1945 which was not published until 1964. Just like he banned mentioning Catalonia, likewise criticising despotism, even if left wing, was forbidden. So nothing new when his heirs ban Catalans from voting. By the way an English Fascist party was also called PP, the People’s Party. Orwell wrote two diaries in London during the World War. Orwell was a great observer of reality, but he didn’t have a clue making reliable predictions, as he himself admitted: “The diary I kept in 1940 and 1941 I find that I was usually wrong when it was possible to be wrong.” London, like Madrid today, faced a serious independence problem. The Indians wanted freedom. Orwell did not think they would ever be independent with arguments that the Spanish Constitutional Court repeated this Spring: “Two facts are in seeming conflict. The first is that India is very unlikely to be independent in the sense in which Britain or Germany is now independent. The second is that India’s desire for independence is a reality and cannot be talked out of existence. Indian nationalism cannot be exorcised by the humbug of a few phrases.” The PP and PSOE judges also found that Catalans had the right to seek independence, but would never be allowed to have it. Orwell warned about international isolation: “India has little chance in a world of power politics. Indian independence has no asset except public opinion in Britain and America, which is only a potential asset.” He criticised the Americans for supporting independence: “One trouble at the moment is the tactless utterances of Americans who for years have been blathering about “Indian freedom.” Indian intelligentsia don’t want independence, i.e. responsibility. What a mess it all is. The British ruling class don’t intend to abdicate and India doesn’t want independence and therefore won’t get it.” The denialist Rajoy creates more and more supporters of independence as Orwell already understood: “The police raid on Congress headquarters and the resulting squabble will simply turn wavering elements more anti-British, not in the long run any good for us. The way the British government is now behaving in India upsets me more than a military defeat.” These are textbook lessons for Spanish nationalist intransigence. Orwell lamented: “Ghastly feeling of impotence over the India business, Churchill’s speeches, the evident intention of the Blimps to have one more try at being what they consider tough and the impudent way in which newspapers can misrepresent the whole issue. Affairs are much worse in India than anyone here is allowed to realise, the situation is in fact retrievable but won’t be retrieved because the government is determined to make no real concessions.” For once Orwell was not wrong: London’s intransigence led India to independence.

(«Orwell, l’Índia i Catalunya,» by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 26 October 2014)

 

Orwell, l’Índia i Catalunya

per Josep C. Vergés

OrwellGeorge Orwell va treballar al Servei Indi de la BBC a principis de la guerra, després d’haver publicat les seves experiències sobre l’establiment del totalitarisme a Homenatge a Catalunya. Va dimitir de la BBC per escriure Granja dels Animals de nou avisant sobre l’establiment del totalitarisme. Primera foto: Després del cop d’Estat espanyolista de 2010 contra Catalunya, esbudellant l’Estatut votat per dos parlaments i en referèndum pel poble, els catalans han escollit la via gandhiana a la independència amb milions manifestant-se pacíficament ple dret a votar.

 

George Orwell avisava en plena Guerra Mundial que la intransigència du a la independència. Londres maltractava l’Índia com Madrid maltracta els catalans. No s’equivocà l’autor d’Homenatge a Catalunya amb el seu Homenatge a l’Índia. Els catalans també hem elegit el camí de Gandhi del vot pacífic cap a la independència.

George Orwell va defensar la República com ho explica en el seu millor llibre “Homenatge a Catalunya” de 1938. No sortí en català fins 1969 (en castellà el 1983!), després de desaparèixer la censura prèvia amb el fallit intent de Franco de semblar civilitzat per entrar a Europa. Franco també censurava “Granja dels animals” de 1945 que no sortia fins 1964. Igual que citar Catalunya, criticar el despotisme, ni que fos d’esquerres, estava prohibit. Res de nou que els seus hereus prohibeixin votar als catalans. Ves per on, el partit feixista anglès es deia també PP, People’s Party. Orwell va escriure dos dietaris a Londres durant la Guerra Mundial. Orwell era un gran observador de la realitat, però no tenia ni idea de fer prediccions fiables, com ell mateix reconeix: “El dietari que vaig dur el 1940 i 1941 trobo que habitualment m’equivocava cada vegada que podia equivocar-me.” Londres, com avui Madrid, tenia un greu problema independentista. Els indis volien llibertat. Orwell no creia que mai serien independents amb arguments que repetia el Tribunal Constitucional aquesta primavera: “Dos fets semblen estar en conflicte. El primer és que la Índia no podrà ser ben segur independent en el sentit que ara són independents el Regne Unit o Alemanya. El segon és que el desig indi d’independència és una realitat i no pot ser menystinguda com si no existís. No es pot exorcitzar el nacionalisme indi amb l’enganyifa d’unes quantes frases.” Els jutges del PP i PSOE també dictaven que els catalans poden buscar la independència, però no permetran obtenir-la. Orwell avisa de l’aillament internacional: “Índia té poc a fer en un món de potències polítiques. La independència índia no té res a favor excepte la opinió pública al Regne Unit i Amèrica, que només és una avantatge teòrica.” Critica els americans per defensar la independència: “Un problema actual són les declaracions fora de lloc americanes que fa anys inflen la troca sobre la “llibertat índia.” La intel.ligentzia no vol independència, és a dir responsabilitat. Quin embolic més monumental. La classe dirigent anglesa no pensa abdicar i la Índia no vol independència i per tant no la tindrà.” El negacionista Rajoy cada vegada fa més independentistes, igual com veia Orwell: “La batuda policial a la central del partit del Congrés i la picabaralla resultant simplement convertirà més elements en fermament antibritànics, cosa que no ens afavoreix en res a la llarga. La manera com es comporta el Govern anglès a la Índia em preocupa més que una derrota militar.” La intransigència espanyolista té precedents alliçonadors. Es lamenta Orwell: “Sensació d’impotència sobre l’afer indi, els discursos de Churchill, la intenció evident dels cavernícoles de fer un nou intent de comportar-se amb el que ells consideren duresa i la manera descarada com els mitjans manipulen tot el tema. La crisi és molt pitjor a la Índia del que ningú li és donat saber aquí, la situació de fet és recuperable, però no podrà recuperar-se perquè el Govern està obcecat en no fer cap concessió real.” Orwell per un cop no s’equivocà: la intransigència de Londres dugué Índia a la independència.

(«Orwell, l’Índia i Catalunya,» per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 26 octubre 2014)

26 October 2014 - Posted by | Culture/Cultura, Politics/Política | ,

2 Comments »

  1. No hi ha dubte que si s’escriu des de la llibertat i la reflexió, tot assumint-ne el risc, el resultat esdevé un clàssic. Gràcies amic Vergés per recordar ara Orwell. Em permeto corregir-te unes dades: A part la censura franquista en general, existia una altre prohibició de publicar traduccions de llengua estrangera a llengua catalana. En aixecar-se aquesta prohibició, amb el company Joaquim Ferrer Mallol vàrem portar la traducció d’Animal Farm, feta entre els dos, a l’editorial Vergara. Va sortir publicada el 1964, enlloc del 1973 que diu el teu escrit. El títol que li vàrem posar era una mica més ardit, “La Revolta dels Animals”. Va tenir una quinzena de reedicions. Era la primera vegada que Orwell es publicava al nostre país.

    Like

    Comment by Eduard Cardona | 26 October 2014 | Reply

  2. Continua escrivint això que fas que m’ajuda molt.

    Like

    Comment by Sofia | 29 October 2014 | Reply


Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: