La República Catalana

News Comment/COMENTARI AL DIA

LA CENSURA INVISIBLE DE JOSEP PLA/The invisible censorship of Josep Pla

LA CENSURA INVISIBLE DE JOSEP PLA/

The invisible censorship of Josep Pla

LES MEVES PARAULES SOBRE PLA A L’ATENEU/

My words on Pla at the Ateneu

Presència de Pla

per Josep C. Vergés

La vida literària de Pla comença aquí a l’Ateneu Barcelonès. El seu amic i mentor Alexandre Plana confirma en carta a Pla el 24 abril 1920 poc després d’arribar a París de corresponsal de La Publicitat: ‘Un altre dia et parlaré del teu diari íntim. T’agraeixo molt, però molt, que me’n hagis fet dipositari. Llàstima que no el seguissis. Vet aquí Pep (!) que aviat farà un any que ens vàrem conèixer. Te’n recordes d’aquell vespre que en Millàs (bon poeta) va presentar-nos com si fóssim dos prohoms? Tu et tragueres el barret i digueres moltes vegades senyor Plana. No m’enredares del tot, no et pensis. En un racó dels ulls se’t coneixia que te’n foties una mica. Aviat farà un any! Te’n parlaré del diari un altre dia. A estones fa una mica de mal, però com m’agrada amb tot el que hi ha de confús, de sincer i d’insinuador, de contradictori, de clar! Admirable! Treballa força, Pla, treballa força!’ Quadern Gris, present l’abril 1920, publicat abril 1966.

Josep Pla segueix present. He escrit aquest llibre de recorts per la seva presència inesborrable i constant, presència per als catalans i presència universal per un traductor com Peter Bush. Presència també personal, viscuda en les cartes de Josep Pla i del seu editor, el meu pare Josep Vergés Matas, i presència en viu en visites al Mas Pla de Llofriu, Palamós, Calella de Palafrugell, Aigua Blava, l’Escala, Pedralbes, Destino, però també presència viatjant amb Josep Pla a París i Londres, a Oxford i Cambridge. Acabat de néixer Josep Pla ja es preocupa per mi, oferint llet sense batejar del seu mas quan estiuejàvem a Llafranc. Amb deu anys acompanyo el meu pare al port de Barcelona per acomiadar Josep Pla en un transatlàntic i a la revista Destino surt la foto de la portada del meu llibre, on el gegant de la literatura anima al minúscul noiet. Quan el rector falangista García Valdecasas m’expulsa de la Universitat de Barcelona l’abril de 1966, Pla i el meu pare comenten el setge de Franco durant tres dies als Caputxins de Sarrià. El meu pare escriu: ‘Encara que s’ho calla em sembla que porta molt vent a la flauta.’ Josep Pla contesta en doble lectura: ‘Tens una sort fenomenal.’

Dies després surt El quadern gris, el primer llibre de Pla sense censurar, tot i escriure’l 50 anys abans. Jo marxo exiliat a Cambridge on llegeixo l’Obra Completa de Pla que va sortint. A Cambridge no desentona gens Pla, el que desentona és el feixisme de Franco que prohibeix Destino. Tres anys després el meu pare i Pla venen a Cambridge, en una escala al Tàmesi del seu creuer a Rússia. Pla vol parlar amb l’independentista Josep Maria Batista i Roca que ens rep a Trinity College, però el meu pare no vol ser-hi perquè el professor emèrit de català a Cambridge és homosexual. A Pla no li preocupa, però en els seus articles del viatge no parla de Cambridge. La censura, que ja no era prèvia però més malèvola encara, ho feia impublicable, com ho era 14 anys abans citar Dr. Josep Trueta en el nostre viatge a Oxford.

La censura de Franco la patiren sense afluixar mai Pla i el meu pare, com revelo de les mil cartes que s’ecriviren durant quatre dècades. Deien el que pensaven perquè les cartes eren entregades a mà pel recader Facundo de Palafrugell. Voldria publicar aquestes mil cartes amb el títol ben planià de Cartes a mà. Per fer boca i desvetllar el fenomenal interés que tenen aquest aperitiu escrit en estil planià, barrejant la vida personal amb els fets polítics, acostant-me als mites insostenibles i exposant els muntatges sobre Pla. Al final ve una bibliografia, cosa que no posava mai Pla, però segueixo aquí el seu admirat Jaume Vicens Vives quan exigeix analitzar el passat amb proves, sense construir mites amb afirmacions subjectives. Trobareu exposades les construccions fantasioses, des de Gabriel Ferrater quan pontifica que El quadern gris és una obra de maduresa, Òmnium amb qui Pla juga al gat i la rata quan li volen publicar l‘Obra Completa, els espanyolistes que volen fer de Pla un botifler com ells, Jordi Pujol que busca la rauxa en contra del seny de Pla i, sobretot, la censura.

La censura era estúpida com tota censura, però a sobre Franco era rencorós. Pla rep una prohibició d’escriure durant dos mesos i Destino és prohibit durant tres setmanes als anys quaranta amb Hitler triomfant, però el Goebbels de Franco, Fraga Iribarne, prohibeix Destino per dos mesos tres dècades després acusant-lo d’anticatalà! A les prohibicions cal afegir les constants multes a Destino i a Pla.

El llibre demostra que Pla fou de lluny l’autor més censurat i odiat per Franco. Articles aparentment inofensius sobre fumar, pagesos o Alemanya eren prohibits in toto o retallats fins la il.legibilitat. És clar que Pla escrivia amb doble lectura, facilitada per la seva ironia socarrona. Parla de talls de llum, de males carreteres, del Rin -res de política pretèn- l’endemà que els americans hi arriben, de la poesia de Dionisio Ridruejo quan trenca amb Franco. Res podia ser criticat, però Pla trobava com criticar i els seus lectors l’entenien molt bé. A més del règim criticava la burgesia catalana i els seus fills revolucionaris de saló.

La censura és el mal que hem patit i seguim patint. No en parlo al llibre, però vaig ser expulsat de la revista Destino un mes abans que Pla. El meu pecat: dir que el marxisme era irreformable. Envalentonats el soviet anarcocomunista instal.lat pel nou propietari Jordi Pujol expulsa Pla amb l’excusa perfecte d’un article seu sobre Portugal, que he reproduit i ja direu si li sobra paraula mal posada o crítica mal orientada. Mesos abans de morir als 91 anys l’Avui demana al meu pare un article sobre Pla. 26 anys després de la mort de Franco, l’article sortia completament retallat i manipulat, com reprodueixo en aquest llibre!

Pla viatjava molt, però no es mogué mai sobre la llibertat i Catalunya. On estaria Pla avui? Amb els catalans com sempre. Era Pla feliç? Quina pregunta. Qui podia ser feliç amb la dictadura racista de Franco? El meu pare deia, i així he titulat la seva biografia compartida Un país tan desgraciat. Quan Pla torna dels seus viatges es lamenta de la misèria moral, econòmica, política i intel.lectual que troba. Avui vivim com les democràcies, no en un país de mentida. Què votaria Pla? Pla votaria Europa, Catalunya i llibertat.

Dedico el llibre al meu nét Jaikel amb el desig que pugui viure en un país sense mentides. He fet un arbre genealògic de la família Matas -la meva àvia paterna- armadors de Palamós que no es mogueren del seu port durant segles. He arribat 13 generacions enrere a 1620. La primera àvia es deia Caterina com la meva filla petita, mare del meu nét. Caterina va viure en una Catalunya lliure i els seus descendents un segle més fins 1714. Espero que la meva Caterina torni a viure en una Catalunya lliure on sobrin les mentides. També he fet un arbre de la família Vergés, que eren més mòbils, com jo mateix, i només he arribat set generacions enrere, al 1817. No us sorprendrà que inclou tres alcaldes de Palafrugell, el primer amb la revolució liberal del general Prim, el segon primer alcalde catalanista i el tercer, diputat de la Unió Federal Nacionalista Republicana. Perquè després diguin Madrid i botiflers que Catalunya és un invent d’ara! Per cert a la casa pairal de Darnius a la ratlla de França, Can Barris on naixé el meu rebesavi, tingué lloc l’últim acte oficial de la República abans de la bestial dictadura de Franco que pretenia acabar amb Catalunya. Hitler guanyava la guerra quan el meu pare recorda en el seu únic llibre, Imatge Josep Pla volum 45 de l’obra completa: ‘El meu inoblidable amic Jaume Vicens Vives ens deia a Josep Pla i a mi: hem de lluitar pel liberalisme, per la catalanitat sense límits i el retorn a formes democràtiques de convivència. Aquestes paraules tan simples i tan naturals, pot algú imaginar-se el que significaven l’any 1940? El que era ésser anglòfil i no germanòfil? El feixisme i la Gestapo?’ El temps no ho ha esborrat tot com creia el meu pare. Aquí els teniu, en la seva pròpia veu.

Pla és el nostre Shakespeare. Amb Shakespeare veus els anglesos com amb Pla veus els catalans. Pla va lluitar sempre per la llibertat i contra la censura, és a dir les mentides. El temps ha passat però seguim vius lluitant per Catalunya amb Josep Pla.

The presence of Pla

by Josep C. Vergés

The literary life of Pla began here in Barcelona’s Ateneu. His friend and mentor Alexandre Plana confirmed in a letter to Pla of 24th April 1920 just after he arrived in Paris as correspondent of La Publicitat: ‘Some other day I’ll talk to you about your intimate diary. I am very grateful, extremely so, that you let me be it’s depositor. A pity you stopped. Look Pep it will be a year soon that we met. Do you remember that evening when Millas (good poet) introduced us as if we were two personalities? You raised your hat, repeatedly saying Mr. Plana. Don’t think that I fell for it entirely. In the twinkle of your eyes I spotted that you were having a little fun. Only one year ago! I’ll discuss your diary another day. Sometimes it hurts somewhat, but how I like it with all its confusion, sincerity, insinuations, contradictions, clarity! Admirable! Work hard, Pla, work hard!’ The Grey Notebook, already present in April 1920, published in April 1966.

Josep Pla is always present. I have written this book of memories because of his unforgettable and constant presence, a presence for Catalans and a universal presence thanks to his translator Peter Bush. A personal presence too, relived in the letters of Josep Pla and his publisher, my father Josep Verges Matas, and a living presence in visits to the Mas Pla in Llofriu, Palamos, Calella de Palafrugell, Aigua Blava, l’Escala, Pedralbes, Destino, but also a presence travelling with Josep Pla to Paris and London, to Oxford and Cambridge. After my birth Josep Pla already cares about me, offering unbaptised milk from his mas when we spent the summer in Llafranc. When I’m ten I accompany my father to the port of Barcelona to see off Josep Pla on a transatlantic and the magazine Destino publishes the photo that illustrates my book where the literary giant encourages this tiny lad. When the fascist chancellor Garcia Valdecasas expelled me from the University of Barcelona in April 1966, Pla and my father comment the three day siege by Franco of the Capuccin Monastery of Sarria. My father writes: ‘Although he says little I believe he has a lot of wind in his flute.’ Josep Pla answers with double meaning: ‘You have phenomenal luck.’

A few days later The Gray Notebook is published, the first of Pla’s books not to be censored, despite having been written 50 years earlier. I leave for my exile in Cambridge where I read Pla’s Complete Works as they are published. Pla fits perfectly in Cambridge, what doesn’t is Franco’s fascism banning Destino. Three years later my father and Pla come to Cambridge, at a port stop in the Thames of their cruise to Russia. Pla wants to talk with independence leader Josep Maria Batista i Roca who welcome us in Trinity College, but my father doesn’t want to stay because the Emeritus Professor in Catalan at Cambridge is a homosexual. No problem for Pla, but in his articles on the voyage he never mentions Cambridge. Censorship, which was no longer pre-publication but was even more malevolent, made this unpublishable. Like it had been 14 years earlier to mention Dr. Josep Trueta on our trip to Oxford.

Pla and my father suffered Franco’s censorship relentlessly as I reveal from the one thousand letters they wrote to each other during four decades. They said exactly what they thought because the letters were hand delivered by the messenger Facundo of Palafrugell. I want to publish these one thousand letters with the Pla sounding title of Letters by Hand. As a foretaste to show the phenomenal interest they have here is an appetizer written in the Pla style, a mix of personal stories and political events, closing in on the unsustainable and exposing the set ups about Pla. I finish with a bibliography, something Pla never did, but here I follow his admired Jaume Vicens Vives who insisted on analyzing the past based on proof, without erecting myths from subjective statements. You will find here fantasy constructs by Gabriel Ferrater that The Grey Notebook is a work of maturity, Omnium which Pla plays with cat and mouse with when they tried to publish his Complete Works, the Spanish nationalists who want to make Pla a collaborator like them, hothead Jordi Pujol in contrast to Pla’s common sense and, above all, censorship.

Censorship was stupid like all censorship, but in addition Franco was full of rancour. Pla was banned from writing for two months and Destino prohibited for three weeks in the forties with Hitler triumphant, but Franco’s Goebbels, Fraga Iribarne, banned Destino for two months three decades later accused of being anti-Catalan! Not to forget that added to the prohibitions there were constant fines to Destino and Pla.

This book shows that Pla was by far Franco’s most censored and hated author. Apparently unremarkable articles on smoking, farmers or Germany were banned completely or cut up to illegibility. Of course Pla wrote with double meanings, thanks to his down to earth irony. He discussed electricity cuts, terrible roads, or Rhine -nothing political he pretended- the day the Americans arrived there, the poetry of Dionisio Ridruejo when he broke with Franco. Nothing could be criticised, but Pla found the way to criticise and his readers understood him very well. He criticised the regime but also the Catalan bourgeosie and their children, the armchair revolutionaries.

Censorship is the evil we suffered and that we still suffer. I don’t mention this in the book but I was expelled from the magazine Destino one month before Pla. My sin: to argue that Marxism was unreformable. Encouraged the Anarcho-Communist Soviet installed by the new owner Jordi Pujol expelled Pla with the perfect excuse of an article of his on Portugal, reproduced here and please let me know if there is any unacceptable word or misplaced criticism. Two months before his death at 91, l’Avui wanted an article by my father on Pla. 26 years after the death of Franco, the article was published completely cut up and manipulated, as I reproduce in this book!

Pla travelled all over, but he never moved on freedom and Catalonia. Where would Pla stand today? With the Catalans as always. Was Pla happy? What a question. Who could be happy in Franco’s racist dictatorship. My father said, and hence the title of his shared biography, Such an Unfortunate Country. When Pla returned from his travels he deplored the moral, economic, political and intellectual misery he found. Today we live in a democracy, not in a country built on lies. What would Pla vote? Pla would vote for Europe, Catalonia and freedom.

I dedicate this book to my grandson Jaikel with the hope he will live in a country without lies. I’ve done the family tree of the Matas family – my father’s mother, shipowners from Palamos who for centuries never moved from their port. I managed to go back 13 generations to 1620. My first grandmother was called Caterina like my youngest daughter, the mother of my only grandchild. Caterina lived in a free Catalonia and her descendants too for a century until 1714. I hope my Caterina can again live in a free Catalonia which has no place for lies. I have also drawn a family tree of the Verges family, who were more mobile like myself, so I could only go back seven generations to 1817. It won’t come as a surprise that there were three mayors of Palafrugell, the first with the liberal revolution of general Prim, the second, the first Catalan nationalist mayor and the third, an MP for the Republican Nationalist Federal Union. Contrast with what Madrid and the collaborators say that Catalonia is an invention of today. Interestingly the family manor in Darnius at the French frontier, Can Barris where my great great grandfather was born, held the last official meeting of the Spanish Republic before the bestial dictatorship of Franco who wanted to finish off Catalonia. When Hitler was winning the war, my father wrote in his only book, Imatge Josep Pla volume 45 of the Complete Works: ‘My unforgettable friend Jaume Vicens Vives said to Josep Pla and I: we must fight for liberalism, for Catalan patriotism without limits and for the return to democratic forms of coexistence. Can anyone imagine what such simple and natural words meant in 1940? What it meant to be Anglophile and not Germanophile? Fascism and the Gestapo?’ Time has not erased everything, like my father thought. Here they are in their own words.

Pla is our Shakespeare. In Shakespeare you see the English like in Pla you see the Catalans. Pla always fought for freedom and against censorship, that is against telling of lies. Time passes but here we are still alive fighting for Catalonia like Josep Pla.

Advertisements

21 June 2017 - Posted by | Culture/Cultura

No comments yet.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: