La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

Marina Ginesta’s Homage to Barcelona/Homenatge a Barcelona de Marina Ginestà

Marina Ginesta’s Homage to Barcelona/

Homenatge a Barcelona de Marina Ginestà

Josep C. Vergés

Marina 2

The moving Homage to Catalonia by George Orwell has just as heartbreaking a prologue in the homage to Barcelona by Marina Ginestà. Pages equally lived of revolutionary Barcelona, his on communism in the Civil War, hers on the earlier anarchism, both bound by the terrible experience they lived through, by Stalin, by Trotsky, and by his murderer Ramon Mercader, an intimate of Marina Ginestà.

L’emotiu Homenatge a Catalunya de George Orwell té un nogensmenys corprenedor pròleg en l’homenatge a Barcelona de Marina Ginestà. Pàgines igual de viscudes de la Barcelona revolucionària, aquell del comunisme a la Guerra Civil, aquesta del precedent anarquista, els dos lligats per la terrible experiència viscuda, per Stalin, per Trotski, i pel seu assassí Ramon Mercader, amic íntim de Marina Ginestà.

Casa marina

Photo: Always a revolutionary house, today with independence flags. Family flat in Borrell-Parlament streets.

Foto: Sempre una casa revolucionària, avui amb estelades. El pis familiar a Borrell-Parlament.

Marina Ginestà was an emblematic woman who has become a symbol of daring, brave and often incomprehensible women. Ada Colau has adopted her photograph on the rooftop of Plaça Catalunya, emblem of the Civil War and of the resistance against fascism, that the mayoress has hung all over Barcelona.

Who was Marina Ginestà? This is the same question his son Manuel Periáñez asks, a Dutch-speaking Parisian psychoanalyst born in Santo Domingo. Exile raises these questions that he wants to answer by publishing his mother’s book. En vindran d’altres (Others will come, Lulu.com) is a novel about anarchists in Barcelona based on her family, followers of the Sugar Lad, el Noi del Sucre Salvador Seguí, present in the book as well as all the family, social and revolutionary problems in a Barcelona taken by inter-war violence. A lived novel that raises the question, because it feels so lived, why Marina Ginestà never wrote anything on the Civil War, her war. She has only left us a second post-war novel on the Trujillo dictatorship in Santo Domingo. Nothing on her photograph as a Catalan communist fighter and all that followed until her exile. The meetings and actions she narrates of the anarchists were the meetings and actions of the communists she experienced twenty years later? Everything looks so real, the family, the network of comrades, the hideouts, even the ‘walks,’ that here are not of the anarcho-communists in the Civil War, but of the Guardia Civil in the twenties. Sad country that has lived through so much violence, exile, intolerance, silence and memory loss!

Europe continues to be shaken by violence, with other protagonists and other ideologies, like Bernard Maris, murdered last year at Charlie Hebdo by Islamist terrorists. Before his death he published a review of the book reprinted in the first prologue: ‘An unsettling novel that leaves us speechless. You will read it with a knot in your throat. The father, old Alzina (Marina’s father), concludes: ‘The vision of a revolution that was shimmering in the horizon went further back every time we took a step forward. However we must persevere. After us, others will come…’ The end of this moving book.

In the second prologue Manuel Periáñez explains the political environment around his mother’s family. It led to her birth in exile in Toulouse with his tailor father, watched in 1920 by the Sûreté Nationale by order of the Spanish police because ‘he met with the international Bolshevik leaders of Spain.’ He used the contraband routes to bring into Spain clandestine propaganda. On the novel the son comments: ‘Marina Ginestà begins her book recalling her feelings on rediscovering ‘her street forty years later.’ The memories of Anna, her alter ego, interweave with the privations, penuries, strikes, repression and prison. Others will come, the book’s last words, is read with humanity and tenderness. The novel pays homage to momentarily defeated beings who remained pure in the midst of their great storm. Pure and somehow invincible.’

Marina Ginestà és una dóna emblemàtica que s’ha convertit en símbol de dones atrevides, valentes i sovint incomprensibles. Ada Colau ha fet seva la foto a la teulada de la Plaça de Catalunya, emblema de la Guerra Civil i de la resistència contra el feixisme que l’alcaldessa ha penjat per tota Barcelona.

Qui era Marina Ginestà? Això mateix pregunta el seu fill Manuel Periáñez, psicoanalista parisenc de parla holandesa nascut a Santo Domingo. L’exili té aquestes preguntes que ell vol contestar publicant el llibre de la seva mare. En vindran d’altres (Lulu.com) novel.la els anarquistes de Barcelona basant-se en la família d’ella, seguidora del Noi del Sucre Salvador Seguí que surt al llibre, com també tota la problemàtica familiar, social, revolucionària d’una Barcelona presa de la violència entreguerres. Una novel.la viscuda que ens fa preguntar, de tant viscuda, com és que Marina Ginestà no va escriure res sobre la Guerra Civil, la seva guerra. Només ens ha deixat una segona novel.la de postguerra sobre la dictadura de Trujillo a Santo Domingo, però res sobre la seva foto de miliciana del PSUC i tot el que va venir després fins al seu exili. Les reunions i accions que narra dels anarquistes eren les reunions i accions comunistes que ella va viure vint anys després? Tot sembla tant viu, la família, la xarxa de companys, els amagatalls, fins i tot els ‘passejos’ que aquí no són dels anarcocomunistes a la Guerra Civil sinó de la Guàrdia Civil als anys vint. Trist país que ha viscut tanta violència, exili, intolerància, silenci i desmemòria!

Europa segueix presa de violència, amb altres protagonistes i altres ideologies, com Bernard Maris, assassinat fa un any a Charlie Hebdo per terroristes islamistes. Abans de morir hi publicava una crítica del llibre que llegim al primer pròleg: ‘Una novel.la trasbalsadora que ens deixa muts. La llegiran amb un nus a la gola. El pare, el vell Alzina (pare de la Marina) conclou: ‘La imatge de revolució que es perfilava a l’horitzó ha tirat enrere cada vegada que hem fet un pas endavant. Tot i així s’ha d’aguantar. Després de nosaltres en vindran d’altres…’ Fi d’aquest llibre emocionant.’

En el segon pròleg Manuel Periáñez explica l’entorn polític de la família de la seva mare. Fa que ella ja neixi a l’exili a Tolosa de Llenguadoc amb el seu pare sastre vigilat el 1920 per la Sûreté Nationale per ordre de la policia espanyola perquè ‘il se rencontre avec les chefs bolcheviques internationaux d’Espagne.’ Utilitza les rutes de contraban per fer entrar propaganda clandestina. Sobre la novel.la explica: ‘Marina Ginestà comença el llibre evocant els seus sentiments en redescobrir ‘el seu carrer quaranta anys després.’ Els records d’Anna, el seu alter ego, s’enllacen en les privacions, penúries, vagues, repressió i presó. En vindran d’altres, última frase del llibre, es llegeix amb humanitat i tendresa. La novel.la ret homenatge a éssers momentàniament vençuts, però conservats purs enmig de la seva gran tempesta. Purs i en certa manera invencibles.’

Periañez

Photo: Manuel Periáñez fronts his mother’s poster hung by Barcelona town hall.

Foto: Manuel Periáñez davant un pòster de la seva mare penjat per l’ajuntament de Barcelona.

Marina in her own words/

Paraules de Marina

The revolutionary father: ‘Alzina persevered in the way he had taken and in the hopes of his youth. He waited for the revolution with the same conviction other peoples have waited for the coming of the Messiah. Like the rains or the tides, the event was unavoidable.’

El pare revolucionari: ‘Alzina havia perseverat en el camí emprès i en les esperances de la seva joventut. Esperava la revolució amb la mateixa convicció en que alguns pobles han esperat la vinguda del Messies. Com la pluja, com les marees, l’esdeveniment era ineluctable.’

The libertarians: ‘The oppressed, the working class, justice, human happiness. She only retained words like hope, happiness, new dawn, freedom to which she gave an immediate personal meaning. These libertarian statements were a new form of declaration of love.’

Els llibertaris: ‘Els oprimits, la classe obrera, la justícia, la felicitat de la humanitat. Ella només en retenia paraules com esperança, felicitat, nova aurora, llibertat a les quals donava un sentit immediat, personal. Aquestes exposicions llibertàries eren el nou estil d’una declaració d’amor.’

The communists: ‘Practically the entire Catalan delegation was there: Salvador Seguí, Joan Peiró, Andreu Nin, David Rey, Angel Pestaña Núñez, Emili Mira, Francesc Comas. The Valencian Hilari Arlandis represented the hardliners who proposed the immediate entry of the Spanish trade unions into the 3rd International under Bolshevik control with headquarters in Moscow. The two leaders of the Catalan delegation, Salvador Seguí and Angel Pestaña, thought it would be a big mistake to precipitate events by joining blindly. Seguí argued there was no proof that the Russian Bolsheviks shared their anti-authoritarian and decentralising ideals.’

Els comunistes: ‘Gairebé tota la delegació catalana s’hi estava: Salvador Seguí, Joan Peiró, Andreu Nin, David Rey, Angel Pestaña Núñez, Emili Mira, Francesc Comas. El valencià Hilari Arlandis representava la tendència dura, la que proposava l’adhesió immediata dels sindicats espanyols a la IIIa Internacional, d’obediència bolxevic, amb seu a Moscou. Els principals líders de la delegació de Catalunya, Salvador Seguí i Angel Pestaña, creien que seria un error precipitar les coses, adherir-s’hi cegament. Com deia Seguí, res no prova que els bolxevics russos comparteixin el nostre ideal antiautoritari i descentralitzador.’

Dictatorship of the State: ‘The Russian Revolution can only show to the world the example of a government dictatorship, a dictatorship of the State. The sacrifices imposed today on the Russian people will only have served to substitute a privileged caste with another privileged caste, the feudal autocrats with the public employee autocrats.’

Dictadura d’Estat: ‘La revolució russa només ofereix a l’univers l’exemple d’una dictadura governamental, d’una dictadura d’Estat. Els sacrificis que s’imposa avui al poble rus només hauran servit per a substituir una casta de privilegiats per una altra casta de privilegiats, els autòcrates feudals pels autòcrates funcionaris.’

The assassins: ‘Therle is something I wil never accept: to shut my eyes to the truth. However hard it may be. To believe that all those who are with us are good and worthy of blind trust is just as false as believing that individuals belonging socially to the other side are always bad. The clandestine, armed, terrorist environment is perfectly enclosed within itself. I have met many who believed themselves demigods and came to a bad end…’

Els assassins: ‘Hi ha una cosa que mai no acceptaré: la de tancar els ulls davant la veritat. Per dura que sigui. Creure que tots els que estan amb nosaltres són bons, dignes de confiança cega, seria tan fals com creure que els individus socialment situats en l’altre camp són sempre dolents. És el medi clandestí, armat, terrorista, forçosament tancat sobre si mateix. Sí, n’he conegut, de tipus que es creien un semidéu i han acabat malament…’

The Guardia Civil: ‘The mounted Guardia Civil threw their horses savagely on the people…He had been legally put down like a dog in an open field by the Guardia Civil.’

La Guàrdia Civil: ‘La Guàrdia Civil muntada que llançava salvatgement els cavalls sobre la gent…Havia estat legalment abatut com un gos, a camp obert, per la Guàrdia Civil.’

 cartell marina

Photo: Barcelona town hall poster on the 70 years of the Civil War. At the presentation mayoress Ada Colau concluded: ‘Remember the words of Marina Ginestà that illustrate this act of remembrance: ‘Some of us will fall, but others will come!’

Foto: Cartell de l’ajuntament de Barcelona pels 70 anys de la guerra civil. A la presentació l’alcaldessa Ada Colau va concloure: ‘Recordem unes paraules de Marina Ginestà que il.lustren aquest acte de memòria: ‘Alguns caurem, altres vindran!’

https://www.youtube.com/watch?v=U5Ph7pRAGiE

21 August 2016 - Posted by | Verges Report

2 Comments »

  1. Visca la Marina Ginestà- Visca Catalunya, Josep! Des d’un racó del Ripollès, abraçades

    Like

    Comment by Salvador | 23 August 2016 | Reply

  2. Je suis extrêmement ému par ce très bel article! Merci, Josep Vergés!

    Like

    Comment by Manuel Periáñez Ginestà | 23 August 2016 | Reply


Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: