La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

Madrid Pays No Collaborators/MADRID NO PAGA BOTIFLERS

Madrid Pays No Collaborators

by Josep C. Verges

Alicia kissThe Marchioness of the Camargue Alicia Sanchez Camacho receives mouth to mouth from Rajoy. Below: The Marquis of the Palace Duran Lleida mouths it up in Madrid.

Catalonia could go to the polls four times in 2015, two confirmed, the municipal vote in May and the Parliament vote in September. And possibly two more. Rajoy might be forced to advance the vote for the Madrid Congress to counteract Podemos or to counteract the Catalan plebiscite. The fourth vote easily forgotten will take place if the Constitutional Court finds legitimate the Catalan consultation, as should be under the Rule of Law. A vote would then be reconvened.

For predictions it is better not to follow too closely opinion, although two trends seem clear enough. First, Catalonia has a majority of Catalan nationalist voters and second Podemos will only find space, if any, within the minority Spanish nationalist vote. Podemos will have to compete with PP, PSC, Ciudadanos, UPyD and Vox for seats. The three Spanish nationalist parties sharing out the crumbs will have to hand a fourth portion to the visionary newcomer. With the added difficulty for Spanish nationalism that only one party is directly controlled by Madrid, the one that performs worst in the opinion polls, coming out last. “Rome does not pay traitors” spat a Roman general to the three traitors who murdered Viriathus, the resistance leader against the Roman occupation of the peninsula. They were executed by the Consul of Tarragona Scipio. Translated into Spanish nationalism: “Madrid does not pay collaborators.” Indeed what will be the reward for Alicia Sanchez Camacho, the PSC or Duran Lleida for their anti-Catalan nationalism collaboration? The Marchioness of the Camargue, as she is known after her self-taping in the central Barcelona restaurant, leads a party that would come out eighth of eight parties currently represented in the Catalan Parliament. This is the same PP of Rajoy who governs with an absolute majority in Madrid! The PSC has collapsed unable to find an answer to the coup d’Etat in 2010 by PSOE and PP in the Constitutional Court tearing up the Catalan Statute. The remnants faithful to Madrid won’t be rewarded even if they survive the Podemos cannibals. The Marchioness of the Camargue has little future, but what about that other Marquis of the Palace in Madrid, Duran Lleida, “photographed breakfasting like a marquis with a cross buttoned blazer” as portrayed by Cordovan journalist and politician Lucas Leon Simon. Duran Lleida is losing the ground under his feet. He has played fast and loose in support of autonomy and even more so on independence. But the time must come that he will have to declare where he stands. Forward or backwards, Madrid or Catalonia? Duran Lleida has been lucky that the President of Catalonia Artur Mas managed to delay the Parliamentary poll until September. Duran Lleida won’t have to come bare until after the municipal vote in May, to go ahead with independence or to bottom out with Spanish nationalism. If Duran Lleida goes to the bottom with Spanish nationalism he will find himself in a thick alphabet soup fighting for a minority of the electorate. Unio Democratica de Catalunya could end up without representation like the UPyD centralists of Rosa Diez and the Vox Spain cheerleaders of Aleix Vidal Quadras. How many seats will Duran Lleida take weaned from the Convergencia breast? That is, if his one man party follows him into collective suicide. More likely Duran Lleida will find himself all alone against Catalonia. And how will he be rewarded by Madrid? With what all collaborators deserve.

(“Madrid no paga botiflers,” by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 25 January 2015)

Madrid no paga botiflers

per Josep C. Vergés

Duran PalaceEl marquès del Palace Duran Lleida fa boca a Madrid. Primera foto: La Marquesa de la Camarga Alícia Sànchez Camacho rep el boca boca de Rajoy.

El 2015 podríem viure quatre votacions a Catalunya, dues segures, les municipals de maig i les parlamentàries de setembre. I possiblement dues més. Rajoy es podria veure obligat a avançar les del Congrés de Madrid per contrarestar Podemos o per contrarestar les plebiscitàries catalanes. I la quarta votació que tothom oblida: si el Tribunal Constitucional pronuncia legítima la consulta catalana, com hauria de ser en un Estat de dret, caldrà reconvocar.

Millor no seguir massa de prop les enquestes per predir resultats, però queden clares dues realitats. Primer, Catalunya té un bloc majoritari catalanista i, segon, Podemos només troba lloc, si el troba, entre el vot espanyolista minoritari. Podemos ha de competir amb PP, PSC, Ciudadanos, UPyD i Vox per fer-se un forat. L’espanyolisme repartit entre tres gats al Parlament avui haurà de fer lloc al quart nouvingut il.luminat. Amb la dificultat addicional per l’espanyolisme que només un sol partit, el PP, està controlat per Madrid, el que pitjor surt a les enquestes, quedant els últims. “Roma no paga traidors” va espetar el general romà als tres traidors que assassinaren Viriat que resistia l’ocupació de la península i acabaren ajusticiats pel cònsol tarragonès Escipió. Traduit a l’espanyolisme: “Madrid no paga botiflers.” Efectivament quin premi rebran Alícia Sánchez Camacho, el PSC o Duran Lleida pel seu anticatalanisme botifler? La Marquesa de la Camarga, com li diuen per les seves autoescoltes al restaurant de l’Eixample barceloní, lidera el partit que quedaria vuitè dels vuit partits avui representats al Parlament de Catalunya. És el mateix PP de Rajoy que governa amb majoria absoluta a Madrid! El PSC s’ha rebentat al no saber respondre al cop d’Estat del PSOE i del PP al Tribunal Constitucional que estripava l’Estatut el 2010. Les restes fidels a Madrid tampoc tindran premi si sobreviuen els caníbals de Podemos. La Marquesa de la Camarga té poc futur, però què dir de l’altre Marquès del Palace de Madrid, Duran Lleida, “fotografiado desayunando como un marqués de chaqueta cruzada” com el retrata el periodista i polític cordovès Lucas León Simón. Duran Lleida s’està quedant sense terra sota els peus. Ha jugat a la puta i la ramoneta amb l’autonomisme i, més puta que ramoneta, amb l’independentisme. Però arriba el moment de donar la cara o caure de cul. Cara o cul, Madrid o Catalunya? Duran Lleida té sort que el president de la Generalitat Artur Mas ha aconseguit retardar les eleccions al Parlament fins al setembre. Duran Lleida no haurà de despullar-se fins passades les municipals de maig, de si va de cara amb l’independentisme o de cul amb l’espanyolisme. Si Duran Lleida va del cul cap l’espanyolisme es trobarà una espessa sopa de lletres lluitant per la minoria de l’electorat. Podria quedar com partit extraparlamentari Unió Democràtica de Catalunya, junt als centralistes de Rosa Diez d’UPyD i els vivaespañas d’Aleix Vidal Quadras de Vox. Quants diputats treu Duran Lleida deslligat de la mamella de Convergència? Si és que el seu partit unipersonal el segueix al suicidi col.lectiu, perquè pot molt bé trobar-se Duran Lleida tot sol contra Catalunya. I quin premi rebrà de Madrid? El que mereixen tots els botiflers.

(“Madrid no paga botiflers,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 25 gener 2015)

29 January 2015 - Posted by | News comment/Comentari al dia, Politics/Política | ,

2 Comments »

  1. Molt be , esperem tenir sort

    Like

    Comment by Joan | 30 January 2015 | Reply

  2. Stirring stuff Josep! Visca Catalunya!

    Like

    Comment by James | 30 January 2015 | Reply


Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: