La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

Spain Against the Catalans/ESPANYA CONTRA ELS CATALANS

Spain Against the Catalans

by Josep C. Verges

catalunya_espanya_3The Catalan naval ensign, stolen by the absolutists, and the Catalan flag are splitting up. Below: History is not constructed out of myths, as Spanish nationalists would like, rather by looking at harsh reality.

 

When historian Jaume Sobreques organized a year ago «Spain Against Catalonia», Spanish nationalists were furious. The current seminar «Federalism, Autonomism, Independentism» was held free of Spanish nationalist threats. I welcome the new year reading the one thousand pages he sent me dedicated of «History of a Friendship» (Vicens Vives) with 378 letters of the forties and fifties between Jaume Vicens Vives and his father Santiago Sobreques: «Two Catalan exiles who experienced their exile inside their own country.» Spanish nationalism never changes. Exiled in Baeza in 1943, Vicens Vives warned Sobreques: «They have a special obsession with History, almost a persecution mania.»

 

Spanish nationalism fundamentally abhors a history based on facts. Carmelo Viñas despised the «factual predominance, historical positivism rules entirely. History = Facts, History without spirit.» They were forced to talk about the SPANISH EMPIRE -in block letters as Vicens Vives reminded Sobreques- who contrasted Catalan constitutionalism: «Isn’t it very modern all this parliamentary play in its essence despite that the proceedings were quite medieval?». Spanish nationalist abuse of «legal and procedural mechanisms» have also not changed, as Jaume Sobreques outlines. Vicens Vives was purged «for having celebrated his civilian wedding with too much solemnity.» An anonymous denunciation was also taken into account: «He was always a man of separatist ideals. He has published works of separatist tendencies such as Ferdinand II and the Unity of Barcelona, the Transformation of the Medieval Catalan Government, etc.» When he won the chair, the regime wanted to revoke the appointment because he had paid the rights for his Ph.D. during the Republic. Publishing was even harder than holding a job. Their history books suffered a double censorship and when they wrote an article for the «liberal and Catalan nationalist» magazine Destino owned by my father: «I don’t know what I’ll be able to say and what will be cut out by the censor.» Vicens Vives exulted: «The Censorship passed without any changes an explosive article of mine. Many things will be cleared up if Destino dares to publish.» It came out in 1952 on the articulation of Catalonia within Spain! Plus ça change. When Sobreques criticised in Destino a general who sacrificed the inhabitants of Girona needlessly against Napoleon, the military held an act of satisfaction. They were not even respected dead. The Girona institute named J. Vicens Vives could not have his name in Catalan! These two liberal historians from Girona placed the town «as gateway between the African Atlas and Western Europe, a synthesis between tradition and progress.» Despite belonging to a “tired generation” because of the war, they were of «exceptional bravery and insight.» Vicens Vives said goodbye in 1960: «We must push and keep pushing. Our work has not been in vain and you will see that the nation will respond and we will have saved her, and with her our children.» The «immense» Josep Pla, as Sobreques called him, portrayed Vicens Vives in Destino: «His base is, like in Benedetto Croce, freedom, considering that freedom is what lies closest to truth in any reasonable historiographical position. Anything else is politics, political cant of the worst sort.» History not by politics, as Jaume Sobreques reminds us but by «the small real history of the people, how they found a way ahead through their hard work and their tremendous sacrifices.»

(«Espanya contra els catalans,» by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 11 January 2015)

Espanya contra els catalans

per Josep C. Vergés

Sobrequés portadaLa història no es fa amb mites, com volen els espanyolistes, sinó mirant la dura realitat. Primera foto: L’ensenya naval catalana, manllevada pels absolutistes, i la senyera parteiexen peres.

Quan fa un any l’historiador Jaume Sobrequés organitzà «Espanya contra Catalunya», els espanyolistes es posaren furiosos. El seminari actual «Federalisme, autonomisme, independentisme» no ha patit amenaces espanyolistes. Per cap d’any aprofito per llegir les mil pàgines que m’envia, dedicades, «Història d’una amistat» (Vicens Vives) amb 378 cartes dels anys quaranta i cinquanta entre Jaume Vicens Vives i el seu pare Santiago Sobrequés: «Dos exiliats catalans que varen viure l’exili a l’interior del seu país.» L’espanyolisme no canvia. Exiliat a Baeza el 1943, Vicens Vives avisa a Sobrequés: «Amb la Història tenen una mania especial, quasi persecutòria.»

Sobretot no vol l’espanyolisme història basada en fets. Carmelo Viñas mensyté el «predominio fàctico, impera un positivismo histórico pleno. Historia = hecho, historia sin espíritu.» Efectivament obligats a parlar de l’IMPERIO CASTELLANO -en majúscules recorda Vicens Vives- Sobrequés hi contrasta el constitucionalisme català: «No és ben modern tot aquell joc parlamentari en la seva essència, encara que els procediments siguin mitjevals?». Tampoc canvia l’abús espanyolista dels «mecanismes jurídics i procedimentals» com detalla Jaume Sobrequés. Vicens Vives fou depurat «por haber efectuado el acto de su matrimonio civil con demasiada solemnidad.» S’hi afegia una denuncia anónima: «Fue siempre persona de ideales separatistas. Tiene publicadas obras de matiz separatista como Ferran II y la Unidad de Barcelona, La Transformación de la Generalidad Medieval, etc.» Quan guanya la càtedra, el règim la vol anul.lar per haver pagat els drets de doctor durant la República. Publicar era encara més difícil que tenir feina. Els seus llibres d’història patien doble censura i quan escriuen un article a la revista «liberal i catalanista» Destino del meu pare: «No sé el que podré dir ni que em tatxarà el censor.» Vicens Vives s’alegra: «La Censura m’ha aprovat sense esmena un article bomba. Si Destino s’atreveix a publicar-lo, s’aclariran moltes coses.» Surt el 1952 sobre l’articulació de Catalunya a Espanya! Plus ça change. Quan Sobrequés critica a Destino un general per sacrificar gironins inútilment contra Napoleó, els militars munten un acte de desgreuge. Ni morts són respectats. L’Institut de Girona J. Vicens Vives no pot dur el seu nom en català! Aquest dos gironins liberals situen Girona «a la porta entre l’Atlas africà i l’Europa occidental, una síntesi entre la tradició i el progrés.» Tot i ser una «generació fatigada» per la guerra, són d’una «valentia i penetració excepcionals.» Vicens Vives s’acomiada el 1960: «Hem d’empènyer i empenyerem. La nostra tasca no ha estat vana i ja veuràs com el país respondrà i el salvarem, i amb ell els nostres nois.» «L’incomensurable» Josep Pla, com l’anomena Sobrequés, retrata Vicens Vives a Destino: «La base és, com Benedetto Croce, la llibertat, considerant que la llibertat és el que més s’apropa a la veritat en tota posició historiogràfica possible. Tot el demés és política, politicanteria d’ínfima categoria.» Història no de polítics sinó, senyala Jaume Sobrequés, «la petita història real de la gent, com es varen obrir pas amb un esforç de treball i uns sacrificis imponents.»

(«Espanya contra els catalans,» per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 11 gener 2015)

13 January 2015 - Posted by | Culture/Cultura, Politics/Política

No comments yet.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: