La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

Open letter to Nicola from a Catalan on Europe and referendums/CARTA OBERTA A NICOLA D’UN CATALÀ SOBRE EUROPA I REFERÈNDUMS

Open letter to Nicola from a Catalan on Europe and referendums

by Josep C. Vergés

nicola europe

A senior American official writes from Washington: ‘Hello Josep and a question: what are the chances that Spain would agree to any outcome that would leave Scotland or rather Ecosse in the EU, either by remaining (as some in the legal department are considering without England and Wales, leaving a United Kingdom of Scotland and Northern Ireland) or by voting for independence and reapplying? The answer to that question, and any other thoughts you might have about Brexit would be of great interest to me and my wife who, as you may recall, worked at the Commission as a national expert (from a non-EU nation) around 25 years ago.’

For starters my realisation that England and Spain have much in common in their parallel existential crises. Spain has Catalonia with a stable pro-independence government while Madrid has not been able to form a government in eight months and hardly will until there is an answer to the Catalan question. Just like London has been left with no stable government until the Brexit question is answered, while Scotland does have a strong pro-independence government with a clear statement from the people in favour of Europe. I would add that the two existential crises have been self-inflicted by party politics – the Conservatives in England forcing an unnecessary referendum and also the conservatives in Spain destroying just as unnecessarily a referendum approved by the Catalan and Spanish Parliaments and by the sovereign people on the Statute of Catalonia which has given birth to the independence movement.

And now to the main point of the American friend’s question: Catalonia wants to break from Spain without leaving Europe and Madrid wants to block any European backing to this ambition. Will Madrid get its way? The past seems to suggest that it won’t be able to stop some kind of agreement with Scotland. Together with Russia and Serbia, Spain is the only European country not recognising Kosovo, precisely because of the independence referendum from Serbia. Despite Madrid’s opposition. Kosovo is independent and a European protectorate.

Can Madrid veto Scotland? It wil have a hard time vetoing Catalonia and more so Scotland. To veto Catalonia first Madrid must recognise the independence of Catalonia, which would allow other countries to recognise Catalonia, not only European but also the United States. A veto by Madrid on an independent Scotland would be even more difficult to sustain.

The important variable here is European citizenship, which is usually ignored. Madrid would first have to take away Spanish citizenship to all Catalans. Otherwise we would be European through Spanish citizenship. Europe is no longer just the States. Maastricht created a European citizenship which has been increasingly reinforced. A shamed Europe after Hitler‘s mass expulsion of Jews has made impossible the mass expulsion of citizens who can only leave of their own free will. Neither Madrid nor London nor Brussels can mass expel Catalans or Scots or English for that matter.

Brussels specifically cannot mass expel the European citizens of Scotland if the Edinburgh Parliament refuses to follow the Brexit of the London Parliament. It could demand that the Scots express (again) their wish to remain in Europe. This would become a new independence referendum were London to insist, but not necessarily so. Scotland could remain in the United Kingdom like Hong Kong belongs to China with its own economic system, in the Scottish case the EU.

Europe is not monolithic. The Danish case is little known. Only Denmark proper is part of the EU, while the Faroe Islands and Greenland are not, both represented in the Copenhagen Parliament. We could visualise Scotland (and Northern Ireland) in the EU and England and Wales in splendid isolation, despite no independence of the former or reunification of the latter.

One proposal is that Scotland is put in a holding pen staying on as a EU member but without entering the council chamber until the likely dispute with the Brexiteers in London. The same goes for Catalonia in the face of the Spanish nationalists in Madrid. From a European perspective the Danish corral a l’invers would be the ideal solution, not forcing drastic measures, putting London and Madrid with a fait accompli, respecting the democratic vote of the European citizens of Scotland and Catalonia and avoiding the banned Hitler measures by Europe of mass expulsion of its citizens.

Living in Switzerland, I can see Europe following a similar path. In theory a canton can leave Switzerland but the Swiss have found ways to solve territorial conflicts. Canton separations are quite common. There are seven canton break aways, the latest the Jura from Berne. Europe can just as easily find formulas for separations without expelling its citizens like Switzerland has never done.

Remaining with Switzerland, some points on referendums. These exist only since 125 years ago. They were established to control the Federal Parliament and early on, in 1918, the proportional vote was established. The proportional vote has provided the stability England lacks (unlike Scotland with also a proportional vote). Government in Switzerland is not possible without coalitions with real majorities, not Cameron’s 36% of the vote. Switzerland has had anti-European referendums, impelled by the Swiss conservatives, who have lost as many as they have won. This 2016 they have lost three. The best known they have won is on immigration but the one with the greatest impact was against joining the EU. But Switzerland has joined Europe step by step. The people voted to pay the contribution to belong to the single market and to incorpate all European law. They voted to join Schengen, which England has not. They voted to submit to the European Court of Justice and the Human Rights Act. The 2014 vote against freedom of movement has yet to become law and likely never will. The Constitution has a proviso that no law can be incorporated that gravely damages the country, which would be the case with the expulsion from the single market. A warning to Brexiteers: two years are nothing and Switzerland has only one little matter to settle, not 40 years of common laws. The little matter, immigrants, has in fact been Brexit’s central battle. But Switzerland is not forced to leave after two years, which have already passed.

The referendums have safeguards. The main one is that the majority of cantons have also to be in favour. In the English case it would be a draw and Brexit would not go ahead because Scotland and Northern Ireland counterweigh England and Wales. In addition referendums can be repeated. Giving the vote to women required two referendums. The Federal Court has already confirmed that European law trumps Swiss law when these are in contradiction. The single market incorporated in the Swiss Constitution cannot be threatened by a referendum limiting freedom of movement. Even if the Federal Parliament were to vote for a law limiting the freedom of movement, the Federal Court would void it. The precedent already in place would void it by threatening the single market. This is the reason why the Swiss have been negotiating for two years with the EU to find a formula that would allow to incorporate the referendum against freedom of movement. Many proposals, all shot down and the door firmly shut. Brexit has sealed the door with double lock and bar, because the EU wants to make an example of Switzerland as a a warning for Brexiteer seafarers.

Another European lesson is that the London Parliament can ignore the referendum if it threatens the British future lesson, like Switzerland will do. In fact Europe can ignore Brexit like it has done with the Dutch referendum against Ukraine. Democracy is flexible in Switzerland and Europe and surely in London as well. Europe is a work in progress in the works as Zurich neighbour James Joyce, where I live. Winston Churchill came to give a conference after winning the second World War with a call ofr a United States of Europe. He would be surprised at the progress made by Europe in 50 years. And to answer the question, Scots and Catalans are and will remain European. More difficult to answer is whether we shall be independent. That requires a referendum…

Carta oberta a Nicola d’un català sobre Europa i referèndums

per Josep C. Vergés

Puigdemont-Salmond

Un alt funcionari americà m’escriu des de Washington: ‘Hola Josep i una pregunta: quines són les possibilitats que Espanya estigui d’acord en qualsevol sortida que deixi Escòcia o més aviat Ecosse dins la UE, ja bé quedant-se (com alguns del departament legal creuen, sense Anglaterra i Gales, deixant un Regne Unit d’Escòcia i Irlanda del Nord) o votant per la independència i demanant la readmissió? La resposta a aquesta questió, i qualsevol altres idees que tinguis sobre Brèxit serà d’una gran interès per a mi i la meva dona que recorda va treballar a la Comissió com experta nacional (d’un país fora de la UE) fa 25 anys.’

El primer que se’m ve al cap és que Anglaterra i Espanya tenen molt en comú en les seves paral.leles crisis existencials. Espanya té Catalunya amb un govern estable independentista mentre Madrid fa vuit mesos que no té govern, i difícilment el tindrà fins que no respongui a la questió catalana. Com Londres s’ha quedat sense govern ni el tindrà estable fins que respongui a la questió del Brèxit, mentre Escòcia sí té un govern fort independentista amb una resposta molt clara dels seus ciutadans a favor d’Europa. Afegiria que les dues crisis existencials han estat autoprovocades per política partidista -els conservadors a l’Anglaterra forçant un referèndum innecessari i els conservadors també a Espanya carregant-se també de forma innecessària un referèndum aprovat pels parlaments català i espanyol i pel poble sobirà sobre l’Estatut de Catalunya que ha creat tot l’independentisme.

I ara el tema central que pregunta l’amic americà: Catalunya vol marxar d’Espanya sense deixar Europa i Madrid vol impedir qualsevol ajuda europea a aquesta ambició. Ho aconseguirà Madrid? El passat sembla dir que no podrà impedir qualsevol acord amb Escòcia. Junt a Rússia i Sèrbia, Espanya és l’únic país d’Europa que no reconeix Kòsovo, precisament pel referèndum d’independència de Sèrbia. Malgrat l’oposició de Madrid, Kòsovo és independent i és un protectorat europeu.

Pot vetar Madrid Escòcia? Difícilment podrà arribar a vetar Catalunya i menys Escòcia. Per vetar Catalunya cal primer que Madrid reconegui la independència de Catalunya, cosa que permetria altres paisos de reconèixer Catalunya, no solament europeus sinó els propis Estats Units. Una Escòcia independent encara seria més difícil de vetar per Madrid.

Aquí cal tenir en compte la ciutadania europea que tothom oblida. Madrid hauria de treure primer la ciutadania espanyola a tots els catalans. Si no seguiríem europeus com a ciutadans espanyols. Europa ja no és només dels Estats. Des de Maastricht existeix una ciutadania europea cada vegada més reforçada. Avergonyida Europa de que Hitler expulsés jueus en massa, la UE impossibilita expulsar en massa als ciutadans que només poden marxar per la seva pròpia voluntat. Ni Madrid ni Londres ni Brussel.les poden expulsar en massa catalans o escocesos o anglesos de fet.

Brussel.les concretament no podrà expulsar els ciutadans europeus d’Escòcia en massa si el Parlament d’Edimburg es nega a seguir el Brèxit del Parlament de Londres. Podria exigir que els escocesos expressessin (de nou) el seu desig de quedar-se a Europa. Que seria un nou referèndum d’independència si Londres insisteix, però no ha de ser-ho necessàriament. Escòcia podria molt bé seguir al Regne Unit igual que Hong Kong pertany a la Xina però tenint el seu propi sistema econòmic, en el cas escocès la UE.

Europa no és monolítica. Desconegut és el cas de Dinamarca. Només Dinamarca pròpia forma part de la UE, mentre les Illes Faroe i Groenlàndia, els dos al parlament de Copenhaguen, no. Podem imaginar Escòcia (i Irlanda del Nord) a la UE i Anglaterra i Gales en splendid isolation, encara que no hi hagi independència d’un o reunificació formal de l’altre.

Una suggerència és que Escòcia vagi en un tancat provisional seguint com a membre de la UE però sense entrar a la sala del consell fins resoldre el contenciós previsible amb els brexitistes de Londres. Igual seria amb Catalunya front als espanyolistes de Madrid. Des del punt de vista europeu el corral danès a la inversa seria la solució ideal, no forçant situacions dràstiques, posant Londres i Madrid davant un fait accompli, respectant el vot democràtic dels ciutadans europeus d’Escòcia i Catalunya i evitant que Europa prengui mesures hitlerianes prohibides d’expulsió massiva dels seus ciutadans.

Visquent a Suissa Europa segueix un camí similar. En teoria un cantó pot deixar Suissa, però els suissos han trobat sistemes per solucionar conflictes territorials. L’escissió de cantons és més comú del que es creu. Ni ha set d’escindits, el darrer Jura de Berna. Europa pot igualment trobar fòrmules d’escissió sense expulsar els seus ciutadans com no ha fet mai Suissa.

Ja que estem amb Suissa, unes precisions sobre referèndums. Només fa 125 anys que existeixen. Naixeren per controlar el parlament federal i molt aviat, el 1918, un referèndum implantà el vot proporcional. El vot proporcional ha donat l’estabilitat que no té Anglaterra (però sí Escòcia amb el seu vot també proporcional). Sense coalicions que donen majoria real no es pot governar a Suissa com fa Cameron amb el 36% del vot. Suissa ha fet referèndums antieuropeus, impulsats pels conservadors suissos, que n’ha perdut tants com n’ha guanyat. Aquest any 2016 n’ha perdut tres. El més conegut que ha guanyat és el d’immigració però el de més impacte ha estat el primer que va organitzar contra la entrada a la UE. Però Suissa ha entrat a Europa a petites passes. Ha votat pagar la contribució per estar al mercat únic i incorporar tot el dret comunitari. Ha votat entrar a Schengen, cosa que no ha fet Anglaterra. Ha votat sotmetre’s al Tribunal Europeu de Justícia i l’Acta dels Drets Humans. El vot anti lliure circulació del 2014 encara és hora que s’implanti i el més probable és que mai es faci. La constitució té una provisió que no es pot incorporar una llei que perjudiqui greument el país, com seria l’expulsió del mercat únic. Un avís als brexitistes: dos anys no són res i Suissa només té un petit punt que resoldre, no 40 anys de lleis comunes. La petita questió, els immigrants, ha estat precisament el tema central de Brèxit. Però Suissa no està obligada a marxar al cap de dos anys, que ja es compleixen.

Els referèndums tenen salvaguardes. La principal és que la majoria de cantons també han d’estar d’acord. En el cas anglès seria un empat, és a dir Brèxit no tiraria endavant perquè Escòcia i Irlanda del nord contraresten Anglaterra i Gales. A més els referèndums es repeteixen. El vot de les dones va requerir dos referèndums. El Tribunal Federal també ha confirmat que la llei europea prima sobre la suissa quan aquestes es contradiuen. El mercat únic que figura a la constitució suissa no pot ser amenaçat per un referèndum limitant la llibertat de moviment. Encara que el Parlament federal voti una llei limitant el lliure moviment, el Tribunal Federal la tombaria. Ja ha creat un precedent que no seria vàlida si amenaça el mercat únic. Per això els suissos porten dos anys negociant amb la UE per trobar alguna fórmula que permeti incorporar el referèndum contra la llibertat de moviments. Moltes propostes, totes tombades i les portes tancades. Brèxit ha segellat encara més les portes amb clau i forrellat perquè la UE vol fer un exemple de Suissa com avis de navegants als brexitistes.

Una altra lliçó europea és que el Parlament de Londres pot ignorar el referèndum si amenaça el futur britànic, com faria Suissa. És més Europa pot ignorar el Brèxit com ha fet amb el referèndum contra Ucraina d’Holanda. La democràcia és flexible a Suissa i a Europa i segurament també a Londres. Europa és un work in progress com diria el veí de Zurich James Joyce, on jo visc. Winston Churchill va venir a fer una conferència després de guanyar la segona Guerra Mundial fent una crida per uns Estats Units d’Europa. Quedaria sorprès del molt que ha avançat Europa en 50 anys. I responent la pregunta, escocesos i catalans som i serem europeus. Més difícil de contestar és si serem independents. Per això cal un referèndum…

7 July 2016 - Posted by | Politics/Política

No comments yet.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: