Catalonia Liberated Gibraltar/CATALUNYA VA ALLIBERAR GIBRALTAR

Catalonia Liberated Gibraltar

by Josep C. Verges

Like his party’s mentor Franco, Rajoy runs away from his corruption troubles by causing trouble in Gibraltar (and Catalonia). Below: Whose monkey? Gibraltar was Arab for 727 years, British for 309 years and Spanish for 266 years.

French and Spanish absolutists were expelled from Gibraltar in 1704 by English, Dutch and Catalan forces. The viceroy of Catalonia, prince George, was the first governor of Gibraltar. Gibraltar has remained the sole territory in the peninsula with democracy during the past 300 years. Ten years later England was ceded Gibraltar, Minorca and the right to sell slaves to the Spanish Empire in exchange for their betrayal of their Catalan allies. 18 months after the Treaty of Utrecht the Franco-Spanish absolutists invaded Catalonia, the only country in Europe still under military occupation.

309 years ago, on 4th August 1704, a battalion of 350 Catalans, in an expedition of 3,000 men led by the viceroy of Catalonia Prince George, and an Anglo-Dutch fleet conquered Gibraltar. The Catalans stayed to form the first peacekeeping force in the stronghold. The articles of surrender allowed all to stay who swore allegiance to the Archduke Charles III, except the French made prisoner with all their properties confiscated. A contemporary chronicle by Ioh Stridbek of Augsburg stressed that “the Austro-Spanish allies easily conquered Gibraltar from the Franco-Spanish Bourbon party.” 150 inhabitants chose to stay while the Bourbon party left for San Roque refusing to support the Austrian confederates. 50 years later the census of Gibraltar still talks of Catalans, and Minorcans who settled freely because they were a British colony, also ceded by the Bourbons. Magnificent Catalan Bay on the East coast of the Rock is a reminder of where the Catalans landed. In 1709 Barcelona created the New Gibraltar Company to trade with America after the Bourbon Philip VI of Aragon (V of Castile) blocked Catalan trade from Cadis. Gibraltar was a possession of Castile, never of Spain, for 266 years. The Gibraltar arms of a castle and key were embroidered by Isabel of Castile, wife of Ferdinand, Count of Barcelona (The Catholic Kings) and on the back wore the arms of Castile and Lions. The Moors have the greatest historical claim because they held the Rock for 727 years. It was the new Spanish State ruled despotically by Castile who ceded in perpetuity to Britain Gibraltar, like earlier the creator of the disastrous centralising policy, Conde Duque Olivares, ended up giving Roussillon to France. Curious Spanish nationalist hysteria on Gibraltar and not a whisper about Roussillon. Curious also the Madrid stupidity, faithfully echoed by the colonial press in Barcelona, silencing the Catalan contribution in the conquest and colonisation of Gibraltar. A year later, in 1705, Catalonia signed a treaty in Genoa with Britain in exchange for guaranteeing Catalan freedoms, which in fact Philip VI had also done when he swore the Catalan Constitutions, worthless paper as he afterwards revealed. On September 14th 1705 Prince George died leading the assault on Montjuic Mountain which liberated Barcelona from the absolutist Bourbons. Former Barcelona city councillor Eduard Cardona tells me his body is buried anonymously in Josepets Church in Lesseps Square, but he went to Darmstadt to honour his heart kept in the crypt of the cathedral. Thus Catalans show their thanks to those who died fighting for our freedom, by ignorance. The House of Lords debated Gibraltar in 2001. Baroness Hooper representing the government of Tony Blair said Spain wanted to turn Gibraltar into the 18th Autonomous government with “a status similar to that of Catalonia, but with even more rights, freedoms and independence.” The alternative is the “Andorran solution” under some sort of joint patronage but the baroness wondered: “If the Spanish government are as well disposed to the two flags, three voices procedure, why will they not agree to that?” Lord Hardy stressed that the Treaty of Utrecht in 1713 was signed when there was no democracy and the rights of men were flagrantly ignored. The insistence of Madrid today in ignoring Gibraltarians is as ridiculous as insisting on expelling Moors and Jews or importing 4,800 slaves, which are also in the Treaty. Lord Wallace proposed: “The Castilians in Madrid are strongly committed to the unity of Spain. Therefore it is highly appropriate that British/Spanish talks on Gibraltar should take place in Barcelona where the Catalans have a slightly different perspective.” How true! The Castilians in Madrid should ask themselves how come Liechtenstein wants to join Switzerland, who doesn’t want them, while Gibraltar flees from Spain. If Madrid treated Catalans better, wouldn’t Gibraltar be pleading to join Spain?

(Article by Josep C. Verges published in Diari de Girona, 15 August 2004)

Catalunya va alliberar Gibraltar

per Josep C. Vergés

De qui és el mico? Gibraltar ha esta àrab per 727 anys, anglès per 309 anys i espanyol per 266 anys. Primera foto: Igual que el sant del seu partit, Franco, Rajoy fuig dels seus problemes de corrupció creant problemes a Gibraltar (i Catalunya).

Els absolutistes d’Espanya i França foren expulsats de Gibraltar el 1704 per un exèrcit anglès, holandès i català. El virrei de Catalunya, el príncep Jordi, fou el primer governador de Gibraltar. Gibraltar s’ha mantingut l’únic punt de la península amb democràcia els darrers 300 anys. Deu anys després Anglaterra rebia Gibraltar, Menorca i vendre esclaus a l’imperi espanyol a canvi de trair els seus aliats catalans. Un any i mig després del Tractat d’Utrecht els absolutistes francoespanyols envaien Catalunya, l’únic país d’Europa encara ocupat militarment.

Fa 309 anys, el 4 d’agost de 1704, un batalló de 350 catalans, dins l’expedició de 3.000 homes liderats pel virrei de Catalunya, el príncep Jordi, i un estol angloholandès conquerien Gibraltar. Els catalans constituiren la primera força d’ordre de la plaça. Els articles de rendició permetien quedar-se tothom que jurés fidelitat a l’arxiduc Carles III, excepte els francesos fets presoners amb totes les seves propietats confiscades. Una crònica contemporània d’Ioh Stridbek d’Augsburg ressalta que “els aliats austroespanyols van conquerir fàcilment Gibraltar al partit francoespanyol borbònic.” 150 habitants es quedaren mentre els partidaris dels borbons marxaven a San Roque al no voler donar suport als confederats austríacs. 50 anys després el cens de Gibraltar encara parla de catalans, i menorquins que venien lliurement al ser també colònia anglesa, cedida igualment pels borbons. La magnífica badia dels catalans a la costa est de la Roca recorda on desembarcaren els catalans. El 1709 Barcelona creava la Companyia Nova de Gibraltar per comerciar amb Amèrica després que el borbó Felip IV (V de Castella) bloquegés Cadis al comerç català. Gibraltar va ser una possessió castellana, mai espanyola, durant 266 anys. El pendó de Gibraltar d’un castell i clau va ser brodat per Isabel de Castella, dona de Ferran, comte de Barcelona i a l’anvers duia les armes de Castella i Lleó. Els moros són qui tenen més drets històrics, doncs posseïren la roca 727 anys. Va ser l’Espanya de Nova Planta regida despòticament per Castella qui cedia a perpetuïtat Gibraltar a Anglaterra, com abans el creador de la nefasta política centralista, el Conde Duque d’Olivares, acabava lliurant el Rosselló a França. Curiosa histèria espanyolista sobre Gibraltar i mai ni una paraula sobre el Rosselló. Curiós també el papanatisme madrileny, fidelment reflectit a la premsa colonial de Barcelona, silenciant la contribució catalana en la conquesta i colonització de Gibraltar. Un any després, el 1705, Catalunya signava un tractat a Gènova amb Anglaterra a canvi de garantir les llibertats catalanes, cosa que també havia fet Felip IV jurant les constitucions catalanes, paper mullat com després va demostrar. El 14 de setembre de 1705 moria el príncep Jordi liderant l’assalt a Montjuïc que alliberava Barcelona dels borbons absolutistes. L’exregidor de Barcelona Eduard Cardona m’explica que el seu cos està enterrat anònim als Josepets de Lesseps, però ell va anar a Darmstadt a homenatjar el seu cor que rep els honors a la cripta de la catedral. Així agraïm els catalans als qui lluitaren per la nostra llibertat, amb l’ignorància. La Cambra dels Lords anglesa debatia Gibraltar el 2001. La baronessa Hooper en nom del govern de Tony Blair deia que Espanya volia fer de Gibraltar la 18a autonomia “amb un status similar a Catalunya, però amb més drets, llibertats i independència.” L’alternativa de la solució “andorrana” d’un patrocini comú, preguntava la baronessa: “si l’opció de dues banderes i tres veus és la bona, com és que el govern espanyol no l’accepta?” Lord Hardy recordava que el Tractat d’Utrecht de 1713 es va signar quan no hi havia democràcia ni cap respecte pels drets dels homes. La insistència de Madrid d’ignorar avui els gibraltarenys és tan ridícula com si exigís expulsar moros i jueus o importar 4.800 esclaus, com també figura al Tractat. Lord Wallace proposava: “Els castellans de Madrid estan rígidament fixats en la unitat d’Espanya, així que és ben recomanable que les negociacions hispanobritàniques sobre Gibraltar es facin a Barcelona perquè els catalans tenen una perspectiva bastant diferent.” I tant! Els castellans de Madrid s’han de preguntar com és que Liechtenstein demana formar part de Suïssa, que no la vol, mentre Gibraltar fuig d’Espanya. No serà que si Madrid tractés correctament els catalans, Gibraltar faria cua per entrar a Espanya?

(Article de Josep C. Vergés publicat al Diari de Girona, 15 agost 2004)