Pujol’s Swedish Socialism/EL SOCIALISME SUEC DE PUJOL

Pujol’s Swedish Socialism

by Josep C. Verges

Göran Perssons, known as the Viking Machiavelli. Pujol’s Swedish socialism was in fact Greek socialism! Below: Jordi Pujol criticises Spaniards for his own shortcomings: “You get the impression that you are being tricked and deal with people you will never see eye to eye with.” Just when Sweden collapses, Pujol titles his memoirs of 1993-2011 as Prosperity and a New Challenge. Bankruptcy?

 

Josep Pla warned presciently before the disaster: “Jordi Pujol proposed for this country the Swedish socialist system. But it so happens that there are very few Swedes, almost none. In this country there are, Mr. Pujol, Catalans and other locals. With the Scandinavian programme, which he knows nothing about, Mr. Pujol is hoodwinking our country, because this confidence man has a terrible ambition.” Jordi Pujol never had and still has not the slightest idea about Swedish socialism. That is why we have the crisis we have and nobody knows how to fix it. Catalans are not Swedes and, more to the point, Catalan politicians are not Swedes.

 

Now that the disaster is here, governed by the same people who created it, it is time to look at Swedish socialism, not the fanciful wishful thinking by Jordi Pujol but the real one. The first surprise is that Swedish socialism was dismantled precisely by the socialists. In Catalonia, Artur Mas is now forced to dismantle Pujol’s Swedish socialism, but he does not know where he is going. What will be left to govern by the Prince of Wales Oriol Pujol? Just when Pujol was busy filling his “basket with fish,” in other words expanding Government without having the money, Swedish socialism collapsed in 1993. The credit bubble and real estate crashed, unemployment rose to double digits, the Swedish currency devalued 20%, public debt reached 72% of GDP and the budget deficit, 11.4%. Well, just like us 20 years later, except for the devaluation. The solution by Swedish socialism was not the generalised cuts of Artur Mas, presumably with the idea of annoying the maximum number of people possible. Rather, Sweden designed a policy of public accountability by not paying out more than came in. As the Social Democrat Göran Perssons said: “He who has debts is not free.” He experienced the mockery of Wall Street financiers teasing him that rich Sweden had to beg for international credits. Perssons put public finances as a priority. He cut unemployment benefits and entitlements, reformed the pension system, reduced subsidies to municipalities and, above all, tied public spending to increased productivity. Petrol and tobacco taxes rose, social security contributions increased, tax deductions were eliminated and a special tax on the rich established. The Austrian Institute Wifo in a current study concludes that Sweden carried out an intelligent policy. Artur Mas, by contrast, has across the board cuts in public salaries (except for politicians) and in entitlements and subsidies. Swedish cuts were aimed at stimulating growth. Sweden has kept to a budgetary surplus objective of 1% of GDP over the cycle. Liberalization, the sale of State enterprises and entry into the European Union have all driven long-term growth. After three years Sweden came out of crisis. The subsequent decade Sweden exceeded the growth of the EU and USA. Thanks to its strong public finances, Sweden has not been affected by the current crisis. The new ideology of Swedish socialism, obviously respected by liberals and conservatives, is that government cannot spend more than its revenue. Artur Mas does not have this kind of courage to dismantle Pujol’s Swedish socialism. After all he was the economics minister when it was established. He knew perfectly well that there was not enough money -and then it was a period of fast growth, not deep crisis! If he had Perssons’s ability he would cut the number of ministries and the salaries (and expenses) of all politicians in half, sell Tabasa, TV3 and all public companies, the majority loss making. And then protect citizens who are the ones suffering, and, a reminder, vote. Sweden’s Swedish socialism never was nor is now nor ever will be Pujol’s Swedish socialism.

(“El socialisme suec de Pujol,” by Josep C. Vergés, Diari de Girona, 28 maig 2012 and “Wie Schweden sich aus der Krise sparte. Entschlossene Massnahmen des nordischen Landes zur Bewältigung der Schuldenkrise Schweden,” by Ingrid Meissl Årebo, NZZ, 11 May 2012)

 

El socialisme suec de Pujol

per Josep C. Vergés

Jordi Pujol critica dels espanyols el que ell és: “Tens una sensació d’engany i de tractar amb gent amb la qual mai no et podràs entendre.” Just quan Suècia peta, Pujol titula les seves memòries 1993-2011: De la bonança a un repte nou. La bancarrota? Primera foto: Göran Perssons, conegut com el Maquiavel víking. El socialisme suec de Jordi Pujol en realitat és socialisme grec!

 

Josep Pla ja avisava abans del desastre: „Jordi Pujol proposà per a aquest país el sistema socialista de Suècia. Resulta, però, que de suecs n’hi ha molt pocs, poquíssims. En aquest país el que hi ha, Sr. Pujol, són catalans i gent del país. Amb el programa escandinau, del qual vostè no en sap res, el Sr. Pujol tracta d’ensibornar el país, perquè aquest milhomes té una ambició terrible.” Efectivament Jordi Pujol no tenia, ni té, ni idea del socialisme suec. Per això tenim la crisi que tenim i ningú sap com arreglar-la. Els catalans no som suecs i, sobretot, els polítics catalans no són suecs.

 

Ara que tenim el desastre aquí, gestionat pels mateixos que el crearen, va sent hora que mirem el socialisme suec, no la fantasia somiatruites de Jordi Pujol sinó el de veritat. La primera sorpresa és que qui ha desmuntat el socialisme suec han estat precisament els socialistes. A Catalunya Artur Mas es va forçat a desmuntar el socialisme suec de Pujol, però ho fa sense saber on va. Què li quedarà per manar al Príncep de Girona Oriol Pujol? Just quan Pujol estava més llençat al “peix al cove”, és a dir inflant la Generalitat sense tenir els diners, el socialisme suec feia fallida el 1993. La bombolla creditícia i immobiliària peta, l’atur puja a dobles xifres, la divisa sueca es devalua el 20%, el deute públic arriba al 72% del PIB i el dèficit pressupostari, 11,4%. Vaja, nosaltres 20 anys després, tret de devaluar. La solució del socialisme suec no foren retallades generals com fa Artur Mas, suposo que amb el criteri de molestar el màxim nombre de gent possible. Més aviat Suècia dissenya una política de serietat pública a llarg termini, de tants caps, tants barrets. Com diu el socialdemòcrata Göran Perssons: “Qui té deutes no és lliure.” Ell ho viu a Wall Street quan els financers se’n burlen que la rica Suècia hagi de pidolar crèdits internacionals. Perssons posa les finances públiques com a prioritàries. Retalla prestacions d’atur i socials, canvia el sistema de pensions, redueix subvencions als municipis i, sobretot, lliga la despesa pública a l’augment de la productivitat. Puja els impostos del tabac i gasolina, augmenta les contribucions a la seguretat social, elimina deduccions fiscals i crea un impost especial als rics. L’institut austríac Wifo troba en un estudi actual que Suècia va fer una política intel.ligent. No es va dedicar com Artur Mas a retallades lineals de sous públics (excepte els polítics) i de transferències i subvencions. Les retallades sueques anaven orientades a estimular el creixement. Suècia ha mantingut un criteri pressupostari d’un superàvit de l’1% sobre el PIB al llarg del cicle. La liberalització i la venda d’empreses públiques i l’entrada a la Unió Europea han impulsat el creixement a llarg termini. Al cap de tres anys Suècia surt de la crisi. La dècada posterior Suècia ha superat el creixement de la Unió Europea i d’USA. Gràcies a les sòlides finances públiques, Suècia no s’ha vist afectada per l’actual crisi.  La nova ideologia del socialisme suec, que evidentment liberals i conservadors han respectat, és que l’Estat no pot gastar més del que ingressa. Artur Mas no té prou valor per desmuntar el socialisme suec de Pujol. Va ser ell, com a conseller d’economia, qui el va posar en marxa. Sabia perfectament que no hi havia prou diners -i eren temps de ràpid creixement, no de profunda crisi! Si fos Perssons retallaria les conselleries i el sous (i complements) de tots els polítics a la meitat, vendria Tabasa, TV3 i totes les empreses públiques, la majoria amb pèrdues. A canvi protegiria els ciutadans, que són els que pateixen, i a més voten. El seny del socialisme suec de Suècia no era, ni és, ni serà mai, la rauxa del socialisme suec de Pujol.

(“El socialisme suec de Pujol,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 28 maig 2012 i “Wie Schweden sich aus der Krise sparte. Entschlossene Massnahmen des nordischen Landes zur Bewältigung der Schuldenkrise Schweden,” per Ingrid Meissl Årebo, NZZ, 11 maig 2012)